Tag Archives: festival

De l’afecte dels robots a l’erotisme dels titelles

15 març

El cel es torna gris, però si tanques els ulls i ens escoltes, te’l farem vermell. Només per a tu. T’escalfarem les neurones, se’t tensaran els músculs i sortiràs de casa, per acompanyar-nos a descobrir coses que passen a tocar de casa teva, a tan sols un cop d’alè. Bah, vine, que ens ho passarem bé! Però, primer, escolta’ns i hiperactiva’t.

Descarregar el programa

En aquesta edició de l’hiperactivicat a les ones, des de Boca Ràdio, xerrem de robots, humans, cyborgs, afectes, titelles, adults, rombes, voyeurisme, art, pedres, carasses, nit i erotisme… Més d’una hora de veus, música, activitat, fantasia i alguna sorpresa!

BocaRadio

En Betu, de Serializados (la revista per a adictes a les sèries), ens parla de la sessió ‘Battlestar Galàctica: humans vs. robots’ que coorganitza al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, dins de la programació contínua del Kosmópolis, la festa de la literatura amplificada, i vinculada a l’expo +Humans, que es pot veure al CCCB fins al 10 d’abril. Es tracta d’un experiment a partir del visionat de la sèrie, mentre dos il·lustradors s’expressen des del punt de vista d’un humà i d’un robot. Surten coses molt interessants, també divaguem com a bons humans i ens avancen cosetes de l’imminent Serializados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona (del 7 al 10 d’abril).

Battlestar_Galactica

L’Helena Gonzàlez, directora del Centre de Dona i literatura (Universitat de Barcelona), ens parla de ‘Residus Emocionals’ (jornades del 15 al 17 de març, a la UB i al CCCB) d’afectes, cultura, art, polítiques del sentiment i teories del posthumà. També parlem de la xerrada “Pensar els afectes” (15 de març) de Jo Labanyi, també emmarcada dins del cicle i expo +Humans. Aprofitem per conèixer la lloable activitat de Dona i literatura, recerca, publicacions i activitats al llarg de tot l’any.

centre_dona_i_lite_residuos_emocionales.0

De robots i humans, passem a titelles… En Fernando Paniagua, coordinador de la programació de l’Ateneu Popular 9 Barris, ens explica què trobarem en aquesta segona edició de Ròmbic, el Festival de Titelles per a Adults de Barcelona, que tindrà lloc aquest proper 18 i 19 de març a l’ateneu. Es tracta d’una iniciativa duta a terme amb la col·laboració de l’Associació Titellaire de Roquetes, que treballa a partir del titella com a eina de transformació social (i, això, a Boca Ràdio ens enamora!), amb l’objectiu de reivindicar l’espectacle de titelles com a activitat per al públic adult. Parlem d’això, de l’enfrontament entre titelles i polítics (situacions absurdes i injustes que superen la fantasia) i ens dóna una bonica sorpresa: si escoltes atentament el que explica el Fernando, esbrinaràs com aconseguir un parell d’INVITACIONS!

12792291_1284305944929437_8757929493328569941_o

jap

Seguim parlant de titelles, però des del punt de vista del que s’ho mira, del triangle que s’estableix entre el titella, la titellaire i el fotògraf… De l’art d’observar, fotografiar i d’acomplir els desitjos dels titelles, ens en parla en Jesús Martínez Atienza, fotògraf especialitzat en titelles i circ (i eròtica). No pots perdre’t l’exposició que aquest proper divendres 18 de març s’inaugurarà, també, a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del festival Ròmbic: “Territoris íntims”.

Fent el programa, ens arriba una gran notícia: per fi, els bars, restaurants i locals de Barcelona poden programar música en directe, amparats per la llei! Ens posem tan contentes, que ho celebrem en ple programa! No obstant, al llarg dels propers dies, veurem si tot són flors i violes o com són els “peròs”… Si en vols saber més, llegeix aquesta notícia.

La perleta la deixem pel final, una nit eròtica entre pedres i carasses… Engoleix l’hiperactivicat a les ones fins al fons i sabràs de què parlem… Gaudeix. I surt!

*Si t’has quedat amb ganes de més, segueix-me

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agón, David LaPlage, Alba Irigoyen.

 

 

 

 

Anuncis

Un cap de setmana per bellugar les neurones

26 febr.

Què necessiteu per aquest cap de setmana? Ganes i raspall de dents! Tenim tantes coses a fer, que a casa ens veuran poc el pèl… Agafeu l’agenda que us ho expliquem!

Ir a descargar

Dessins en liberté

630-dessins-en-liberte

Si passeu per l’Institut Français de Barcelona, trobareu una exposició col·lectiva, on hi participen artistes de tot el món expressant el seu punt de vista sobre la llibertat d’expressió. L’objectiu és reflexionar sobre temes com la censura, Internet, la corrupció, els drets de les dones, l’esport, el racisme, les rebel·lions en vers a aquest dret tan vulnerat, com hem vist en moltes portades darrerament. Al programa de l’hiperactivicat a les ones (Boca Ràdio), vam aprofitar per parlar de la taula rodona “Dibuixar en llibertat: abans, ara, després” que hi va tenir lloc dijous. També vam recordar la campanya i exposició itinerant “No penso callar” (Amnistia Internacional), que al desembre es va instal·lar a la Fundació Antoni Tàpies. Escolteu el tall (enllaç).

 
Sons of Gutenberg

11694902_1834134646813480_7984224945195345419_n

Avui s’inaugura oficialment la llibreria + galeria més mini de la ciutat, coneguda fins al moment! Però en 6 metres quadrats poden passar moltes coses… Com ara, una festa amb ball de màscares literàries! En vam parlar amb l’Adrià, un dels valents (amb ànima indipunk) implicats en aquesta aventura literària amb la qual ens sentim plenament identificades: si vols que passin coses, fes que passin! I avui en passaran de ben maques al carrer Martínez de la Rosa, 51 (Gràcia, Barcelona). Assistir a un naixement sempre és motiu de celebració! Poesia, música, llibres de totes mans, fanzines… i festa! Avui, divendres 26 de febrer, a partir de les 20.30 hores. Més info a l’esdeveniment de Facebook. I encara més si ens escolteu (enllaç)!

Festival Interestelar Barcelona

12718055_1692968230948752_2048086692985996866_n

Divendres 26 de febrer és dia per gaudir de llibres però, també, d’una galàxia inacabable de bona música… Un bon exemple el trobarem a la sala Barts, al Festival Interestelar, on a partir de les 18.30 hores, 7 bandes catalanes de rock i psicodèlia ens faran suar la samarreta! En vam parlar amb en Javi López, responsable de premsa del festival, que ens va deixar clar que és una moguda sorgida des de l’amor per la música, però també de com entenen i volen viure la música en directe. Ens va explicar moltes coses, tota una història que no ens volem perdre… Trobareu més informació a l’esdeveniment de Facebook i escoltant l’entrevista (enllaç)!

