Tag Archives: Quimi Portet

Dones Sàvies i cinema transformador

12 maig

fotodones

Noves aventures des de Boca Ràdio que mai oblidarem! Avui ens han vingut a veure les Dones Sàvies de Sant Cosme i ens han portat tonelades d’entusiasme i felicitat per repartir des del Carmel! Dones que han lluitat tota la vida i que, amb alegria i creativitat, transformen l’entorn. També xerrem amb la Mostra de Cinema Creative Commons de Barcelona, el cicle de Bibliocurts Off que es poden veure a les Biblioteques de Barcelona, el Festival de Cinema Anarquista de Barcelona i, al final, ens assabantem del que és l’anarquia i ho celebrem amb una mica de poesia… Escolteu el programa i descobrireu aquestes propostes i moltes altres!

Descarregar programa

Les Dones Sàvies de Sant Cosme

Elles en saben molt de la vida, les han passat de tots els colors. Són de les que diuen: eps, que això no està funcionant com hauria de ser, posem-hi remei! No s’ho pensen ni dos minuts i tiren endavant. Sempre pensen en el bé comú, perquè al final, el que necessitem com a éssers humans és universal. S’han desplaçat, s’han trobat entre realitats diverses, han pujat famílies en l’adversitat, han transformat l’entorn i segueixen revolucionant el món. Són les dones valentes de Sant Cosme, les Dones Sàvies, que després de molts anys de lluita, miren enrere i somriuen satisfetes, perquè el que han fet és el que havien de fer. Les hem entrevistat amb motiu de la presentació del documental sobre el col·lectiu i les accions que duen a terme, avui 12 de maig a les 19.00 hores, es presenta al cinema Capri del Prat de Llobregat, dins del Prat d’Autor (El Prat, subseu del Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona); divendres 13 de maig, podrem veure el documental dins del BCCN 2016. Les Dones Sàvies formen part dels Grups Associats pel Treball Sociocultural, una entitat que practica activament la transformació social al Baix Llobregat i ens encanta! Un dia vindreu a Boca Ràdio a explicar-nos mogudes, oi? Au, bah, ara escolteu les dones perquè elles tenen la recepta de la felicitat i no se la guarden en secret, la seva (i la nostra) filosofia és compartir.

13151630_1565101543789613_2163751616652161559_n

Barcelona Creative Commons Culture & Film Festival

I parlant de compartir, l’Andreu Meixide ens endinsa a la cultura Creative Commons, el bé comú compartit. També ens explica què trobarem fins al 15 de maig, al BccN2016, un festival on podem veure films de temàtiques socials i entendre per què és necessari alliberar la cultura digital i la tecnologia. El festival tracta temàtiques actuals i sensibles des de la perspectiva activista. Compartir el coneixement per passar a l’acció. Tot el que fem a la vida té una repercussió i saber és el nostre dret per decidir a plena consciència. Les activitats es duen a terme entre el museu d’art contemporani MACBA i l’espai autogestionat Germanetes, que si no el coneixeu, ja tardeu! En aquest festival, també podrem veure el documental Les Dones Sàvies, serà divendres 13 de maig a les 17.00 hores.

bccn-2016-cartel-javierjaen-web-low

Fira Frics

Al programa no ho expliquem, perquè ja us segrestem durant hora i mitja i això ja és com per donar-vos un gran premi, però aquí ens ve molt de gust proposar-vos que el 14 de maig passeu pels jardins Príncep de Girona (Guinardó, Bcn), on trobareu la Fira Frics, una gran oportunitat per descobrir les aplicacions de la tecnologia en l’àmbit de la transformació social (sí, què passa, repetim molta aquesta expressió, però és que hi ha tant a transformar…) i moltes més coses. El company de Boca Ràdio i dinamitador musical al Boca Nord, Carles Llàcer Escamilla ho explica molt bé de viva veu a l’agenda del Boca Nord:

Descarregar agenda

13113817_1729720513951245_538607054_n

Bibliocurts Off

Ens agrada la cultura que es mou i la que es comparteix, per això donem veu a la Laura Pla Aumatell, hiperactiva i hiperactivista del grup de Facebook hiperactiviCAT que aquesta setmana ens recordava la mostra itinerant on podem veure projectats els curts guanyadors del festival Bibliocurts 2015, el festival de curtmetratges de Biblioteques de Barcelona. Escolteu-la, perquè ens informa del que estan planejant per a la tardor d’aquest 2016 i perquè ens encanta la seva concepció sobre la biblioteca, un espai per descobrir i compartir, on hi passen coses… Aneu a descobrir-ho!

