Arxius | Audiovisuals RSS feed for this section

De l’afecte dels robots a l’erotisme dels titelles

15 març

El cel es torna gris, però si tanques els ulls i ens escoltes, te’l farem vermell. Només per a tu. T’escalfarem les neurones, se’t tensaran els músculs i sortiràs de casa, per acompanyar-nos a descobrir coses que passen a tocar de casa teva, a tan sols un cop d’alè. Bah, vine, que ens ho passarem bé! Però, primer, escolta’ns i hiperactiva’t.

Descarregar el programa

En aquesta edició de l’hiperactivicat a les ones, des de Boca Ràdio, xerrem de robots, humans, cyborgs, afectes, titelles, adults, rombes, voyeurisme, art, pedres, carasses, nit i erotisme… Més d’una hora de veus, música, activitat, fantasia i alguna sorpresa!

BocaRadio

En Betu, de Serializados (la revista per a adictes a les sèries), ens parla de la sessió ‘Battlestar Galàctica: humans vs. robots’ que coorganitza al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, dins de la programació contínua del Kosmópolis, la festa de la literatura amplificada, i vinculada a l’expo +Humans, que es pot veure al CCCB fins al 10 d’abril. Es tracta d’un experiment a partir del visionat de la sèrie, mentre dos il·lustradors s’expressen des del punt de vista d’un humà i d’un robot. Surten coses molt interessants, també divaguem com a bons humans i ens avancen cosetes de l’imminent Serializados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona (del 7 al 10 d’abril).

Battlestar_Galactica

L’Helena Gonzàlez, directora del Centre de Dona i literatura (Universitat de Barcelona), ens parla de ‘Residus Emocionals’ (jornades del 15 al 17 de març, a la UB i al CCCB) d’afectes, cultura, art, polítiques del sentiment i teories del posthumà. També parlem de la xerrada “Pensar els afectes” (15 de març) de Jo Labanyi, també emmarcada dins del cicle i expo +Humans. Aprofitem per conèixer la lloable activitat de Dona i literatura, recerca, publicacions i activitats al llarg de tot l’any.

centre_dona_i_lite_residuos_emocionales.0

De robots i humans, passem a titelles… En Fernando Paniagua, coordinador de la programació de l’Ateneu Popular 9 Barris, ens explica què trobarem en aquesta segona edició de Ròmbic, el Festival de Titelles per a Adults de Barcelona, que tindrà lloc aquest proper 18 i 19 de març a l’ateneu. Es tracta d’una iniciativa duta a terme amb la col·laboració de l’Associació Titellaire de Roquetes, que treballa a partir del titella com a eina de transformació social (i, això, a Boca Ràdio ens enamora!), amb l’objectiu de reivindicar l’espectacle de titelles com a activitat per al públic adult. Parlem d’això, de l’enfrontament entre titelles i polítics (situacions absurdes i injustes que superen la fantasia) i ens dóna una bonica sorpresa: si escoltes atentament el que explica el Fernando, esbrinaràs com aconseguir un parell d’INVITACIONS!

12792291_1284305944929437_8757929493328569941_o

jap

Seguim parlant de titelles, però des del punt de vista del que s’ho mira, del triangle que s’estableix entre el titella, la titellaire i el fotògraf… De l’art d’observar, fotografiar i d’acomplir els desitjos dels titelles, ens en parla en Jesús Martínez Atienza, fotògraf especialitzat en titelles i circ (i eròtica). No pots perdre’t l’exposició que aquest proper divendres 18 de març s’inaugurarà, també, a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del festival Ròmbic: “Territoris íntims”.

Fent el programa, ens arriba una gran notícia: per fi, els bars, restaurants i locals de Barcelona poden programar música en directe, amparats per la llei! Ens posem tan contentes, que ho celebrem en ple programa! No obstant, al llarg dels propers dies, veurem si tot són flors i violes o com són els “peròs”… Si en vols saber més, llegeix aquesta notícia.

La perleta la deixem pel final, una nit eròtica entre pedres i carasses… Engoleix l’hiperactivicat a les ones fins al fons i sabràs de què parlem… Gaudeix. I surt!

*Si t’has quedat amb ganes de més, segueix-me

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agón, David LaPlage, Alba Irigoyen.

 

 

 

 

Anuncis

Viatge a l’interior de Joan Miquel Oliver

17 febr.
Joan Miquel Oliver

Imatge del concert de Joan Miquel Oliver a la sala Apolo 04/02/16

Una hora amb Joan Miquel Oliver. Paleta de colors completa. Opinions a pèl. Filosofia en bicicleta. Ho tenim tot per iniciar un viatge al més endins d’aquest artista, un univers que us convidem a descobrir… Ens enlairem!

Descarregar hiperactivicat a les ones

Una hora de tarifa il·limitada de paraules amb en Joanmi dóna per molt! Per parlar en imatges, per descobrir què s’enduu de Pegasus, per sobrevolar l’espai i la minúscula història de la Humanitat, per pedalejar la imaginació, per filosofar sobre l’art i la vida, per tafanejar què seria si no fos músic, per cagar-nos en el turisme, per preguntar sobre què fa quan espera, per saber què menja, què mira, què escolta i què toca… Per dedicar paraules d’amor, senzilles i tendres, als seus companys de viatge. I, esclar, per escoltar i parlar de música. I d’altres coses… Però, sobretot, per enamorar-nos i quedar-nos amb ganes de més. Ens escoltareu? En David, en Daniel i jo hi hem posat amor.

Per endinsar-vos una miqueta més en l’univers de l’artista, podeu llegir la crònica que la Blanca Pi i jo mateixa vam fer, després de veure la banda al Festival Acròbates: ‘Balles, Joan Miquel Oliver?  També us convido a jugar amb el que us inspiri en Joanmi (o qualsevol altre geni), com vaig fer a partir de les lletres de les cançons de Pegasus: ‘Volem, Joan Miquel Oliver?’ Si després de ballar i volar, voleu fer una passejada per les fotos dels concerts a la sala Joventut de L’Hospitalet (Festival Acròbates) o a la sala Apolo (Festival Mil·leni), endavant.

