Tag Archives: carrer

Concurs: Vine a la FiM Vila-seca per la cara… i per la música!

8 maig

Aquest 2014, la Fira de Música al Carrer de Vila-seca arriba a la seva 15ª edició! Fites com aquesta es mereixen celebrar-ho tirant la casa per la finestra i, per això, la FiM Vila-seca i l’hiperactivicat us convidem a passar un cap de setmana ple de música, una oportunitat excel·lent per conèixer els grups del demà!

Cartell de la FiM Vila-seca 2014

La FiM Vila-seca tindrà lloc els dies 16 i 17 de maig. Comença el bon temps, fan ganes de passejar sota el solet i compartir bona música pels carrers! Tot això i més ho podreu fer aquests dies a Vila-seca, una experiència realment enriquidora, on el bon rotllo i l’amistat són presents a qualsevol racó d’aquesta vila, amb la possibilitat d’escoltar gairebé 50 bandes musicals. Us ho expiquem des de l’experiència, el nostre primer cop va ser l’any passat i d’ençà que la fira ens té el cor robat. Si us estimeu la música i tots els professionals que envolten una de les activitats més belles del món, no us ho podeu perdre! Durant aquests dies, els carrers de Vila-seca conviden a què melòmans i músics vagin agafats de la mà, a descobrir, a innovar, a veure tot de propostes arriscades i emocionants que no són fàcils de trobar a altres festivals. Veniu, exploreu i gaudiu! I no us perdeu l’entrevista que hem fet al director artístic de la fira, en Kike Bela, amb qui hem fet tot un repàs dels 15 anys de FiM Vila-seca.

Si voleu passar una nit a la FiM Vila-seca per la cara, us engresquem a participar al següent concurs. Tanqueu els ulls i feu un viatge a la fira de l’any que ve… Quina banda de música emergent us agradaria veure a la FiM Vila-seca 2015? Grups de música que facin alguna cosa original, propostes musicals que cregueu que tothom ha de conèixer, artistes coneguts que tenen un projecte paral·lel per descobrir… Penseu, recordeu, pregunteu, investigueu… i ens ho envieu al correu noparis@hiperactivicat.info, amb l’assumpte “CONCURS VILA-SECA”. Teniu temps fins dilluns dia 12 de maig a les 12 hores. El guanyador o guanyadora serà informat per correu electrònic. I aprofiteu a feu-vos seguidors i seguidores de l’hiperactivicat al Facebook, al Twitter i a l’Instagram per estar assabentats de tot el que anem compartint!

I, ara, la cosa bona! Participant al concurs podeu optar al següent premi:

  • 1 nit d’hotel per a dues persones (habitació doble amb esmorzar de bufet lliure inclòs) per divendres 16 de maig a l’Hotel Terramarina****
  • Targetes FiM per accedir gratuïtament als concerts
  • 2 packs de merxandatge (Bossa FiM + CD recopilatori + póster)

Però sols pel fet de participar, teniu premi assegurat: un CD recopilatori amb cançons de les bandes participants a la 15ª edició de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca! Per correu us explicarem quan i on recollir aquest obsequi de la fira quan arribeu a Vila-seca. Molts dels concerts són gratuïts i a la resta s’hi accedeix treient-vos la targeta FiM per 3 euros.

Però les bones notícies no s’acaben aquí! Aquest divendres 9 de maig, a la sala BeCool (plaça Llongueras, 5) de Barcelona, es presentarà aquesta edició de la FiM Vila-seca. En concert tindrem a dues de les bandes participants: Leonmanso (21.30 h.) i Tiger Menja Zebra (22.30 h.). Veniu i flipeu amb aquestes propostes, molt diferent al que hagueu vist abans! Cal que feu reserva, amb el vostre nom i cognoms i el número de persones que assistireu, al següent correu: info@firacarrer.cat.

15 anys de FiM Vila-seca! Veniu a celebrar-ho, que serà memorable!