13118915_10153467973247031_1136054227258972145_n

Festival de Cinema Anarquista de Barcelona

Seguim amb ganes de més cinema i de més revolució. Per això, no se’ns acut millor idea que convidar a La Cinètika, per a què ens expliquin la història dels Cinemes Lauren de Sant Andreu, un espai que fa uns anys va deixar de projectar a les seves pantalles… Doncs un col·lectiu del barri ha decidit tornar-li a donar vida, a fer que rodin els metratges, a donar llum a moltes històries que cal conèixer… I així neix La Cinètika, que és molt més que un cinema. Així que aquest 2016, la sisena edició del FCAB tindrà lloc a aquest espai alliberat des de l’abril, després de sis edicions dutes a terme a altres espais autogestionats. Des d’avui fins al 14 de maig, no us perdeu la programació, obriu els ulls.

13151744_1717711318487246_820437654357432279_n

I no marxem de Sant Andreu, ni deixem l’anarquia (tot el contrari) ni les idees radicals (molt necessàries). En Roger Pelàez en sap molt d’anarquia i més si és dita amb poesia, per això li preguntem què és anarquia i ell ens respon amb anarquia. Vaja, que parlem de la vida. I de decidir. I de llibertat. En definitiva, que l’anarquia és independència i això ens ho demostraran ell, la Núria Martínez-Vernis, el David Caño i el Martí Sales, aquesta tarda a l’Ateneu L’Harmonia (Sant Andreu, Bcn), dins del cicle de Nits Literàries, i demà a Premià de Mar i qualsevol dia a qualsevol lloc. Una bogeria, de les que tant ens agraden.

13151434_1072638342774984_7843546772641117796_n

I en parlar de l’Ateneu L’Harmonia, ens fa pensar en Literal, la fira d’idees i llibres radicals que trobarem en aquest mateix espai des de divendres 13 de maig fins diumenge 15. I no ens ho perdrem tampoc. Hi haurà de tot!

literal-fabra-i-coats-sant-andreu.png

Però no hi ha millor manera de colar les idees (les bones) i sobretot l’anarquia que amb l’humor. D’això, qui més en sap és en Quimi Portet (Fina Estampa), que a Oh My Love‘ diu que “l’humor és l’anarquia que triomfa per uns breus instants”. I a veure’l trionfar per una bona estona ens en anem aquesta nit a la sala Barts, perquè ens morin de ganes de què ens presenti el seu Ós Bipolar.

quimi

Programa de ràdio: David LaPlage, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen Gómez

Foto: David LaPlage

Anuncis

25 anys de MMVV: entrevista a Marc Lloret

12 set.

Des d’avui i fins al 15 de setembre, Vic esdevé capital de la música: comença el Mercat de Música Viva de Vic, la fira musical de referència internacional que enguany arriba a la seva vint-i-cinquena edició. Durant els propers quatre dies, la ciutat acollirà un gran nombre de presentacions de nous treballs, concerts per al gran públic, artistes de renom internacional, jornades professionals i diverses propostes paral·leles.

El tret de sortida va tenir lloc ahir, amb la festa dels 25 anys de MMVV i l’entrega del Premi Puig-Porret 2013 al millor projecte de creació musical en directe; l’aguardonat ha sigut Xavi Lloses, pianista i compositor, amb el projecte ‘Nautilus Lab’, una mena d’orgue aquàtic elaborat amb 48 tubs de metacrilat disposats en una instal·lació sonora itinerant, per on el públic es podrà passejar i experimentar. Amb els 10.000 euros del premi, en Xavi i en David Sarsanedas (Orchestra Fireluche) duran a terme aquest projecte que podrem veure materialitzat l’any que ve, com aquest proper divendres 13, que descobrirem del piano-celesta de la família d’instruments Baschet desenvolupat per la Maria Coma, aguardonada l’any passat.

