Arxius | Festival RSS feed for this section

Dones Sàvies i cinema transformador

12 maig

fotodones

Noves aventures des de Boca Ràdio que mai oblidarem! Avui ens han vingut a veure les Dones Sàvies de Sant Cosme i ens han portat tonelades d’entusiasme i felicitat per repartir des del Carmel! Dones que han lluitat tota la vida i que, amb alegria i creativitat, transformen l’entorn. També xerrem amb la Mostra de Cinema Creative Commons de Barcelona, el cicle de Bibliocurts Off que es poden veure a les Biblioteques de Barcelona, el Festival de Cinema Anarquista de Barcelona i, al final, ens assabantem del que és l’anarquia i ho celebrem amb una mica de poesia… Escolteu el programa i descobrireu aquestes propostes i moltes altres!

Descarregar programa

Les Dones Sàvies de Sant Cosme

Elles en saben molt de la vida, les han passat de tots els colors. Són de les que diuen: eps, que això no està funcionant com hauria de ser, posem-hi remei! No s’ho pensen ni dos minuts i tiren endavant. Sempre pensen en el bé comú, perquè al final, el que necessitem com a éssers humans és universal. S’han desplaçat, s’han trobat entre realitats diverses, han pujat famílies en l’adversitat, han transformat l’entorn i segueixen revolucionant el món. Són les dones valentes de Sant Cosme, les Dones Sàvies, que després de molts anys de lluita, miren enrere i somriuen satisfetes, perquè el que han fet és el que havien de fer. Les hem entrevistat amb motiu de la presentació del documental sobre el col·lectiu i les accions que duen a terme, avui 12 de maig a les 19.00 hores, es presenta al cinema Capri del Prat de Llobregat, dins del Prat d’Autor (El Prat, subseu del Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona); divendres 13 de maig, podrem veure el documental dins del BCCN 2016. Les Dones Sàvies formen part dels Grups Associats pel Treball Sociocultural, una entitat que practica activament la transformació social al Baix Llobregat i ens encanta! Un dia vindreu a Boca Ràdio a explicar-nos mogudes, oi? Au, bah, ara escolteu les dones perquè elles tenen la recepta de la felicitat i no se la guarden en secret, la seva (i la nostra) filosofia és compartir.

13151630_1565101543789613_2163751616652161559_n

Barcelona Creative Commons Culture & Film Festival

I parlant de compartir, l’Andreu Meixide ens endinsa a la cultura Creative Commons, el bé comú compartit. També ens explica què trobarem fins al 15 de maig, al BccN2016, un festival on podem veure films de temàtiques socials i entendre per què és necessari alliberar la cultura digital i la tecnologia. El festival tracta temàtiques actuals i sensibles des de la perspectiva activista. Compartir el coneixement per passar a l’acció. Tot el que fem a la vida té una repercussió i saber és el nostre dret per decidir a plena consciència. Les activitats es duen a terme entre el museu d’art contemporani MACBA i l’espai autogestionat Germanetes, que si no el coneixeu, ja tardeu! En aquest festival, també podrem veure el documental Les Dones Sàvies, serà divendres 13 de maig a les 17.00 hores.

bccn-2016-cartel-javierjaen-web-low

Fira Frics

Al programa no ho expliquem, perquè ja us segrestem durant hora i mitja i això ja és com per donar-vos un gran premi, però aquí ens ve molt de gust proposar-vos que el 14 de maig passeu pels jardins Príncep de Girona (Guinardó, Bcn), on trobareu la Fira Frics, una gran oportunitat per descobrir les aplicacions de la tecnologia en l’àmbit de la transformació social (sí, què passa, repetim molta aquesta expressió, però és que hi ha tant a transformar…) i moltes més coses. El company de Boca Ràdio i dinamitador musical al Boca Nord, Carles Llàcer Escamilla ho explica molt bé de viva veu a l’agenda del Boca Nord:

Descarregar agenda

13113817_1729720513951245_538607054_n

Bibliocurts Off

Ens agrada la cultura que es mou i la que es comparteix, per això donem veu a la Laura Pla Aumatell, hiperactiva i hiperactivista del grup de Facebook hiperactiviCAT que aquesta setmana ens recordava la mostra itinerant on podem veure projectats els curts guanyadors del festival Bibliocurts 2015, el festival de curtmetratges de Biblioteques de Barcelona. Escolteu-la, perquè ens informa del que estan planejant per a la tardor d’aquest 2016 i perquè ens encanta la seva concepció sobre la biblioteca, un espai per descobrir i compartir, on hi passen coses… Aneu a descobrir-ho!

13118915_10153467973247031_1136054227258972145_n

Festival de Cinema Anarquista de Barcelona

Seguim amb ganes de més cinema i de més revolució. Per això, no se’ns acut millor idea que convidar a La Cinètika, per a què ens expliquin la història dels Cinemes Lauren de Sant Andreu, un espai que fa uns anys va deixar de projectar a les seves pantalles… Doncs un col·lectiu del barri ha decidit tornar-li a donar vida, a fer que rodin els metratges, a donar llum a moltes històries que cal conèixer… I així neix La Cinètika, que és molt més que un cinema. Així que aquest 2016, la sisena edició del FCAB tindrà lloc a aquest espai alliberat des de l’abril, després de sis edicions dutes a terme a altres espais autogestionats. Des d’avui fins al 14 de maig, no us perdeu la programació, obriu els ulls.