 
Marxa europea pel dret de les persones refugiades

12745843_1014436708592904_4572428810872743164_n

Barcelona és una de les ciutats refugi que es mou per donar resposta a la crisi humanitària, davant la incompetència i passivitat de la vella Europa, tan vella que s’ha quedat sense reflexes ni capacitat de reaccionar. Dissabte 27 de febrer, a les 12 pm, s’ha convocat una marxa per exigir solucions. Trobareu molta més informació al portal Barcelona Ciutat Refugi de l’Ajuntament de Barcelona. Trobareu més info a l’esdeveniment de Facebook i escoltant-nos (enllaç)!

A més, us convidem a passar pel grup de l’hiperactivicat al Facebook i fer com va fer l’amic hiperactiu Sergi, que va preguntar què es podia fer dissabte a Barcelona i va rebre una allau de propostes, com la del Guillem que ens recordava el concert de Pau Alabajos al Barnasants i la Laura, les mogudes imperdibles a can HiJauhUSB. En trobareu per dissabte i per cada dia! Entreu, preneu nota i, sobretot, proposeu! L’objectiu és fer la guerra al sofà; tots els motius per sortir de casa i trobar-nos als carrers, places i allà on passin coses ens agraden i més si ens els expliqueu vosaltres! (enllaç al tall)

Ovidi al cub. Un temps, una estima, una idea

12779210_1135366286494526_9064020142138106964_o

Ens pensàvem que estava mort, però no: fa 20 anys que l’Ovidi Montllor fa vacances! I també fa un any que el Borja Penalba (el cantant), el David Fernàndez (el pallasso) i el David Caño (el poeta) duen les seves paraules, música i filosofia per tots els pobles dels Països Catalans. I d’aquests pobles s’enduen moltes històries de l’Ovidi, una bio en construcció. Ovidi al cub és un homenatge a l’esperit canalla i a la vida, una aventura entre amics. Molts. I aquest diumenge 28 de febrer (18.00 h), un bon grapat de col·legues se sumaran a la festa àcida; serà a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del Cicle Cítric. De tot això i més en parlem amb el poeta, en David Caño. Però també de la seva hiperactiva agenda, que mai té un no per causes merescudes com homenatjar l’artista Carles Hac Mor o l’activista Pablo Molano, entre moltes altres. Art compromès, poder popular i reapropiament de la vida (i la mort). No us perdeu les seves paraules, ni al programa de ràdio (enllaç) ni enlloc.

 
I fins aquí una bona ració d’hiperactivicat: cultura de proximitat, sense intermediaris, en primera persona. I les neurones, en estat d’excitació permanent.

A la de 3, a la de 2 i a la de… Aparteu-vos, que llencem el sofà per la finestra!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agon i Alba Irigoyen

Balles, Joan Miquel Oliver?

30 nov.

Marcianets, pallassos, estrelles, oceans, piràmides, rellotges que no s’aturen, polos de menta i llimona, pirulins i piruletes, avions i avionetes…

avio

L’any 2005, Joan Miquel Oliver ens va obrir les portes al seu món particular. El qui va ser lletrista d’Antònia Font, al llarg dels 17 anys d’història d’aquesta banda de ses illes, ens convidava a tastar un pop abstracte i personal, sense estridències, dolç. Un bombó mallorquí. L’aire fresc i espontani de Joan Miquel va enamorar tota una generació, una mica cansada del fenomen tan previsible del rock català.



Al llarg dels darrers anys, el pop intel·lectual ha estat protagonista de cartells de teatres, sales de concert i festivals. Però en aquest entorn de diàleg introspectiu, qui s’atreveix a ballar? Durant massa temps, hem deixat la música de ball arraconada al calaix de les banalitats. Per als surfistes galàctics, l’arribada de Surfistes a Càmera Lenta va esdevenir l’ocasió per desmelenar-nos amb cançons vingudes d’una galàxia intel·ligent. Memorable la “clatellada” que Joan Miquel Oliver ens va fotre al Festival Acròbates, durant la presentació de Pegasus (2015) al Teatre Joventut de L’Hospitalet. Des de l’escenari, en Joan Miquel va criticar aquest fet estrany d’estar mirant el que fan uns a l’escenari, tot quiets a la butaca. Però qui s’atreveix a trencar amb les barreres de l’espai o, tanmateix, les barreres que (creiem que) ens imposa l’entorn social? Pegasus és una invitació en tota regla a la pista de ball: pop amb samba, ragtime, reggaeton, electrònica…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan et trobes davant d’aquest artista, les neurones s’exciten, el cervell es belluga, el pensament s’escalfa, les qüestions transpiren, les respostes es desperten, les emocions flueixen i els músculs es tensen. La cerimònia del concert agafa sentit quan esdevé un intercanvi: quan tothom dóna, rep, s’emociona, contagia i retorna; quan la resposta a la música és el ball. Diàleg entre l’hemisferi dret i esquerre, la ment i el cos, la poesia i la filosofia. L’art d’observar, filtrar i crear. Construir, reaccionar i trencar.

IMG_3373

Joan Miquel Oliver. Músic? Compositor? Lletrista? Poeta? Escriptor? Filòsof? Extraterrestre? Visionari. Joan Miquel Oliver fa una mirada a 360º, amb una lucidesa exquisida. Filtra la realitat i la processa. El resultat és un conte on tot és possible, aquella terra imaginària on ens hi sentíem tan còmodes quan érem petites. Aquest és el punt de trobada entre ell, tu i jo: la innocència il·lustrada. I la música és el coixí de la seva literatura, el que fa que ens hi sentim tan confortables, mentre escoltem històries d’un món incomprensible.

Text: Blanca Pi i Alba Irigoyen

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen

Carabasses, castanyes, rock i morts

29 oct.

hiperactivicat

Ja sabeu a on us menjareu les castanyes? En aquesta nova edició de l’hiperactivicat a les ones, us donem unes quantes opcions. I si voleu donar carabasses a algú, també us explicarem com… O potser preferiu posar-li un toc d’humor i color a la mort? Doncs veniu amb nosaltres, que us ensenyarem a on!

Mentre us situem, ens podeu anar escoltant:

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-26-castanyes-carabasses-i_md_9204472_wp_1.mp3″

Descarregar l’hiperactivicat a les ones

A la primera part del programa, en Miki Benages us estalvia feina, fent-vos l’agenda de concerts de la setmana a la secció del Poti-Poti Musical. Hypnotic Regressions, Manolo Tena, Oques Grasses… El final és apoteòsic: aquesta setmana arriba la Castanyada Rock! Connectem amb Piera, des d’on l’Albert Pino, de l’Associació Juvenil L’Espurna, ens fa un resum de la història d’aquest festival de música reivindicativa, que enguany ret homenatge als 20 anys de vacances de l’Ovidi Montllor. A més a més, el posem en un compromís (de bon rotllo)… Si voleu saber a on van a parar les carabasses, a qui li treuria les castanyes del foc i amb qui compartirà els panellets… no us perdeu l’agenda i l’entrevista (que podreu descarregar clicant aquí)!