 

Cartell de la 25ª edició del MMVV - Obra de l'estudi Vic Bisgràfic

Cartell del 25º MMVV – Obra de l’estudi Vic Bisgràfic

 

Amb motiu del quart de segle de MMVV, entrevistem a Marc Lloret, director artístic de la fira:

1. Director artístic del Mercat de Música Viva de Vic, codirector del popArb, teclista de Mishima i pare. Com es compagina aquesta vida hiperactiva sense morir en l’intent?

Hi ha temps per a tot. Encara me’n sobra. També sóc pare de dos nens. Amb organització i gent amb talent i capacitat de treball al teu costat, no és tan difícil.

2. Aquest any se celebren 25 anys de MMVV. Durant aquest quart de segle, al front del festival hi han estat 6 professionals del sector fins que al 2011 hi vas aterrar tu; per cert, felicitats per la idea de fer participar als 6 anteriors directors fent que proposin diferents concerts segons el seu criteri. Bonic homenatge. Però en 25 anys s’han produït molts canvis en la societat i, en concret, en el món de la música. De quina forma s’adapta una fira com el MMVV? Hi ha hagut plantejaments diferents en l’estratègia al llarg d’aquest temps?

Quan encara estàs dins d’un projecte és difícil tenir perspectiva. El MMVV s’ha anat adaptant des dels seus inicis, acompanyant el sector i servint de plataforma per als professionals de la música. La Maria Lladó, l’Oriol Roca i jo, hem arribat en un context de crisi, per tant ja hem arribat assumint retallades i amb la voluntat de fer fort el Mercat com a punt de trobada per establir connexions, provocar sinergies i cooperar per reivindicar el necessari com a col·lectiu.

3. Quins són els principis d’un festival com el MMVV?

En essència el Mercat ha de promoure la contractació d’espectacles de música en directe, donant suport a les empreses que representen grups i artistes i oferint les eines necessàries a mànagers i programadors per aconseguir que es generi negoci.

4. Quin número de persones treballen actualment en el MMVV i amb quin nombre es va engegar?

Gairebé sempre ha estat un número similar, excepte les primeres edicions, segurament. Durant tot l’any hi treballen la direcció executiva, la coordinació general i tres persones en la direcció artística. Quan s’acosten les dates del Mercat s’incorpora més gent i també els tècnics de l’oficina de fires i mercats de l’Ajuntament van dedicant més temps al Mercat.

5. Què significa un festival de música per a un poble o ciutat? Quina part de responsabilitat té una fira com el MMVV en la consolidació d’una escena musical arrelada al territori?

Un esdeveniment cultural dóna prestigi, posa al mapa la ciutat on hi té lloc i genera riquesa atraient visitants. Però també, és clar, és un punt de trobada per la gent jove del municipi que acull el festival i pels que tenen interès per la música. Per tant, promou l’escena musical local. Vic ha estat i és una ciutat amb molta efervescència musical.

6. Apareixen propostes paral·leles que, poc a poc, passen a emmarcar-se dins del festival. Podem dir que es tracta d’un festival permeable? Quin és el diàleg que el festival estableix amb la ciutat?

El Mercat ha d’estar obert a acollir tot allò que el complementi i també a compartir la ciutat amb altres projectes durant els mateixos dies. Tot suma.

7. Quin serà el plat fort d’aquesta edició?

El concert inaugural, amb el projecte inèdit de Sisa, Portet i Oliver, està generant moltes expectatives.

8. Mentre l’Administració reparteix clatellades entre els valents que decideixen formar part del sector cultural, com s’ho fa una fira com el MMVV per afrontar aquesta situació de crisi?