13151744_1717711318487246_820437654357432279_n

I no marxem de Sant Andreu, ni deixem l’anarquia (tot el contrari) ni les idees radicals (molt necessàries). En Roger Pelàez en sap molt d’anarquia i més si és dita amb poesia, per això li preguntem què és anarquia i ell ens respon amb anarquia. Vaja, que parlem de la vida. I de decidir. I de llibertat. En definitiva, que l’anarquia és independència i això ens ho demostraran ell, la Núria Martínez-Vernis, el David Caño i el Martí Sales, aquesta tarda a l’Ateneu L’Harmonia (Sant Andreu, Bcn), dins del cicle de Nits Literàries, i demà a Premià de Mar i qualsevol dia a qualsevol lloc. Una bogeria, de les que tant ens agraden.

13151434_1072638342774984_7843546772641117796_n

I en parlar de l’Ateneu L’Harmonia, ens fa pensar en Literal, la fira d’idees i llibres radicals que trobarem en aquest mateix espai des de divendres 13 de maig fins diumenge 15. I no ens ho perdrem tampoc. Hi haurà de tot!

literal-fabra-i-coats-sant-andreu.png

Però no hi ha millor manera de colar les idees (les bones) i sobretot l’anarquia que amb l’humor. D’això, qui més en sap és en Quimi Portet (Fina Estampa), que a Oh My Love‘ diu que “l’humor és l’anarquia que triomfa per uns breus instants”. I a veure’l trionfar per una bona estona ens en anem aquesta nit a la sala Barts, perquè ens morin de ganes de què ens presenti el seu Ós Bipolar.

quimi

Programa de ràdio: David LaPlage, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen Gómez

Foto: David LaPlage

Anuncis

La dansa de la cooperació

30 abr.

DSC05500

Aquesta setmana, a l’hiperactivicat a les ones hem descobert un grapat d’històries d’aquelles que et fan veure de ple que al nostre voltant convivim amb realitats molt diverses. No hi ha millor manera de descobrir-les i conèixer la veritat que apropant-nos i parlant amb les protagonistes. Tot seguit les compartim amb vosaltres: motius per sortir de casa, cultura transformadora, històries de superació i col·lectivisme per seguir avançant! I tot això, us ho expliquem ballant a Boca Ràdio!

Descarregar programa

La Directa celebra 10 anys i esdevé cooperativa / (escolta el tall)

En Ferran Domènech, de La Directa, mitjà d’informació per la transformació social, comparteix amb nosaltres el procés per convertir-se en cooperativa i totes les activitats que tindran lloc avui, dissabte 30 d’abril, a l’Ateneu Popular 9 Barris pels 10 anys de periodisme de veritat. A les 19.00 hores, tindrà lloc la presentació de la nova etapa com a cooperativa i es farà un repàs dels 10 anys de vida. A les 22.00 hores, començarà la festa-concert amb Ana Tijoux, Marinah (ex Ojos de Brujo) i Mash Masters, pel qual ja estan les entrades exhaurides.

Art rebel amb el Sindicat Popular de Vendedors Ambulants / (escolta el tall)

L’Aouda ens presenta l’exposició “Los retratos de mi manta”, que trobarem a l’Espai de l’Immigrant del Raval, i les raons que duen als/a les venedors/es ambulants, coneguts popularment com a “manters”, a muntar un sindicat (web i comunicat). També ens explica en primera persona la imatge irreal que els mitjans de comunicació i les xarxes socials venen del somni europeu, el qual es converteix en un xàfec per als/a les que aconsegueixen trepitjar aquesta terra que no els dóna la benvinguda, el contrari. Pressions a una banda i a l’altra. Obrim els ulls a les realitats entre les que convivim!

La ruta de l’esclavatge a Barcelona amb l’Associació Conèixer Història / (escolta el tall)

La història fosca de la ciutat… Carrers i monuments que enalteixen aquells que van traficar amb persones. l’Oriol López de l’Associació Conèixer Història ens obre els ulls. Si posem llum a la nostra història, prendrem consciència per fer justícia. No us perdeu la ruta que oferiran demà, 1 de maig, a les 11.00 hores del matí.

Marea Pensionista en plena acció! / (escolta el tall)

Ens flipa escoltar gent tan reivindicativa com en Prudenci Vidal Marcos, de Marea Pensionista, que ens el trobem a punt d’encetar la casserolada davant de la seu del PP Barcelona, contra els desnonaments i les polítiques que aguditzen la pobresa energètica. Ens han precedit moltes valentes que han lluitat pels drets socials i laborals, situació que fins ara ens semblava normal, però que en un obrir i tancar d’ulls se’ns estan carregant aquests polítics que escalfen els escons i la paciència. En Prudenci també ens explica com va sorgir Marea Pensionista i les accions que duen a terme, com les que esdeveindran demà 1 de maig, Dia Internacional del Treball. Juntar-se per vèncer.