I si amb tot això no en teniu prou, aquí teniu una llista de vídeos al YouTube amb algunes de les bandes que van passar per la FiM Vila-seca 2013! Que ho disfruteu!

 

 

Anuncis

FiM Vila-seca: 15 anys, 15 preguntes

7 maig

Aquest 2014, la Fira de Música al Carrer de Vila-seca fa 15 anys i, per aquesta raó, hem entrevistat a en Kike Bela, el director artístic de la fira. A continuació us deixem 15 preguntes i 15 respostes, per endinsar-vos a la història d’aquesta fira, fruit de la feina i visió de gent valenta.

Vistes de Vila-seca (TGN) – Imatge: Alba Irigoyen

1. Felicitats, la FiM Vila-seca arriba a la seva 15ª edició. Avui en dia, això és tota una fita assolida. Com vas aterrar a Vila-seca?

La fira ja existia abans que hi arribés. Jo vaig començar fa 9 anys i ara celebrarem la 15ª edició. La persona que ho portava abans, en Raimon Casinos, es va encarregar de la selecció fins la 7ª edició, però es va incorporar a l’equip del Mercat de les Flors i llavors vaig arribar jo. Era l’any 2007. El projecte també era més petit. Al principi m’encarregava de tot, però a mesura que va incrementar el projecte, també ho va fer el pressupost i l’equip. Al 2009-2010, vaig passar a centrar-me més en les tasques de direcció artística: la selecció dels grups, el contingut de la fira, la redacció dels textos, l’assessorament i la gestió de les col·laboracions, entre altres. Alhora, compagino aquesta feina amb la dinamització d’altres espais culturals.

Kike Bela, director artístic de la FiM Vila-seca – Imatge: Alba Irigoyen

2. Què passa en una població com Vila-seca durant aquests dies, quina és l’acollida del poble?

És la part més màgica. És la gran festa cultural i popular de l’any! La gent de Vila-seca hi creu i ho transmet. L’acollida cap a la gent de fora és molt bona, tenen un tracte molt amigable. I la implicació és molt gran: els voluntaris de Vila-seca són una part importantíssima de la fira. Els vilatans han vist créixer el festival i com ha servit per donar visibilitat a la població. El centre està mort durant l’any, la transformació durant la fira fa al·lucinar tant a la gent del poble com a nosaltres.

3. A qui va dirigida la fira?

A persones àvides per conèixer i descobrir música en un format diferent, nous creadors, coses noves. Gent amb inquietuds culturals i musicals. Donat que és una fira, hi ha el sector professional, programadors que volen descobrir grups nous i innovadors. I el nucli fidel: la fira és un punt de trobada per a gent melòmana, gent que cuida els músics i la música. Després hi ha totes les persones que vénen a la gran festa popular, una mescla d’oci i música per a tothom.

4. Quin és el tret diferencial de la FiM Vila-seca?

Descobreix la música del futur, la nova música emergent. Aquest és el servei que fa la fira. És un espai per a la descoberta de grups emergents de i per Catalunya. A més de descobrir nous músics, la innovació creativa també és vital.

5. Com s’estructura aquesta edició, hi ha alguna novetat?

L’estructura és la mateixa que en les darreres edicions, però ampliada. El format està pensat per fomentar la rotació, perquè els que ho vulguin puguin veure 15 o 20 minuts de cada concert, per passejar.

La programació del festival es divideix en 5 línies: la nova escena catalana (amb tot el que es cou a la música pop, projectes diversos i originals); propostes festives i concerts populars; la secció de músiques del món i folk (molt pensada per a programadors); propostes de risc i, dins d’aquestes, les novetats alternatives amb molta barreja d’estils i la vessant més experimental; i, finalment, la secció de músiques tranquil·les i espectacles familiars.

Dissabte serà el dia de màxim desplegament d’espais: 7 alhora. És la joia d’aquest 15º aniversari. Després hi haurà altres detalls commemoratius, com una exposició fotogràfica fent una retrospectiva de totes les edicions anteriors de la FiM Vila-seca. També hi haurà una activitat gratuïta en un recinte tancat, accessible per tothom.

