Tag Archives: concert

Marala: acròbates de la veu precisa

22 febr.

Com cada dijous, plegant de la feina, després de complir amb les meves acrobàcies diàries per fer la meva feina més precisa i més efectiva, corro al bar MUT de Sant Cugat, on sé que m’hi espera un bon concert, una cerveseta fresca per acabar el dia i bona companyia.

Sé que hi ha bona música. Hi he descobert músics excel·lents que m’han deixat esverada per la qualitat amb la qual presenten els seus treballs. Per això procuro no perdre’m ni un dijous al MUT.

El que vaig veure el dijous 2 de febrer va ser excepcional: tres noies, que barregen els seus noms tal com entrellacen les seves veus a dalt de l’escenari, tenien el públic en silenci absolut i gairebé flotant de plaer auditiu.  

marala

Marala són Selma Coll (contralt), Clara Fiol (mezzosoprano) i Paula Giberga (contralt): tres veus joves que van coincidir fa dos anys al Taller de Músics, planter importantíssim de (bons) músics a casa nostra. Per començar aquest camí musical, que espero que sigui ben llarg, a més de composicions pròpies, han triat un repertori que tendeix a la cançó popular: des del poema basc musicat Txoria txori, de Joxean Arzte, fins al fresc i ultramarí El salt de la bella dona (cançó menorquina), passant per un Amapola que va fer evident la complicitat que s’ha creat entre elles, en aquest poc temps que fa que canten plegades.

Aquestes tres representants de la música que es fa ara ens entreguen melodies trenades amb una precisió que emociona. Amb senzillesa, honestedat i passió encomanadissa, ens regalen cançons properes i íntimes, plenes d’arranjaments atrevits i executats de manera impecable, cosa difícil de trobar en les propostes polifòniques.

Estigueu atents al recorregut que facin les Marala! Tindreu oportunitat de gaudir de les seva càlida energia el 23 de febrer a l’Ateneu L’Harmonia de Sant Andreu, on també cantaran el 10 de març dins dels actes de Veus contra el Masclisme, i el dia 24 de març a l’Espai Mallorca.

Per cert, encara no heu descobert on s’amaguen els seus noms en el nom del grup?

Text: Blanca Pi Leoz

Imatge: Marala

Anuncis

Dijous 16F17: tenim plans combinats!

16 febr.

Sí, dijous torna a ser un dia hiperactiu d’aquests que tant ens agraden a les cul inquietes com jo: tenim “plans combinats” a Barcelona! Aneu fent la vinagreta i lligueu-vos les sabates ben fort, que avui passaran coses ben maques. Sortim de casa en 3, 2, 1…

21.00 h – 22.00 h / Centre Cívic Besòs (Sant Adrià del Besòs)

isabelles

Si passeu pel grup de l’Hiperactivicat, trobareu propostes imperdibles com la que ens fa l’Àlex Serra Bonet, director del festival (in)fusión flamenca i del Centre Cívic Besòs, que ens convida a la Pinzellada Flamenca de febrer, on descobrirem les artistes Isabel Vinardell i Isabelle Laudenbach, presentant “A solas”. Fidels amigues del grup més hiperactiu, sovint, ens recorden aquesta meravellosa perla que porten cultivant i rodant durant temps, d’escenari en escenari. Senzillesa, delicadesa i bellesa. Si en Martí Bou ens llegeix, segur que hi està d’acord. Més info a l'[esdeveniment FB] i a la [web del centre].

21.30 h – 23.00 h / Centre Artesà Tradicionàrius (Gràcia)

gomila

Un marc immillorable -el 30è Tradicionàrius i el Barnasants Cançó d’Autor– per descobrir la proposta de la mallorquina Joana Gomila, que arriba a Barcelona per presentar “Folk Souvenir”, acompanyada de músics -tan entranyables com majúsculs- com l’osonenc Santi Careta, l’Àlex Reviriego, la Laia Vallès i l’Arnau Obiols. Producció a càrrec de Jaume Manresa, segell de màxima qualitat. Tot plegat, un pack per anar cap a Gràcia amb els ulls tancats i els porus ben oberts. Més info a l'[esdeveniment FB] i a la [web del festival].

21.45 h – 00.00 h / Cerveseria Glaciar (Gòtic)

chocadelia.jpgChocadelia Int. (en petit comité) és el tercer motiu (la cirereta) pel qual val la pena suar la samarreta, voltant de barri en barri, d’esdeveniment en esdeveniment. Lalo López, DocSibilio, ErKTr Casperbass + Sr.Chen (el puto rapero del Vallès, paraules textuals) són la cara més descarada i gamberra de la família Nación Funk. I res més sa per a aquest món esbojarrat que una bona sacsejada amb ironia, humor i bona música. Això, els fans incondicionals de Chocadelia Int. saben que passarà. I com ens agrada! Més info a l'[esdeveniment FB].

