Tag Archives: Pegasus

Viatge a l’interior de Joan Miquel Oliver

17 febr.
Joan Miquel Oliver

Imatge del concert de Joan Miquel Oliver a la sala Apolo 04/02/16

Una hora amb Joan Miquel Oliver. Paleta de colors completa. Opinions a pèl. Filosofia en bicicleta. Ho tenim tot per iniciar un viatge al més endins d’aquest artista, un univers que us convidem a descobrir… Ens enlairem!

Descarregar hiperactivicat a les ones

Una hora de tarifa il·limitada de paraules amb en Joanmi dóna per molt! Per parlar en imatges, per descobrir què s’enduu de Pegasus, per sobrevolar l’espai i la minúscula història de la Humanitat, per pedalejar la imaginació, per filosofar sobre l’art i la vida, per tafanejar què seria si no fos músic, per cagar-nos en el turisme, per preguntar sobre què fa quan espera, per saber què menja, què mira, què escolta i què toca… Per dedicar paraules d’amor, senzilles i tendres, als seus companys de viatge. I, esclar, per escoltar i parlar de música. I d’altres coses… Però, sobretot, per enamorar-nos i quedar-nos amb ganes de més. Ens escoltareu? En David, en Daniel i jo hi hem posat amor.

Per endinsar-vos una miqueta més en l’univers de l’artista, podeu llegir la crònica que la Blanca Pi i jo mateixa vam fer, després de veure la banda al Festival Acròbates: ‘Balles, Joan Miquel Oliver?  També us convido a jugar amb el que us inspiri en Joanmi (o qualsevol altre geni), com vaig fer a partir de les lletres de les cançons de Pegasus: ‘Volem, Joan Miquel Oliver?’ Si després de ballar i volar, voleu fer una passejada per les fotos dels concerts a la sala Joventut de L’Hospitalet (Festival Acròbates) o a la sala Apolo (Festival Mil·leni), endavant.

I si després d’escoltar més d’una hora de viatge musical us agafa gana, us donem la solució! El David Salvador de Cultibar ens convida a recuperar la cultura de bar, amb una guia audiovisual que han elaborat a partir del llibre “Últimas tardes con Teresa” de Juan Marsé i que es presenta a la Galeria Moraima. Feu boca!

PS1: Seguim allargant el bombonet mallorquí tant com podem…

PS2: Seguiu totes les xarxes de l’hiperactivicat, quantes més siguem millor ens ho passarem!

Text i imatge: Alba Irigoyen Gómez

Programa fet a Boca Ràdio per: David Navarro, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Volem, Joan Miquel Oliver?

3 febr.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Submergida entre flors submarines, miro de pescar els pensaments inconnexos. Trec el cap i veig la platja deserta. Però les guspires de sol em recorden que, mar endins, m’esperen missatges, trastopoemes, visions de sons. Viatges.

Vinc de Pegasus i vaig camí de cels a blats i roselles. Agafo es cotxe a tota hòstia, enrere deixo ses piràmides de sal. Volo. Planejo entre figues i palmeres. Es niguls em circumden. Faig transbord a un cometa, que m’arrossega allà dalt no sé on, on es planetes de galàxies se desplomen, on els androides fan un vol imprevisible i perillós.

M’estavello en vaixell. Nedo en elefant fins la costa i em trobo ciutadans en confusions, paisans estabornits a països mal parits, que anhelen un país de mar enllà.

Una força centrífuga em precipita a l’infinit. Giro sobre mi. Les tecles em despullen. Les cordes m’evaporen. La percu em colpeja. Vesso emocions. De sobte, sóc aquí, segrestada per les esferes. Dos minuts eterns a jo, viatge sense retorn a s’univers acabat.

Sa canoa em rescata fins més enllà: món de marès regnat per sa fauna salvatge, plantes que migren del món vegetal al món industrial. Trista i tota soleta em miro com estels anònims se descontrolen.

Jo escrivia en un quadern, però més val que me carregui es personatge. És hora d’albirar mil bilions en estrelletes

*Cançons esferificades per no deixar de somniar. Jugant a partir de les lletres de Pegasus, darrer disc de Joan Miquel Oliver.

Text i imatges: Alba Irigoyen Gómez

 

Balles, Joan Miquel Oliver?

30 nov.

Marcianets, pallassos, estrelles, oceans, piràmides, rellotges que no s’aturen, polos de menta i llimona, pirulins i piruletes, avions i avionetes…

avio

L’any 2005, Joan Miquel Oliver ens va obrir les portes al seu món particular. El qui va ser lletrista d’Antònia Font, al llarg dels 17 anys d’història d’aquesta banda de ses illes, ens convidava a tastar un pop abstracte i personal, sense estridències, dolç. Un bombó mallorquí. L’aire fresc i espontani de Joan Miquel va enamorar tota una generació, una mica cansada del fenomen tan previsible del rock català.



Al llarg dels darrers anys, el pop intel·lectual ha estat protagonista de cartells de teatres, sales de concert i festivals. Però en aquest entorn de diàleg introspectiu, qui s’atreveix a ballar? Durant massa temps, hem deixat la música de ball arraconada al calaix de les banalitats. Per als surfistes galàctics, l’arribada de Surfistes a Càmera Lenta va esdevenir l’ocasió per desmelenar-nos amb cançons vingudes d’una galàxia intel·ligent. Memorable la “clatellada” que Joan Miquel Oliver ens va fotre al Festival Acròbates, durant la presentació de Pegasus (2015) al Teatre Joventut de L’Hospitalet. Des de l’escenari, en Joan Miquel va criticar aquest fet estrany d’estar mirant el que fan uns a l’escenari, tot quiets a la butaca. Però qui s’atreveix a trencar amb les barreres de l’espai o, tanmateix, les barreres que (creiem que) ens imposa l’entorn social? Pegasus és una invitació en tota regla a la pista de ball: pop amb samba, ragtime, reggaeton, electrònica…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan et trobes davant d’aquest artista, les neurones s’exciten, el cervell es belluga, el pensament s’escalfa, les qüestions transpiren, les respostes es desperten, les emocions flueixen i els músculs es tensen. La cerimònia del concert agafa sentit quan esdevé un intercanvi: quan tothom dóna, rep, s’emociona, contagia i retorna; quan la resposta a la música és el ball. Diàleg entre l’hemisferi dret i esquerre, la ment i el cos, la poesia i la filosofia. L’art d’observar, filtrar i crear. Construir, reaccionar i trencar.

IMG_3373

Joan Miquel Oliver. Músic? Compositor? Lletrista? Poeta? Escriptor? Filòsof? Extraterrestre? Visionari. Joan Miquel Oliver fa una mirada a 360º, amb una lucidesa exquisida. Filtra la realitat i la processa. El resultat és un conte on tot és possible, aquella terra imaginària on ens hi sentíem tan còmodes quan érem petites. Aquest és el punt de trobada entre ell, tu i jo: la innocència il·lustrada. I la música és el coixí de la seva literatura, el que fa que ens hi sentim tan confortables, mentre escoltem històries d’un món incomprensible.

Text: Blanca Pi i Alba Irigoyen

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!