Dones Sàvies i cinema transformador

Noves aventures des de Boca Ràdio que mai oblidarem! Avui ens han vingut a veure les Dones Sàvies de Sant Cosme i ens han portat tonelades d’entusiasme i felicitat per repartir des del Carmel! Dones que han lluitat tota la vida i que, amb alegria i creativitat, transformen l’entorn. També xerrem amb la Mostra de Cinema Creative Commons de Barcelona, el cicle de Bibliocurts Off que es poden veure a les Biblioteques de Barcelona, el Festival de Cinema Anarquista de Barcelona i, al final, ens assabantem del que és l’anarquia i ho celebrem amb una mica de poesia… Escolteu el programa i descobrireu aquestes propostes i moltes altres!

Descarregar programa

Les Dones Sàvies de Sant Cosme

Elles en saben molt de la vida, les han passat de tots els colors. Són de les que diuen: eps, que això no està funcionant com hauria de ser, posem-hi remei! No s’ho pensen ni dos minuts i tiren endavant. Sempre pensen en el bé comú, perquè al final, el que necessitem com a éssers humans és universal. S’han desplaçat, s’han trobat entre realitats diverses, han pujat famílies en l’adversitat, han transformat l’entorn i segueixen revolucionant el món. Són les dones valentes de Sant Cosme, les Dones Sàvies, que després de molts anys de lluita, miren enrere i somriuen satisfetes, perquè el que han fet és el que havien de fer. Les hem entrevistat amb motiu de la presentació del documental sobre el col·lectiu i les accions que duen a terme, avui 12 de maig a les 19.00 hores, es presenta al cinema Capri del Prat de Llobregat, dins del Prat d’Autor (El Prat, subseu del Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona); divendres 13 de maig, podrem veure el documental dins del BCCN 2016. Les Dones Sàvies formen part dels Grups Associats pel Treball Sociocultural, una entitat que practica activament la transformació social al Baix Llobregat i ens encanta! Un dia vindreu a Boca Ràdio a explicar-nos mogudes, oi? Au, bah, ara escolteu les dones perquè elles tenen la recepta de la felicitat i no se la guarden en secret, la seva (i la nostra) filosofia és compartir.

Barcelona Creative Commons Culture & Film Festival

I parlant de compartir, l’Andreu Meixide ens endinsa a la cultura Creative Commons, el bé comú compartit. També ens explica què trobarem fins al 15 de maig, al BccN2016, un festival on podem veure films de temàtiques socials i entendre per què és necessari alliberar la cultura digital i la tecnologia. El festival tracta temàtiques actuals i sensibles des de la perspectiva activista. Compartir el coneixement per passar a l’acció. Tot el que fem a la vida té una repercussió i saber és el nostre dret per decidir a plena consciència. Les activitats es duen a terme entre el museu d’art contemporani MACBA i l’espai autogestionat Germanetes, que si no el coneixeu, ja tardeu! En aquest festival, també podrem veure el documental Les Dones Sàvies, serà divendres 13 de maig a les 17.00 hores.

Fira Frics

Al programa no ho expliquem, perquè ja us segrestem durant hora i mitja i això ja és com per donar-vos un gran premi, però aquí ens ve molt de gust proposar-vos que el 14 de maig passeu pels jardins Príncep de Girona (Guinardó, Bcn), on trobareu la Fira Frics, una gran oportunitat per descobrir les aplicacions de la tecnologia en l’àmbit de la transformació social (sí, què passa, repetim molta aquesta expressió, però és que hi ha tant a transformar…) i moltes més coses. El company de Boca Ràdio i dinamitador musical al Boca Nord, Carles Llàcer Escamilla ho explica molt bé de viva veu a l’agenda del Boca Nord:

Descarregar agenda

Bibliocurts Off

Ens agrada la cultura que es mou i la que es comparteix, per això donem veu a la Laura Pla Aumatell, hiperactiva i hiperactivista del grup de Facebook hiperactiviCAT que aquesta setmana ens recordava la mostra itinerant on podem veure projectats els curts guanyadors del festival Bibliocurts 2015, el festival de curtmetratges de Biblioteques de Barcelona. Escolteu-la, perquè ens informa del que estan planejant per a la tardor d’aquest 2016 i perquè ens encanta la seva concepció sobre la biblioteca, un espai per descobrir i compartir, on hi passen coses… Aneu a descobrir-ho!

Festival de Cinema Anarquista de Barcelona

Seguim amb ganes de més cinema i de més revolució. Per això, no se’ns acut millor idea que convidar a La Cinètika, per a què ens expliquin la història dels Cinemes Lauren de Sant Andreu, un espai que fa uns anys va deixar de projectar a les seves pantalles… Doncs un col·lectiu del barri ha decidit tornar-li a donar vida, a fer que rodin els metratges, a donar llum a moltes històries que cal conèixer… I així neix La Cinètika, que és molt més que un cinema. Així que aquest 2016, la sisena edició del FCAB tindrà lloc a aquest espai alliberat des de l’abril, després de sis edicions dutes a terme a altres espais autogestionats. Des d’avui fins al 14 de maig, no us perdeu la programació, obriu els ulls.