Com he dit abans, vam arribar en context de crisi. Amb el que comptem treballem. Tenir l’oportunitat de continuar amb el projecte ja és molt.

9. Quines són les perspectives de futur del MMVV?

Continuar consolidant-se com a fira de referència de contractació musical a Catalunya, a la resta de l’Estat i a nivell internacional.

10. I, per acabar, una bona recomanació per mantenir viva la música?

Comprar discos, assistir a concerts i tenir curiositat.

Moltes gràcies per atendre’ns i per tota la teva aportació al món de la música. Llarga vida al MMVV.

Entrevista: Alba Irigoyen

L'(a)phònica, el Festival de la Veu

25 juny

Quan vius al cor de Catalunya, a vegades és complex decidir quin dels molts plans que presenta el cap de setmana acabarà essent el teu. Però hi ha ocasions en què no hi ha dubte, i aquest és el cap de setmana proper a Sant Joan. Apunteu-vos aquesta activitat a l’agenda, per si encara no la teniu controlada: l’(a)phònica, el Festival de la Veu de Banyoles.

 

L'(a)phònica de nit

Les actuacions començaven dijous però jo no hi vaig poder anar fins divendres. Com a bona hiperactiva (musical, sobretot) premo l’accelerador per arribar a temps al primer bolo que m’interessa, inclòs dins la programació paral·lela. Em colo a la fila1 per escoltar els últims acords de la cançó de Coriolà que ara acaba. Es tracta d’un dels 9 grups que enguany compateixen al Sona 9. I no m’ho semblen. Vull dir que els veig força més rodats que d’altres grups que han acabat guanyant aquest concurs.  El que més em crida l’atenció d’aquest quintet és el joc d’intensitats dins d’una mateixa peça, o bé principis com el que acaben de fer ara, inesperadament contundent. Una proposta que, sense marxar del que sentim de fa uns anys a casa nostra, té certs deixos particulars que la fan prou consistent com per arribar a la final d’aquest concurs per a descobrir nous talents.

La Flauta Màgica. Variacions de Dei Furbi - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

La Flauta Màgica. Variacions de Dei Furbi – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Travessem la plaça i enfilem cap a l’Ajuntament fins al Teatre Municipal, per a veure el següent espectacle que tenim programat. Es tracta de Dei Furbi, l’adaptació de l’òpera de Mozart La Flauta Màgica a cappella. Interpretada, per tant, només a partir de les veus dels 6 protagonistes, fent ús d’una tècnica impecable. Molt bona actuació de Joana Estebanell en el doble paper de mare reina i Papagena. Considero que és la intèrpret que desplega més registres en la posada en escena. I Marc Pujol, com a Papageno, la figura masculina que treu més partit, que explota més el sentit còmic de l’obra. És també interessant el vestuari, de marcat estil post futurista. A mi, ara que me’l miro amb atenció, em recorda a l’obra del pintor català Xevi Vilaró.

Travessem de nou la plaça. Ens espera el moment àlgid de la nit. Dins l’auditori de la ciutat, ens retrobem amb el passat (15 o 20 anys mínim) en què encara escoltàvem la cançó “Coral·lí” a la ràdio. Puntí surt a l’escenari a poc a poc. Agafa la guitarra i s’assenta. Els aplaudiments no el priven de començar els primers acords. Hi ha entusiasme i nervis. Una veu que torna de la foscor entona noves lletres, de contingut espès i trist. Combina guitarra i piano, tot sol, fins que convida a en Quimi Portet (sorpresa!) a tocar la guitarra mentre ell entona la cançó de l’artista convidat “Flors i Violes”. Imagino què sent ara la noia que seu al meu costat. Si gosés arrencaria a plorar per l’emoció del moment. Poder veure de nou Puntí (Adrià Puntí o Josep Puntí, o Puntí a seques, com vulgueu) després de molts anys i molts infortunis no deu poder ni descriure’s. Es nota només a l’ambient aquell sentit de la joia de la recuperació. “Moltes gràcies per trobar-me faltar”, diu ell. I la gent aplaudeix i aplaudeix i fem més de mitja hora de bisos amb el que ja són grans clàssics de la música de casa nostra. Acaba.