I si després d’escoltar més d’una hora de viatge musical us agafa gana, us donem la solució! El David Salvador de Cultibar ens convida a recuperar la cultura de bar, amb una guia audiovisual que han elaborat a partir del llibre “Últimas tardes con Teresa” de Juan Marsé i que es presenta a la Galeria Moraima. Feu boca!

PS1: Seguim allargant el bombonet mallorquí tant com podem…

PS2: Seguiu totes les xarxes de l’hiperactivicat, quantes més siguem millor ens ho passarem!

Text i imatge: Alba Irigoyen Gómez

Programa fet a Boca Ràdio per: David Navarro, Daniel Agon i Alba Irigoyen

La cultura transforma!

19 oct.

Som fans de la cultura perquè ens entreté i ens fa persones felices però, també, perquè creiem que és una eina molt efectiva per millorar el que ens envolta. Qualsevol escenari, sigui a peu de carrer o a metre i mig de terra, és un altaveu per dir les coses tal com són, emocionar-nos, fer-nos obrir els ulls i els porus, reunir gent, motivar-nos per fer coses i deixar d’esperar a què siguin els altres els que canviïn les regles del joc. Un petit gran exemple ha estat el Festival Esperanzah! 2015, que acabem de viure aquest cap de setmana (16, 17 i 18 d’octubre) al Parc Nou del Prat de Llobregat, on la reflexió, l’oci, la gastronomia, la música i les arts escèniques, les reivindicacions socials, l’economia solidària, la implicació dels veïns, veïnes i entitats, la transversalitat, els valors i molt més es troben des de 2009. Accions locals que demostren que un món sostenible és factible. Necessari.

Per a què segueixin passant coses cal saber que passen, recolzar-les, involucrar-se, ser-hi, provocar-les i, sobretot, gaudir-les. Amb aquest objectiu, des del nostre humil altaveu hiperactiu, us explicarem un seguit de motius per sortir de casa per als propers dies, molts d’ells nascuts de les ganes de transformar el que ens envolta.

I ara… anem per feina! Comencem nova temporada de l’hiperactivicat a les ones i ho fem amb equip renovat i ampliat: l’Adri Garcia a les vies de so i en Miki Benages compartint micro amb mi, l’Alba Irigoyen. Tornem a Boca Ràdio, per seguir fent propostes mooolt decents i convidar-vos a sortir de casa cada dia. Els fidels de Boca Ràdio reconeixereu en Miki, la veu del programa Poti Poti Musical. Doncs ara, podreu seguir el bon criteri musical del Miki dins l’hiperactivicat a les ones. Ja podeu cordar-vos les vambes, posar set mudes a la bossa i dir adéu a casa, perquè jo us duré a les places, carrers i racons on passin coses, i amb en Miki passareu cada nit a una sala de concert. Algun dia ho farem a la inversa, algun altre rodolarem per les muntanyes i, potser, un altre ens perdrem entre els núvols…

Tenim més novetats. L’hiperactivicat té sentit per tots i totes vosaltres, perquè el construïu amb els vostres projectes i propostes. Aquesta nova temporada activem l’hiperactivaveu, el proposador cultural autodinàmic. Això! Val, doncs què heu de fer per participar? Molt fàcil! Feu una nota de veu (amb el mòbil està xupat) presentant-vos (si voleu) i afegiu la vostra proposta cultural a una setmana vista, com a mínim. Tot seguit, ens la feu arribar a noparis@hiperactivicat.info. Poden ser coses que feu vosaltres directament o, senzillament, que us agradin. Quant més detalleu l’activitat i amb més il·lusió ho expliqueu, més muntanyes i Mahomes sereu capaçxs de moure!

Au, bah! Que ja tenim ganes de compartir amb vosaltres els següents plans per gaudir al llarg de la setmana del 19 al 25 d’octubre. Doneu al play i hiperactiveu-vos! Sota del reproductor, trobareu la llisteta de plans seleccionats, però no deixeu d’escoltar-nos, perquè us ho expliquen els mateixos protagonistes i diuen coses ben interessants. Preneu nota a l’agenda i ens hi veiem!

Descarregar programa

Setmana del 19 al 25 d'octubre: selecció de plans hiperactivicat

Setmana del 19 al 25 d’octubre de 2015: selecció de plans hiperactivicat

Seccions del programa:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara sí que no teniu excusa… Sortiu de casa! I si sabeu més coses que passin, compartiu-les al grup més hiperactiu del Facebook o busqueu-nos a la resta de xarxes.

Redacció: Alba Irigoyen Gómez

Ràdio: Miki Benages, Adri Garcia i Alba Irigoyen

Eròtica, llegendes, poesia i vida

2 jul.

Juliol ens ha dut la calor als estudis de Boca Ràdio, on ahir vam viure una jornada molt pujada de to! Motius per accelerar-nos no ens en van faltar… Ens agrada que passin coses, la gent valenta ens posa i la cultura ens excita les neurones. Per això, diem sí a totes les propostes. Aquí us deixem un bon grapat per remenar i triar. Nosaltres ens hem enamorat de totes les coses boniques que ens han explicat els seus protagonistes.

Escolteu el darrer programa de l’hiperactivicat a les ones (emès des de Boca Ràdio), mentre preneu nota dels plans per passar un cap de setmana ben hiperactiu, serà un plaer motivar-vos de viva veu!

Descarregar programa

Setmana d’Eros

Del 6 al 10 de juliol, el Centre Cívic Can Déu (plaça de la Concòrdia, Barcelona) serà responsable de l’increment de temperatures a Les Corts. Amb l’erotisme com a tema transversal, gaudirem de tallers d’autoconeixement, d’activitats artístiques com la fotografía, la poesia, el cinema, etc. Però, fonamentalment, Can Déu es convertirà en un espai per convidar a la reflexió sobre el nostre propi cos, sobre com vivim la sexualitat, una invitació a la convivència de les diferents realitats. L’art ens ajudarà a fer-ho. Els plats forts seran un sopar a cegues, amb algunes novetats que descobrireu si escolteu el programa de ràdio, i el jardí de les delícies que viurem el dia de clausura de la setmana. Fins al 31 de juliol, Las Taradas ens impactaran, només arribar al centre, amb la seva exposició reivindicativa. Fa dos anys ens ho vam passar genial, ho recordem a l’article “Eros i nosaltres a Can Déu”.

eros

Fuck-in-progress

Seguim parlant de sexualitat, sensualitat, sensibilitat, erotisme, fetitxisme, de la relació amb els nostres cossos i l’entorn… Però aquesta vegada, l’Associació Kiakahart ens convida a fer-ho a través de la dansa i el teatre físic. Tindrem el gust de descobrir la proposta d’aquesta companyia de dansa integrada, dirigida per Jordi Cortés, del 3 al 5 de juliol, al Mercat de les Flors, dins de la programació del GREC – Festival de Barcelona. El passat Dia Internacional de la Dansa vam entrevistar en Jordi Cortés i ens va deixar amb moltes ganes de veure’ls. Recordeu l’entrevista a través d’aquest enllaç, tot un exemple de bona feina per assolir la normalització a través de la dansa.