I no marxem de Sant Andreu, ni deixem l’anarquia (tot el contrari) ni les idees radicals (molt necessàries). En Roger Pelàez en sap molt d’anarquia i més si és dita amb poesia, per això li preguntem què és anarquia i ell ens respon amb anarquia. Vaja, que parlem de la vida. I de decidir. I de llibertat. En definitiva, que l’anarquia és independència i això ens ho demostraran ell, la Núria Martínez-Vernis, el David Caño i el Martí Sales, aquesta tarda a l’Ateneu L’Harmonia (Sant Andreu, Bcn), dins del cicle de Nits Literàries, i demà a Premià de Mar i qualsevol dia a qualsevol lloc. Una bogeria, de les que tant ens agraden.

I en parlar de l’Ateneu L’Harmonia, ens fa pensar en Literal, la fira d’idees i llibres radicals que trobarem en aquest mateix espai des de divendres 13 de maig fins diumenge 15. I no ens ho perdrem tampoc. Hi haurà de tot!

Però no hi ha millor manera de colar les idees (les bones) i sobretot l’anarquia que amb l’humor. D’això, qui més en sap és en Quimi Portet (Fina Estampa), que a ‘Oh My Love‘ diu que “l’humor és l’anarquia que triomfa per uns breus instants”. I a veure’l trionfar per una bona estona ens en anem aquesta nit a la sala Barts, perquè ens morin de ganes de què ens presenti el seu Ós Bipolar.

Programa de ràdio: David LaPlage, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen Gómez

Foto: David LaPlage

Sant Jordi compromès

Aquest Sant Jordi, ens comprometem amb la llibertat d’expressió, l’art trobadís i a petita escala, el llibre d’artista, la delicada destresa de l’artesà, la creativitat sense límits, l’art organolèptic, els llibres comestibles, els col·lectius que fan pinya per compartir adiccions saludables, l’autogestió, el fes-t’ho tu mateixa, la solidaritat, la vida, la democratització del llibre, les empreses/persones responsables, la cultura anticapitalista i TAMBÉ l’anarquia.

Descarregar programa

Sabíeu que Barcelona és Ciutat Refugi d’escriptors perseguits als seus països? Es tracta d’un programa que duu a terme el PEN Català, entitat que acaba de rebre el Premi de la Pau atorgat per la UNESCO. Una iniciativa valenta i malauradament necessària, per donar veu i pau a escriptors/es silenciats/des pel fet d’ensenyar-nos la crua realitat sense filtres. I això no convé a l’opressor. Però tenim dret a obrir els ulls, a reACCIOnar. I per això ens cal saber. I per saber, ens cal algú que ens ho expliqui. Doncs hi ha qui es juga la vida per “traficar” amb la veritat, és a dir, per reivindicar la llibertat. En parlem de tot això i més amb la Raffaella Salierno, Directora del programa Escriptor Acollit / Ciutat Refugi.

Tot seguit, l’Elisa Pellacani ens convida a treure l’art i, en concret, els llibres al carrer. És la impulsora del Festival del Llibre d’Artista i la Petita Edició, organitzat per l’Associació Cultural ILDE, que enguany arriba a la seva IX edició; us ho trobareu al CC Pati Llimona fins al 30 d’abril, però el 23, trobareu els llibres en llibertat, a la plaça Sant Just de Barcelona. Es tracta d’un festival que té molt de valor, per les perles que s’hi exposen fetes amb una delicadesa deliciosa. Llaminadures per als sentits, mel per a l’esperit. Però, també, perquè ara ens sembla normal que es faci un festival que celebra la creativitat, el llibre que va més enllà de la lectura, el llibre que es fa servir… Qui no coneix l’Arts Libris, la Fira Internacional de l’Edició Contemporània que cada any, al voltant de Sant Jordi, s’exposa a l’Arts Santa Mònica? Doncs la gràcia del festival que ens explica l’Elisa és que va comença abans, quan encara no hi havia cap espai per a això. I per això és una proposta valenta que ha sabut mantenir-se fidel a les idees a partir de les quals va néixer. I si les voleu conèixer, haureu d’escoltar l’entrevista!

Abans de fer el programa, teníem el pressentiment que la xerrada amb el Manuel Gris seria una canya! I així va ser… La Plataforma de Adictos a la Escritura (PAE) té el president més divertit del món literari! Volem gent així de frescota i espontània en aquest món! I bé, el Manuel ens explica aquesta dèria incontrolable que uneix a tota la colla de la PAE,  perquè les passions compartides sempre són més engrescadores. A banda d’aplegar-se i compartir la seva obra sense pors ni vergonyes, fan moltes activitats per facilitar l’autoedició i, sobretot, per fer que més gent s’enganxi a l’escriptura. No hi ha excusa, pots posar-te en contacte quan calgui, que els seus “camells” et faran arribar paper i boli per a què no pateixis els efectes del mono d’escriure. Gent inspiradora! I encetaran les activitats del Sant Jordi a Gràcia, el 23 d’abril a partir de les 10 del matí, la celebració més sonada que organitza la novella llibreria-galeria Sons of Gutenberg, a la plaça de la Vila. El que també és sonada és la conversa que tenim entre el Manuel, el David, el Daniel i servidora. No us la perdeu!