Adrià Puntí i Quimi Portet toquen "Flors i violes" - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Adrià Puntí i Quimi Portet toquen “Flors i violes” – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Pesquem el paraigües del cotxe i anem a l’escenari Juanola, situat a la zona de la muralla, en el qual actua el beatboxer Markooz – mai havia assistit a un concert sota d’un paraigües- i a continuació Standstill. Sonen molt bé. Però ja marxem. Els deixem per un dia que no plogui.

L'(a)phònica de dia

No hi ha prou cadires per a què el nombrós públic interessat en l’òpera pugui seure a l’església de Santa Maria dels Turers, on Eduard Mas i Alba Bosch interpreten les diferents cares de l’amor amb fils de veu d’albada -ella- i veu de tenor en procés de maduració -ell. Aquest és l’escenari on es pot veure més la implicació de tot el poble. L’afició per la música de la gent de Banyoles (vegeu la imatge d’aquest any). I quan diem tot el poble, volem dir tots els cotxets del poble, totes les àvies i avis del poble, i fins i tot un ciclista equipat amb mallot i casc que just ara deixa l’església després de treure el nas mentre sona Monteverdi. Pluges d’aplaudiments aclaparadors per als joves intèrprets i el Quartet Onnaris, que els ha acompanyat.

Bradien + Escoffet - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Bradien + Escoffet – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Fem cap a l’estany, quatre nedades, una mica de sol i dinar a Can Xabanet. La millor preparació per la tarda d’Anni B Sweet (prou bé, tot i que no en destacaria cap tret, fora de l’encert de fer de pagament aquest escenari, el del Claustre del Monestir de Sant Esteve. Finalment l’organització ha aconseguit que en aquest preciós espai també es pugui sentir la música).

Un altre espai curiós, l’espai d’art eat art és el nostre següent punt d’aturada. Bradien i Eduard Escoffet. La proposta de risc per enguany. Bases d’electrònica fetes a partir de botonets i botonets, i la veu hipnòtica del poeta de Barcelona, tot això compensat per una trompeta que destensa i refresca les dures atmosferes que es generen, per donar el toc de frescor a la proposta.

La nit continua de nou a l’escenari Juanola amb l’inclassificable Joan Colomo. Aquest ja el coneixeu, oi? Jo només vull dir-vos que mai l’havia pogut veure encara i que em va deixar ben distreta.

El festival continua amb els totpoderosos Manel i també amb múltiples altres propostes, la que més em crida l’atenció és Maïa Vidal. Tant si ja hi heu estat, com si no, apunteu-vos aquest festival a l’agenda de l’any que ve!

Text: Glòria Francolí

Quimi Portet i quatre convidats al Palau

2 febr.

31 de gener de 2013, data per guardar a la memòria.

Quimi Portet al Palau de la Música - Imatge: Alba Irigoyen

Quimi Portet al Palau de la Música – Imatge: Alba Irigoyen

Veure en Quimi Portet i la banda allà on sigui sempre és un plaer, però si el concert es fa al Palau de la Música (dins del cicle BandAutors al Palau), lluny de conflictes milletians, les cançons de l’astre intercomarcal s’envolten d’una màgia especial.

Quimi Portet al Palau de la Música - Imatge: Alba Irigoyen

L’Antonio Fidel donant-ho tot a l’escenari – Imatge: Alba Irigoyen

Més encara si a l’escenari apareix l’Adrià Puntí, amb el seu tros de veu, per donar-nos Flors i violes (vídeo) per sopar…

L'Adrià Puntí amb en Quimi Portet al Palau - Imatge: Alba Irigoyen

L’Adrià Puntí amb en Quimi Portet al Palau – Imatge: Alba Irigoyen

I si després arriba l’Albert Pla en barnús, acompanyant en Jordi Busquets i en Quimi Portet a la cançó de Sunny Day (vídeo), el nom de Jennifer sona a vellut en una nit assolellada per l’alta concentració d’astres a l’escenari.