Text: Alba Irigoyen Gómez

Trobada d’artistes a la ràdio

5 maig

13128782_10153703114253667_2002386119_o

Aquest capítol de l’hiperactivicat a les ones, programa fet des de Boca Ràdio, és tot un experiment! Hem provocat una cita a cegues entre artistes i el resultat ha estat el següent:

Descarregar programa

Abans d’encetar el programa, fem una connexió d’emergència amb l’Heliogàbal per a què ens recordin la cita ineludible d’aquest vespre-nit al Razzmatazz, avui, 5 de maig a partir de les 20.00 hores: el concert benèfic per pagar la multa amb Mishima, Za! i Pony Bravo. El Miquel ens explica la raó de la multa i, també, li preguntem alguns dubtes relacionats amb la nova normativa per a què els locals puguin programar música en viu. De fet, avui ha sortit un article del Nando Cruz a El Periódico que ajuda a entendre moltes coses. Si no esteu a aquest concert, que sigui perquè veniu a descobrir l’artista JoanGe, que el tindrem avui dijous 5 de maig, a les 21.30 hores, als Acústics Boca Ràdio.

hel

Tot seguit, rebem la visita de l’Abdominable Gallina Nauseabunda, el projecte artístic més personal del nostre amic Pep Rius, que ve a presentar-nos el seu darrer treball: “Gargalls”. Natural, sense artificis, sense mesurar el temps. Música per a nostàlgics de l’era del casset. Música a  no llençar bombes. Escolteu-ho i ho entendreu tot! I el 7 de maig, a les 21.30 hores, passeu pel Koitton Club (Sants, Bcn) i descobriu les seves cançons a pèl!

12670365_10154051593532593_6922576801147702280_n-1

Poesia Paliativa Teatro li recepta uns versos al Pep, amb posologia inclosa. L’Abdominable Gallina Nauseabunda comparteix una cançó amb efectes balsàmics: “L’ordre establert”. Moments màgics als estudis de Boca Ràdio. Passem a xerrar amb les actrius-poetesses de Poesia Paliativa Teatro, que ens expliquen la seva proposta per sortir de casa: el teatre com a eina sensibilitzadora de realitats, per exemple, les situacions que es poden viure unes infermeres en una sala de cures pal·liatives d’un hospital, vist des del punt de vista de la dona, amb humor, art i reflexió. L’ésser humà in extemis. Ens conviden a no perdre’ns les pròximes actuacions, com el divendres 6 de maig a les 21.00 hores, al Cafè de les Delícies (Raval, Bcn), un espectacle recomanat per Dona Cançó, i l’endemà al vermut del Porta 4.

13095910_1016441541765279_7977096905400774437_n.jpg

Per a la segona part de l’hiperactivicat a les ones, deixem l’hora d’esbarjo. Un dels artistes que ve a jugar és en Txarly Brown, amb qui podríem parlar hores i hores de la Barcelona d’altres temps i queixar-nos (amb simpatia i bon rotllo) de la d’ara. També podríem xerrar, durant un munt de programes, dels grups per als que ha fet el disseny de la portada del seu disc; això fa que fa que estigui a l’aguait de la bona música que es fa a la ciutat. A nosaltres ens encanta que els savis ens piulin a on es troben les perles, fem cas de les bones recomanacions i muntem el xiringuito del catxondeo, novament, als estudis de la ràdio. A la festa s’apunta el Xavi Angulo de The Oldians, la perla que ens duu en Txarly. Fa molts anys que defensen la seva bona música, pràcticament, uns supervivents de l’escena de ska-jazz jamaicà fet a Barcelona. Dissabte 7 de maig, a les 21.30 hores, gaudirem del concertàs de The Oldians al Jamboree, on presentaran el seu darrer treball “Out of the blue”, un concert organitzat per Blackcelona. Al programa també hi participa la Saphie Wells, cantant de The Oldians, que ens confessa que dissabte serà la seva primera vegada, i en Lalo López (Achilifunk, Chocadelia Internacional i Fundación Tony Manero), que ens fa un resum resumidíssim de la història del funk; si en voleu saber més, haureu de passar aquesta tarda (18.00 hores) pel Taller de Músics de Sant Andreu. Al final, al Txarly li preguntem per Achilifunk; si escolteu el programa, sabreu quan treuen disc i què fa aquest grup a on en Txarly toca botonets.

out

Durant el programa, també aprofitem per recordar alguna de les activitats de la Setmana de la Poesia de Barcelona i l’homenatge a Guillem d’Efak, que tindrà lloc aquest dissabte 7 de maig al Centre Artesà Tradicionàrius (Gràcia, Bcn).

ef

Però, per homenatge, el que ens vam donar en acabar el programa… Ole i ole! Veniu a la ràdio que compartirem cultura i ens posarem les botes!