Festival Social Tudanzas 2016 / (escolta el tall)

La Francisca ens explica què podem trobar enguany, a aquesta cita entorn el Dia Mundial de la Dansa, un festival que reuneix comunitat, espai, cultures, valors i dansa. Fins al dia 1 de maig podeu gaudir del que queda de programació del Festival Social Tudanzas, si us apropeu al barri de La Ribera de Barcelona. No us ho perdeu!

29 és Dansa a Mataró / (escolta el tall)

La Bàrbara ens va donar les claus per posar tota una ciutat en moviment, amb les activitats organitzades dins de la jornada 29 és Dansa a Mataró. Van tenir lloc ahir, 29 d’abril, amb motiu del Dia Internacional de la Dansa. Però encara podeu gaudir de propostes com la Gala de Dansa, el proper 15 de maig. La Bàrbara és mel i entusiasme. No us perdeu el que fa el col·lectiu Dans Invitro durant tot l’any. A Mataró i a molts altres llocs passen coses! Mireu si en passen, que fins i tot pots trobar dansa als aparadors (imatges de la Bàrbara)!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Programa de ràdio: David LaPlage i Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen

Sant Jordi compromès

22 abr.

Aquest Sant Jordi, ens comprometem amb la llibertat d’expressió, l’art trobadís i a petita escala, el llibre d’artista, la delicada destresa de l’artesà, la creativitat sense límits, l’art organolèptic, els llibres comestibles, els col·lectius que fan pinya per compartir adiccions saludables, l’autogestió, el fes-t’ho tu mateixa, la solidaritat, la vida, la democratització del llibre, les empreses/persones responsables, la cultura anticapitalista i TAMBÉ l’anarquia.

Descarregar programa

Sabíeu que Barcelona és Ciutat Refugi d’escriptors perseguits als seus països? Es tracta d’un programa que duu a terme el PEN Català, entitat que acaba de rebre el Premi de la Pau atorgat per la UNESCO. Una iniciativa valenta i malauradament necessària, per donar veu i pau a escriptors/es silenciats/des pel fet d’ensenyar-nos la crua realitat sense filtres. I això no convé a l’opressor. Però tenim dret a obrir els ulls, a reACCIOnar. I per això ens cal saber. I per saber, ens cal algú que ens ho expliqui. Doncs hi ha qui es juga la vida per “traficar” amb la veritat, és a dir, per reivindicar la llibertat. En parlem de tot això i més amb la Raffaella Salierno, Directora del programa Escriptor Acollit / Ciutat Refugi.

IMG_6483-1024x681

Tot seguit, l’Elisa Pellacani ens convida a treure l’art i, en concret, els llibres al carrer. És la impulsora del Festival del Llibre d’Artista i la Petita Edició, organitzat per l’Associació Cultural ILDE, que enguany arriba a la seva IX edició; us ho trobareu al CC Pati Llimona fins al 30 d’abril, però el 23, trobareu els llibres en llibertat, a la plaça Sant Just de Barcelona. Es tracta d’un festival que té molt de valor, per les perles que s’hi exposen fetes amb una delicadesa deliciosa. Llaminadures per als sentits, mel per a l’esperit. Però, també, perquè ara ens sembla normal que es faci un festival que celebra la creativitat, el llibre que va més enllà de la lectura, el llibre que es fa servir… Qui no coneix l’Arts Libris, la Fira Internacional de l’Edició Contemporània que cada any, al voltant de Sant Jordi, s’exposa a l’Arts Santa Mònica? Doncs la gràcia del festival que ens explica l’Elisa és que va comença abans, quan encara no hi havia cap espai per a això. I per això és una proposta valenta que ha sabut mantenir-se fidel a les idees a partir de les quals va néixer. I si les voleu conèixer, haureu d’escoltar l’entrevista!

DSC05301

Abans de fer el programa, teníem el pressentiment que la xerrada amb el Manuel Gris seria una canya! I així va ser… La Plataforma de Adictos a la Escritura (PAE) té el president més divertit del món literari! Volem gent així de frescota i espontània en aquest món! I bé, el Manuel ens explica aquesta dèria incontrolable que uneix a tota la colla de la PAE,  perquè les passions compartides sempre són més engrescadores. A banda d’aplegar-se i compartir la seva obra sense pors ni vergonyes, fan moltes activitats per facilitar l’autoedició i, sobretot, per fer que més gent s’enganxi a l’escriptura. No hi ha excusa, pots posar-te en contacte quan calgui, que els seus “camells” et faran arribar paper i boli per a què no pateixis els efectes del mono d’escriure. Gent inspiradora! I encetaran les activitats del Sant Jordi a Gràcia, el 23 d’abril a partir de les 10 del matí, la celebració més sonada que organitza la novella llibreria-galeria Sons of Gutenberg, a la plaça de la Vila. El que també és sonada és la conversa que tenim entre el Manuel, el David, el Daniel i servidora. No us la perdeu!