Pel final ens deixem els postres amb valor afegit. Una bona dosi de calories solidàries o que, simplement, pretenen robar un somriure. I no és cap tonteria! No trobeu que anem mancats de somriures en aquesta vida? Doncs si, dissabte 23 d’abril, us apropeu a la plaça de Sants de Barcelona, el Carlitos González de 1010 Ways To Buy Without Money us convidarà a fer un canvi de xip, a veure que els diners no ho són tot i que es pot adquirir cultura canvi de gestos, com ara una abraçada! Però també podeu donar vida… De fet, siusplau, fem-ho! Si voleu saber com fer-ho i altres cosetes maques, quedeu-vos amb nosaltres fins al final del programa!

Al final de tot, arriba el Carles Llàcer a l’estudi, dinamitador musical del Boca Nord, i parlem de l’offSant Jordi i el 13è aniversari de l’Antic Teatre, de rutes literàries que enllacen el Carmel i Gràcia, de Juan Marsé, de jazz en rodó i entre amics… Total, que la cosa es desmadra. Visca l’anarquia hiperactivista i l’okupació d’estudis radiofònics!

La banda sonora (sobre llibres, roses i llegendes) la posen: Sanjosex, Xarim Aresté, Desperta Ferro, un crack que fa una versionaca de Billie Jean, una peça de la pel·li La plaça del Diamant (basada en el llibre de Mercè Rodoreda) i, com sempre, els Clam convidant-nos a sortir de casa.

Us informen: David LaPlage, Daniel Agón i Alba Irigoyen des de Boca Ràdio.

Text i imatges: Alba Irigoyen Gómez

 

 

 

 

De l’afecte dels robots a l’erotisme dels titelles

El cel es torna gris, però si tanques els ulls i ens escoltes, te’l farem vermell. Només per a tu. T’escalfarem les neurones, se’t tensaran els músculs i sortiràs de casa, per acompanyar-nos a descobrir coses que passen a tocar de casa teva, a tan sols un cop d’alè. Bah, vine, que ens ho passarem bé! Però, primer, escolta’ns i hiperactiva’t.

Descarregar el programa

En aquesta edició de l’hiperactivicat a les ones, des de Boca Ràdio, xerrem de robots, humans, cyborgs, afectes, titelles, adults, rombes, voyeurisme, art, pedres, carasses, nit i erotisme… Més d’una hora de veus, música, activitat, fantasia i alguna sorpresa!

En Betu, de Serializados (la revista per a adictes a les sèries), ens parla de la sessió ‘Battlestar Galàctica: humans vs. robots’ que coorganitza al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, dins de la programació contínua del Kosmópolis, la festa de la literatura amplificada, i vinculada a l’expo +Humans, que es pot veure al CCCB fins al 10 d’abril. Es tracta d’un experiment a partir del visionat de la sèrie, mentre dos il·lustradors s’expressen des del punt de vista d’un humà i d’un robot. Surten coses molt interessants, també divaguem com a bons humans i ens avancen cosetes de l’imminent Serializados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona (del 7 al 10 d’abril).

L’Helena Gonzàlez, directora del Centre de Dona i literatura (Universitat de Barcelona), ens parla de ‘Residus Emocionals’ (jornades del 15 al 17 de març, a la UB i al CCCB) d’afectes, cultura, art, polítiques del sentiment i teories del posthumà. També parlem de la xerrada “Pensar els afectes” (15 de març) de Jo Labanyi, també emmarcada dins del cicle i expo +Humans. Aprofitem per conèixer la lloable activitat de Dona i literatura, recerca, publicacions i activitats al llarg de tot l’any.

De robots i humans, passem a titelles… En Fernando Paniagua, coordinador de la programació de l’Ateneu Popular 9 Barris, ens explica què trobarem en aquesta segona edició de Ròmbic, el Festival de Titelles per a Adults de Barcelona, que tindrà lloc aquest proper 18 i 19 de març a l’ateneu. Es tracta d’una iniciativa duta a terme amb la col·laboració de l’Associació Titellaire de Roquetes, que treballa a partir del titella com a eina de transformació social (i, això, a Boca Ràdio ens enamora!), amb l’objectiu de reivindicar l’espectacle de titelles com a activitat per al públic adult. Parlem d’això, de l’enfrontament entre titelles i polítics (situacions absurdes i injustes que superen la fantasia) i ens dóna una bonica sorpresa: si escoltes atentament el que explica el Fernando, esbrinaràs com aconseguir un parell d’INVITACIONS!

Seguim parlant de titelles, però des del punt de vista del que s’ho mira, del triangle que s’estableix entre el titella, la titellaire i el fotògraf… De l’art d’observar, fotografiar i d’acomplir els desitjos dels titelles, ens en parla en Jesús Martínez Atienza, fotògraf especialitzat en titelles i circ (i eròtica). No pots perdre’t l’exposició que aquest proper divendres 18 de març s’inaugurarà, també, a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del festival Ròmbic: “Territoris íntims”.

Fent el programa, ens arriba una gran notícia: per fi, els bars, restaurants i locals de Barcelona poden programar música en directe, amparats per la llei! Ens posem tan contentes, que ho celebrem en ple programa! No obstant, al llarg dels propers dies, veurem si tot són flors i violes o com són els “peròs”… Si en vols saber més, llegeix aquesta notícia.

La perleta la deixem pel final, una nit eròtica entre pedres i carasses… Engoleix l’hiperactivicat a les ones fins al fons i sabràs de què parlem… Gaudeix. I surt!

*Si t’has quedat amb ganes de més, segueix-me…

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agón, David LaPlage, Alba Irigoyen.