Yes, we fuck!

A l’encreuament dels carrers Comte Borrell i Consell de Cent de Barcelona, s’hi troba l’espai autogestionat Germanetes, el que abans havia estat un solar en desús de l’Ajuntament i, ara, el veïnat li dóna vida com a punt de trobada, mantenint un bonic hort urbà i organitzant activitats. Activitats com ara, el cicle de docus a la fresca que han encetat, amb una selecció de films crítics i sensibiltzadors, que conviden a passar una bona estona i a pensar. Aquest proper divendres 3 de juliol, a les 21.30 hores, projectaran “Yes, we fuck!”, un documental que tracta el tema de la sexualitat en persones amb diversitat funcional, però que també parla de feminisme, LGBTI, diversitat… En definitiva, pansexualitat, un terme que ens agrada i que ho engloba tot.

Festival Infierno Sauna

Si no teníem prou motius per entrar en calor intensa, en Manel -del grup de versions Vader Retro– ens convida a posar-nos una toga romana i a compartir suor a l’Associació Musical La Hurraka, al Poblenou de Barcelona, on el proper dissabte 4 de juliol, a partir de les 22.00 hores, trobarem els Vader Retro i Los Romanes compartint escenari i, també, molts membres del grup. Amb una banda que es presenta així: “música para divorcios, deshaucios y velatorios”, pinta una festa infernalment catxonda!

Vader

I, aquí, comença la nostra estimada secció de plans quemacos! Com que és juliol, aquesta vegada us donem més motius per fugir de la gran ciutat i incloure aquests destins en les vostres rutes de vacances. Som-hi!

Festival de Llegendes de Catalunya

El 4 i 5 de juliol, Sant Martí de Tous esdevé capital de llegendes. Des de fa 6 anys, aquesta població de l’Anoia fa una tasca lloable en la recuperació de la narració escrita i oral, d’històries que parlen dels pobles i costums, de les persones, de motius per trobar-nos amb la nostra gent i compartir. Durant aquest temps, se n’han adonat que Tous (també Catalunya) és terra rica en llegendes, però que moltes històries són semblants aquí i allà, perquè, al cap i a la fi, l’ésser humà es mou per temes universals. Amb aquesta bonica conversa amb en Sergi Vallès, el director del FesLLeCat, us agafaran moltes ganes d’anar a Tous, una oportunitat per redescobrir el poble amb un toc màgic, on tota la família trobarà activitats per a totes les edats.

Festival Poesia i +

Seguim amb la paraula com a protagonista… Del 3 a l’11 de juliol, com bé ens explica l’Eduard Escoffet -director del festival-, el virus de la poesia s’escampa per Caldes d’Estrac i altres poblacions del Maresme, com Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar i Sant Vicenç de Montalt. Enguany arriben a la desena edició i, això, és motiu de celebració. A part de l’ampliació d’espais, el festival dóna protagonisme a les noves generacions de poetes i rapsodes, que contribuiran a mantenir viu l’esperit de Josep Palau i Fabre. A la programació tampoc falten grans noms de la música, amb propostes vinculades a la poesia.

Vida Festival

De la costa del Maresme a la costa del Garraf! Del 2 al 5 de juliol, a Vilanova i la Geltrú hi haurà més Vida que mai! En Dani Poveda, director del Vida Festival, ens parla d’aquesta perleta que arriba al seu segon any de vida, amb molts motius per celebrar: premis, el doble d’entrades anticipades venudes i, sobre tot, el “sí, vull” de tots els assistents a la primera edició, és a dir, el “sí vull que continuï un festival tan encantador i acollidor com aquest”. En Dani ens posa la mel als llavis, amb sorpreses que no ens pot desvetllar, però que ens assegura que aquests dies tornaran a convertir-se en una experiència única. Un festival amb una programació musical molt atractiva, pensat per al benestar de les persones i per al gaudi de tots els membres de la família, que fa compatibles termes com festival, música, natura, mar, diversió, sostenibilitat, educació i salut. Llarga vida al Vida.

Vida Festival

Ara toca fer una miqueta d’autobombo, que sempre va bé:

Seguiu-nos a les xarxes, on trobareu molts més motius per sortir de casa i tot el material que anem penjant de les mogudes que anem a veure: Twitter, Instagram, Facebook, YouTube, Flickr, Ivoox… Estem a tots llocs! Però, sobretot, no deixeu de visitar el nostre grup de Facebook, on trobareu moltes propostes que fem nosaltres i altra gent que s’estima la cultura. Entreu i hiperactiveu-nos, cultura sense intermediaris.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sánchez Beltrán i Alba Irigoyen Gómez

Estem en dansa!

29 abr.

A la primavera, pràcticament ens hi trobem tots els dies internacionals relacionats amb la cultura, dies que de poc serveixen si no es treballa per la causa durant tot l’any. No obstant, és una bona excusa per fer festa tots plegats i donar visibilitat als diferents àmbits culturals; quanta més pinya fem, millor!

Imatge de l'APdD per al Dia Internacional de la Dansa 2015

Imatge de l’APdD per al Dia Internacional de la Dansa 2015

Avui és 29 d’abril, Dia Internacional de la Dansa. Se celebra en commemoració del naixement de Jean-Georges Noverre, considerat el pare del ballet modern. Però entenem que la dansa, el fet de ballar, va més enllà del ballet modern. És per això que des de l’hiperactivicat a les ones ho hem tornat a fer: hem parlat amb tothom per mirar-nos la dansa des de diferents àmbits, tot plegat en un to optimista i festiu. Això no vol dir que no siguem conscients de la precarietat, però preferim contagiar entusiasme. De gent que ens fa tocar de peus a terra, n’hi ha que ho fa magníficament: llegiu l’article de la La Directa.