Amb tanta castanya, ens entren ganes de variar la dieta, però no volem tenir remordiments si ho fem a base de carabasses per aquestes dates. Així que connectem amb la divulgadora científica Mercè Piqueras i Carrasco, que podeu seguir a través del bloc La lectora corrent. No hi ha res com investigar una miqueta, abans de jutjar. Escolteu tot el que parlem aquí, aprendreu un bon grapat de coses, descobrireu l’efecte bumerang de la carabassa i sortireu a comprar-ne (o a collir-la de l’hort) amb tota la calma! A més, durant el programa, fem una repassada als costums i tradicions d’aquestes dates: Tots Sants, la Castanyada, la Nit d’Ànimes (molt arrelada a la Cerdanya i Puigcerdà), el Dia dels Morts, i de com se celebren aquí i allà. També recordem alguns dels nostres morts, com la Mari Santpere fent de Doña Inés, en una paròdia de Don Juan Tenorio, i en Monti a través de RHUM, on la mort és l’altra protagonista, però endolcida amb un gran somriure.

Parlant dels costums d’allà, sentim una gran curiositat per la cultura mexicana, molt més optimista a l’hora d’encarar la mort. Ells són de veure el got mig ple, mentre que nosaltres el veiem mig buit. Per endinsar-nos en aquest món de colors i sabors, connectem amb l’Albert Torras, vicepresident de l’Associació Catalano Mexicana Mexcat, amb qui parlem de la festivitat del seu país i les activitats previstes pel Día de Muertos i La Calaca Barcelona, a la ciutat, programades des de mitjans d’octubre fins a mitjans de novembre. A més, us imagineu altars dedicats al que fou entrenador del Barça Tito Vilanova o a l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano? Hi ha activitats per no parar, les descobrireu si escolteu l’entrevista amb l’Alberto de Mexicat aquí, però també us proposem una agendeta de coses a fer per diferents racons de Catalunya, que podeu escoltar en aquest altre tall del programa.

Per fi arriba la part que més ens agrada, la participativa, és a dir, la que construïu vosaltres amb les propostes que ens deixeu al grup més hiperactiu del Facebook o les que ens envieu de viva veu al correu: noparis@hiperactivicat.info. Escolteu l’hiperactivaveu i sortiu de casa, perquè motius no en falten! L’actor Joan Arqué ens convida a viure les aventures d’El Baró dels Arbres, la Marina Sabaté de La Música Amanseix les Feres, ens parla de les notes d’amor i els silencis del Marc Freixas & Albert Gàmez, en Lluís Gelis ens mostra El barri perdut. La cantant Celeste Alías ens fa cantar “again”, tot sembla tan senzill… L’Oriol Puig ens duu de farra grossa a les Barraques De Girona. La Montse Guich alça la Multitud’ fins a la cúpula del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La Laia Claver proposa música i poesia per gaudir de les Alvarinho Nits. El Ferran Amado ens ensenya el Backstage by Blackcelona. L’Óscar Domènech i el Carles Llàcer ens deixen curts i muts amb el Festival ENMUT… Aquí us deixem el tall de l’hiperactivaveu i l’entrevista al Carles sobre el Festival ENMUT, gent maca que un dia van tenir una idea per passar-ho bé entre amics: fer un festival de curts muts. Ara, en són uns quants que s’han sumat a la “festa” i és que reben centenars de curts de tot el món… Visca la creativitat mundial (d’abast universal)!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Ràdio: Miki Benages i Alba Irigoyen

La cultura transforma!

19 oct.

Som fans de la cultura perquè ens entreté i ens fa persones felices però, també, perquè creiem que és una eina molt efectiva per millorar el que ens envolta. Qualsevol escenari, sigui a peu de carrer o a metre i mig de terra, és un altaveu per dir les coses tal com són, emocionar-nos, fer-nos obrir els ulls i els porus, reunir gent, motivar-nos per fer coses i deixar d’esperar a què siguin els altres els que canviïn les regles del joc. Un petit gran exemple ha estat el Festival Esperanzah! 2015, que acabem de viure aquest cap de setmana (16, 17 i 18 d’octubre) al Parc Nou del Prat de Llobregat, on la reflexió, l’oci, la gastronomia, la música i les arts escèniques, les reivindicacions socials, l’economia solidària, la implicació dels veïns, veïnes i entitats, la transversalitat, els valors i molt més es troben des de 2009. Accions locals que demostren que un món sostenible és factible. Necessari.

Per a què segueixin passant coses cal saber que passen, recolzar-les, involucrar-se, ser-hi, provocar-les i, sobretot, gaudir-les. Amb aquest objectiu, des del nostre humil altaveu hiperactiu, us explicarem un seguit de motius per sortir de casa per als propers dies, molts d’ells nascuts de les ganes de transformar el que ens envolta.

I ara… anem per feina! Comencem nova temporada de l’hiperactivicat a les ones i ho fem amb equip renovat i ampliat: l’Adri Garcia a les vies de so i en Miki Benages compartint micro amb mi, l’Alba Irigoyen. Tornem a Boca Ràdio, per seguir fent propostes mooolt decents i convidar-vos a sortir de casa cada dia. Els fidels de Boca Ràdio reconeixereu en Miki, la veu del programa Poti Poti Musical. Doncs ara, podreu seguir el bon criteri musical del Miki dins l’hiperactivicat a les ones. Ja podeu cordar-vos les vambes, posar set mudes a la bossa i dir adéu a casa, perquè jo us duré a les places, carrers i racons on passin coses, i amb en Miki passareu cada nit a una sala de concert. Algun dia ho farem a la inversa, algun altre rodolarem per les muntanyes i, potser, un altre ens perdrem entre els núvols…

Tenim més novetats. L’hiperactivicat té sentit per tots i totes vosaltres, perquè el construïu amb els vostres projectes i propostes. Aquesta nova temporada activem l’hiperactivaveu, el proposador cultural autodinàmic. Això! Val, doncs què heu de fer per participar? Molt fàcil! Feu una nota de veu (amb el mòbil està xupat) presentant-vos (si voleu) i afegiu la vostra proposta cultural a una setmana vista, com a mínim. Tot seguit, ens la feu arribar a noparis@hiperactivicat.info. Poden ser coses que feu vosaltres directament o, senzillament, que us agradin. Quant més detalleu l’activitat i amb més il·lusió ho expliqueu, més muntanyes i Mahomes sereu capaçxs de moure!

Au, bah! Que ja tenim ganes de compartir amb vosaltres els següents plans per gaudir al llarg de la setmana del 19 al 25 d’octubre. Doneu al play i hiperactiveu-vos! Sota del reproductor, trobareu la llisteta de plans seleccionats, però no deixeu d’escoltar-nos, perquè us ho expliquen els mateixos protagonistes i diuen coses ben interessants. Preneu nota a l’agenda i ens hi veiem!

Descarregar programa

Setmana del 19 al 25 d'octubre: selecció de plans hiperactivicat

Setmana del 19 al 25 d’octubre de 2015: selecció de plans hiperactivicat

Seccions del programa:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara sí que no teniu excusa… Sortiu de casa! I si sabeu més coses que passin, compartiu-les al grup més hiperactiu del Facebook o busqueu-nos a la resta de xarxes.

Redacció: Alba Irigoyen Gómez

Ràdio: Miki Benages, Adri Garcia i Alba Irigoyen

Accentuant la contundent part lírica del heavy

5 set.