 

 

 

 

Un cap de setmana per bellugar les neurones

Què necessiteu per aquest cap de setmana? Ganes i raspall de dents! Tenim tantes coses a fer, que a casa ens veuran poc el pèl… Agafeu l’agenda que us ho expliquem!

Ir a descargar

Dessins en liberté

Si passeu per l’Institut Français de Barcelona, trobareu una exposició col·lectiva, on hi participen artistes de tot el món expressant el seu punt de vista sobre la llibertat d’expressió. L’objectiu és reflexionar sobre temes com la censura, Internet, la corrupció, els drets de les dones, l’esport, el racisme, les rebel·lions en vers a aquest dret tan vulnerat, com hem vist en moltes portades darrerament. Al programa de l’hiperactivicat a les ones (Boca Ràdio), vam aprofitar per parlar de la taula rodona “Dibuixar en llibertat: abans, ara, després” que hi va tenir lloc dijous. També vam recordar la campanya i exposició itinerant “No penso callar” (Amnistia Internacional), que al desembre es va instal·lar a la Fundació Antoni Tàpies. Escolteu el tall (enllaç).

 
Sons of Gutenberg

Avui s’inaugura oficialment la llibreria + galeria més mini de la ciutat, coneguda fins al moment! Però en 6 metres quadrats poden passar moltes coses… Com ara, una festa amb ball de màscares literàries! En vam parlar amb l’Adrià, un dels valents (amb ànima indipunk) implicats en aquesta aventura literària amb la qual ens sentim plenament identificades: si vols que passin coses, fes que passin! I avui en passaran de ben maques al carrer Martínez de la Rosa, 51 (Gràcia, Barcelona). Assistir a un naixement sempre és motiu de celebració! Poesia, música, llibres de totes mans, fanzines… i festa! Avui, divendres 26 de febrer, a partir de les 20.30 hores. Més info a l’esdeveniment de Facebook. I encara més si ens escolteu (enllaç)!

Festival Interestelar Barcelona

Divendres 26 de febrer és dia per gaudir de llibres però, també, d’una galàxia inacabable de bona música… Un bon exemple el trobarem a la sala Barts, al Festival Interestelar, on a partir de les 18.30 hores, 7 bandes catalanes de rock i psicodèlia ens faran suar la samarreta! En vam parlar amb en Javi López, responsable de premsa del festival, que ens va deixar clar que és una moguda sorgida des de l’amor per la música, però també de com entenen i volen viure la música en directe. Ens va explicar moltes coses, tota una història que no ens volem perdre… Trobareu més informació a l’esdeveniment de Facebook i escoltant l’entrevista (enllaç)!

 
Marxa europea pel dret de les persones refugiades

Barcelona és una de les ciutats refugi que es mou per donar resposta a la crisi humanitària, davant la incompetència i passivitat de la vella Europa, tan vella que s’ha quedat sense reflexes ni capacitat de reaccionar. Dissabte 27 de febrer, a les 12 pm, s’ha convocat una marxa per exigir solucions. Trobareu molta més informació al portal Barcelona Ciutat Refugi de l’Ajuntament de Barcelona. Trobareu més info a l’esdeveniment de Facebook i escoltant-nos (enllaç)!

A més, us convidem a passar pel grup de l’hiperactivicat al Facebook i fer com va fer l’amic hiperactiu Sergi, que va preguntar què es podia fer dissabte a Barcelona i va rebre una allau de propostes, com la del Guillem que ens recordava el concert de Pau Alabajos al Barnasants i la Laura, les mogudes imperdibles a can HiJauhUSB. En trobareu per dissabte i per cada dia! Entreu, preneu nota i, sobretot, proposeu! L’objectiu és fer la guerra al sofà; tots els motius per sortir de casa i trobar-nos als carrers, places i allà on passin coses ens agraden i més si ens els expliqueu vosaltres! (enllaç al tall)

Ovidi al cub. Un temps, una estima, una idea

Ens pensàvem que estava mort, però no: fa 20 anys que l’Ovidi Montllor fa vacances! I també fa un any que el Borja Penalba (el cantant), el David Fernàndez (el pallasso) i el David Caño (el poeta) duen les seves paraules, música i filosofia per tots els pobles dels Països Catalans. I d’aquests pobles s’enduen moltes històries de l’Ovidi, una bio en construcció. Ovidi al cub és un homenatge a l’esperit canalla i a la vida, una aventura entre amics. Molts. I aquest diumenge 28 de febrer (18.00 h), un bon grapat de col·legues se sumaran a la festa àcida; serà a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del Cicle Cítric. De tot això i més en parlem amb el poeta, en David Caño. Però també de la seva hiperactiva agenda, que mai té un no per causes merescudes com homenatjar l’artista Carles Hac Mor o l’activista Pablo Molano, entre moltes altres. Art compromès, poder popular i reapropiament de la vida (i la mort). No us perdeu les seves paraules, ni al programa de ràdio (enllaç) ni enlloc.

 
I fins aquí una bona ració d’hiperactivicat: cultura de proximitat, sense intermediaris, en primera persona. I les neurones, en estat d’excitació permanent.

A la de 3, a la de 2 i a la de… Aparteu-vos, que llencem el sofà per la finestra!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agon i Alba Irigoyen

Estem en dansa!