Després hi ha algunes iniciatives més encarades a la comunicació i altres encara per acabar de tancar, pensades per fer passejar i descobrir racons de Vila-seca, implicant la gent de la vila.

Els comissaris de la FiM Vila-seca 2013 moderant les sessions TANTRUM#2 – Imatge: Alba Irigoyen

6. Aquest any, els comissaris han estat en Joan Colomo i l’Albert Miralles. Com ha estat en altres edicions? Seguiu algun criteri per escollir el comissariat?

És el tercer any que es fa comissariat. El primer, els comissaris van ser músics (en Joan Ramon Planell de Love of Lesbian, en Joan Colomo i en Joan Thelorius de Tokyo Sex Destruction; el segon, periodistes (en Dimas Rodríguez de Televisió de Catalunya, l’Albert Miralles d’iCat.cat i en Rubén Izquierdo de Shook Down). Aquest tercer havien de ser discogràfiques, però al final vam pensar que no era bona idea perquè podria generar conflicte d’imatge i de percepció externa. No deixen de ser venedors de productes i, tot i confiar en l’objectivitat, podria generar una opinió contrària, per la possibilitat que poguessin potenciar les bandes pròpies. Així doncs, hem fet un matxambrat amb comissaris dels altres anys: un músic (en Joan Colomo) i un periodista (l’Albert Miralles). És interessant perquè no tenen la mateixa perspectiva, el músic s’ho mira més des del punt de vista de la creativitat, mentre que el periodista, des de la vessant de la comunicació i la projecció. Després ve la següent part, escoltar totes les bandes suggerides i filtrar, on jo intervinc. La veritat és que ha estat molt fàcil treballar amb tots ells.

7. Treballar amb aquests companys al llarg d’aquests anys ha hagut de ser una experiència enriquidora i divertida, ens pots explicar alguna anècdota?

Moltes! Per exemple, passar molt de fred a La Escocesa durant la primera reunió del primer any de comissariat, com si estiguéssim fent vivac a la neu, tots a sota 0! O vídeos amb els que et parteixes… Les ganes i el bon rotllo! També és sorprenent que, a l’hora d’escollir els grups principals, estem d’acord a la primera, independentment dels nostres gustos. Cadascun de nosaltres tenim els nostres circuits i, tot i que ens puguin insistir, prioritzem l’objectivitat i programar per mèrits propis. Quan valorem les propostes, ho fem amb llibertat i sense reprimir-nos.

8. Què significa per tu aquesta 15ª edició?

És una xifra que convida a mirar enrere i a fer una valoració general. Hem mirat de fer un tancament de període que permeti obrir-ne un de nou. L’exposició fotogràfica ajuda a fer aquesta retrospectiva. Sobretot, és una gran celebració, perquè al principi -tant abans que arribés i en els primers anys de ser-hi- la reacció solia ser: “Això funcionarà? Està consolidat?” Ara piques portes i és al contrari, ja se’ns coneix. En aquest temps, hem mantingut la vocació de la fira i hem crescut en investigació i risc. Es tracta de fer un bon anàlisi de l’evolució al llarg d’aquests anys i projectar un futur millor, creixent poc a poc i mantenint la qualitat.

Maria Rodés, Martí Sales i Ramon Rodríguez a la FiM Vila-seca 2013 – Imatge: Alba Irigoyen

9. En aquests darrers 15 anys, com han influït en la música els canvis que s’han donat en l’àmbit social, econòmic i polític?

Amb la crisi, la situació de la música catalana professional i potencial s’ha capgirat del tot. Les condicions i possibilitats per programar concerts, el pressupost amb el que es comptava… Tot s’ha reduït.

Però, en 15 anys, el sector també s’ha descentralitzat. Abans, la música a Catalunya estava dividida en uns àmbits molt definits: el privat de caire comercial (40 Principales, Razzmatazz…), el circuit català vinculat a la Generalitat (Sopa de Cabra, Sangtraït, Lídia Pujol…) i, després, un sector professional sense vocació comercial, amb un estil més artesà.