Sangtraït Simfònic a l’Acústica de Figueres

6

Quan una colla de peluts empordanesos que acabarien sent coneguts com els Sangtraït començaven amb un amplificador de fabricació casolana, no crec que s’imaginessin que 33 anys després acabarien compartint escenari amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (que és una mica més jove: 26 anys d’existència).

És curiós com formacions que reuneixen públics del tot diferents tenen en comú dos aspectes clau: el nombre de CD i DVD editats i la promoció del país. Si Sangtraït (o la banda que tocava els temes de Sangtraït, Los Guardians del Pont) ha gravat 12 àlbums i un parell de DVD, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE) n’ha publicat 12, i també 2 DVD. I si Sangtraït cantava en català, l’OCE interpreta, en tots i cadascun dels concerts que ofereix, peces de compositors catalans. La diferència és que en el mercat de música de masses, del segon cas no se’n fa ressò…

Per compensar-ho (tot i que sóc conscient que aquest petit gest no canviarà el panorama del reconeixement dels músics clàssics), començaré dient que l’ OCE és, ni més ni menys, l’única orquestra de corda professional i estable a Catalunya, ha actuat a 43 països dels cinc continents i ha portat a terme més de 2.500 concerts en els seus disset anys de vida.

La primera impressió d’aquesta estranya parella és que la guitarra, tan protagonista en el heavy metal, aquí comparteix el protagonisme: la potència del baix queda amplificada amb un contrabaix i dos violoncels que aporten una contundència tal que la resta d’instruments semblen de joguina. No sé si va ser aquesta potència fascinadora el que va fer que el públic estigués com bocabadat. Va ser necessària la intervenció de Quim Maldonado: “Podeu aplaudir, que l’esperit és el mateix! [clap, clap, clap] i que duri molts anys!”. Per sort el baterista, Martín Rodríguez, va estar fent de les seves i va ajudar a relaxar l’ambient: tot vestit de blanc, que il·lumiat semblava Déu o el Gran Barrufet sense barret, va començar a saludar al més pur estil heavy, a fer corredisses per l’escenari… Després de l’afirmació del Quim (“En Carles [el director d’orquestra] no sabia que en Martín és totalment incontrolable”), el guitarrista, Joan Cardoner, s’hi apunta, i el posat tan formal del principi ja s’ha desdibuixat per crear l’espectacle.

Un cop trencat el gel, em vaig adonar que el so era sòlid i clar, i que van saber aprofitar el virtuosisme del primer violí, que ens va regalar un solo a “La reina del gel”. Els violins (6) i les violes (2) creaven l’ambientació perfecta per a la imatgeria de Sangtraït: càtars, reines, sacerdots, llegendes, por, guerrers, cavallers… Hi donaven aquell lirisme melancòlic, gràcies a l’orquestració del director, Carles Coll, que també va destacar com a simpàtic protagonista del concert, interactuant amb el públic i amb en Quim. Va fer riure l’auditori quan va afirmar que era de les poques vegades que orquestrava l’obra d’un compositor viu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot plegat contundent, sòlid, potent. Això sí, no crec que s’hagi superat la diferència. Parlo de la diferència del grau d’elaboració musical que hi ha entre pop o rock i la música anomenada clàssica: m’és difícil no patir quan veig els violoncel·listes tocar només dues notes durant una pila de compassos, per exemple. O sentir que els violins podrien estar executant meravelles en lloc de les limitades harmonies de la música heavy, una música massa plana per a instrumentistes acostumats a fer música complexa, rica, difícil. Sempre penso si no s’avorreixen, no ho puc evitar. Per sort, aquesta diferència va ser menor en aquesta proposta de Los Guardians del Pont i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà que en d’altres en què grups catalans han presentat anteriorment, com els Antònia Font. Com a mínim aquesta orquestra ha està força més ben aprofitada.

Text: Blanca Pi Leoz

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen Gómez

Eròtica, llegendes, poesia i vida

2 jul.

Juliol ens ha dut la calor als estudis de Boca Ràdio, on ahir vam viure una jornada molt pujada de to! Motius per accelerar-nos no ens en van faltar… Ens agrada que passin coses, la gent valenta ens posa i la cultura ens excita les neurones. Per això, diem sí a totes les propostes. Aquí us deixem un bon grapat per remenar i triar. Nosaltres ens hem enamorat de totes les coses boniques que ens han explicat els seus protagonistes.

Escolteu el darrer programa de l’hiperactivicat a les ones (emès des de Boca Ràdio), mentre preneu nota dels plans per passar un cap de setmana ben hiperactiu, serà un plaer motivar-vos de viva veu!

Descarregar programa

Setmana d’Eros

Del 6 al 10 de juliol, el Centre Cívic Can Déu (plaça de la Concòrdia, Barcelona) serà responsable de l’increment de temperatures a Les Corts. Amb l’erotisme com a tema transversal, gaudirem de tallers d’autoconeixement, d’activitats artístiques com la fotografía, la poesia, el cinema, etc. Però, fonamentalment, Can Déu es convertirà en un espai per convidar a la reflexió sobre el nostre propi cos, sobre com vivim la sexualitat, una invitació a la convivència de les diferents realitats. L’art ens ajudarà a fer-ho. Els plats forts seran un sopar a cegues, amb algunes novetats que descobrireu si escolteu el programa de ràdio, i el jardí de les delícies que viurem el dia de clausura de la setmana. Fins al 31 de juliol, Las Taradas ens impactaran, només arribar al centre, amb la seva exposició reivindicativa. Fa dos anys ens ho vam passar genial, ho recordem a l’article “Eros i nosaltres a Can Déu”.

eros

Fuck-in-progress

Seguim parlant de sexualitat, sensualitat, sensibilitat, erotisme, fetitxisme, de la relació amb els nostres cossos i l’entorn… Però aquesta vegada, l’Associació Kiakahart ens convida a fer-ho a través de la dansa i el teatre físic. Tindrem el gust de descobrir la proposta d’aquesta companyia de dansa integrada, dirigida per Jordi Cortés, del 3 al 5 de juliol, al Mercat de les Flors, dins de la programació del GREC – Festival de Barcelona. El passat Dia Internacional de la Dansa vam entrevistar en Jordi Cortés i ens va deixar amb moltes ganes de veure’ls. Recordeu l’entrevista a través d’aquest enllaç, tot un exemple de bona feina per assolir la normalització a través de la dansa.

Yes, we fuck!

A l’encreuament dels carrers Comte Borrell i Consell de Cent de Barcelona, s’hi troba l’espai autogestionat Germanetes, el que abans havia estat un solar en desús de l’Ajuntament i, ara, el veïnat li dóna vida com a punt de trobada, mantenint un bonic hort urbà i organitzant activitats. Activitats com ara, el cicle de docus a la fresca que han encetat, amb una selecció de films crítics i sensibiltzadors, que conviden a passar una bona estona i a pensar. Aquest proper divendres 3 de juliol, a les 21.30 hores, projectaran “Yes, we fuck!”, un documental que tracta el tema de la sexualitat en persones amb diversitat funcional, però que també parla de feminisme, LGBTI, diversitat… En definitiva, pansexualitat, un terme que ens agrada i que ho engloba tot.