A la primavera, pràcticament ens hi trobem tots els dies internacionals relacionats amb la cultura, dies que de poc serveixen si no es treballa per la causa durant tot l’any. No obstant, és una bona excusa per fer festa tots plegats i donar visibilitat als diferents àmbits culturals; quanta més pinya fem, millor!

Imatge de l’APdD per al Dia Internacional de la Dansa 2015

Avui és 29 d’abril, Dia Internacional de la Dansa. Se celebra en commemoració del naixement de Jean-Georges Noverre, considerat el pare del ballet modern. Però entenem que la dansa, el fet de ballar, va més enllà del ballet modern. És per això que des de l’hiperactivicat a les ones ho hem tornat a fer: hem parlat amb tothom per mirar-nos la dansa des de diferents àmbits, tot plegat en un to optimista i festiu. Això no vol dir que no siguem conscients de la precarietat, però preferim contagiar entusiasme. De gent que ens fa tocar de peus a terra, n’hi ha que ho fa magníficament: llegiu l’article de la La Directa.

Descarregar programa Especial Dansa

Us perdreu el programa? Tenim un ballarí porno, un locutor volador i 8 punts de veu… La cosa promet!

La primera convidada al ball és la Xènia Guirao, cap de premsa de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, que ens explica el munt d’activitats programades per fer-nos ballar durant aquest Dia Internacional de la Dansa. Tot i la situació precària del sector, avui és un dia festiu, es tracta de sortir al carrer, somriure, compartir danses i contagiar les ganes de moure’ns i expressar-nos. *Escolteu el tall.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La següent parella de ball és en Roberto Fratini, professor de Teoria de la Dansa a l’Institut del Teatre i dramaturg de companyies de dansa nacionals i internacionals. Amb ell parlem de l’activitat més sostenible del món: la dansa, aportant una visió força crítica; també regirem la part més instintiva de l’ésser humà, la que ens duu a moure’ns. I lliguem literatura i dansa. *Escolteu el tall.

De la literatura a la pantalla. En Rafa Molés ens parla de Five Days To Dance (una classe d’asolescents, dos professors de dansa i un repte…), codirigit amb en Pepe Andreu. Però en realitat ens parla d’una experiència que va més enllà de fer un documental. Ens parla del poder que tenim a les nostres mans per a provocar canvis, per transformar el nostre voltant i construir un món millor. Parlem dels rols imposats, de trencar amb l’establert, de redescobrir-nos, de perdre la por, de parar, de pensar, d’actuar. *Escolteu el tall.

La Mireia Mena ens convida a ballar a les Trobades de Música Mediterrània, que tindran lloc a Torroella de Montgrí, del 30 d’abril al 3 de maig. La Mireia és la directora artística d’aquestes trobades organitzades per Can Quintana, el Museu de la Mediterrània. En aquesta desena edició, la música dels Balcans Centrals serà la protagonista, una oportunitat per descobrir la diversitat cultural d’aquest territori, molt més ric del que tenim preconcebut. *Escolteu el tall.

Toca canvi de parella. És el torn del Carles Mallol, un dels socis fundadors de La Caldera, entitat que aquest abril compleix 20 anys en actiu i que, a més, té més motius de celebració. Avui, Dia Internacional de la Dansa, s’obren les portes del nou espai que els acollirà, els antics Cinemes Renoir Les Corts, passant a formar part de la xarxa de centres de creació de la ciutat de Barcelona (en aquest cas, especialitzat en dansa i arts escèniques). A més, coincideix que l’APdD ha demanat a aquesta entitat que dugui a terme el discurs reivindicatiu per al dia d’avui, essent la Inés Boza, també sócia fundadora de La Caldera, qui se n’ha encarregat. Aquest 29 també ha començat el Barcelona International Dance Exhange (BIDE), que es podrà veure fins diumenge 3 de maig. *Escolteu el tall.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb en Javi, un dels coordinador del Festival HOP,  recordem la brutal nit de dissabte al Mercat de les Flors, amb Cardova dins del HOPEVOLUCIONS. Fusió entre els brakdancers i la música en directe, sublim. Amb ell parlem de danses urbanes, de com iniciar-nos, de la moguda que hi ha a diferents llocs de Barcelona i voltants i del Festival HOP, des del qual es promou la cultura i les danses urbanes. *Escolteu el tall.

Amb en Jordi Cortés li treiem les etiquetes a tot i, sobretot, el prefix dis- a capacitat. Comencem de nou, parlem del poder de la dansa per integrar, per apropar realitats paral·leles. per estimular, per mirar més enllà de la condició, per normalitzar, en definitiva, per trencar els límits i transformar. KIAKAHART. *Escolteu el tall.

Finalment, la Teresa Bas -de la junta de direcció d’ADMTE (Asociación Danza Movimiento Terapia Española)– ens explica en què consisteix la dansateràpia, una disciplina psicoterapèutica que connecta cos, moviment i emocions. Cada vegada es fa servir més en el sector educatiu, social i sanitari, tot i que encara queda força relegat a l’àmbit privat. *Escolteu el tall.

Això és tot des de Boca Ràdio, amics hiperactius i hiperactives… Ens en anem a ballar!

Text i fotografies: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sanchez Beltran i Alba Irigoyen Gómez

De pètals, Jordis i lletres. I dracs!

Arrenglerats

en els prestatges

semblen soldats

o personatges

tots enrampats.

