Tag Archives: piano

VILÍRIC

21 maig

Nous temps, noves idees, noves propostes. Artistes magnífics dedicats al seu art i entregats a un públic sincer, espectant i àvid d’espectacles de qualitat.

Tot això és el que trobarem en aquesta obra de Vilíric escrita, adaptada i interpretada per la soprano Jonaina Salvador.

Amb una veu lírica pròpia de les sopranos més verdianes que gaudeixen d’un extens registre vocal, Jonaina apropa la gran òpera en una representació de petit format al seu públic, amb una entrega i passió desbordant.

A dalt de l’escenari, no és tan sols l’artista, és l’Angèlica, aquella amiga que ens obre el seu cor i ens embolcalla amb la seva història desgranada teatralment. Acompanyada del seu pianista (que interpreta el seu amic d’infantesa Gonzalo Redondo), ens descobreix amb la frescor d’una noia jove, la trobada de l’amor de la seva vida, el Diego, en una festa d’amics i coneguts plena de glamur.

VILÍRIC de Jonaina Salvador - Imatge: Marc Pérez

VILÍRIC de Jonaina Salvador – Imatge: Marc Pérez

Prenent el vi com a fil conductor, Vilíric és una història d’amor, alegria i brindis que es desenvolupa en un seguit d’àries perfectament enllaçades.

Aquesta obra té com a finalitat apropar l’òpera i el bel canto, dins un ambient proper i distès, a un públic que encara que sembli allunyat del teatre de gran fastuositat, no ho està ni de bon tros de la bona música i del bon saber fer d’uns artistes plens d’il·lusió i creativitat.

La Diva (en aquest cas la soprano) fa partíceps a tota la gent que l’envolta amb un espectacle viu, interactiu i càlid, on el personatge i l’espectador es fonen en un sol ambient. Tots formen part de la història amb una gran complicitat, un sol glamur, una sola vibració, un moment únic i màgic d’entrega i empatia.

En acabar, s’ofereix un tast de vi o cava a tots els assistents, compartit amb els artistes. Són moments de gran enriquiment, intercanvi d’alegria i amistat.

Més informació al web de la sorpano Jonaina Salvador i al Facebook de l’artista. També hi podeu contactar a través del seu correu electrònic: jonaina.salvador@gmail.com.

Text: Elena Pérez

Anuncis

25 anys de MMVV: entrevista a Marc Lloret

12 set.

Des d’avui i fins al 15 de setembre, Vic esdevé capital de la música: comença el Mercat de Música Viva de Vic, la fira musical de referència internacional que enguany arriba a la seva vint-i-cinquena edició. Durant els propers quatre dies, la ciutat acollirà un gran nombre de presentacions de nous treballs, concerts per al gran públic, artistes de renom internacional, jornades professionals i diverses propostes paral·leles.

El tret de sortida va tenir lloc ahir, amb la festa dels 25 anys de MMVV i l’entrega del Premi Puig-Porret 2013 al millor projecte de creació musical en directe; l’aguardonat ha sigut Xavi Lloses, pianista i compositor, amb el projecte ‘Nautilus Lab’, una mena d’orgue aquàtic elaborat amb 48 tubs de metacrilat disposats en una instal·lació sonora itinerant, per on el públic es podrà passejar i experimentar. Amb els 10.000 euros del premi, en Xavi i en David Sarsanedas (Orchestra Fireluche) duran a terme aquest projecte que podrem veure materialitzat l’any que ve, com aquest proper divendres 13, que descobrirem del piano-celesta de la família d’instruments Baschet desenvolupat per la Maria Coma, aguardonada l’any passat.

 

Cartell de la 25ª edició del MMVV - Obra de l'estudi Vic Bisgràfic

Cartell del 25º MMVV – Obra de l’estudi Vic Bisgràfic

 

Amb motiu del quart de segle de MMVV, entrevistem a Marc Lloret, director artístic de la fira:

1. Director artístic del Mercat de Música Viva de Vic, codirector del popArb, teclista de Mishima i pare. Com es compagina aquesta vida hiperactiva sense morir en l’intent?

Hi ha temps per a tot. Encara me’n sobra. També sóc pare de dos nens. Amb organització i gent amb talent i capacitat de treball al teu costat, no és tan difícil.

2. Aquest any se celebren 25 anys de MMVV. Durant aquest quart de segle, al front del festival hi han estat 6 professionals del sector fins que al 2011 hi vas aterrar tu; per cert, felicitats per la idea de fer participar als 6 anteriors directors fent que proposin diferents concerts segons el seu criteri. Bonic homenatge. Però en 25 anys s’han produït molts canvis en la societat i, en concret, en el món de la música. De quina forma s’adapta una fira com el MMVV? Hi ha hagut plantejaments diferents en l’estratègia al llarg d’aquest temps?

Quan encara estàs dins d’un projecte és difícil tenir perspectiva. El MMVV s’ha anat adaptant des dels seus inicis, acompanyant el sector i servint de plataforma per als professionals de la música. La Maria Lladó, l’Oriol Roca i jo, hem arribat en un context de crisi, per tant ja hem arribat assumint retallades i amb la voluntat de fer fort el Mercat com a punt de trobada per establir connexions, provocar sinergies i cooperar per reivindicar el necessari com a col·lectiu.

3. Quins són els principis d’un festival com el MMVV?

En essència el Mercat ha de promoure la contractació d’espectacles de música en directe, donant suport a les empreses que representen grups i artistes i oferint les eines necessàries a mànagers i programadors per aconseguir que es generi negoci.