12994534_1864628910430720_4021243423191840312_n

Pel final ens deixem els postres amb valor afegit. Una bona dosi de calories solidàries o que, simplement, pretenen robar un somriure. I no és cap tonteria! No trobeu que anem mancats de somriures en aquesta vida? Doncs si, dissabte 23 d’abril, us apropeu a la plaça de Sants de Barcelona, el Carlitos González de 1010 Ways To Buy Without Money us convidarà a fer un canvi de xip, a veure que els diners no ho són tot i que es pot adquirir cultura canvi de gestos, com ara una abraçada! Però també podeu donar vida… De fet, siusplau, fem-ho! Si voleu saber com fer-ho i altres cosetes maques, quedeu-vos amb nosaltres fins al final del programa!

12985397_1189167687774498_4546049037726793783_n

Al final de tot, arriba el Carles Llàcer a l’estudi, dinamitador musical del Boca Nord, i parlem de l’offSant Jordi i el 13è aniversari de l’Antic Teatre, de rutes literàries que enllacen el Carmel i Gràcia, de Juan Marsé, de jazz en rodó i entre amics… Total, que la cosa es desmadra. Visca l’anarquia hiperactivista i l’okupació d’estudis radiofònics!

La banda sonora (sobre llibres, roses i llegendes) la posen: Sanjosex, Xarim Aresté, Desperta Ferro, un crack que fa una versionaca de Billie Jean, una peça de la pel·li La plaça del Diamant (basada en el llibre de Mercè Rodoreda) i, com sempre, els Clam convidant-nos a sortir de casa.

Us informen: David LaPlage, Daniel Agón i Alba Irigoyen des de Boca Ràdio.

Text i imatges: Alba Irigoyen Gómez

 

 

 

 

Sants i ateus, tocats per la primavera

25 març

Ja teniu plans per aquesta Setmana Santa? Nosaltres tornem fins al nostre campament base, Boca Ràdio, per proposar-vos dues opcions ben diferents! La primera: us convidem a marxar fins a les terres d’Olot (La Garrotxa), a on trobareu el Museu dels Sants. L’Eduard Bech, tècnic de Museus d’Olot, ens endinsarà a aquesta indústria tan específica i característica olotina, la imatgeria religiosa. Però, si us quedeu a Barcelona, us donem una opció ben oposada: Cançons Atees i altres textos similars per al nostre estimat Javier, l’homenatge a Javier Krahe que ha organitzat el Barnasants. En parlem amb en Pere Camps, director del festival, i també recordem anècdotes i trets que feien, del Javier, algú tan especial i, de les seves cançons, una obra a compartir i recordar per sempre. Escolteu-nos i deixeu-vos contagiar per la primavera, com nosaltres, que hem sortit de casa hiperrevolucionades!

Descarregar programa

54cfb0f0682e7_Àmbit 1- Peça 1

Taller El Arte Cristiano (1896-1906) – Imatge: Arxiu Comarcal de la Garrotxa

Si vas a Olot, saps que els volcans i la Fageda d’en Jordà són visites obligades. El que no tens tan present és que aquesta ciutat és terra d’artesanes i que moltes de les peces que, aquests dies, llueixen a les processons de tota la península tenen denominació d’origen: Olot. La indústria de la imatgeria religiosa ha alimentat a moltes famílies durant més de 100 anys; ho segueix fent a menor escala, però el sector ha hagut d’adaptar-se a moltes crisis. El Museu dels Sants no mira de convèncer a ningú, tan sols és un fidel retrat de la història d’un art i ofici sense precedents. I pocs hereus del gremi que segueixin tirant del carro…

IMG_20160325_215544

Museu dels Sants – Imatge: Alba Irigoyen

Escoltar l’Eduard Bech és descobrir una activitat econòmica i artística, que ha dut el nom d’Olot per tot el món. Amb ell, ens endinsem a una cultura protegida pels volcans, que ha passat de venerar els sants a venerar els gegants.

576_1401645608_125_Aniversari_Gegants_Olot_foto_Adria_Costa_2014-

125 anys dels gegants – Imatge: Adrià Costa per a Nació Digital

Però som d’esperit ateu. Per això, posem una mica de Cançons Atees a la nostra Setmana Santa, perquè, en aquesta vida, no tot és resar… Ni follar! Això ens cantava Javier Krahe, la darrera vegada que va passar pel Barnasants, al 2015, i el que ell diu va a missa. I nosaltres, que no sabem viure sense… música (!), no ens perdrem la festa per recordar-lo que en Pere Camps i les companyes del festival de cançó d’autor Barnasants han preparat per Dissabte Sant: el 26 de març, a les 21.00 hores. Serà a la sala Luz de Gas de Barcelona i ens hi trobarem amics, amigues, la banda que acompanyava en Javier i el públic que no es va perdre els concerts d’aquest artista al llarg de 19 edicions de festival. O en van ser 20? Escolteu la segona part de l’hiperactivicat a les ones; de la mà i veu d’en Pere (a partir del minut 35), ens endinsem en l’òrbita Krahe: sentit comú, sorna i bufetades musicals contra les absurditats del món estrany que trepitgem, on “les úniques esglésies que il·luminen són les que paguen el rebut de la llum”.

canat

La banda sonora corre a càrrec de: Vivaldi, Senior i el Cor Brutal, Tortellinis, Ovidi al cub (David Fernàndez, David Caño i Borja Penalba), Pere Camps i Javier Krahe.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agón, David LaPlage, Alba Irigoyen

 

 

De l’afecte dels robots a l’erotisme dels titelles

15 març

El cel es torna gris, però si tanques els ulls i ens escoltes, te’l farem vermell. Només per a tu. T’escalfarem les neurones, se’t tensaran els músculs i sortiràs de casa, per acompanyar-nos a descobrir coses que passen a tocar de casa teva, a tan sols un cop d’alè. Bah, vine, que ens ho passarem bé! Però, primer, escolta’ns i hiperactiva’t.