Festival Infierno Sauna

Si no teníem prou motius per entrar en calor intensa, en Manel -del grup de versions Vader Retro– ens convida a posar-nos una toga romana i a compartir suor a l’Associació Musical La Hurraka, al Poblenou de Barcelona, on el proper dissabte 4 de juliol, a partir de les 22.00 hores, trobarem els Vader Retro i Los Romanes compartint escenari i, també, molts membres del grup. Amb una banda que es presenta així: “música para divorcios, deshaucios y velatorios”, pinta una festa infernalment catxonda!

Vader

I, aquí, comença la nostra estimada secció de plans quemacos! Com que és juliol, aquesta vegada us donem més motius per fugir de la gran ciutat i incloure aquests destins en les vostres rutes de vacances. Som-hi!

Festival de Llegendes de Catalunya

El 4 i 5 de juliol, Sant Martí de Tous esdevé capital de llegendes. Des de fa 6 anys, aquesta població de l’Anoia fa una tasca lloable en la recuperació de la narració escrita i oral, d’històries que parlen dels pobles i costums, de les persones, de motius per trobar-nos amb la nostra gent i compartir. Durant aquest temps, se n’han adonat que Tous (també Catalunya) és terra rica en llegendes, però que moltes històries són semblants aquí i allà, perquè, al cap i a la fi, l’ésser humà es mou per temes universals. Amb aquesta bonica conversa amb en Sergi Vallès, el director del FesLLeCat, us agafaran moltes ganes d’anar a Tous, una oportunitat per redescobrir el poble amb un toc màgic, on tota la família trobarà activitats per a totes les edats.

Festival Poesia i +

Seguim amb la paraula com a protagonista… Del 3 a l’11 de juliol, com bé ens explica l’Eduard Escoffet -director del festival-, el virus de la poesia s’escampa per Caldes d’Estrac i altres poblacions del Maresme, com Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar i Sant Vicenç de Montalt. Enguany arriben a la desena edició i, això, és motiu de celebració. A part de l’ampliació d’espais, el festival dóna protagonisme a les noves generacions de poetes i rapsodes, que contribuiran a mantenir viu l’esperit de Josep Palau i Fabre. A la programació tampoc falten grans noms de la música, amb propostes vinculades a la poesia.

Vida Festival

De la costa del Maresme a la costa del Garraf! Del 2 al 5 de juliol, a Vilanova i la Geltrú hi haurà més Vida que mai! En Dani Poveda, director del Vida Festival, ens parla d’aquesta perleta que arriba al seu segon any de vida, amb molts motius per celebrar: premis, el doble d’entrades anticipades venudes i, sobre tot, el “sí, vull” de tots els assistents a la primera edició, és a dir, el “sí vull que continuï un festival tan encantador i acollidor com aquest”. En Dani ens posa la mel als llavis, amb sorpreses que no ens pot desvetllar, però que ens assegura que aquests dies tornaran a convertir-se en una experiència única. Un festival amb una programació musical molt atractiva, pensat per al benestar de les persones i per al gaudi de tots els membres de la família, que fa compatibles termes com festival, música, natura, mar, diversió, sostenibilitat, educació i salut. Llarga vida al Vida.

Vida Festival

Ara toca fer una miqueta d’autobombo, que sempre va bé:

Seguiu-nos a les xarxes, on trobareu molts més motius per sortir de casa i tot el material que anem penjant de les mogudes que anem a veure: Twitter, Instagram, Facebook, YouTube, Flickr, Ivoox… Estem a tots llocs! Però, sobretot, no deixeu de visitar el nostre grup de Facebook, on trobareu moltes propostes que fem nosaltres i altra gent que s’estima la cultura. Entreu i hiperactiveu-nos, cultura sense intermediaris.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sánchez Beltrán i Alba Irigoyen Gómez

9G15: plans combinats!

9 gen.

Una recomanació abans que us assabenteu del full de ruta previst per aquesta nit: prepareu-vos un te ben carregat perquè això va per llarg… No sé si és que avui 9 de gener de 2015 s’acaba el món, però ho sembla!

20.30 hores – Sala Apolo (c/Nou de la Rambla, 113, Bcn). Concert de The Limboos amb The Exitements. 10-12 e.

Un vespre de sessió doble d’R&B amb aquestes dues bandes que no permeten que cap múscul del cos es quedi sense moure: la banda catalana The Excitements, encapçalada per la terratrèmol Koko Jean Davis, arriba amb nou single, “Don’t you dare tell her”, mentre que els madrilenys The Limboos presentaran el seu darrer disc, Space Mambo, carregat de latin sound & soul. Si Blackcelona diu que aquest concert és imperdible, feu cas!

excitements

22.00 hores – Plaça de la Vila (Gràcia, Bcn) i el CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8, Bcn). Inauguració del Tradicionàrius 2015. 5-10 e. 

Comença la 28ª edició del Festival Tradicionàrius, que porta la música d’arrel, popular i tradicional dels països catalans i d’altres contrades al Centre Artesà Tradicionàrius, entre avui 9 de gener i el proper 27 de març. La inauguració d’aquesta nit correrà a càrrec del grup de percussió Kabum i el Col·lectiu Guirigall, que amb molta festa ens duran des de la plaça de la Vila de Gràcia fins al CAT. Al CAT escoltarem el grup Coses, encapçalat per Jordi Fàbregas, director del mateix festival. Coses va néixer entre la Nova Cançó i l’Ona Laietana i el 2013 va tornar als escenaris. Avui tocaran aliats amb la versàtil Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona.

tradicionarius

A partir de 23.00 i fins… – Llibreria Documenta (c/Pau Claris, 144, Bcn). Festa del 40 aniversari. Gratuït.

Avui estem convocats a una de les festes més esperades per tots els parroquians de la llibreria Documenta, que no sols celebra el seu 40è aniversari, també la seva segona vida després de veure perillar la supervivència. Però quan esdevé una relació d’amor amb la clientela (potser seria més apropiat titllar-los de família), aquesta es volca i fa el possible per mantenir un espai on comprar un llibre és quelcom més! Un punt de trobada, un lloc per conèixer gent amb les mateixes inquietuds, una aventura, mil noves històries en negre sobre blanc per descobrir… I avui, una nit que saps com comença però no tant com acaba… Fent amics, això segur! Hi haurà discurs (a càrrec de Pol López), música en directe (a càrrec d’Extremband), documental sobre la Documenta (a carrec de Núria Vidal) i cervesa fresca (a càrrec de Moritz) i hi haurà cartell edició limitada de regal!

documenta

01.00 hores – Luz de Gas (c/Muntaner, 246, Bcn). Disco Infierno en concert.