13199088_10153704146773667_1347763089_o

Programa de ràdio: David LaPlage, el Daniel Agón i l’Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen

Foto: David LaPlage

*Si voleu seguir la moguda hiperactivicat, ens trobareu aquí.

La dansa de la cooperació

30 abr.

DSC05500

Aquesta setmana, a l’hiperactivicat a les ones hem descobert un grapat d’històries d’aquelles que et fan veure de ple que al nostre voltant convivim amb realitats molt diverses. No hi ha millor manera de descobrir-les i conèixer la veritat que apropant-nos i parlant amb les protagonistes. Tot seguit les compartim amb vosaltres: motius per sortir de casa, cultura transformadora, històries de superació i col·lectivisme per seguir avançant! I tot això, us ho expliquem ballant a Boca Ràdio!

Descarregar programa

La Directa celebra 10 anys i esdevé cooperativa / (escolta el tall)

En Ferran Domènech, de La Directa, mitjà d’informació per la transformació social, comparteix amb nosaltres el procés per convertir-se en cooperativa i totes les activitats que tindran lloc avui, dissabte 30 d’abril, a l’Ateneu Popular 9 Barris pels 10 anys de periodisme de veritat. A les 19.00 hores, tindrà lloc la presentació de la nova etapa com a cooperativa i es farà un repàs dels 10 anys de vida. A les 22.00 hores, començarà la festa-concert amb Ana Tijoux, Marinah (ex Ojos de Brujo) i Mash Masters, pel qual ja estan les entrades exhaurides.

Art rebel amb el Sindicat Popular de Vendedors Ambulants / (escolta el tall)

L’Aouda ens presenta l’exposició “Los retratos de mi manta”, que trobarem a l’Espai de l’Immigrant del Raval, i les raons que duen als/a les venedors/es ambulants, coneguts popularment com a “manters”, a muntar un sindicat (web i comunicat). També ens explica en primera persona la imatge irreal que els mitjans de comunicació i les xarxes socials venen del somni europeu, el qual es converteix en un xàfec per als/a les que aconsegueixen trepitjar aquesta terra que no els dóna la benvinguda, el contrari. Pressions a una banda i a l’altra. Obrim els ulls a les realitats entre les que convivim!

La ruta de l’esclavatge a Barcelona amb l’Associació Conèixer Història / (escolta el tall)

La història fosca de la ciutat… Carrers i monuments que enalteixen aquells que van traficar amb persones. l’Oriol López de l’Associació Conèixer Història ens obre els ulls. Si posem llum a la nostra història, prendrem consciència per fer justícia. No us perdeu la ruta que oferiran demà, 1 de maig, a les 11.00 hores del matí.

Marea Pensionista en plena acció! / (escolta el tall)

Ens flipa escoltar gent tan reivindicativa com en Prudenci Vidal Marcos, de Marea Pensionista, que ens el trobem a punt d’encetar la casserolada davant de la seu del PP Barcelona, contra els desnonaments i les polítiques que aguditzen la pobresa energètica. Ens han precedit moltes valentes que han lluitat pels drets socials i laborals, situació que fins ara ens semblava normal, però que en un obrir i tancar d’ulls se’ns estan carregant aquests polítics que escalfen els escons i la paciència. En Prudenci també ens explica com va sorgir Marea Pensionista i les accions que duen a terme, com les que esdeveindran demà 1 de maig, Dia Internacional del Treball. Juntar-se per vèncer.

Festival Social Tudanzas 2016 / (escolta el tall)

La Francisca ens explica què podem trobar enguany, a aquesta cita entorn el Dia Mundial de la Dansa, un festival que reuneix comunitat, espai, cultures, valors i dansa. Fins al dia 1 de maig podeu gaudir del que queda de programació del Festival Social Tudanzas, si us apropeu al barri de La Ribera de Barcelona. No us ho perdeu!