Descarregar el programa

En aquesta edició de l’hiperactivicat a les ones, des de Boca Ràdio, xerrem de robots, humans, cyborgs, afectes, titelles, adults, rombes, voyeurisme, art, pedres, carasses, nit i erotisme… Més d’una hora de veus, música, activitat, fantasia i alguna sorpresa!

BocaRadio

En Betu, de Serializados (la revista per a adictes a les sèries), ens parla de la sessió ‘Battlestar Galàctica: humans vs. robots’ que coorganitza al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, dins de la programació contínua del Kosmópolis, la festa de la literatura amplificada, i vinculada a l’expo +Humans, que es pot veure al CCCB fins al 10 d’abril. Es tracta d’un experiment a partir del visionat de la sèrie, mentre dos il·lustradors s’expressen des del punt de vista d’un humà i d’un robot. Surten coses molt interessants, també divaguem com a bons humans i ens avancen cosetes de l’imminent Serializados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona (del 7 al 10 d’abril).

Battlestar_Galactica

L’Helena Gonzàlez, directora del Centre de Dona i literatura (Universitat de Barcelona), ens parla de ‘Residus Emocionals’ (jornades del 15 al 17 de març, a la UB i al CCCB) d’afectes, cultura, art, polítiques del sentiment i teories del posthumà. També parlem de la xerrada “Pensar els afectes” (15 de març) de Jo Labanyi, també emmarcada dins del cicle i expo +Humans. Aprofitem per conèixer la lloable activitat de Dona i literatura, recerca, publicacions i activitats al llarg de tot l’any.

centre_dona_i_lite_residuos_emocionales.0

De robots i humans, passem a titelles… En Fernando Paniagua, coordinador de la programació de l’Ateneu Popular 9 Barris, ens explica què trobarem en aquesta segona edició de Ròmbic, el Festival de Titelles per a Adults de Barcelona, que tindrà lloc aquest proper 18 i 19 de març a l’ateneu. Es tracta d’una iniciativa duta a terme amb la col·laboració de l’Associació Titellaire de Roquetes, que treballa a partir del titella com a eina de transformació social (i, això, a Boca Ràdio ens enamora!), amb l’objectiu de reivindicar l’espectacle de titelles com a activitat per al públic adult. Parlem d’això, de l’enfrontament entre titelles i polítics (situacions absurdes i injustes que superen la fantasia) i ens dóna una bonica sorpresa: si escoltes atentament el que explica el Fernando, esbrinaràs com aconseguir un parell d’INVITACIONS!

12792291_1284305944929437_8757929493328569941_o

jap

Seguim parlant de titelles, però des del punt de vista del que s’ho mira, del triangle que s’estableix entre el titella, la titellaire i el fotògraf… De l’art d’observar, fotografiar i d’acomplir els desitjos dels titelles, ens en parla en Jesús Martínez Atienza, fotògraf especialitzat en titelles i circ (i eròtica). No pots perdre’t l’exposició que aquest proper divendres 18 de març s’inaugurarà, també, a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del festival Ròmbic: “Territoris íntims”.

Fent el programa, ens arriba una gran notícia: per fi, els bars, restaurants i locals de Barcelona poden programar música en directe, amparats per la llei! Ens posem tan contentes, que ho celebrem en ple programa! No obstant, al llarg dels propers dies, veurem si tot són flors i violes o com són els “peròs”… Si en vols saber més, llegeix aquesta notícia.

La perleta la deixem pel final, una nit eròtica entre pedres i carasses… Engoleix l’hiperactivicat a les ones fins al fons i sabràs de què parlem… Gaudeix. I surt!

*Si t’has quedat amb ganes de més, segueix-me

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agón, David LaPlage, Alba Irigoyen.

 

 

 

 

Un cap de setmana per bellugar les neurones

26 febr.

Què necessiteu per aquest cap de setmana? Ganes i raspall de dents! Tenim tantes coses a fer, que a casa ens veuran poc el pèl… Agafeu l’agenda que us ho expliquem!

Ir a descargar

Dessins en liberté

630-dessins-en-liberte

Si passeu per l’Institut Français de Barcelona, trobareu una exposició col·lectiva, on hi participen artistes de tot el món expressant el seu punt de vista sobre la llibertat d’expressió. L’objectiu és reflexionar sobre temes com la censura, Internet, la corrupció, els drets de les dones, l’esport, el racisme, les rebel·lions en vers a aquest dret tan vulnerat, com hem vist en moltes portades darrerament. Al programa de l’hiperactivicat a les ones (Boca Ràdio), vam aprofitar per parlar de la taula rodona “Dibuixar en llibertat: abans, ara, després” que hi va tenir lloc dijous. També vam recordar la campanya i exposició itinerant “No penso callar” (Amnistia Internacional), que al desembre es va instal·lar a la Fundació Antoni Tàpies. Escolteu el tall (enllaç).