Descarregar programa Especial Dansa

Us perdreu el programa? Tenim un ballarí porno, un locutor volador i 8 punts de veu… La cosa promet!

La primera convidada al ball és la Xènia Guirao, cap de premsa de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, que ens explica el munt d’activitats programades per fer-nos ballar durant aquest Dia Internacional de la Dansa. Tot i la situació precària del sector, avui és un dia festiu, es tracta de sortir al carrer, somriure, compartir danses i contagiar les ganes de moure’ns i expressar-nos. *Escolteu el tall.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La següent parella de ball és en Roberto Fratini, professor de Teoria de la Dansa a l’Institut del Teatre i dramaturg de companyies de dansa nacionals i internacionals. Amb ell parlem de l’activitat més sostenible del món: la dansa, aportant una visió força crítica; també regirem la part més instintiva de l’ésser humà, la que ens duu a moure’ns. I lliguem literatura i dansa. *Escolteu el tall.

dansa_literatura2015

De la literatura a la pantalla. En Rafa Molés ens parla de Five Days To Dance (una classe d’asolescents, dos professors de dansa i un repte…), codirigit amb en Pepe Andreu. Però en realitat ens parla d’una experiència que va més enllà de fer un documental. Ens parla del poder que tenim a les nostres mans per a provocar canvis, per transformar el nostre voltant i construir un món millor. Parlem dels rols imposats, de trencar amb l’establert, de redescobrir-nos, de perdre la por, de parar, de pensar, d’actuar. *Escolteu el tall.

La Mireia Mena ens convida a ballar a les Trobades de Música Mediterrània, que tindran lloc a Torroella de Montgrí, del 30 d’abril al 3 de maig. La Mireia és la directora artística d’aquestes trobades organitzades per Can Quintana, el Museu de la Mediterrània. En aquesta desena edició, la música dels Balcans Centrals serà la protagonista, una oportunitat per descobrir la diversitat cultural d’aquest territori, molt més ric del que tenim preconcebut. *Escolteu el tall.

Cartell_X_Trobades

Toca canvi de parella. És el torn del Carles Mallol, un dels socis fundadors de La Caldera, entitat que aquest abril compleix 20 anys en actiu i que, a més, té més motius de celebració. Avui, Dia Internacional de la Dansa, s’obren les portes del nou espai que els acollirà, els antics Cinemes Renoir Les Corts, passant a formar part de la xarxa de centres de creació de la ciutat de Barcelona (en aquest cas, especialitzat en dansa i arts escèniques). A més, coincideix que l’APdD ha demanat a aquesta entitat que dugui a terme el discurs reivindicatiu per al dia d’avui, essent la Inés Boza, també sócia fundadora de La Caldera, qui se n’ha encarregat. Aquest 29 també ha començat el Barcelona International Dance Exhange (BIDE), que es podrà veure fins diumenge 3 de maig. *Escolteu el tall.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb en Javi, un dels coordinador del Festival HOP,  recordem la brutal nit de dissabte al Mercat de les Flors, amb Cardova dins del HOPEVOLUCIONS. Fusió entre els brakdancers i la música en directe, sublim. Amb ell parlem de danses urbanes, de com iniciar-nos, de la moguda que hi ha a diferents llocs de Barcelona i voltants i del Festival HOP, des del qual es promou la cultura i les danses urbanes. *Escolteu el tall.

Amb en Jordi Cortés li treiem les etiquetes a tot i, sobretot, el prefix dis- a capacitat. Comencem de nou, parlem del poder de la dansa per integrar, per apropar realitats paral·leles. per estimular, per mirar més enllà de la condició, per normalitzar, en definitiva, per trencar els límits i transformar. KIAKAHART. *Escolteu el tall.

Finalment, la Teresa Bas -de la junta de direcció d’ADMTE (Asociación Danza Movimiento Terapia Española) ens explica en què consisteix la dansateràpia, una disciplina psicoterapèutica que connecta cos, moviment i emocions. Cada vegada es fa servir més en el sector educatiu, social i sanitari, tot i que encara queda força relegat a l’àmbit privat. *Escolteu el tall.

Això és tot des de Boca Ràdio, amics hiperactius i hiperactives… Ens en anem a ballar!

Text i fotografies: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sanchez Beltran i Alba Irigoyen Gómez

En clau de dona activa

5 març

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El darrer programa de l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio l’hem volgut dedicar a les dones, tant si treballen com si no, perquè creiem que encara ens queda molt per fer fins aconseguir el nostre lloc en aquest món. Els propers dies esdevindran un munt d’activitats, en rescatem algunes que ens semblen prou interessants, no obstant, ho fem convençudes que aquesta tasca de visibilització no és feina d’uns dies… Cada un dels 365 dies de l’any és 8 de març.

Descarregar programa

Mentre ens llegiu, us convidem a escoltar aquesta vuitena entrega de ràdio tan especial, amb en Carles Sanchez Beltran al so i servidora, l’Alba Irigoyen Gómez a la veu. Sentireu a parlar de teatre (ben pujat de to), d’un concurs de relats eròtics, de soul & pop, d’una exposició multidisciplinar i de la presentació d’un nou segell discogràfic. Hi haurà veus del públic (que ens encanta tenir-les en compte perquè creiem de ple en el boca-orella); hi intervindran els protagonistes; tindrem música en directe (encara estem extasiades…) i posarem algun punt sobre la i, perquè no tot són flors i violes!

sexulas

Escalfem motors amb Séxulas, una obra de Vola’N Teatre que podreu veure fins al 25 de març al Teatre Llantiol de Barcelona. Parla del sexe de les dones, des d’un punt de vista fresc i descarat, sense pèls a la llengua. En parlem amb en Manel Fernández, responsable d’IGerExperience, una plataforma sorgida a partir d’Instagram que els hiperactius i hiperactives amants d’explicar coses que feu (sortides, teatre, concerts…) a través de la fotografia no us podeu perdre! En Manel ens ho explica amb detall i també ens fa treure la bufanda parlant-nos de Séxulas, la darrera IGerExperience. Aquí podeu veure algunes imatges recollides de l’experiència.