4. Quin número de persones treballen actualment en el MMVV i amb quin nombre es va engegar?

Gairebé sempre ha estat un número similar, excepte les primeres edicions, segurament. Durant tot l’any hi treballen la direcció executiva, la coordinació general i tres persones en la direcció artística. Quan s’acosten les dates del Mercat s’incorpora més gent i també els tècnics de l’oficina de fires i mercats de l’Ajuntament van dedicant més temps al Mercat.

5. Què significa un festival de música per a un poble o ciutat? Quina part de responsabilitat té una fira com el MMVV en la consolidació d’una escena musical arrelada al territori?

Un esdeveniment cultural dóna prestigi, posa al mapa la ciutat on hi té lloc i genera riquesa atraient visitants. Però també, és clar, és un punt de trobada per la gent jove del municipi que acull el festival i pels que tenen interès per la música. Per tant, promou l’escena musical local. Vic ha estat i és una ciutat amb molta efervescència musical.

6. Apareixen propostes paral·leles que, poc a poc, passen a emmarcar-se dins del festival. Podem dir que es tracta d’un festival permeable? Quin és el diàleg que el festival estableix amb la ciutat?

El Mercat ha d’estar obert a acollir tot allò que el complementi i també a compartir la ciutat amb altres projectes durant els mateixos dies. Tot suma.

7. Quin serà el plat fort d’aquesta edició?

El concert inaugural, amb el projecte inèdit de Sisa, Portet i Oliver, està generant moltes expectatives.

8. Mentre l’Administració reparteix clatellades entre els valents que decideixen formar part del sector cultural, com s’ho fa una fira com el MMVV per afrontar aquesta situació de crisi?

Com he dit abans, vam arribar en context de crisi. Amb el que comptem treballem. Tenir l’oportunitat de continuar amb el projecte ja és molt.

9. Quines són les perspectives de futur del MMVV?

Continuar consolidant-se com a fira de referència de contractació musical a Catalunya, a la resta de l’Estat i a nivell internacional.

10. I, per acabar, una bona recomanació per mantenir viva la música?

Comprar discos, assistir a concerts i tenir curiositat.

Moltes gràcies per atendre’ns i per tota la teva aportació al món de la música. Llarga vida al MMVV.

Entrevista: Alba Irigoyen

Eros i nosaltres a Can Déu

4 jul.
Res no m’agrada tant

I

res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,

me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme

cloc els ulls i me’l fot.

Vicent Andrés Estellés, Res no m’agrada tant. A: Horacianes. Dins l’obra completa: Les pedres de l’àmfora.

Eros CANDEU - Imatge: Alba Irigoyen

Eros CANDEU – Imatge: Alba Irigoyen

Dilluns al vespre. Moltes hores de diàleg amb la pantalla. El cos extenuat després d’un cap de setmana de popArb. Però vull aire, tinc ganes de gent, em ve de gust veure i escoltar. I els rapsodes amateurs que reciten poesia eròtica a Can Déu satisfan tots els meus desitjos. Surten a l’escenari i reciten o llegeixen des dels seus llibres electrònics. Hi ha nervis, ingenuïtat. Per molts és la primera vegada. M’agrada ser-ne partícep d’aquest desvirgament poètic. El recital s’acaba amb final feliç: com a regal, un curtmetratge encara calent. El realitzador explica que ell i la coordinadora del recital, organitzat per Proartcat, l’han fet en dos dies i que està “recent sortit del forn”. Comença i acaba. I em sorprèn. És delicat. És sensual. És el resultat d’una bona química. És un bon final.

Surto de la sala i ensopego amb els ‘Beautiful Guys’ d’en Daniel Rogua. Tinc la mirada entelada, com si espiés uns cossos perfectes desfent-se a la sauna. Cossos tenyits de vermell intens. Cossos dessaturats. Cossos revelats.

Beautiful Guys de Daniel Rogua - Imatge: Alba Irigoyen

Beautiful Guys de Daniel Rogua – Imatge: Alba Irigoyen

Baixo les escales de Can Déu i deixo que el meu vestit de seda floti a l’aire. Darrer esglaó i xoco amb les polles de color maduixa d’en Sergio Mora.

Sexy Cartoon de Sergio Mora - Imatge: Alba Irigoyen

Sexy Cartoon de Sergio Mora – Imatge: Alba Irigoyen

Ja me les conec, també tots els altres personatges de l’imaginari inquietant d’aquest artista. En aquesta ocasió són els Sexy Cartoon, que donen la benvinguda a La Setmana de l’Eròtica a Les Corts (BCN). En Marc, organitzador de la moguda, m’explica que no hi són totes les pintures, que guarda amb clau un 69 entre l’oníria i la zoofília. Em dóna morbo. Vull aquesta clau.

La sensualitat ve plat a plat - Imatge: Alba Irigoyen

La sensualitat ve plat a plat – Imatge: Alba Irigoyen

És dimecres i a la cita hi són convidats 6 amics i amigues (més 14 desconeguts). Ens tornem a trobar a Can Déu. Cap d’ells sap què hi fa allà. Alguns d’ells tampoc es coneixien. Entrem a la sala. És elegant. Ens rep un piano de cua i les mans que l’acaricien, les d’en Joel. Seiem a taula i presento els convidats. En poca estona, el cava, el vi negre, el ceviche de marisc, l’amanida d’espàrrecs i mel, el sorbet de llimona amb reducció de trufa, el filet de porc a la canela amb guarniment de porro i les maduixes i plàtan amb xocolata picant uneixen els paladars dels 7 comensals que compartim taula plat a plat.

Sopar elaborat per Plat a Plat - Imatge: Alba Irigoyen

Sopar elaborat per Plat a Plat – Imatge: Alba Irigoyen

S’acaba el sopar afrodisíac i decidim tancar la nit amb una orgia literària a casa.

Orgia literària - Imatge: Alba Irigoyen

Orgia literària – Imatge: Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!