 
Sons of Gutenberg

11694902_1834134646813480_7984224945195345419_n

Avui s’inaugura oficialment la llibreria + galeria més mini de la ciutat, coneguda fins al moment! Però en 6 metres quadrats poden passar moltes coses… Com ara, una festa amb ball de màscares literàries! En vam parlar amb l’Adrià, un dels valents (amb ànima indipunk) implicats en aquesta aventura literària amb la qual ens sentim plenament identificades: si vols que passin coses, fes que passin! I avui en passaran de ben maques al carrer Martínez de la Rosa, 51 (Gràcia, Barcelona). Assistir a un naixement sempre és motiu de celebració! Poesia, música, llibres de totes mans, fanzines… i festa! Avui, divendres 26 de febrer, a partir de les 20.30 hores. Més info a l’esdeveniment de Facebook. I encara més si ens escolteu (enllaç)!

Festival Interestelar Barcelona

12718055_1692968230948752_2048086692985996866_n

Divendres 26 de febrer és dia per gaudir de llibres però, també, d’una galàxia inacabable de bona música… Un bon exemple el trobarem a la sala Barts, al Festival Interestelar, on a partir de les 18.30 hores, 7 bandes catalanes de rock i psicodèlia ens faran suar la samarreta! En vam parlar amb en Javi López, responsable de premsa del festival, que ens va deixar clar que és una moguda sorgida des de l’amor per la música, però també de com entenen i volen viure la música en directe. Ens va explicar moltes coses, tota una història que no ens volem perdre… Trobareu més informació a l’esdeveniment de Facebook i escoltant l’entrevista (enllaç)!

 
Marxa europea pel dret de les persones refugiades

12745843_1014436708592904_4572428810872743164_n

Barcelona és una de les ciutats refugi que es mou per donar resposta a la crisi humanitària, davant la incompetència i passivitat de la vella Europa, tan vella que s’ha quedat sense reflexes ni capacitat de reaccionar. Dissabte 27 de febrer, a les 12 pm, s’ha convocat una marxa per exigir solucions. Trobareu molta més informació al portal Barcelona Ciutat Refugi de l’Ajuntament de Barcelona. Trobareu més info a l’esdeveniment de Facebook i escoltant-nos (enllaç)!

A més, us convidem a passar pel grup de l’hiperactivicat al Facebook i fer com va fer l’amic hiperactiu Sergi, que va preguntar què es podia fer dissabte a Barcelona i va rebre una allau de propostes, com la del Guillem que ens recordava el concert de Pau Alabajos al Barnasants i la Laura, les mogudes imperdibles a can HiJauhUSB. En trobareu per dissabte i per cada dia! Entreu, preneu nota i, sobretot, proposeu! L’objectiu és fer la guerra al sofà; tots els motius per sortir de casa i trobar-nos als carrers, places i allà on passin coses ens agraden i més si ens els expliqueu vosaltres! (enllaç al tall)

Ovidi al cub. Un temps, una estima, una idea

12779210_1135366286494526_9064020142138106964_o

Ens pensàvem que estava mort, però no: fa 20 anys que l’Ovidi Montllor fa vacances! I també fa un any que el Borja Penalba (el cantant), el David Fernàndez (el pallasso) i el David Caño (el poeta) duen les seves paraules, música i filosofia per tots els pobles dels Països Catalans. I d’aquests pobles s’enduen moltes històries de l’Ovidi, una bio en construcció. Ovidi al cub és un homenatge a l’esperit canalla i a la vida, una aventura entre amics. Molts. I aquest diumenge 28 de febrer (18.00 h), un bon grapat de col·legues se sumaran a la festa àcida; serà a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del Cicle Cítric. De tot això i més en parlem amb el poeta, en David Caño. Però també de la seva hiperactiva agenda, que mai té un no per causes merescudes com homenatjar l’artista Carles Hac Mor o l’activista Pablo Molano, entre moltes altres. Art compromès, poder popular i reapropiament de la vida (i la mort). No us perdeu les seves paraules, ni al programa de ràdio (enllaç) ni enlloc.

 
I fins aquí una bona ració d’hiperactivicat: cultura de proximitat, sense intermediaris, en primera persona. I les neurones, en estat d’excitació permanent.

A la de 3, a la de 2 i a la de… Aparteu-vos, que llencem el sofà per la finestra!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agon i Alba Irigoyen

Carabasses, castanyes, rock i morts

29 oct.

hiperactivicat

Ja sabeu a on us menjareu les castanyes? En aquesta nova edició de l’hiperactivicat a les ones, us donem unes quantes opcions. I si voleu donar carabasses a algú, també us explicarem com… O potser preferiu posar-li un toc d’humor i color a la mort? Doncs veniu amb nosaltres, que us ensenyarem a on!