fem1

Carreguem piles escoltant bon soul & funk fet a casa per parlar en Femení Singular amb en Ferran Amado, l’ànima de Blackcelona (música negra feta a Barcelona) que ha fet la selecció de cantants que divendres 6 de març ens faran viure una nit de soul molt singular a la sala City Hall Barcelona, dins del cicle Curtcircuit. Les Soul Sisters Blackcelona són la Koko-Jean Davis (The Excitements), la Marina Torres (Marina BBface & The Beatroots), l’Ster Wax (Wax&Boogie), la Leila (amb la que el Locutor Suplent de ben segur que hiperventilarà…), l’Izah, la Clara Dini (ex The Black Beltones, B-Funk) i la Laia Soulvador (ex JizzyFree, Motherfunkers). Aquesta trobada de luxe comptarà amb l’acompanyament de The Slingshots i després ens en anirem de festa al Marula Cafè!

fem2

Mentre escoltem la Marion Harper, aprofitem per recordar que l’endemà, el 7 de març, les Pop Queens faran vibrar la [2] de la sala Apolo, en la segona sessió del Femení Singular dins del Curtcircuit. Aquest cop, la selecció corre a càrrec de Lizardqueen Music. Les queens seran la Marion Harper, la Louise Sansom & Núria Monés (Animic), la Joana Serrat, la Maïa Vidal, la Carla, la Gemma Humet i la Maika Makovski.

venus

L’entrevista amb la Laura Otero, comissària de l’exposició Venus Segrestada (que veurà la llum el proper 12 de març a l’Espai Jove Boca Nord) ens fa molta il·lusió (i no té res a veure que qui escriu aquestes paraules estigui seleccionada per formar-ne part, tot i que és un honor). Ens agrada perquè és un bon exemple per demostrar que, amb ganes, totes podem aportar el nostre granet de sorra per millorar la nostra parcel·la. Venus Segrestada pretén fer reflexionar vers el nostre lloc com a dones en aquest món a través de diferents expressions artístiques, tant a les que hem presentat alguna obra en diversos formats com a les que vinguin a veure-ho. Però hi ha més història. Us convido a escoltar la Laura, que us ho explica amb més detall, i a l’Albert Bataller, un dels participants a l’exposició amb l’obra “Diaris Filmats”, que ens apropa a l’experiència com a tallerista de videoart amb dones grans de Nou Barris que despullen les seves inquietuds i pensaments davant la càmera.

cartel14marzo

Al final del programa rebem una visita molt especial, la Paula Sendim i l’Izä, dues de les cantants que dissabte 14 de març participaran al concert-presentació del segell discogràfic Dona Cançó, al nunArt Guinardó. Per entrar en matèria, connectem amb l’Alicia Martel, que des de fa uns anys forma part de l’organització de trobades Dona Cançó, on cada setmana (ara passarà a fer-se mensualment) artistes de diverses disciplines mostren el seu talent a diferents espais del Raval. L’Alicia ens explica com va sorgir la necessitat d’unir forces i crear un nou segell discogràfic en clau de dona, en el qual hi participen la Paula i l’Izä. Elles ens parlen dels seus treballs englobats en aquest segell i la seva bona experiència en comú. Però també ens posen la mel als llavis per no perdre’ns el que passarà el 14… I què bé ho fan!

iza-paula

Si voleu saber què és la “pell de gallina”, no us podeu perdre el final del programa, on la Paula Sendim ens fa carícies amb la cançó en directe Ja ho saps, del seu primer disc “Començar” (amb el segell Dona Cançó presenta el segon disc: “És difícil fer-ho fàcil”). L’Izä ens encén la flama amb Esta ciudad, una cançó que la gaditana va escriure quan va aterrar a Barcelona, l’any 2010; amb el nou segell presenta “La llama”, el seu darrer disc en solitari. A nunArt també hi actuaran TroffaHamra y Los Mechonesles tres propostes amb llurs bandes, i la mateixa Alicia Martel, que ens desvetllarà temes inèdits del seu futur treball, “Sincrodestino”.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Selecció hiperactivicat per no passar per casa!

20 febr.

És una setmana trista, venim d’enterrar la sardina. Però sabíeu que aquesta tradició a Catalunya no és massa antiga? A la resta de la península estava força arrelada, però nosaltres la vam incorporar a mitjans de segle XIX. Tampoc se solia enterrar una sardina, el que es feia a molts pobles era obrir un porc en canal i la forma que adquiria era coneguda com a “sardina”; d’aquesta manera s’enterraven els excessos, la carnassa dels dies de Carnaval… Però quan a ciutats com Barcelona vam adoptar aquest costum, ho vam fer una mica més refinat: enterrant una sardina. Encara que, segons alguna interpretació (quasi freudiana…), la forma de la sardina es compara amb els genitals masculins i el seu enterrament representa l’època d’abstinència en la qual ens endinsem, la Quaresma. A la web de cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona trobareu més dades.

Enterrament de la sardina - Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Enterrament de la sardina – Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Però a l’hiperactivicat no ens volem abstenir de res, perquè aquests propers dies ens esperen moltes propostes per descobrir. Al sisè capítol de l’hiperactivicat a les ones emès des Boca Ràdio, amb en Carles Sanchez Beltran i jo mateixa (l’Alba Irigoyen Gómez) als micros, podreu escoltar una selecció ben variada de coses per fer. Llegiu o escolteu, remeneu, escolliu i sortiu de casa!

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-capitol-6_md_4105261_wp_1.mp3″ *Descarregar podcast “hiperactivicat a les ones”

Entrevistem al Gonçal Planas, frontman de Mi Capitán, banda que divendres es presentarà a la sala Bikini (av. Diagonal, 547, Bcn) amb el seu primer disc sota el braç. Faran de teloners de Sidonie i plegats inauguraran el cicle Curtcircuit’15. Celebrem l’entrada a l’Any Nou Xinès i gairebé ens ennuaguem empassant 12 litxis en directe; també us expliquem què passarà a la festa que han organitzat diferents entitats xineses i catalanes per dissabte 21 de febrer. Parlem del Festival ENMUT, que finalment podran celebrar el Matinal Ver-MUT al nou emplaçament, el Cinema Maldà (c/del Pi, 5, Bcn), un canvi amb el que creiem que surten guanyant; s’hi podran veure curtmetratges sense diàlegs ni veu en off. Cremem la “carn salada” i ens entrenem per menjar botifarres al Voti farra, boti farrot de La Garriga amb els Nyandú que presenten un BUM!, Fundación Tony Manero que estan de gira Superficial i acabem la nit amb l’electrònica dels garriguencs The J Tawers; l’organització corre a càrrec d’El Brou del Mestre. Però si us ve de gust fer el quemaco durant tot el dia, presenteu-vos La Garriga a partir de les 10 del matí, perquè hi haurà activitat a la Torre del Fanal, on trobareu una jornada reivindicativa de músics sense espai que demanen bucs d’assaig públics i autogestionats; s’hi faran xerrades, concert i un dinar popular, tot organitzat per l’associació de joves de La Garriga La Bordalla.