Com que l’Administració Pública ara té menys diners, ens hem hagut de buscar la vida. Gràcies als mitjans actuals, també es pot arribar més al públic. S’ha generat un circuit paral·lel i ha fet que sorgeixin grups que ho han enriquit. En aquest aspecte, la fira hi ha contribuït. Si bé al principi estava més vinculada a grups consagrats, tipus MMVV, l’objectiu va ser obrir-ho per mostrar la música per sí mateixa, independent a ideologies i estratègies comercials, ficant grups arriscats que poden agradar.

La FiM Vila-seca és una fira, no és un festival. És un mercat i es tracta de vendre i comprar. La valoració del sector és bona perquè estem proposant uns productes que abans no es podien veure. Són projectes bons, encara no consolidats, amb catxets més assequibles. Amb els pressupostos actuals, això interessa. En definitiva, la situació ens ha afectat, però també l’hem afectat.

10. Quin és l’estat de salut de la música emergent d’aquest país?

La salut és bona. El públic ha canviat d’opinió respecte a molts grups. Per exemple, nosaltres fem una criba de grups molt bons encara que no siguin coneguts i la proposta acaba convencent. Els mitjans hi creuen. El boca-orella es posa en funcionament. Tot això contribueix a crear escena.

El nivell creatiu es troba en un moment excel·lent, però a molts creadors els hi falta arriscar més, invertir, demanar un préstec per fer un pelotazo. Però no podem permetre la pèrdua de músics perquè no poden sobreviure. Fer créixer la música depèn de tots.

Les propostes musicals festives -com ara la rumba- donen rendiment ràpid, però són grups que costa que es consolidin durant anys, hi ha molta rotació i les tendències canvien. No obstant, s’hauria d’apostar per igual per altres estils musicals. Però per crear un mercat competitu, cal posar diners i màrqueting.

11. Invertir en cultura és una aposta segura, però no sol ser fàcil convèncer a l’Administració. Amb quin recolzament compteu? Quin benefici aporta una fira com la de Vila-seca a nivell local? I com encoratjaries als valents que volen engegar una fira o festival?

El 80% del pressupost de la fira es cobreix amb finançament públic, concretament, el 70% ve de l’Ajuntament i el 10% de la Generalitat. El 20% restant són aportacions privades o ingressos de la mateixa fira (per exemple, de les targetes per accedir als concerts). Després hi ha acords en espècies, com els descomptes de la Renfe i del TR3SC o la programació a càrrec del Diversons de l’Obra Social “la Caixa”.

En quant a l’impacte en l’economia local, fa temps que volem dur a terme un estudi amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i el Servei de Desenvolupament Empresarial de la Generalitat. La fira és un esdeveniment modest, comparat amb altres semblants, no tenim els recursos que ens agradaria. Però pel gremi de restauració i hosteleria és interessant: si al llarg dels tres dies passen 25.000 persones, només que es prenguin una o dues cerveses, més els sopars, més l’hotel…

Per algú que es vol endinsar en l’organització d’una fira o festival, tot depèn de l’objectiu, però principalment cal assegurar un finançador que posi diners i/o infraestructura, a poder ser sense cost. Llavors cal cobrir la producció i tota la part artística i la comunicació, ja sigui amb diners de l’Administració o procedents de les entrades… Sobretot, s’ha de planificar a la mida de l’equip que es tingui.

Cal pensar que venim d’una dinàmica que està canviant. Des de la transició fins fa relativament poc temps, l’Administració va començar a donar serveis als ciutadans segons el seu criteri, posant ludoteques, auditoris… Però les iniciatives funcionen quan sorgeixen des de baix, fetes per les persones del lloc. I tan necessari és un festival, com llocs petits on sovint passin coses de qualitat, que donin feina. Amb la crisi, és important que els ciutadans tinguin un espai que li doni sentit a la vida, que creï cohesió social. Justament ara és quan més s’hauria d’invertir en educació i cultura, assegurar els recursos per tirar endavant i la felicitat.