L'Albert Pla amb en Quimi Portet cantant Sunny Day - Imatge: Alba Irigoyen

L’Albert Pla amb en Quimi Portet cantant Sunny Day – Imatge: Alba Irigoyen

Però el que és Massa (vídeo) és veure -compartint escenari després de 15 anys- en Quimi Portet, en Manolo García, l’Antonio Fidel (company incondicional de fatigues musicals d’en Quimi Portet) i el seu baix, el quart convidat, que durant tants anys i gires nacionals i internacionals ha donat color a les cançons d’El Último de la Fila.

Manolo García i Quimi Portet compartint la cançó 'Massa' - Imatge: Alba Irigoyen

Manolo García i Quimi Portet compartint la cançó ‘Massa’ – Imatge: Alba Irigoyen

Nit irrepetible.

Quimi Portet tancant una nit especial al Palau - Imatge: Alba Irigoyen

Quimi Portet tancant una nit especial al Palau – Imatge: Alba Irigoyen

Nit que un grapat de valents vam procurar allargar eternament als escenaris alternatius que trobàvem per la ciutat, com per exemple la sala Monasterio, on el Frankestein Latino (Antonio Fidel) va col·laborar sumant a l’ambient notes de blues (vídeo) i anècdotes d’una vida dedicada a la música.

Antonio Fidel a la Jam de blues de la sala Monasterio - Imatge: Alba Irigoyen

Antonio Fidel a la Jam de blues de la sala Monasterio – Imatge: Alba Irigoyen

Quimi Portet, Antonio Fidel, Xarli Oliver, Jordi Busquets, equip de suport i convidats, és a dir, gent estimable, sempre em tindreu esperant-vos amb un somriure al pati de butaques.

Fins aviat.

Text: Alba Irigoyen

A continuació us pengem els vídeos d’algunes cançonetes que van sonar al concert:

Emocions en clau de fa

2 des.
Concerts de Quimi Portet i Sidonie - Imatge: Alba Irigoyen

Concerts de Quimi Portet i Sidonie – Imatge: Alba Irigoyen

Quatre bolos en quatre dies difícils de tornar a viure… Les imatges recordades es repeteixen en bucle. Les sensacions retornen. El somriure reneix.

L’experiència en punts i comes

Els artistes. Músics increïbles. Quimi Portet, Jordi Busquets, Antonio Fidel, Xarli Oliver. Sidonie, Marc Ros, Axel Pi, Jes Senra, David T. Ginzo. Les veus. Dolces, agudes, virils, elegants. Veus i mans convidades de luxe. Ramon Rodríguez, Adrià Puntí, Jordi Turtós, Manolo, Fluren, Santos, Ros Sister. Sol, lluna. Nits eternes. Matins que arriben més tard. Barcelona, Vic, Barcelona. Turisme musical. Els garitus. Sidecar, L’Atlàntida, Heliogàbal, Heliogàbal again. Auditori imponent, locals que celebren anys, formats de concert totalment diferents a l’habitual. Asseguts, de peu, de lluny, de prop, entrevista-concert, músics a tocar, gires que s’acaben, concert-aniversari. Sorpreses a l’escenari. Llàgrimes retingudes. Amistat. Vermut, paella, pastís. Fluïds psicodèlics. Gintònics en “família”. Cares conegudes, amics, fans incondicionals amb nom propi, primeres vegades. Ironia, humor, acrobàcies, bafles inquiets, boines i bombins. Compenetració exquisida. Però, sobretot, una combinació d’art i personalitats entranyables que fan que l’experiència de concert trascendeixi l’òrbita per on llisquen les notes musicals.

Quimi Portet al quadrat + Sidonie al quadrat = setmana de dobletes irrepetible… Doble somriure als llavis per molt de temps!

*Properament rescatarem algunes imatges dels concerts una mica més acceptables que les de l’instagram i vídeos inèdits… N’estareu informats/des a través de la pàgina de l’hiperactivicat al facebook i del twitter.

Text: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!