29 és Dansa a Mataró / (escolta el tall)

La Bàrbara ens va donar les claus per posar tota una ciutat en moviment, amb les activitats organitzades dins de la jornada 29 és Dansa a Mataró. Van tenir lloc ahir, 29 d’abril, amb motiu del Dia Internacional de la Dansa. Però encara podeu gaudir de propostes com la Gala de Dansa, el proper 15 de maig. La Bàrbara és mel i entusiasme. No us perdeu el que fa el col·lectiu Dans Invitro durant tot l’any. A Mataró i a molts altres llocs passen coses! Mireu si en passen, que fins i tot pots trobar dansa als aparadors (imatges de la Bàrbara)!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Programa de ràdio: David LaPlage i Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen

RESET: 14 d’abril, República!

13 abr.

anarquia

Segons aquesta definició i veient que els que queden dempeus tenen els peus més a Panamà que aquí, arribem a la conclusió que és el moment de tornar a començar… De començar amb bon peu. I això és el que farem demà, 14 d’abril. Deixem d’esperar. Comencem. I qui es vulgui apuntar, que vingui!

14 d’abril /// RESET REPÚBLICA

20.00 h -> Inaugurem la República: nosaltres comencem! Acte exterior (als camps de petanca).

20.30 h -> Taula rodona: memòria històrica, poder popular i cultura transformadora. Acte interior, al Boca Nord.

*Experiències:

  • El Turó de la Rovira: de bateria antiaèria a bateria antiguiri.
  • Stolpersteine: plaques commemoratives per no oblidar les persones valentes que han lluitat contra el feixisme.
  • Èxits: Nou Barris aconsegueix que la plaça de Llucmajor s’anomeni plaça de la República.
  • El Carmel: terra de reivindicacions intergeneracionals, plaques commemoratives dels moviments veïnals.
  • Freespace Barcelona i el 1º Hackathon Cultural: Espai, comunitat, cultura i participació.

21.30 -> Acústic Boca Ràdio: Nit de música, objectes, titelles i República. Acte interior, al Boca Nord.

Cada 14 d’abril es commemora el Dia de la Segona República Espanyola, (proclamada a Madrid, el 1931). Aquest fet té molt de pes al Carmel, a on a cada cantonada et trobes els colors d’aquella República.

IMG_20160413_230530

Nosaltres triem aquesta data per celebrar la llibertat, perquè sense ella no hi ha felicitat. En nom de la llibertat, aquest 14 d’abril de 2016 proclamarem la República, una República a on tots els colors hi tenen cabuda. Alliberarem el camp de petanca de davant del Boca Nord, punt de trobada de persones que a la seva memòria guarden un tros d’història. A ells i a elles, als que els han precedit i a les següents generacions, els hi dediquem aquest acte simbòlic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot seguit ens endinsarem en altres històries, a la taula rodona sobre memòria històrica, poder popular i cultura transformadora.

Compartirem taula amb:

  • Custòdia Romero, activista històrica del Carmel i Nou Barris, i cofundadora de l’Associació de Veïns i Veïnes del Carmel.
  • Jordi Algué Sala: historiador especialitzat en la recuperació de la memòria històrica.
  • Hèctor Gonzàlez, de l’Associació de Veïns i Veïnes del Carmel.
  • Pepo i Antonio, de l’Associació Nou Barris per la República.
  • Natalia San Juan, del moviment internacional [ freespace ] comunitat, creativitat i innovació cívica i cultural.

Som gent agosarada, per això acabarem de celebrar aquesta festa a favor de la llibertat amb un espectacle de música, objectes i titelles que ens parlaran d’anarquiA i República… I del PERILL de donar eines al poble a través de l’art i l’educació, per construir persones crítiques i sobiranes… L’espectacle corre a càrrec dels artistes: Andrea Lorenzetti, Sasha Agramov, Eleazar Fanjul, Señor Stets i Jebiga Títeres. Se’ls ha d’agrair eternament la seva capacitat d’improvisar, amotllar-se i reaccionar en temps rècord. Si no els coneixeu, són brutals a l’hora de construir espais màgics en llocs impensables i fer viure experiències inoblidables… La República amb gent així és possible! Un altre pePtó rePublicà va per al pePino Pascual, descobridor de tot allò que no està escrit. Gràcies i amor!

Bresci1

Us esperem moltíssim! Ens trobarem per celebrar la cultura participativa, per repensar el món, per empènyer el que altres frenen, per reivindicar que som el que som pels que ja han passat per aquí, per compartir la llibertat i per, SOBRETOT, passar-ho bé!

Vindreu, oi?