Al programa entrem en plena catarsi amb la companyia Cápsula Teatral, amb qui parlem d’“El Sibarita”, una adaptació del conte de Roald Dahl que estan a punt d’estrenar. Amb ells esbrinem les raons que els duen a voler portar a l’escenari una obra com aquesta i, alhora, descobrim la capacitat de Roald per descriure una societat dual que porta la doble moral per bandera, un reflexe de les obscuritats de l’ésser humà que tant poden ubicar-se als anys 50 (context del relat) com actualment. Al final ens deixen amb l’ai al cor amb el fragment que ens representen en rigurós directe… Com es resoldrà l’aposta? Per saber-ho, haureu de passar per la sala Jam Circus (c/Margarit, 44, Bcn) els diumenges de març o bé el 22 de febrer, dia de la preestrena, a les 8pm.

Cápsula Teatral a l'hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio - Imatge: Carles Sanchez

Cápsula Teatral a l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio – Imatge: Carles Sanchez

També us parlem d’algunes de les propostes que els hiperactius i hiperactives ens deixen al grup de Facebook, com per exemple el concert que la Tori Sparks i en Ramon Vagué de Calamento ens expliquen què faran conjuntament aquest divendres 20 de febrer al Casal Font d’En Fargues (Horta-Guinardó, Bcn). Si no hi podeu anar, no us preocupeu perquè l’endemà també estaran al vintè aniversari del cicle Barnasants tocant a L’Oncle Jack, museu del whisky i local de copes al centre de L’Hospitalet que aposta molt per la música en directe.

L’Elisabet Pujadó ens convoca a escoltar el jazz de l’Hugo Arán Trío a La Capella de Can Gambús, una masia a Sabadell, mentre fem el vermut diumenge al migdia. La Cristina Tomás ens convida a un Carnestoltes amb molt de swing que tindrà lloc divendres a la nit, al Merbeyé Cocktail Bar de Barcelona. Els amics de Brave Coast ens avisen que del 22 de febrer a l’1 de març podrem gaudir del Festival Hivernacle a Vilafranca del Penedès, amb un cartell on hi consten musicarros com l’Albert Pla amb Diego Cortés, en Nico Roig, Pont Saint Esprit, Mad’zelle, PD Pubilla i molts més. Això és un no parar!!!

Aquestes només són algunes de les moltes bones raons que la gent que no para ens proposa des de les xarxes més hiperactives. Entreu al grup de Facebook o busqueu-nos al Twitter i feu-nos saber tot el que passa!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Wrong Cops: una gamberrada d’en Quentin Dupieux

18 maig
Cartell de la pel·lícula 'Wrong Cops' de Quentin Dupieux

Cartell de la pel·lícula ‘Wrong Cops’ de Quentin Dupieux

Textures de vellut blau. Som al futur, el crim ha estat erradicat i un grup de polis corruptes es passa la llei pel forro. L’oficial Duke (Mark Burnham) és traficant de marihuana i la camufla dins de rates mortes per no aixecar sospites. En Renato (Eric Wareheim) fa abús d’autoritat afamat de veure pits. L’oficiala Holmes (Arden Myrin) no té escrúpols a l’hora de posar en risc la família per tal de fer-se rica. En David Dolores Frank (Marilyn Manson) no és una puta de carrer perquè “prostituir-se no està bé”. L’oficial Rough (Eric Judor) passa més hores amb el seu “organillo” Casio, buscant el “temazo” de les pistes de ball, que de servei. L’oficial Sunshine (Steve Little), que amaga una doble vida, carrega amb el “mort” a canvi de saldar deutes. El veí, que no és capaç de morir, i la música electrònica lliguen el fil argumental de tot el film.

Trajectòria delirant.Wrong Cops’ (2013) és la quarta pel·lícula de l’escriptor, compositor i director de cinema Quentin Dupieux, d’origen francès i resident a Califòrnia. Al 2007 es va endinsar en l’aventura cinematogràfica, parint el seu primer film, ‘Steak’, un reflex hiperbòlic de la misèria humana. Al 2009, va presentar ‘Rubber’, una comèdia d’horror sobre un pneumàtic assassí, un homenatge al sense-sentit. ‘Wrong Cops’ és un spin-off del seu anterior film, ‘Wrong’ (2012), comèdia on el sentimentalisme i l’absurdisme irònic en són protagonistes. Cap dels anteriors films ha estat estrenat a Espanya.

Quentin Dupieux, escriptor, compositor i director de cinema

Quentin Dupieux, escriptor, compositor i director de cinema

Surrealisme sense filtres. Dupieux retrata la corrupció policial de Los Ángeles mitjançant l’humor negre i la caricatura disbaratada. Tot i el to còmic, no és un film amable. La correcció política brilla per la seva absència i el freakisme pel seu protagonisme. El ritme trepidant, l’obscenitat omnipresent i l’actitud bufonesca dels personatges decadents arrosseguen l’espectador fins al final. La pel·lícula és una burla en sí mateixa, una provocació.

Amb Z de Zinema. Al pur estil Do It Yourself,‘Wrong Cops’ és un exemple de cinema realitzat amb pocs recursos i temps mínim. Cinema low cost fet a consciència, el que abans es coneixia com a ‘sèrie Z’. El rodatge es va dur a terme a Los Ángeles en tan sols 15 dies. Dupieux no se n’amaga i, amb intel·ligència, deixa testimoni a través de plans desenfocats i errors de raccord amb signes d’exclamació (atenció quan un dels polis surt de la banyera, després d’intentar-se suicidar).