Si en prens algun

veurà que són

una altra cosa.

Dintre la mà

seran un món

que es badarà

com una rosa.

“Els llibres” de Joana Raspall 

23 d’abril, Dia Internacional del Llibre. I les roses. Un dia a l’any, el vermell envaeix les rambles i els llibres surten dels prestatges. Els carrers s’omplen de gom a gom: gent encuriosida per les novetats editorials, romàntics que remenen entre el vell, lectors amb ganes de posar rostre i signatura a l’autor que els ha fet companyia les darreres nits… Amants que es retroben entre roses. 23A, el punt de trobada entre Cervantes i Shakespeare.

23 d’abril, Diada de Sant Jordi. En Jordi va ser un noble militar romà convertit al cristianisme, que va lluitar contra els infidels. No obstant, el pas del temps ha embolcallat el personatge de certa glòria i llegenda, fins fer-lo esdevenir patró de Catalunya a partir del segle XVII. El setge de 1714 va suposar la pèrdua d’institucions, llengua, llibertats i celebracions com aquesta. A partir del segle XIX, la Renaixença va ser un periode fonamental per a la recuperació de la cultura catalana, com ara la Diada o els Jocs Florals.

Aquestes dates són dies fèrtils per a escriptors i escriptores, però també per als agricultors i agricultores: “Per Sant Jordi, espiga l’ordi; per Sant Marc, espiga el blat”.  És temps d’esclat de la natura.

A casa dels hiperactivicat ens agraden tots els motius que ens fan sortir de casa i el 23 d’abril ho és. Un dia com avui, la ciutat esclata d’activitat i la gent passeja somrient. Tant ens fa si l’objectiu és comercial o no. Cadascú és prou intel·ligent com per decidir en què es vol gastar els diners, quant, com i quan. Però de maneres de celebrar la tradició i la cultura n’hi ha moltes, inclús, algunes es paguen amb un somriure, un ball a la plaça o una trucada per dir “t’estimo”. O, encara millor, fent-te donant de sang, d’òrgans o adoptant un animal. La iniciativa 1010 Ways To Buy Without Money ho té bastant clar.

Dels que hem crescut a Catalunya en temps de llibertat (més o menys), pocs n’hi ha que no coneguem la Llegenda de Sant Jordi. A mode de resum: Montblanc té un drac com a animal de companyia. Per apaivagar les seves ànsies de menjar, per sorteig es decideix quin vilatà o vilatana serà el seu menú diari. Un dia, la sort vol que ho sigui la dolça princeseta. Com per art de màgia, cavaller troba princesa. Sant Jordi toreja el drac i se’l carrega. Princesa salvada. Monarquia intocable… De la clavada mortal, neix una rosa. Sant Jordi talla ponzella per a donzella. I voilà, aquesta és la història, més o menys. Ben analitzat, ens cau millor el drac que la princesa “boluda” o el cavaller que no respecta els animals. De fet, a Barcelona som força amics dels dracs, ens els trobem a moltes façanes i a la majoria de festes majors com a imatgeria festiva. També en són víctimes de les abraçades constants de guiris i vigilen l’entrada d’algun parc…

Tret de la broma, Sant Jordi ens ha impregnat la nostra cultura i podem veure moltes representacions artístiques al llarg del territori català i més enllà. També calen fort escriptors i escriptores de lectura recomanada, tant que queden gravats en la pell de murs que limiten alguns buits de la ciutat de Barcelona (murals literaris a Les Corts). Per altra banda, dies com avui són excepcionals per muntar mogudes: gimcanes d’intercanvis periodístics i literaris, rutes literàries, exposicions, vincular música i llibres, cinema i literatura… O per treure la cultura a respirar ¡Al aire libro!

Un 23 d’abril també és una excusa meravellosa per haver-nos passat 12 hores a can Boca Ràdio, preparant un programa especial de l’hiperactivicat a les ones sobre Sant Jordi.

Descarregar: Especial Sant Jordi

En Carles Sanchez i servidora ens hi deixem els pètals explicant-vos l’origen de la Diada de Sant Jordi i del Dia del Llibre, descobrim que no sempre ha estat així i quins motius ho han fet canviar. Esbrinem perquè Montblanc (ara mateix en plena Setmana Medieval) va canviar de patró. Fem una extensa recerca de cançons (d’aquí i d’allà) i peces sonores que parlen de Sant Jordi (Desperta Ferro, Jordi Pujol), de llegir (Sanjosex), de les princeses sacrificades en 23 d’abril (Mazoni), de dracs (Orquestra Girasol, Quart Primera), de roses d’abril (Pau Riba), rosades que fan que tot s’ompli de gom a gom (Xarim Aresté)… Ens quedem sense saliva explicant el munt d’activitats que s’han organitzat entorn la Revetlla i Diada de Sant Jordi. No ens oblidem de totes les raons que els hiperactius i hiperactives ens deixeu al grup de Facebook de l’hiperactivicat. Per als que no heu pogut celebrar aquesta festa tan nostrada, us convoquem a la XXIII Jordiada, el proper 26 d’abril a Cornellà de Llobregat. Parlem amb l’Ivan Nalvaiz de Pearson, que estaran en concert el proper 30 d’abril a la Be Cool i tenen un drac que és l’hòstia! Li posem una miqueta de conya a tot plegat i, sobretot, ens en riem de nosaltres… Al final, acabem alterats amb tanta sang i primavera i marxem revolucionats amb un clavell a la boca. O 25.

