Arxius | General RSS feed for this section

Carta a la pressa

22 gen.

Hola, diari:

Diari, tranquil. Dóna temps a les teves periodistes. Tu, les periodistes i les lectores en sortiran guanyant. La periodista s’ho podrà mirar amb gust i calma. Se sentirà envaïda pels sentits. Escoltarà, sí, però també mirarà. I, sobretot, palparà… Palparà l’ambient. Sortirà del teatre, es trobarà amb altres persones (de l’espectacle i espectadores), comentarà, compartirà, riurà… Ostres, imagina’t que l’espectacle acaba al carrer! Un petit regal, només, per a les hi són… Quan ja quedi poc més a fer, marxarà a casa, assaborint la vetllada. Es posarà el pijama, recordarà, somriurà. Somniarà. L’endemà encaixarà totes les peces. El resultat quedarà fixat en negre sobre blanc. Hi serà tot, també les emocions.

Arribarà a mans alienes. Aquestes mans posaran color i so a les lletres. Filtraran. I, potser, la propera vegada que sentin a parlar d’aquesta artista o d’aquest festival, recordaran que algú es va emocionar. Potser sortiran de casa, per anar a veure què passa. Potser els hi passaran totes aquestes coses fabuloses que diuen que passen quan surts de casa… Potser aquestes mans alienes no volen la crònica freda dels fets, potser també volen la crònica dels sentiments.

Diari, deixa que la teva periodista aixequi la vista del portàtil. Deixa que digereixi l’espectacle. Deixa que parli en passat quan és passat. Ajuda a què els teatres, les sales o les places s’omplin d’espectadores, les de sempre i les noves.

Adéu, pressa. Hola, calma.

Periodista, respira.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Imatges: les que t’evoqui

Anuncis

Vida durant el Primavera Sound (i més enllà)

27 maig

Aquest cap de setmana, l’agenda es resumeix en Primavera Sound o… un niu de coses per fer!!! Si sou dels afortunats que el vostre compte no diu -195 euros, aquí us deixem un bon grapat de propostes que tindran lloc aquests dies, molt recomanable descobrir-les! Al darrer programa de l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio, en vam parlar amb els protagonistes de tots aquests motius que us faran sortir de casa. Jo li donaria al play i aniria apuntant a l’agenda! Durant el programa, anem cercant el so de la primavera… El trobarem?

Descarregar el programa

FESTIM BCN 015, del 26 al 31 de maig. Es tracta d’un festival d’improvisació que té lloc a Barcelona (al TeatreNeu, c/Terol 26) per segona vegada. En parlem amb en Jose Luís Adserías, actor, improvisador i director de Planeta Impro i del FESTIM.

L’ALTRE FESTIVAL, del 4 al 7 de juny. És l’altre festival d’arts escèniques i salut mental. Tindrà lloc a Barcelona (Fabra i Coats, Nau Ivanow i Centre Cívic Baró de Viver) i serà la primera edició. En parlem amb en Manel Anoro, metge de capçalera i director de l’altre festival.  

ENTRE ORILLAS, 29 de maig, a les 21.00 hores. Durant la primavera, tenen lloc les residències artístiques al CC Besòs, per desenvolupar els projectes que més endavant es presentaran a l’(in)fusiona’t 2015.

ENTRE_ORILLAS_A3

LITERAL, del 29 al 31 de maig. És l’esperada fira d’idees i llibres radicals. Tindrà lloc a Barcelona, en concret, al Casal de Barri L’Harmonia i a l’Espai Josep Bota, dins del complexe fabril Fabra i Coats. Ja ho vam avançar al programa de Sant Jordi i en aquesta ocasió, en parlem amb Simón Vázquez, coordinador del festival.

CORS MUTS DE LA BARCELONETA, del 30 de maig a l’1 de juny. Quan arriba la Pasqua Granada, la Barceloneta es posa en mode festiu perquè arriben els Cors Muts, una de les tradicions més antigues de la ciutat de Barcelona i que menys coneixen els ciutadans d’aquí, tot i que cada vegada més. Descobrim la seva història amb en Josep Vilches, president honorari de la Coordinadora de Cors Muts.

MICROCLIMA SOUND 2015, del 28 al 30 de maig. És la tercera edició i té lloc a l’Ultra-Local Records (c/Pujades, 113, Bcn) i al Hi Jauh USB (Passatge Caminal 13, Bcn). El Raül d’Ultra-Local ens parla del festival que hi ha més gent tocant que com a públic.