Vestit fet a mida. Mentre Dupieux rodava ‘Wrong’, va quedar fascinat per la interpretació de Mark Durham fent el paper d’oficial Duke. El mateix li va passar amb en Jack Plotnick a ‘Rubber’. El cas d’en Marilyn Manson també va ser especial, ja que l’artista es va posar en contacte amb el director, fent-li conèixer l’admiració per la seva obra. I aquesta admiració es va convertir en recíproca, amb un Dupieux meravellat per la figura de Marilyn Manson, que més enllà del personatge excèntric que coneixem, sempre està endinsat en la creació de nous projectes artístics i explorant altres disciplines, com la pintura i la fotografia. Dins de les diferents maneres de treballar, el director troba la inspiració en els actors i, a partir d’aquí, escriu un guió entallat a l’artista.

El fil musical. La banda sonora original és un dels punts forts del film. No podria ser d’altra manera, sent que el seu director té una llarga trajectòria dins del món de la música electrònica. El coneixereu com a Mr. Oizo. L’any 1999 es va convertir en èxit de vendes a Europa amb el tema “Flat Beat”, fet servir en un anunci de televisió per a una coneguda marca de texans. Dupieux aprofita el seu film per llençar una crítica a la música dance estandaritzada i poc elaborada. També fa un petit homenatge a la figura del DJ, fent aparèixer alguns col·legues consagrats, com Flying Lotus o Diplo. La participació de Marilyn Manson com a actor secundari també posa en relleu la importància de la música en aquesta obra.

Estrena. La pel·lícula ‘Wrong Cops’ ha passat pel Festival de Cinema de Sundance, el Festival de Locarno, el Festival Internacional de Cinema de Sitges, el Festival du Film Américain de Deauville i L’Etrange Festival de París. Des del 9 de maig, es pot veure al cine-bistrot Zumzeig de Barcelona i a l’Espai Funatic de Lleida, distribuïda per Zumzeig Distibució. Si al top dels vostres directors teniu en David Lynch o en John Carpenter, si no us heu perdut cap de les pel·lis de la saga ‘Police Academy’, si sempre heu volgut ser com els agents de ‘Starsky & Hutch’ o si heu reproduït més d’una vegada el viceoclip “Sabotage” que Spike Jonze va realitzar pels Beastie Boys, teniu una cita pendent amb ‘Wrong Cops’.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text: Alba Irigoyen

L’art i el pensament contemporani de la revolta. Exposició “Jo em rebel·lo, nosaltres existim”

5 nov.
Entrevistes a persones mobilitzades per a una societat més justa.

Entrevistes a persones mobilitzades per a una societat més justa.

Hem d’aplaudir una iniciativa totalment compromesa amb els nostres dies: l’exposició Jo em rebel·lo, nosaltres existim de la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac. Fins el 14 de desembre es pot visitar aquesta mostra composada per obres d’artistes i col·lectius d’àmbits molt diferents als quals els uneix un mateix objectiu: lluitar per una societat més justa i ètica.

A través de la creació audiovisual, de la reflexió i de l’exposició d’idees engrescadores, els 26 artistes, pensadors/res i col·lectius convidats interpel·len els espectadors perquè es mobilitzin, esdevinguin actors dels nostres temps i cridin ben fort sí que es pot.

Videoart de Jordi Trullàs, amb l'ull de Ester Quintana com a protagonista.

Videoart de Jordi Trullàs, amb l’ull d’Ester Quintana com a protagonista.

Què podem aprendre en aquesta exposició?

  • Que cada desnonament és una tragèdia per a tothom.
  • Que els mossos, pagats per tota la població, són un instrument al servei del poder que té com a principal objectiu preservar un sistema econòmic i social dissenyat per i per a una minoria privilegiada.
  • Que la censura no ha desaparegut mai en plena “democràcia”.
  • Que la justícia pot ser lenta de reflexes i amb la moral força distreta, però si una cosa no és és cega.
  • Que la ciutadania, el 99% de la població, està en guerra contra un poderós, organitzat i multinacional 1% (males veus diuen que estem perdent la guerra, però encara som a temps de fer girar la truita).
  • Que un altre model de societat i d’economia és possible, malgrat que se’ns miri amb benevolència paternalista quan ho diem.
  • Que potser cada dia se’ns mira amb menys benevolència i amb més preocupació quan diem la frase anterior.
L'Institut Cartogràfic de la Revolta proposa un mapa que situa sobre el mapa de Catalunya les revoltes pacífiques dutes a terme. També proposa una nova nomenclatura als municipis del territori.

L’Institut Cartogràfic de la Revolta situa sobre el mapa de Catalunya les revoltes pacífiques dutes a terme fins ara.

A l’exposició val la pena anar-hi amb tranquil·litat i detenir-se una estona a cada proposta. Si no podeu apropar-vos a la Fundació Palau i Fabre abans de mitjans de desembre, us aconsellem que visiteu el web del museu i doneu un cop d’ull als projectes dels col·lectius i artistes convidats.

No us perdeu La Síndrome de Sherwood, la participació de Núria Güell.  L’artista i investigadora fa pública una controvertida tesina redactada per un alt càrrec dels mossos, en la qual es proposen uns protocols d’actuació en cas de manifestacions antistema. Sovint, les idees que llença aquest al alt càrrec van en contra de la llei. La publicació d’aquest treball ha provocat molta polèmica; tanta, que va ser censurada en una exposició programada en un museu de Mollet del Vallès.

 

Text i imatges: Albert Navarro

"El efecto mariposa" de El Roto

“El efecto mariposa” de El Roto

Eufònic, l’excel·lència estètica i musical a les Terres de l’Ebre

10 set.

Imagineu-vos el mar. Imagineu-vos poder ballar al mig del mar. I escoltar música. I menjar musclos al mig del mar. Envoltats d’aigua.

Musclada musical amb Miqui Puig i Pablo Honey - Imatge: Eufònic

Musclada musical amb Miqui Puig i Pablo Honey – Imatge: Eufònic

Les entrades per la musclera musical, l’únic espectacle de pagament de l’Eufònic, feia una setmana que s’havien exhaurit. Així doncs, poder agafar la golondrina per arribar al diàfan paratge de la Badia dels Alfacs i l’antiga musclera era l’activitat més diferent i especial que podies fer si eres al Delta aquest cap de setmana. I un comando hiperactivicat s’hi va desplaçar.