Disco Infierno rendeix homenatge a la música disco dels anys 70, temps de formacions gegants sobre l’escenari i boles brillants donant un toc chic a la pista de ball. Fa prop de 8 anys que converteixen les nits del Luz de Gas en un oasi ballable, fent oblidar per una estona l’excés d’hormones libidinoses que corren per l’ambient… Reconeixereu a més d’un músic i cantant, per haver-los vist, escoltat i ballat amb la Fundación Tony Manero, Los Fulanos, Marian Barahona Trio, Ivó Oller (trio i quintet), etc. Després de les sessions interruptus de desembre, avui arriben al Luz de Gas amb ganes d’esclatar de festa i música en directe. No us ho perdeu perquè pinta ser una nit efervescent!

discoinfierno

Text: Alba Irigoyen

FiM Vila-seca: 15 anys, 15 preguntes

7 maig

Aquest 2014, la Fira de Música al Carrer de Vila-seca fa 15 anys i, per aquesta raó, hem entrevistat a en Kike Bela, el director artístic de la fira. A continuació us deixem 15 preguntes i 15 respostes, per endinsar-vos a la història d’aquesta fira, fruit de la feina i visió de gent valenta.

Vistes de Vila-seca (TGN) – Imatge: Alba Irigoyen

1. Felicitats, la FiM Vila-seca arriba a la seva 15ª edició. Avui en dia, això és tota una fita assolida. Com vas aterrar a Vila-seca?

La fira ja existia abans que hi arribés. Jo vaig començar fa 9 anys i ara celebrarem la 15ª edició. La persona que ho portava abans, en Raimon Casinos, es va encarregar de la selecció fins la 7ª edició, però es va incorporar a l’equip del Mercat de les Flors i llavors vaig arribar jo. Era l’any 2007. El projecte també era més petit. Al principi m’encarregava de tot, però a mesura que va incrementar el projecte, també ho va fer el pressupost i l’equip. Al 2009-2010, vaig passar a centrar-me més en les tasques de direcció artística: la selecció dels grups, el contingut de la fira, la redacció dels textos, l’assessorament i la gestió de les col·laboracions, entre altres. Alhora, compagino aquesta feina amb la dinamització d’altres espais culturals.

Kike Bela, director artístic de la FiM Vila-seca – Imatge: Alba Irigoyen

2. Què passa en una població com Vila-seca durant aquests dies, quina és l’acollida del poble?

És la part més màgica. És la gran festa cultural i popular de l’any! La gent de Vila-seca hi creu i ho transmet. L’acollida cap a la gent de fora és molt bona, tenen un tracte molt amigable. I la implicació és molt gran: els voluntaris de Vila-seca són una part importantíssima de la fira. Els vilatans han vist créixer el festival i com ha servit per donar visibilitat a la població. El centre està mort durant l’any, la transformació durant la fira fa al·lucinar tant a la gent del poble com a nosaltres.

3. A qui va dirigida la fira?

A persones àvides per conèixer i descobrir música en un format diferent, nous creadors, coses noves. Gent amb inquietuds culturals i musicals. Donat que és una fira, hi ha el sector professional, programadors que volen descobrir grups nous i innovadors. I el nucli fidel: la fira és un punt de trobada per a gent melòmana, gent que cuida els músics i la música. Després hi ha totes les persones que vénen a la gran festa popular, una mescla d’oci i música per a tothom.

4. Quin és el tret diferencial de la FiM Vila-seca?

Descobreix la música del futur, la nova música emergent. Aquest és el servei que fa la fira. És un espai per a la descoberta de grups emergents de i per Catalunya. A més de descobrir nous músics, la innovació creativa també és vital.

5. Com s’estructura aquesta edició, hi ha alguna novetat?

L’estructura és la mateixa que en les darreres edicions, però ampliada. El format està pensat per fomentar la rotació, perquè els que ho vulguin puguin veure 15 o 20 minuts de cada concert, per passejar.

La programació del festival es divideix en 5 línies: la nova escena catalana (amb tot el que es cou a la música pop, projectes diversos i originals); propostes festives i concerts populars; la secció de músiques del món i folk (molt pensada per a programadors); propostes de risc i, dins d’aquestes, les novetats alternatives amb molta barreja d’estils i la vessant més experimental; i, finalment, la secció de músiques tranquil·les i espectacles familiars.

Dissabte serà el dia de màxim desplegament d’espais: 7 alhora. És la joia d’aquest 15º aniversari. Després hi haurà altres detalls commemoratius, com una exposició fotogràfica fent una retrospectiva de totes les edicions anteriors de la FiM Vila-seca. També hi haurà una activitat gratuïta en un recinte tancat, accessible per tothom.

Després hi ha algunes iniciatives més encarades a la comunicació i altres encara per acabar de tancar, pensades per fer passejar i descobrir racons de Vila-seca, implicant la gent de la vila.

Els comissaris de la FiM Vila-seca 2013 moderant les sessions TANTRUM#2 – Imatge: Alba Irigoyen

6. Aquest any, els comissaris han estat en Joan Colomo i l’Albert Miralles. Com ha estat en altres edicions? Seguiu algun criteri per escollir el comissariat?

És el tercer any que es fa comissariat. El primer, els comissaris van ser músics (en Joan Ramon Planell de Love of Lesbian, en Joan Colomo i en Joan Thelorius de Tokyo Sex Destruction; el segon, periodistes (en Dimas Rodríguez de Televisió de Catalunya, l’Albert Miralles d’iCat.cat i en Rubén Izquierdo de Shook Down). Aquest tercer havien de ser discogràfiques, però al final vam pensar que no era bona idea perquè podria generar conflicte d’imatge i de percepció externa. No deixen de ser venedors de productes i, tot i confiar en l’objectivitat, podria generar una opinió contrària, per la possibilitat que poguessin potenciar les bandes pròpies. Així doncs, hem fet un matxambrat amb comissaris dels altres anys: un músic (en Joan Colomo) i un periodista (l’Albert Miralles). És interessant perquè no tenen la mateixa perspectiva, el músic s’ho mira més des del punt de vista de la creativitat, mentre que el periodista, des de la vessant de la comunicació i la projecció. Després ve la següent part, escoltar totes les bandes suggerides i filtrar, on jo intervinc. La veritat és que ha estat molt fàcil treballar amb tots ells.

7. Treballar amb aquests companys al llarg d’aquests anys ha hagut de ser una experiència enriquidora i divertida, ens pots explicar alguna anècdota?

Moltes! Per exemple, passar molt de fred a La Escocesa durant la primera reunió del primer any de comissariat, com si estiguéssim fent vivac a la neu, tots a sota 0! O vídeos amb els que et parteixes… Les ganes i el bon rotllo! També és sorprenent que, a l’hora d’escollir els grups principals, estem d’acord a la primera, independentment dels nostres gustos. Cadascun de nosaltres tenim els nostres circuits i, tot i que ens puguin insistir, prioritzem l’objectivitat i programar per mèrits propis. Quan valorem les propostes, ho fem amb llibertat i sense reprimir-nos.

8. Què significa per tu aquesta 15ª edició?

És una xifra que convida a mirar enrere i a fer una valoració general. Hem mirat de fer un tancament de període que permeti obrir-ne un de nou. L’exposició fotogràfica ajuda a fer aquesta retrospectiva. Sobretot, és una gran celebració, perquè al principi -tant abans que arribés i en els primers anys de ser-hi- la reacció solia ser: “Això funcionarà? Està consolidat?” Ara piques portes i és al contrari, ja se’ns coneix. En aquest temps, hem mantingut la vocació de la fira i hem crescut en investigació i risc. Es tracta de fer un bon anàlisi de l’evolució al llarg d’aquests anys i projectar un futur millor, creixent poc a poc i mantenint la qualitat.