Aquesta moguda l’hem pogut tirar endavant gràcies a la col·laboració entre Boca Ràdio, Boca Nord i hiperactivicat.

Boca Ràdio és una ràdio comunitària, jove, associativa i autogestionada. Difonem la transformació social a través de les les ones hertzianes. Parlem de tot el que ens afecta i alegra la vida; escoltem i donem veu a les invisibles.

Boca Nord és un espai públic dedicat, sobretot, a joves. Donen moltes facilitats per desenvolupar projectes musicals i estan molt posats en promoure les arts emergents; fan tallers; tenen programació estable de música i circ, entre altres. I moltes coses més…

hiperactivicat és el punt de trobada de la gent que no para! Ens vam proposar fer-li la guerra al sofà i aquí estem, convidant-vos a sortir de casa! Promovem la curiositat per terra mar i aire, parlem de cultura, ensenyem el que fa la gent valenta i us motivem a què seguiu donant-nos motius per sortir de casa. I, de tant en tant, us en donem nosaltres! Seguiu-nos!

Us esperem!

*Recordeu:

  • Quan? 14 d’abril, a partir de les 20.00 hores.
  • On? Exterior i interior de Boca Nord (carrer dels Agudells, 37-45, El Carmel-Bcn).
  • Com? Metro El Carmel; bus 39 i V21.
  • Preu? GRATUÏT.

*Més info a la web de Boca Nord i a l’esdeveniment Facebook.

*Retransmès en directe a http://www.bocaradio.org i al dial 90.1 FM (a Horta-Guinardó).

Per cert, just ara fa un any que vam dedicar un especial d’hiperactivicat a les ones al Carmel, amb motiu de la inauguració de l’espai museístic MUHBA Turó de la Rovira.

Descarregar programa

Dues veïnes i un veí del Carmel van venir a la ràdio per explicar-nos com ha canviat el barri, des de que van venir a viure-hi quan eren molt joves. Arribar al Carmel avui és fàcil, però no fa tant que està del tot connectat al centre de Barcelona. Ni tan sols fa tant que no cal enfangar-se fins als genolls, per tornar a casa… I com això, moltes altres coses que ens recorden la Mari Carmen, l’Ana i el Fidel. La raó del programa va ser la inauguració de l’espai museístic MUHBA Turó de la Rovira, situat a les bateries antiaèries del Carmel. En contra del que molta gent pensa, la necessitat de museïtzar aquest espai sorgí del poble, del veïnat. Perquè fer un museu vol dir que hi ha alguna cosa a explicar, alguna cosa a conservar: la memòria històrica. En aquest espai hi conviuen històries de la Segona República Espanyola, de la Guerra Civil, de la postguerra, de l’invisiblilitzat barraquisme i de les conseqüents reivindicacions que arriben fins als nostres dies. El director del MUHBA, un historiador, una experta en patrimoni, un arqueòleg, una lluitadora històrica i fundadora de l’associació de veïns i veïnes del Carmel posen veu a aquesta història d’històries; la banda sonora la posa l’Izä. Tot plegat dóna al Carmel un caràcter molt especial, absolutament desmarcat de la despersonalització de la ciutat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Fotos: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sànchez i Alba Irigoyen

 

Hiperactiviplans 3M16: dona, cultures i Namina

3 març
12743726_563413257158958_7999921284564999734_n

Imatge del fotògraf Xavi Mercadé

Avui ens espera un vespre molt especial a Boca Nord (El Carmel). Com cada primer dijous de mes, organitzem l’Acústic Boca Ràdio. Avui, dijous 3 de març, tindrem el plaer de comptar amb la Natàlia Miró do Nascimento, artísticament coneguda com a Namina, acompanyada del Pepo Domènech al contrabaix. Però el que fa la Namina va més enllà dels escenaris, espai que utilitza com a altaveu per plantar cara a les injustícies socials. Aquest vespre podrem conèixer una miqueta més d’ella, perquè l’entrevistarem abans del concert, i quedarem embadalides amb la seva música i l’energia que desprèn per fer un món millor.