Pablo Honey Dj, ampostí, obria la sessió. El públic, majoritàriament de la zona, coneixia bé la proposta (Pablo Honey Dj ja havia obert la musclada del primer Eufònic i ha portat, durant anys, el gust per la bona música a aquesta punta de Catalunya). Miqui Puig el seguia. Va ser rebut amb calidesa pels locals, i poca estona després ja no hi havia ningú assegut. Cartells amb la paraula “temazo” adjectivaven la major part dels tracks que van sonar. A les 2 pm, puntuals, la golondrina tornava a port i amb nosaltres els altaveus, la taula de so i els Djs. L’Eufònic, mostra d’art sonor i visual de les Terres de l’Ebre, és un festival petit, fet amb molts pocs recursos, però amb tanta i tanta passió que situacions com aquesta tenen aquell gust d’allò que és únic i singular. Aquest va ser l’últim de molts dies on la música i els treballs visuals de qualitat van omplir el Delta.

Jo vaig tenir la sort de poder arribar-m’hi el divendres a la tarda, just per la sessió de la nit que es feia a Lo Túnel, un dels escenaris de Sant Carles de la Ràpita; una mena de rectangle de parets argiloses, a l’aire lliure, amb un pont tapiat al final i decorat amb boles de colors.

STA + Apartament18 a l'Eufònic 2013 - Imatge: Eufònic

STA + Apartament18 a l’Eufònic 2013 – Imatge: Eufònic

STA van arribar justos de temps, fet que va endarrerir una estona l’inici de la nit. Els barcelonins porten baix, guitarra, trompeta i melòdica i fan sons electrònics diversos combinats amb tots aquests instruments. Ritmes d’aquell anar fent progressiu en què cada instrument acabava prenent protagonisme. Una bona proposta que va donar pas a l’exquisita sessió d’Apartament18 dj, l’àlter ego del rapitenc Miguel Alonso, amant de tot allò que té a veure amb la música de qualitat. Era la primera vegada que sentia la majoria de peces que van sonar, meticulosament triades i ensamblades per a l’ocasió. Segons sembla, feia anys que no punxava. No ho hauríeu dit mai. Jo posaria aquesta actuació al mateix nivell que la de Wooky, dj barceloní de renom i que va oferir un live amb projeccions de l’artista visual Miki Arregui (Videokratz). Tal i com ja havien fet al MIRA 2012 i també al Sónar d’enguany, a l’Eufònic van oferir un espectacle precís i d’acabats perfectes. Em va cridar l’atenció el fet que Arregui projectés en circular, una imatge que encaixava amb l’arcada del pont tapiat.

Wooky + Videokratz a l'Eufònic 2013 - Imatge: Eufònic

Wooky + Videokratz a l’Eufònic 2013 – Imatge: Eufònic

La pluja de l’endemà va posar emoció a la bassa d’oli que estava essent la mostra i va fer improvisar un nou escenari on s’estrenaria l’Ensemble Topogràfic, la proposta dels músics Carlos Martorell, Andreu Garcia (The Noise of Mutt) i la ballarina Anna Hierro (La Veronal), tots ells de les Terres de l’Ebre. Una barraca va resultar ser petita per encabir al centenar llarg de persones que van desplaçar-se a l’encanyissada, situada al cor del Delta. Creada a l’espai de creació de Balada, Ensemble Topogràfic va sorprendre a tothom. L’obra combina les bases digitals i percussions de Carlos Martorell, les diverses guitarres (elèctriques i estranyes) que va tocar Andreu Garcia i el ball d’Anna Hierro que, connectada a través de sensors, interactuava com un instrument més. El cor i la passió de tots 3 intèrprets es podia palpar a l’ambient, i hi havia tant i tant de so, i tants i tants de ritmes, que en certs moments costava de processar el que vèiem i sentíem. Tots 3 artistes expliquen que en aquest espectacle parlen dels conflictes del territori, la lluita entre el riu i el mar, la fricció, el desgast. Jo vaig veure i viure sinceritat, ganes de crear i d’expressar-se.

L'espectacle Ensemble Topogràfic a l'Eufònic 2013 - Imatge: Eufònic

L’espectacle Ensemble Topogràfic a l’Eufònic 2013 – Imatge: Eufònic

La pluja arribava just després de l’Ensemble. Com si no hagués plogut mai. Com si s’hagués d’acabar l’aigua del cel. I l’organització, tan preocupada pels detalls estètics del festival en sí, va haver d’acceptar el canvi d’ubicació de la nit de dissabte, que va acabar essent a Lo Patinatge, el pavelló que La Ràpita té per a la pràctica d’aquest esport. Els Desert (Barcelona) obrien la nit amb la seva particular proposta de música electrònica cantada en català. Vaig tenir la sort de veure’ls per primer cop al festival Faraday aquest mes de juliol i he de dir que en totes dues ocasions he trobat allò especial de les propostes singulars. Si encara no els heu pogut veure, busqueu-los. Jo diria que, a Catalunya, ara mateix ningú fa això que fan ells. La Cristina Checa (Granit) i l’Eloi Caballé (Carlos Cros y los 400 golpes, ex Selenitas) combinen bateria elèctrica, botons i botonets, sons diversos, i bases de veus que fan de catifa a la veu segura de Checa. La nit continuava amb les propostes del discjòquei i videojòquei DJ2D2, al meu parer una proposta excel·lentment executada però (pel meu gust) dissonant respecte de la delicada programació de la resta d’Eufònic. Molt ben fet, molt precís, interessant de veure. Cert. Però per a mí, fora de programa. La nit la tancava Brunetov DJ, també de La Ràpita, amb una sessió de dubstep molt ben punxat. L’alegria de Marc Brunet, empapat de les influències de la ciutat que l’acull des de fa un any, Bristol, va sonar ben alt i va fer moure al públic que al final de la nit demanava que l’espectacle s’allargués. Encara que fos només una mica més.

En definitiva, hiperactius i hiperactives, tingueu a mà el web de la mostra www.eufonic.net i no us en perdeu la tercera edició. Si segueix els patrons de la que acabem de viure i acaba de despuntar,  xalareu segur.

Text: Glòria Francolí

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!