Mentre us situem, ens podeu anar escoltant:

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-26-castanyes-carabasses-i_md_9204472_wp_1.mp3″

Descarregar l’hiperactivicat a les ones

A la primera part del programa, en Miki Benages us estalvia feina, fent-vos l’agenda de concerts de la setmana a la secció del Poti-Poti Musical. Hypnotic Regressions, Manolo Tena, Oques Grasses… El final és apoteòsic: aquesta setmana arriba la Castanyada Rock! Connectem amb Piera, des d’on l’Albert Pino, de l’Associació Juvenil L’Espurna, ens fa un resum de la història d’aquest festival de música reivindicativa, que enguany ret homenatge als 20 anys de vacances de l’Ovidi Montllor. A més a més, el posem en un compromís (de bon rotllo)… Si voleu saber a on van a parar les carabasses, a qui li treuria les castanyes del foc i amb qui compartirà els panellets… no us perdeu l’agenda i l’entrevista (que podreu descarregar clicant aquí)!

Amb tanta castanya, ens entren ganes de variar la dieta, però no volem tenir remordiments si ho fem a base de carabasses per aquestes dates. Així que connectem amb la divulgadora científica Mercè Piqueras i Carrasco, que podeu seguir a través del bloc La lectora corrent. No hi ha res com investigar una miqueta, abans de jutjar. Escolteu tot el que parlem aquí, aprendreu un bon grapat de coses, descobrireu l’efecte bumerang de la carabassa i sortireu a comprar-ne (o a collir-la de l’hort) amb tota la calma! A més, durant el programa, fem una repassada als costums i tradicions d’aquestes dates: Tots Sants, la Castanyada, la Nit d’Ànimes (molt arrelada a la Cerdanya i Puigcerdà), el Dia dels Morts, i de com se celebren aquí i allà. També recordem alguns dels nostres morts, com la Mari Santpere fent de Doña Inés, en una paròdia de Don Juan Tenorio, i en Monti a través de RHUM, on la mort és l’altra protagonista, però endolcida amb un gran somriure.

Parlant dels costums d’allà, sentim una gran curiositat per la cultura mexicana, molt més optimista a l’hora d’encarar la mort. Ells són de veure el got mig ple, mentre que nosaltres el veiem mig buit. Per endinsar-nos en aquest món de colors i sabors, connectem amb l’Albert Torras, vicepresident de l’Associació Catalano Mexicana Mexcat, amb qui parlem de la festivitat del seu país i les activitats previstes pel Día de Muertos i La Calaca Barcelona, a la ciutat, programades des de mitjans d’octubre fins a mitjans de novembre. A més, us imagineu altars dedicats al que fou entrenador del Barça Tito Vilanova o a l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano? Hi ha activitats per no parar, les descobrireu si escolteu l’entrevista amb l’Alberto de Mexicat aquí, però també us proposem una agendeta de coses a fer per diferents racons de Catalunya, que podeu escoltar en aquest altre tall del programa.

Per fi arriba la part que més ens agrada, la participativa, és a dir, la que construïu vosaltres amb les propostes que ens deixeu al grup més hiperactiu del Facebook o les que ens envieu de viva veu al correu: noparis@hiperactivicat.info. Escolteu l’hiperactivaveu i sortiu de casa, perquè motius no en falten! L’actor Joan Arqué ens convida a viure les aventures d’El Baró dels Arbres, la Marina Sabaté de La Música Amanseix les Feres, ens parla de les notes d’amor i els silencis del Marc Freixas & Albert Gàmez, en Lluís Gelis ens mostra El barri perdut. La cantant Celeste Alías ens fa cantar “again”, tot sembla tan senzill… L’Oriol Puig ens duu de farra grossa a les Barraques De Girona. La Montse Guich alça la Multitud’ fins a la cúpula del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La Laia Claver proposa música i poesia per gaudir de les Alvarinho Nits. El Ferran Amado ens ensenya el Backstage by Blackcelona. L’Óscar Domènech i el Carles Llàcer ens deixen curts i muts amb el Festival ENMUT… Aquí us deixem el tall de l’hiperactivaveu i l’entrevista al Carles sobre el Festival ENMUT, gent maca que un dia van tenir una idea per passar-ho bé entre amics: fer un festival de curts muts. Ara, en són uns quants que s’han sumat a la “festa” i és que reben centenars de curts de tot el món… Visca la creativitat mundial (d’abast universal)!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Ràdio: Miki Benages i Alba Irigoyen

Accentuant la contundent part lírica del heavy

5 set.

Sangtraït Simfònic a l’Acústica de Figueres

6

Quan una colla de peluts empordanesos que acabarien sent coneguts com els Sangtraït començaven amb un amplificador de fabricació casolana, no crec que s’imaginessin que 33 anys després acabarien compartint escenari amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (que és una mica més jove: 26 anys d’existència).