Però abans del concert, volem que descobriu diferents iniciatives de la ciutat de Barcelona, que es bolquen per crear llaços entre les veïnes i veïns de tots els barris, per facilitar l’arrelament i, sobretot, per celebrar i compartir la rica diversitat cultural que ens caracteritza. Per aquest motiu, l’Espai Avinyó, La Xarxa BCN Antirumors i Boca Ràdio hem organitzat una taula rodona a la qual hi participaran dones en representació d’aquestes entitats que fan un treball lloable i, en diversos casos, ens podran parlar d’aquest procés en primera persona. Les persones i entitats que formaran part de la taula seran:

  • Omaira Beltran: en representació de l’associació Llatins per Catalunya, entitat membre de la Xarxa BCN Antirumors.
  • Beatriz Rodríguez: és d’origen uruguaià i porta al voltant de 40 anys a Barcelona; forma part de Troba’t, un espai per a dones impulsat des del Servei de Convivència d’Horta-Guinardó.
  • Claudia Carballeria: originària d’Hondures, porta prop de 10 anys vivint a Barcelona.
  • Carmen Alícia Fernández: originària de Bolívia; fa 8-9 anys que viu a Catalunya
  • Ana Manaia: en representació de Boca Nord i dinamitzadora de moltes de les activitats reivindicatives dins la Setmana de la Dona; d’origen portuguès.
  • Fàtima Ahmed: co-fundadora de l’associació cultural Diàlegs de Dona, situada al Raval de Barcelona.

Ens agradaria molt que ens acompanyéssiu al llarg d’aquest vespre tan divers, tan cultural i tan femení. Si veniu al carrer dels Agudells 37-45 (Bcn), ens trobareu al Guillem Talens i servidora conduint aquest ràdio-show en directe, a través del qual volem que tingueu una vetllada molt agradable, però que també col·laboreu a fer que la ciutat sigui compartida i gaudida per totes les veïnes i veïns per igual. Ens agradarà comptar amb la vostra presència i participació, perquè volem que compartiu les vostres inquietuds i aportacions durant el debat i el concert, en un espai on la distància entre els artistes i el públic s’escurça.

Si voleu saber més sobre la Namina, no deixeu de llegir el deliciós article que la Blanca Pi li va dedicar a través del nostre bloc. Però, sobretot, veniu i viviu l’experiència en primera persona. Si us és impossible, teniu l’opció de seguir-nos a través de bocaradio.org o de la 90.1 FM, si us trobeu a Horta-Guinardó. I si voleu saber més mogudes de cultura amb valor afegit com aquesta i similars, seguiu l’hiperactivicat a la vida real i digital! Aquí us ho expliquem.

Text: Alba Irigoyen Gómez

 

Viatge a l’interior de Joan Miquel Oliver

17 febr.
Joan Miquel Oliver

Imatge del concert de Joan Miquel Oliver a la sala Apolo 04/02/16

Una hora amb Joan Miquel Oliver. Paleta de colors completa. Opinions a pèl. Filosofia en bicicleta. Ho tenim tot per iniciar un viatge al més endins d’aquest artista, un univers que us convidem a descobrir… Ens enlairem!

Descarregar hiperactivicat a les ones

Una hora de tarifa il·limitada de paraules amb en Joanmi dóna per molt! Per parlar en imatges, per descobrir què s’enduu de Pegasus, per sobrevolar l’espai i la minúscula història de la Humanitat, per pedalejar la imaginació, per filosofar sobre l’art i la vida, per tafanejar què seria si no fos músic, per cagar-nos en el turisme, per preguntar sobre què fa quan espera, per saber què menja, què mira, què escolta i què toca… Per dedicar paraules d’amor, senzilles i tendres, als seus companys de viatge. I, esclar, per escoltar i parlar de música. I d’altres coses… Però, sobretot, per enamorar-nos i quedar-nos amb ganes de més. Ens escoltareu? En David, en Daniel i jo hi hem posat amor.

Per endinsar-vos una miqueta més en l’univers de l’artista, podeu llegir la crònica que la Blanca Pi i jo mateixa vam fer, després de veure la banda al Festival Acròbates: ‘Balles, Joan Miquel Oliver?  També us convido a jugar amb el que us inspiri en Joanmi (o qualsevol altre geni), com vaig fer a partir de les lletres de les cançons de Pegasus: ‘Volem, Joan Miquel Oliver?’ Si després de ballar i volar, voleu fer una passejada per les fotos dels concerts a la sala Joventut de L’Hospitalet (Festival Acròbates) o a la sala Apolo (Festival Mil·leni), endavant.

I si després d’escoltar més d’una hora de viatge musical us agafa gana, us donem la solució! El David Salvador de Cultibar ens convida a recuperar la cultura de bar, amb una guia audiovisual que han elaborat a partir del llibre “Últimas tardes con Teresa” de Juan Marsé i que es presenta a la Galeria Moraima. Feu boca!

