Tag Archives: Acústica

Accentuant la contundent part lírica del heavy

5 set.

Sangtraït Simfònic a l’Acústica de Figueres

6

Quan una colla de peluts empordanesos que acabarien sent coneguts com els Sangtraït començaven amb un amplificador de fabricació casolana, no crec que s’imaginessin que 33 anys després acabarien compartint escenari amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (que és una mica més jove: 26 anys d’existència).

És curiós com formacions que reuneixen públics del tot diferents tenen en comú dos aspectes clau: el nombre de CD i DVD editats i la promoció del país. Si Sangtraït (o la banda que tocava els temes de Sangtraït, Los Guardians del Pont) ha gravat 12 àlbums i un parell de DVD, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE) n’ha publicat 12, i també 2 DVD. I si Sangtraït cantava en català, l’OCE interpreta, en tots i cadascun dels concerts que ofereix, peces de compositors catalans. La diferència és que en el mercat de música de masses, del segon cas no se’n fa ressò…

Per compensar-ho (tot i que sóc conscient que aquest petit gest no canviarà el panorama del reconeixement dels músics clàssics), començaré dient que l’ OCE és, ni més ni menys, l’única orquestra de corda professional i estable a Catalunya, ha actuat a 43 països dels cinc continents i ha portat a terme més de 2.500 concerts en els seus disset anys de vida.

La primera impressió d’aquesta estranya parella és que la guitarra, tan protagonista en el heavy metal, aquí comparteix el protagonisme: la potència del baix queda amplificada amb un contrabaix i dos violoncels que aporten una contundència tal que la resta d’instruments semblen de joguina. No sé si va ser aquesta potència fascinadora el que va fer que el públic estigués com bocabadat. Va ser necessària la intervenció de Quim Maldonado: “Podeu aplaudir, que l’esperit és el mateix! [clap, clap, clap] i que duri molts anys!”. Per sort el baterista, Martín Rodríguez, va estar fent de les seves i va ajudar a relaxar l’ambient: tot vestit de blanc, que il·lumiat semblava Déu o el Gran Barrufet sense barret, va començar a saludar al més pur estil heavy, a fer corredisses per l’escenari… Després de l’afirmació del Quim (“En Carles [el director d’orquestra] no sabia que en Martín és totalment incontrolable”), el guitarrista, Joan Cardoner, s’hi apunta, i el posat tan formal del principi ja s’ha desdibuixat per crear l’espectacle.

Un cop trencat el gel, em vaig adonar que el so era sòlid i clar, i que van saber aprofitar el virtuosisme del primer violí, que ens va regalar un solo a “La reina del gel”. Els violins (6) i les violes (2) creaven l’ambientació perfecta per a la imatgeria de Sangtraït: càtars, reines, sacerdots, llegendes, por, guerrers, cavallers… Hi donaven aquell lirisme melancòlic, gràcies a l’orquestració del director, Carles Coll, que també va destacar com a simpàtic protagonista del concert, interactuant amb el públic i amb en Quim. Va fer riure l’auditori quan va afirmar que era de les poques vegades que orquestrava l’obra d’un compositor viu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot plegat contundent, sòlid, potent. Això sí, no crec que s’hagi superat la diferència. Parlo de la diferència del grau d’elaboració musical que hi ha entre pop o rock i la música anomenada clàssica: m’és difícil no patir quan veig els violoncel·listes tocar només dues notes durant una pila de compassos, per exemple. O sentir que els violins podrien estar executant meravelles en lloc de les limitades harmonies de la música heavy, una música massa plana per a instrumentistes acostumats a fer música complexa, rica, difícil. Sempre penso si no s’avorreixen, no ho puc evitar. Per sort, aquesta diferència va ser menor en aquesta proposta de Los Guardians del Pont i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà que en d’altres en què grups catalans han presentat anteriorment, com els Antònia Font. Com a mínim aquesta orquestra ha està força més ben aprofitada.

Text: Blanca Pi Leoz

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen Gómez

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!