Maria Rodés, Martí Sales i Ramon Rodríguez a la FiM Vila-seca 2013 – Imatge: Alba Irigoyen

9. En aquests darrers 15 anys, com han influït en la música els canvis que s’han donat en l’àmbit social, econòmic i polític?

Amb la crisi, la situació de la música catalana professional i potencial s’ha capgirat del tot. Les condicions i possibilitats per programar concerts, el pressupost amb el que es comptava… Tot s’ha reduït.

Però, en 15 anys, el sector també s’ha descentralitzat. Abans, la música a Catalunya estava dividida en uns àmbits molt definits: el privat de caire comercial (40 Principales, Razzmatazz…), el circuit català vinculat a la Generalitat (Sopa de Cabra, Sangtraït, Lídia Pujol…) i, després, un sector professional sense vocació comercial, amb un estil més artesà.

Com que l’Administració Pública ara té menys diners, ens hem hagut de buscar la vida. Gràcies als mitjans actuals, també es pot arribar més al públic. S’ha generat un circuit paral·lel i ha fet que sorgeixin grups que ho han enriquit. En aquest aspecte, la fira hi ha contribuït. Si bé al principi estava més vinculada a grups consagrats, tipus MMVV, l’objectiu va ser obrir-ho per mostrar la música per sí mateixa, independent a ideologies i estratègies comercials, ficant grups arriscats que poden agradar.

La FiM Vila-seca és una fira, no és un festival. És un mercat i es tracta de vendre i comprar. La valoració del sector és bona perquè estem proposant uns productes que abans no es podien veure. Són projectes bons, encara no consolidats, amb catxets més assequibles. Amb els pressupostos actuals, això interessa. En definitiva, la situació ens ha afectat, però també l’hem afectat.

10. Quin és l’estat de salut de la música emergent d’aquest país?

La salut és bona. El públic ha canviat d’opinió respecte a molts grups. Per exemple, nosaltres fem una criba de grups molt bons encara que no siguin coneguts i la proposta acaba convencent. Els mitjans hi creuen. El boca-orella es posa en funcionament. Tot això contribueix a crear escena.

El nivell creatiu es troba en un moment excel·lent, però a molts creadors els hi falta arriscar més, invertir, demanar un préstec per fer un pelotazo. Però no podem permetre la pèrdua de músics perquè no poden sobreviure. Fer créixer la música depèn de tots.

Les propostes musicals festives -com ara la rumba- donen rendiment ràpid, però són grups que costa que es consolidin durant anys, hi ha molta rotació i les tendències canvien. No obstant, s’hauria d’apostar per igual per altres estils musicals. Però per crear un mercat competitu, cal posar diners i màrqueting.

11. Invertir en cultura és una aposta segura, però no sol ser fàcil convèncer a l’Administració. Amb quin recolzament compteu? Quin benefici aporta una fira com la de Vila-seca a nivell local? I com encoratjaries als valents que volen engegar una fira o festival?

El 80% del pressupost de la fira es cobreix amb finançament públic, concretament, el 70% ve de l’Ajuntament i el 10% de la Generalitat. El 20% restant són aportacions privades o ingressos de la mateixa fira (per exemple, de les targetes per accedir als concerts). Després hi ha acords en espècies, com els descomptes de la Renfe i del TR3SC o la programació a càrrec del Diversons de l’Obra Social “la Caixa”.

En quant a l’impacte en l’economia local, fa temps que volem dur a terme un estudi amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i el Servei de Desenvolupament Empresarial de la Generalitat. La fira és un esdeveniment modest, comparat amb altres semblants, no tenim els recursos que ens agradaria. Però pel gremi de restauració i hosteleria és interessant: si al llarg dels tres dies passen 25.000 persones, només que es prenguin una o dues cerveses, més els sopars, més l’hotel…

Per algú que es vol endinsar en l’organització d’una fira o festival, tot depèn de l’objectiu, però principalment cal assegurar un finançador que posi diners i/o infraestructura, a poder ser sense cost. Llavors cal cobrir la producció i tota la part artística i la comunicació, ja sigui amb diners de l’Administració o procedents de les entrades… Sobretot, s’ha de planificar a la mida de l’equip que es tingui.

Cal pensar que venim d’una dinàmica que està canviant. Des de la transició fins fa relativament poc temps, l’Administració va començar a donar serveis als ciutadans segons el seu criteri, posant ludoteques, auditoris… Però les iniciatives funcionen quan sorgeixen des de baix, fetes per les persones del lloc. I tan necessari és un festival, com llocs petits on sovint passin coses de qualitat, que donin feina. Amb la crisi, és important que els ciutadans tinguin un espai que li doni sentit a la vida, que creï cohesió social. Justament ara és quan més s’hauria d’invertir en educació i cultura, assegurar els recursos per tirar endavant i la felicitat.

Núria Graham a la FiM Vila-seca 2013 – Imatge: Alba Irigoyen

12. El Montseny, la Plana de Vic, l’Empordà… són un bon brou de cultiu per a la música. En quant a Tarragona, podem parlar d’una escena pròpia?

Sí, ha crescut, i m’encantaria saber que la FiM hi ha intervingut. Vilanova i la Geltrú també té molt a veure, tot i que tenen festivals propis, sovint vénen cap a Tarragona. Creativament, Tarragona es troba en un moment fantàstic, però pot anar a més. Es dóna la circumstància que també és el municipi més endeutat, reflex directe de la capacitat dels agents culturals per tirar endavant projectes en un moment com aquest. Quan marxes de la capital, Barcelona, les mogudes es fan amb finançament públic. En una situació com la de Tarragona, si aguanta és perquè hi ha agències i músics potents molt professionals, però podria créixer més ràpid amb més recolzament. Val a dir que a Girona també hi ha molt intrèpid fent coses guais i les tendències creatives a Espanya també són interessants, com ara a Sevilla, Madrid i, sobretot, València. Cal buscar un model que no sols sigui el dels grans festivals, aquests esdeveniments estan a l’ordre del dia. Però també s’està produint un canvi de paradigma, cada vegada hi ha més gent que cerca les coses petites, les coses humanes. Caldria apostar per programacions estables durant tot l’any.

13. Diuen que la unió fa la força. Creeu sinèrgies, xarxa, amb altres festivals?

Ha estat i és la nostra vocació, sempre hem lluitat per fer xarxa. És una fira, d’aquesta manera, els grups poden optar a actuar en altres llocs. Per exemple, hem creat vincles amb societats d’artistes, amb auditoris i amb festivals com el BAM, l’Acústica, el Festival Músiques del Món, el Faraday que ja no hi és, el Palmfest, el Festus, el Festival Internacional de Blues de Cerdanyola, el Barnasants, el Tradicionàrius, l’Emergència, etc. Amb alguns es manté la relació perquè tenen una filosofia semblant i amb altres hem deixat de col·laborar. La responsabilitat de saber vendre el que tenim és nostra i cal picar molta pedra.