PS1: Seguim allargant el bombonet mallorquí tant com podem…

PS2: Seguiu totes les xarxes de l’hiperactivicat, quantes més siguem millor ens ho passarem!

Text i imatge: Alba Irigoyen Gómez

Programa fet a Boca Ràdio per: David Navarro, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Balles, Joan Miquel Oliver?

30 nov.

Marcianets, pallassos, estrelles, oceans, piràmides, rellotges que no s’aturen, polos de menta i llimona, pirulins i piruletes, avions i avionetes…

avio

L’any 2005, Joan Miquel Oliver ens va obrir les portes al seu món particular. El qui va ser lletrista d’Antònia Font, al llarg dels 17 anys d’història d’aquesta banda de ses illes, ens convidava a tastar un pop abstracte i personal, sense estridències, dolç. Un bombó mallorquí. L’aire fresc i espontani de Joan Miquel va enamorar tota una generació, una mica cansada del fenomen tan previsible del rock català.



Al llarg dels darrers anys, el pop intel·lectual ha estat protagonista de cartells de teatres, sales de concert i festivals. Però en aquest entorn de diàleg introspectiu, qui s’atreveix a ballar? Durant massa temps, hem deixat la música de ball arraconada al calaix de les banalitats. Per als surfistes galàctics, l’arribada de Surfistes a Càmera Lenta va esdevenir l’ocasió per desmelenar-nos amb cançons vingudes d’una galàxia intel·ligent. Memorable la “clatellada” que Joan Miquel Oliver ens va fotre al Festival Acròbates, durant la presentació de Pegasus (2015) al Teatre Joventut de L’Hospitalet. Des de l’escenari, en Joan Miquel va criticar aquest fet estrany d’estar mirant el que fan uns a l’escenari, tot quiets a la butaca. Però qui s’atreveix a trencar amb les barreres de l’espai o, tanmateix, les barreres que (creiem que) ens imposa l’entorn social? Pegasus és una invitació en tota regla a la pista de ball: pop amb samba, ragtime, reggaeton, electrònica…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan et trobes davant d’aquest artista, les neurones s’exciten, el cervell es belluga, el pensament s’escalfa, les qüestions transpiren, les respostes es desperten, les emocions flueixen i els músculs es tensen. La cerimònia del concert agafa sentit quan esdevé un intercanvi: quan tothom dóna, rep, s’emociona, contagia i retorna; quan la resposta a la música és el ball. Diàleg entre l’hemisferi dret i esquerre, la ment i el cos, la poesia i la filosofia. L’art d’observar, filtrar i crear. Construir, reaccionar i trencar.

IMG_3373

Joan Miquel Oliver. Músic? Compositor? Lletrista? Poeta? Escriptor? Filòsof? Extraterrestre? Visionari. Joan Miquel Oliver fa una mirada a 360º, amb una lucidesa exquisida. Filtra la realitat i la processa. El resultat és un conte on tot és possible, aquella terra imaginària on ens hi sentíem tan còmodes quan érem petites. Aquest és el punt de trobada entre ell, tu i jo: la innocència il·lustrada. I la música és el coixí de la seva literatura, el que fa que ens hi sentim tan confortables, mentre escoltem històries d’un món incomprensible.

Text: Blanca Pi i Alba Irigoyen

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen

Nou Barcelona Pipa Club, nova etapa

18 oct.
Jam Session al nou Barcelona Pipa Club

Jam Session al nou Barcelona Pipa Club

Potser al principi, fa 35 anys, la gent anava al Barcelona Pipa Club a fumar amb pipa. Però jo i molts amics i coneguts no hi hem fumat mai, allà, sinó que hi hem posat els peus buscant l’alt nivell de les jams de jazz que ofereixen.

I, el més sorprenent: així com quan als anys 90 (època en què jo hi anava sovint) el públic d’aquestes jams érem quatre gats i sempre els mateixos, ara, uns 20 anys després, el públic ha augmentat substancialment.

Aquesta nit s’ha inaugurat la nova seu del Pipa Club. Després d’estar 33 anys en un pis antic de la plaça Reial de Barcelona, s’ha traslladat al barri de Gràcia  -per cobrir les necessitats de les activitats que s’hi desenvolupen- sense perdre la calidesa ni l’estil. Mobiliari de fusta tipus bohemi, llum tènue, ambient acollidor i molt bona acústica és el vestit nou d’aquest espai de reunió musical (per mi i els que conec) i de reunió de fumadors (per d’altres que no conec).

Cada diumenge, doncs, hi podeu fer cap. Hi trobareu el Chino tocant jazz manouche i dinamitzant l’escenari amb la gràcia que el caracteritza i amb el bon nivell musical que el caracteritza.