És curiós com formacions que reuneixen públics del tot diferents tenen en comú dos aspectes clau: el nombre de CD i DVD editats i la promoció del país. Si Sangtraït (o la banda que tocava els temes de Sangtraït, Los Guardians del Pont) ha gravat 12 àlbums i un parell de DVD, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE) n’ha publicat 12, i també 2 DVD. I si Sangtraït cantava en català, l’OCE interpreta, en tots i cadascun dels concerts que ofereix, peces de compositors catalans. La diferència és que en el mercat de música de masses, del segon cas no se’n fa ressò…

Per compensar-ho (tot i que sóc conscient que aquest petit gest no canviarà el panorama del reconeixement dels músics clàssics), començaré dient que l’ OCE és, ni més ni menys, l’única orquestra de corda professional i estable a Catalunya, ha actuat a 43 països dels cinc continents i ha portat a terme més de 2.500 concerts en els seus disset anys de vida.

La primera impressió d’aquesta estranya parella és que la guitarra, tan protagonista en el heavy metal, aquí comparteix el protagonisme: la potència del baix queda amplificada amb un contrabaix i dos violoncels que aporten una contundència tal que la resta d’instruments semblen de joguina. No sé si va ser aquesta potència fascinadora el que va fer que el públic estigués com bocabadat. Va ser necessària la intervenció de Quim Maldonado: “Podeu aplaudir, que l’esperit és el mateix! [clap, clap, clap] i que duri molts anys!”. Per sort el baterista, Martín Rodríguez, va estar fent de les seves i va ajudar a relaxar l’ambient: tot vestit de blanc, que il·lumiat semblava Déu o el Gran Barrufet sense barret, va començar a saludar al més pur estil heavy, a fer corredisses per l’escenari… Després de l’afirmació del Quim (“En Carles [el director d’orquestra] no sabia que en Martín és totalment incontrolable”), el guitarrista, Joan Cardoner, s’hi apunta, i el posat tan formal del principi ja s’ha desdibuixat per crear l’espectacle.

Un cop trencat el gel, em vaig adonar que el so era sòlid i clar, i que van saber aprofitar el virtuosisme del primer violí, que ens va regalar un solo a “La reina del gel”. Els violins (6) i les violes (2) creaven l’ambientació perfecta per a la imatgeria de Sangtraït: càtars, reines, sacerdots, llegendes, por, guerrers, cavallers… Hi donaven aquell lirisme melancòlic, gràcies a l’orquestració del director, Carles Coll, que també va destacar com a simpàtic protagonista del concert, interactuant amb el públic i amb en Quim. Va fer riure l’auditori quan va afirmar que era de les poques vegades que orquestrava l’obra d’un compositor viu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot plegat contundent, sòlid, potent. Això sí, no crec que s’hagi superat la diferència. Parlo de la diferència del grau d’elaboració musical que hi ha entre pop o rock i la música anomenada clàssica: m’és difícil no patir quan veig els violoncel·listes tocar només dues notes durant una pila de compassos, per exemple. O sentir que els violins podrien estar executant meravelles en lloc de les limitades harmonies de la música heavy, una música massa plana per a instrumentistes acostumats a fer música complexa, rica, difícil. Sempre penso si no s’avorreixen, no ho puc evitar. Per sort, aquesta diferència va ser menor en aquesta proposta de Los Guardians del Pont i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà que en d’altres en què grups catalans han presentat anteriorment, com els Antònia Font. Com a mínim aquesta orquestra ha està força més ben aprofitada.

Text: Blanca Pi Leoz

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen Gómez

Cloenda de luxe del Tradicionàrius 2015

5 abr.

El 27 de març la 28ª edició del Tradicionàrius es va tancar amb una combinació explosiva: una banda amb recorregut des del 1992 i una altra que es va presentar 19 anys després, el 2011.

1

Els primers, El Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, habituals convidats al Principat, i els segons, un grup de recent formació, la Cobla Catalana dels Sons Essencials, liderada pel veterà Marcel Casellas, referent absolut en el món folk català i creador de l’Aula de Música tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat.

El resultat d’aquesta combinació va ser una plena sintonia i esclats de riures musicats a l’entorn de la identitat del país, les relacions amb Espanya, la situació sociopolítica que generen aquestes relacions: els riures més intel·ligents i beneficiosos que hi ha.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El públic va ser el tercer (i entregat) component de la nit, conduïda per dues maneres de fer trobades en un còctel festivoreivindicatiu: l’originalitat de La Cobla, la personalitat de la qual radica en la combinació dels sons propis de cobla amb percussions i ritmes d’arreu de la Mediterrània: rumba, ball pla, sardana, ritmes trencats, jota, contrapàs, folk melòdic… I l’humor estripat inserit dins la tradició oral dels Quicos, acabats de guardonar amb el Premi Nacional de Cultura per «per la seva tasca de recuperació i difusió del patrimoni musical popular i tradicional de la Catalunya sud, i com a representants d’una realitat dinàmica, inquieta i compromesa amb el territori».

Junts i separats van satisfer les ganes de gresca i set de crítica dels assistents, que s’unien a cantar totes les tonades, des de “Volem pa amb oli” fins a De Roquetes vinc…, i que van acabar ballant jotes fins a defallir a un pam dels músics, finalment ja a peu pla.

Una nit inoblidable pels qui vam tenir la sort de poder-la viure, riure i ballar.

Text: Blanca Pi Leoz

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen Gómez

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!