Núria Graham a la FiM Vila-seca 2013 – Imatge: Alba Irigoyen

12. El Montseny, la Plana de Vic, l’Empordà… són un bon brou de cultiu per a la música. En quant a Tarragona, podem parlar d’una escena pròpia?

Sí, ha crescut, i m’encantaria saber que la FiM hi ha intervingut. Vilanova i la Geltrú també té molt a veure, tot i que tenen festivals propis, sovint vénen cap a Tarragona. Creativament, Tarragona es troba en un moment fantàstic, però pot anar a més. Es dóna la circumstància que també és el municipi més endeutat, reflex directe de la capacitat dels agents culturals per tirar endavant projectes en un moment com aquest. Quan marxes de la capital, Barcelona, les mogudes es fan amb finançament públic. En una situació com la de Tarragona, si aguanta és perquè hi ha agències i músics potents molt professionals, però podria créixer més ràpid amb més recolzament. Val a dir que a Girona també hi ha molt intrèpid fent coses guais i les tendències creatives a Espanya també són interessants, com ara a Sevilla, Madrid i, sobretot, València. Cal buscar un model que no sols sigui el dels grans festivals, aquests esdeveniments estan a l’ordre del dia. Però també s’està produint un canvi de paradigma, cada vegada hi ha més gent que cerca les coses petites, les coses humanes. Caldria apostar per programacions estables durant tot l’any.

13. Diuen que la unió fa la força. Creeu sinèrgies, xarxa, amb altres festivals?

Ha estat i és la nostra vocació, sempre hem lluitat per fer xarxa. És una fira, d’aquesta manera, els grups poden optar a actuar en altres llocs. Per exemple, hem creat vincles amb societats d’artistes, amb auditoris i amb festivals com el BAM, l’Acústica, el Festival Músiques del Món, el Faraday que ja no hi és, el Palmfest, el Festus, el Festival Internacional de Blues de Cerdanyola, el Barnasants, el Tradicionàrius, l’Emergència, etc. Amb alguns es manté la relació perquè tenen una filosofia semblant i amb altres hem deixat de col·laborar. La responsabilitat de saber vendre el que tenim és nostra i cal picar molta pedra.

14. Què no et perdràs d’aquesta 15ª edició?

Tots són els meus fillets, però bé, Pau Riba, Pascal Comelade, La Banda Municipal del Polo Norte, Joan Colomo & La Radiofórmula… són grans grups coneguts, però a mi m’agrada parlar dels desconeguts, dels més innovadors, descobrir noves joies. Xenia Rubinos farà un bolasso, Extraño Weys (amb membres d’At Versaris) serà una súper nova descoberta. Falciots Ninja (amb membres de Very Pomelo i Mine!) o Xiu Xiu Plàstic seran un passote! Izah, una proposta d’R&B molt potent, i Joana Serrat, meravellós. Després hi ha altres propostes interessants com Desert , Zea & Esperit!, Tigres Leones, El Último Vecino

Escollim els grups per la seva originalitat i perquè innoven dins l’estil. La fira és un espai per arriscar-se. A més, tot és accessible, es genera una comunicació molt bonica entre tothom i la gent se sent com a casa. No volem músics que es mirin els peus o que es facin els interessants, volem que xerrin amb el públic, que convencin i que el grup senti que fa un servei a i per la gent.

15. Com t’imagines celebrant el quart de segle de la FiM Vila-seca?

Molt semblant a com és ara, mantenint l’esperit, les proporcions, el bon rotllo a l’ambient i la qualitat. Que estiguin presents els músics emergents i que els que han passat per la fira es guanyin bé la vida. Que hi hagi un circuit fort. Que hi hagi gent que contribueix a obrir la ment dels altres i a convèncer que les coses s’estan fent bé.

Entrevista: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!