Esperem que torni a portar el convidat excepcional d’avui, Roque Monsalve, guitarrista argentí capaç de fer brillar al màxim un manouche o de fer bategar un profund tango amb la mateixa intensitat. I esperem també tornar a veure l’escenari amb 7 guitarristes, un contrabaixista i un violinista tocant i gaudint com avui.

Fem una copa diumenge que ve al Barcelona Pipa Club?

Text: Blanca Pi Leoz

Imatge: Barcelona Pipa Club

Accentuant la contundent part lírica del heavy

5 set.

Sangtraït Simfònic a l’Acústica de Figueres

6

Quan una colla de peluts empordanesos que acabarien sent coneguts com els Sangtraït començaven amb un amplificador de fabricació casolana, no crec que s’imaginessin que 33 anys després acabarien compartint escenari amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (que és una mica més jove: 26 anys d’existència).

És curiós com formacions que reuneixen públics del tot diferents tenen en comú dos aspectes clau: el nombre de CD i DVD editats i la promoció del país. Si Sangtraït (o la banda que tocava els temes de Sangtraït, Los Guardians del Pont) ha gravat 12 àlbums i un parell de DVD, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE) n’ha publicat 12, i també 2 DVD. I si Sangtraït cantava en català, l’OCE interpreta, en tots i cadascun dels concerts que ofereix, peces de compositors catalans. La diferència és que en el mercat de música de masses, del segon cas no se’n fa ressò…

Per compensar-ho (tot i que sóc conscient que aquest petit gest no canviarà el panorama del reconeixement dels músics clàssics), començaré dient que l’ OCE és, ni més ni menys, l’única orquestra de corda professional i estable a Catalunya, ha actuat a 43 països dels cinc continents i ha portat a terme més de 2.500 concerts en els seus disset anys de vida.

La primera impressió d’aquesta estranya parella és que la guitarra, tan protagonista en el heavy metal, aquí comparteix el protagonisme: la potència del baix queda amplificada amb un contrabaix i dos violoncels que aporten una contundència tal que la resta d’instruments semblen de joguina. No sé si va ser aquesta potència fascinadora el que va fer que el públic estigués com bocabadat. Va ser necessària la intervenció de Quim Maldonado: “Podeu aplaudir, que l’esperit és el mateix! [clap, clap, clap] i que duri molts anys!”. Per sort el baterista, Martín Rodríguez, va estar fent de les seves i va ajudar a relaxar l’ambient: tot vestit de blanc, que il·lumiat semblava Déu o el Gran Barrufet sense barret, va començar a saludar al més pur estil heavy, a fer corredisses per l’escenari… Després de l’afirmació del Quim (“En Carles [el director d’orquestra] no sabia que en Martín és totalment incontrolable”), el guitarrista, Joan Cardoner, s’hi apunta, i el posat tan formal del principi ja s’ha desdibuixat per crear l’espectacle.

Un cop trencat el gel, em vaig adonar que el so era sòlid i clar, i que van saber aprofitar el virtuosisme del primer violí, que ens va regalar un solo a “La reina del gel”. Els violins (6) i les violes (2) creaven l’ambientació perfecta per a la imatgeria de Sangtraït: càtars, reines, sacerdots, llegendes, por, guerrers, cavallers… Hi donaven aquell lirisme melancòlic, gràcies a l’orquestració del director, Carles Coll, que també va destacar com a simpàtic protagonista del concert, interactuant amb el públic i amb en Quim. Va fer riure l’auditori quan va afirmar que era de les poques vegades que orquestrava l’obra d’un compositor viu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot plegat contundent, sòlid, potent. Això sí, no crec que s’hagi superat la diferència. Parlo de la diferència del grau d’elaboració musical que hi ha entre pop o rock i la música anomenada clàssica: m’és difícil no patir quan veig els violoncel·listes tocar només dues notes durant una pila de compassos, per exemple. O sentir que els violins podrien estar executant meravelles en lloc de les limitades harmonies de la música heavy, una música massa plana per a instrumentistes acostumats a fer música complexa, rica, difícil. Sempre penso si no s’avorreixen, no ho puc evitar. Per sort, aquesta diferència va ser menor en aquesta proposta de Los Guardians del Pont i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà que en d’altres en què grups catalans han presentat anteriorment, com els Antònia Font. Com a mínim aquesta orquestra ha està força més ben aprofitada.

Text: Blanca Pi Leoz

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen Gómez

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!