14. Què no et perdràs d’aquesta 15ª edició?

Tots són els meus fillets, però bé, Pau Riba, Pascal Comelade, La Banda Municipal del Polo Norte, Joan Colomo & La Radiofórmula… són grans grups coneguts, però a mi m’agrada parlar dels desconeguts, dels més innovadors, descobrir noves joies. Xenia Rubinos farà un bolasso, Extraño Weys (amb membres d’At Versaris) serà una súper nova descoberta. Falciots Ninja (amb membres de Very Pomelo i Mine!) o Xiu Xiu Plàstic seran un passote! Izah, una proposta d’R&B molt potent, i Joana Serrat, meravellós. Després hi ha altres propostes interessants com Desert , Zea & Esperit!, Tigres Leones, El Último Vecino

Escollim els grups per la seva originalitat i perquè innoven dins l’estil. La fira és un espai per arriscar-se. A més, tot és accessible, es genera una comunicació molt bonica entre tothom i la gent se sent com a casa. No volem músics que es mirin els peus o que es facin els interessants, volem que xerrin amb el públic, que convencin i que el grup senti que fa un servei a i per la gent.

15. Com t’imagines celebrant el quart de segle de la FiM Vila-seca?

Molt semblant a com és ara, mantenint l’esperit, les proporcions, el bon rotllo a l’ambient i la qualitat. Que estiguin presents els músics emergents i que els que han passat per la fira es guanyin bé la vida. Que hi hagi un circuit fort. Que hi hagi gent que contribueix a obrir la ment dels altres i a convèncer que les coses s’estan fent bé.

Entrevista: Alba Irigoyen

25 anys de MMVV: entrevista a Marc Lloret

12 set.

Des d’avui i fins al 15 de setembre, Vic esdevé capital de la música: comença el Mercat de Música Viva de Vic, la fira musical de referència internacional que enguany arriba a la seva vint-i-cinquena edició. Durant els propers quatre dies, la ciutat acollirà un gran nombre de presentacions de nous treballs, concerts per al gran públic, artistes de renom internacional, jornades professionals i diverses propostes paral·leles.

El tret de sortida va tenir lloc ahir, amb la festa dels 25 anys de MMVV i l’entrega del Premi Puig-Porret 2013 al millor projecte de creació musical en directe; l’aguardonat ha sigut Xavi Lloses, pianista i compositor, amb el projecte ‘Nautilus Lab’, una mena d’orgue aquàtic elaborat amb 48 tubs de metacrilat disposats en una instal·lació sonora itinerant, per on el públic es podrà passejar i experimentar. Amb els 10.000 euros del premi, en Xavi i en David Sarsanedas (Orchestra Fireluche) duran a terme aquest projecte que podrem veure materialitzat l’any que ve, com aquest proper divendres 13, que descobrirem del piano-celesta de la família d’instruments Baschet desenvolupat per la Maria Coma, aguardonada l’any passat.

 

Cartell de la 25ª edició del MMVV - Obra de l'estudi Vic Bisgràfic

Cartell del 25º MMVV – Obra de l’estudi Vic Bisgràfic

 

Amb motiu del quart de segle de MMVV, entrevistem a Marc Lloret, director artístic de la fira:

1. Director artístic del Mercat de Música Viva de Vic, codirector del popArb, teclista de Mishima i pare. Com es compagina aquesta vida hiperactiva sense morir en l’intent?

Hi ha temps per a tot. Encara me’n sobra. També sóc pare de dos nens. Amb organització i gent amb talent i capacitat de treball al teu costat, no és tan difícil.

2. Aquest any se celebren 25 anys de MMVV. Durant aquest quart de segle, al front del festival hi han estat 6 professionals del sector fins que al 2011 hi vas aterrar tu; per cert, felicitats per la idea de fer participar als 6 anteriors directors fent que proposin diferents concerts segons el seu criteri. Bonic homenatge. Però en 25 anys s’han produït molts canvis en la societat i, en concret, en el món de la música. De quina forma s’adapta una fira com el MMVV? Hi ha hagut plantejaments diferents en l’estratègia al llarg d’aquest temps?

Quan encara estàs dins d’un projecte és difícil tenir perspectiva. El MMVV s’ha anat adaptant des dels seus inicis, acompanyant el sector i servint de plataforma per als professionals de la música. La Maria Lladó, l’Oriol Roca i jo, hem arribat en un context de crisi, per tant ja hem arribat assumint retallades i amb la voluntat de fer fort el Mercat com a punt de trobada per establir connexions, provocar sinergies i cooperar per reivindicar el necessari com a col·lectiu.

3. Quins són els principis d’un festival com el MMVV?

En essència el Mercat ha de promoure la contractació d’espectacles de música en directe, donant suport a les empreses que representen grups i artistes i oferint les eines necessàries a mànagers i programadors per aconseguir que es generi negoci.

4. Quin número de persones treballen actualment en el MMVV i amb quin nombre es va engegar?

Gairebé sempre ha estat un número similar, excepte les primeres edicions, segurament. Durant tot l’any hi treballen la direcció executiva, la coordinació general i tres persones en la direcció artística. Quan s’acosten les dates del Mercat s’incorpora més gent i també els tècnics de l’oficina de fires i mercats de l’Ajuntament van dedicant més temps al Mercat.

5. Què significa un festival de música per a un poble o ciutat? Quina part de responsabilitat té una fira com el MMVV en la consolidació d’una escena musical arrelada al territori?

Un esdeveniment cultural dóna prestigi, posa al mapa la ciutat on hi té lloc i genera riquesa atraient visitants. Però també, és clar, és un punt de trobada per la gent jove del municipi que acull el festival i pels que tenen interès per la música. Per tant, promou l’escena musical local. Vic ha estat i és una ciutat amb molta efervescència musical.

6. Apareixen propostes paral·leles que, poc a poc, passen a emmarcar-se dins del festival. Podem dir que es tracta d’un festival permeable? Quin és el diàleg que el festival estableix amb la ciutat?

El Mercat ha d’estar obert a acollir tot allò que el complementi i també a compartir la ciutat amb altres projectes durant els mateixos dies. Tot suma.

7. Quin serà el plat fort d’aquesta edició?

El concert inaugural, amb el projecte inèdit de Sisa, Portet i Oliver, està generant moltes expectatives.

8. Mentre l’Administració reparteix clatellades entre els valents que decideixen formar part del sector cultural, com s’ho fa una fira com el MMVV per afrontar aquesta situació de crisi?

Com he dit abans, vam arribar en context de crisi. Amb el que comptem treballem. Tenir l’oportunitat de continuar amb el projecte ja és molt.

9. Quines són les perspectives de futur del MMVV?

Continuar consolidant-se com a fira de referència de contractació musical a Catalunya, a la resta de l’Estat i a nivell internacional.

10. I, per acabar, una bona recomanació per mantenir viva la música?

Comprar discos, assistir a concerts i tenir curiositat.

Moltes gràcies per atendre’ns i per tota la teva aportació al món de la música. Llarga vida al MMVV.

Entrevista: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!