Text: Alba Irigoyen

En clau de dona activa

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El darrer programa de l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio l’hem volgut dedicar a les dones, tant si treballen com si no, perquè creiem que encara ens queda molt per fer fins aconseguir el nostre lloc en aquest món. Els propers dies esdevindran un munt d’activitats, en rescatem algunes que ens semblen prou interessants, no obstant, ho fem convençudes que aquesta tasca de visibilització no és feina d’uns dies… Cada un dels 365 dies de l’any és 8 de març.

Descarregar programa

Mentre ens llegiu, us convidem a escoltar aquesta vuitena entrega de ràdio tan especial, amb en Carles Sanchez Beltran al so i servidora, l’Alba Irigoyen Gómez a la veu. Sentireu a parlar de teatre (ben pujat de to), d’un concurs de relats eròtics, de soul & pop, d’una exposició multidisciplinar i de la presentació d’un nou segell discogràfic. Hi haurà veus del públic (que ens encanta tenir-les en compte perquè creiem de ple en el boca-orella); hi intervindran els protagonistes; tindrem música en directe (encara estem extasiades…) i posarem algun punt sobre la i, perquè no tot són flors i violes!

Escalfem motors amb Séxulas, una obra de Vola’N Teatre que podreu veure fins al 25 de març al Teatre Llantiol de Barcelona. Parla del sexe de les dones, des d’un punt de vista fresc i descarat, sense pèls a la llengua. En parlem amb en Manel Fernández, responsable d’IGerExperience, una plataforma sorgida a partir d’Instagram que els hiperactius i hiperactives amants d’explicar coses que feu (sortides, teatre, concerts…) a través de la fotografia no us podeu perdre! En Manel ens ho explica amb detall i també ens fa treure la bufanda parlant-nos de Séxulas, la darrera IGerExperience. Aquí podeu veure algunes imatges recollides de l’experiència.

Carreguem piles escoltant bon soul & funk fet a casa per parlar en Femení Singular amb en Ferran Amado, l’ànima de Blackcelona (música negra feta a Barcelona) que ha fet la selecció de cantants que divendres 6 de març ens faran viure una nit de soul molt singular a la sala City Hall Barcelona, dins del cicle Curtcircuit. Les Soul Sisters Blackcelona són la Koko-Jean Davis (The Excitements), la Marina Torres (Marina BBface & The Beatroots), l’Ster Wax (Wax&Boogie), la Leila (amb la que el Locutor Suplent de ben segur que hiperventilarà…), l’Izah, la Clara Dini (ex The Black Beltones, B-Funk) i la Laia Soulvador (ex JizzyFree, Motherfunkers). Aquesta trobada de luxe comptarà amb l’acompanyament de The Slingshots i després ens en anirem de festa al Marula Cafè!

Mentre escoltem la Marion Harper, aprofitem per recordar que l’endemà, el 7 de març, les Pop Queens faran vibrar la [2] de la sala Apolo, en la segona sessió del Femení Singular dins del Curtcircuit. Aquest cop, la selecció corre a càrrec de Lizardqueen Music. Les queens seran la Marion Harper, la Louise Sansom & Núria Monés (Animic), la Joana Serrat, la Maïa Vidal, la Carla, la Gemma Humet i la Maika Makovski.

L’entrevista amb la Laura Otero, comissària de l’exposició Venus Segrestada (que veurà la llum el proper 12 de març a l’Espai Jove Boca Nord) ens fa molta il·lusió (i no té res a veure que qui escriu aquestes paraules estigui seleccionada per formar-ne part, tot i que és un honor). Ens agrada perquè és un bon exemple per demostrar que, amb ganes, totes podem aportar el nostre granet de sorra per millorar la nostra parcel·la. Venus Segrestada pretén fer reflexionar vers el nostre lloc com a dones en aquest món a través de diferents expressions artístiques, tant a les que hem presentat alguna obra en diversos formats com a les que vinguin a veure-ho. Però hi ha més història. Us convido a escoltar la Laura, que us ho explica amb més detall, i a l’Albert Bataller, un dels participants a l’exposició amb l’obra “Diaris Filmats”, que ens apropa a l’experiència com a tallerista de videoart amb dones grans de Nou Barris que despullen les seves inquietuds i pensaments davant la càmera.

Al final del programa rebem una visita molt especial, la Paula Sendim i l’Izä, dues de les cantants que dissabte 14 de març participaran al concert-presentació del segell discogràfic Dona Cançó, al nunArt Guinardó. Per entrar en matèria, connectem amb l’Alicia Martel, que des de fa uns anys forma part de l’organització de trobades Dona Cançó, on cada setmana (ara passarà a fer-se mensualment) artistes de diverses disciplines mostren el seu talent a diferents espais del Raval. L’Alicia ens explica com va sorgir la necessitat d’unir forces i crear un nou segell discogràfic en clau de dona, en el qual hi participen la Paula i l’Izä. Elles ens parlen dels seus treballs englobats en aquest segell i la seva bona experiència en comú. Però també ens posen la mel als llavis per no perdre’ns el que passarà el 14… I què bé ho fan!

Si voleu saber què és la “pell de gallina”, no us podeu perdre el final del programa, on la Paula Sendim ens fa carícies amb la cançó en directe Ja ho saps, del seu primer disc “Començar” (amb el segell Dona Cançó presenta el segon disc: “És difícil fer-ho fàcil”). L’Izä ens encén la flama amb Esta ciudad, una cançó que la gaditana va escriure quan va aterrar a Barcelona, l’any 2010; amb el nou segell presenta “La llama”, el seu darrer disc en solitari. A nunArt també hi actuaran TroffaHamra y Los Mechones, les tres propostes amb llurs bandes, i la mateixa Alicia Martel, que ens desvetllarà temes inèdits del seu futur treball, “Sincrodestino”.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Sagarra al Born

Cicle de ‘Rapsodes al Born’ – Imatge: © Pere Virgili

 

L’espectacle ‘Josep Maria s’agarra i s’atia’ ha estat l’escollit per inaugurar el cicle Rapsodes al Born, coordinat pel crític teatral Joaquim Armengol. Va tenir lloc ahir, dimecres 3 d’octubre, a la sala Moragues del nou Born Centre Cultural.

Imatge: Alba Irigoyen

En absència de cafè i puro, aquestes són les copes que vessaven les paraules de Josep Maria de Sagarra. Copes segellades pels llavis de Martí Sales, Jordi Oriol i Josep Pedrals, els rapsodes/poetes/actors/músics que ahir nit van donar vida, aroma i color a un entramat de textos de Sagarra; fragments d’articles, d’obres de teatre, de novel·les i d’alguna memòria.

La sala de petit format escurçava la distància entre jo-espectadora, el poeta i els seus deixebles. 75 minuts per redescobrir lectures obligades a través de veus agradables i ganyotes còmiques, rostres que més d’un cop em trobo a l’escenari o entre el públic, a qui llegeixo quan publiquen o a qui saludo quan em creuo. Gent de casa. I jo convidada a taula com una més. No, com una més, no: seure sobre un bocí d’Història recent em feia sentir una privilegiada. I de menú, les paraules àcides d’en Sagarra i un bon grapat de necessaris bolets a repartir a tort i a dret.

Però el plaer per l’espectacle no es va acabar quan en Martí, en Jordi i en Josep van plegar els tovallons sobre la taula i els llums es van fondre a negre. Això només va ser un punt i a part. Avui m’he llevat encuriosida per l’obra, vida i pensament d’en Josep Maria, més enllà d’aquelles classes de Literatura Catalana d’ara fa unes quantes temporades. Moltes.

Recordar el polifacètic Sagarra, poeta del poble, petit caramel per endolcir un dia gris de tardor.

Text: Alba Irigoyen

La bcnegra la carrega el diable

La taula rodona de divendres passat a la Biblioteca Jaume Fuster entorn a Andrea Camilleri va ser el tret de sortida d’una bcnegra que potser enguany té més motius de ser que mai. En primer lloc, per ser Barcelona una de les capitals europees de la literatura del crim i en segon lloc per comptar per a aquesta edició amb un programa farcit de continguts de morbosa actualitat. Només un dels exemples és la taula rodona de sobre la corrupció, el 4 de febrer a la Capella. Més actual, impossible.

Taula rodona “Testimonis d’Andrea Camilleri” a la boblioteca Jaume Fuster – Image: Albert Navarro

Començar la Trobada parlant d’Andrea Camilleri i de la seva criatura més emblemàtica, Salvo Montalbano, és sens dubte entrar per la porta gran del gènere negre (o giallo, tal i com se’l coneix a Itàlia). Els ponents de la taula rodona ofereixen un tast de l’obra d’aquest inesgotable escriptor sicilià. Jordi Canal, director de la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet, descriu la novel·la negra mediterrània com a hedonista, crítica, nostàlgica i desencantada. I és que, segons Jordi Canal, la novel·la negra del sud d’Europa parteix de la consciència del fracàs de la societat occidental. Els personatges d’aquest gènere literari es mouen entre les llums d’un passat ja esgotat, els clars-obscurs del present i les ombres d’un futur que no promet gaire certeses.

Els adjectius que proposa Jordi Canal encaixen a la perfecció amb el tarannà de Salvo Montalbano, però també, com no podria ser d’altra manera, amb la manera de fer de Pepe Carvalho, fill literari de Manuel Vázquez Montalbán. Tot i que no es va esmentar durant la taula rodona, el protagonista d’algunes novel·les d’Eduardo Mendoza, el comisario Flores, tampoc no s’escaparia de la descripció tan encertada de novel·la negra mediterrània de Jordi Canal.

Andrea Camilleri, guionista, novelista i director de teatre i televisió. Font imatge

Arriba el torn de la periodista argentina Lilian Neuman i explica algunes de les adècdotes viscudes en primera persona amb l’escriptor sicilià. I, per acabar, abans de les preguntes d’un públic que omple de gom a gom l’auditori, Pau Vidal ens fa cinc cèntims d’allò que significa per a la seva carrera professional i personal ser el traductor al català dels llibres de Camilleri.

La taula rodona del gran Camilleri va ser el millor aperitiu imaginable d’aquest menú literari tan suculent que farà les delícies dels fans del gènere fins el 9 de febrer. Exposicions, converses, taules rodones, projeccions, activitats interactives pensades per a tot hom i dona que sent aquella fascinació morbosa tan humana de saber què amaguen les zones més fosques de la ment humana.

Text: Albert Navarro