11334120_770560953060599_2107030189188558152_o

MUDA PIRINEUS 2015, 29 i 30 de maig a la Coma de Burg (Pallars Sobirà). Es tracta d’un festival de música i peces de dansa creades per l’ocasió, que té lloc al terme municipal de Farrera. En parlem amb la Verònica, de La Solana.

Festival muda

Al grup de l’hiperactivicat al Facebook trobareu més propostes, com la que ens feia el Juan de Diego, convidant-nos a gaudir del concert de jazz del proper divendres 29 de maig al restaurant El Foro. Esperem les vostres!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sánchez Beltrán i Alba Irigoyen Gómez

Política i cultura: el Making-of

22 maig

Aquesta setmana ha estat força moguda: darrers dies abans de les eleccions municipals catalanes, Un Dia Sense Música reivindicant la rebaixa del vergonyós 21% d’IVA cultural, uns Premis Max de les Arts Escèniques (des de la sala Barts de Barcelona) amb molta botifarra…

Des de l’hiperactivicat, ens agrada donar visibiltat a totes les raons que ens fan sortir de casa, sobretot aquelles que tenen un contingut de transformació social. El moviment cultural és un bon aliat per aconseguir-ho, per trobar-nos als carrers i, entre tots i totes, fer un món més implicat, més hiperactiu i, sobretot, més feliç.

Diumenge 24 de maig tenim motius importants per sortir de casa. A nosaltres ens mou la cultura, però què mou als polítics i polítiques? Per esbrinar-ho, hem sotmès uns/es quants/es representants a un test d’hiperactivisme cultural. Les preguntes realitzades han estat les següents:

  • Què et fa sortir de casa?
  • Darrera activitat cultural que has gaudit?
  • Un lloc per reflexionar el proper 23 de maig?
  • Una recomanació d’espectacle (de qualsevol disciplina artística) o activitat lúdica per celebrar els resultats?
  • Posició davant del 21% d’IVA cultural?
  • Què fareu per la cultura des de l’Ajuntament?
  • Quina cançó posaries a un dia com avui (Dia Sense Música, música per imaginar)?

A continuació us presentem les valentes i els valents que han accedit a jugar amb nosaltres, a mostrar una miqueta dels seus gustos i a parlar de política i cultura, des d’un punt de vista distès i personal. També trobareu enllaçats els talls on els hi fem les preguntes. L’ordre és amb el qual han anat arribant les confirmacions per participar al programa.

La Gemma Sendra i Planas és gestora cultural, implicada en un munt de projectes culturals a la ciutat de Barcelona, i la número 6 d’Esquerra Repúblicana de Catalunya en coalició amb Moviment d’Esquerres i la plataforma BCN Ciutat ObertaEscolteu les respostes de la Gemma al test d’hiperactivisme cultural.

L’Elsa Plaza ens parla en nom de Barcelona en comú. També és escriptora, professora d‘Història de l’Art, i veïna del Districte d’Horta-Guinardó des de fa 20 anys, que és on estan situats els estudis de Boca Ràdio. Escolteu les respostes de l’Elsa al test d’hiperactivisme cultural.

L’Òscar Simón i Bueno és número 5 de la llista de la CUP Capgirem Barcelona, professor d’institut i activista anticapitalista. Escolteu les respostes de l’Òscar al test d’hiperactivisme cultural.

L’Àngels Ponsa i Roca és del Grup Parlamentari de Convergència i Unió i de la Comissió de Cultura i Llengua, entre d’altres. Escolteu les respostes de l’Àngels al test d’hiperactivisme cultural.

En Guillem Espriu és regidor pel Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona i responsable de Moviments Socials i Polítiques Sectorials, molt implicat en el moviment associatiu i l’àmbit cultural de BarcelonaEscolteu les respostes del Guillem al test d’hiperactivisme cultural.

En Javi Hernández Mederos és responsable de comunicació de Ciutadans a Esplugues de Llobregat, treballador familiar per l’Ajuntament de Barcelona i coneixedor del Districte d’Horta-Guinardó, on hi va néixer. Escolteu les respostes del Javi al test d’hiperactivisme cultural.

Val a dir que en Pau Guix, de Ciutadans Barcelona, ha col·laborat responent al qüestionari, però per escrit. Buscàvem fer-ho de manera més viva, a través de la ràdio. Gràcies, igualment!

Per dur-ho a terme, hem remogut tot el que hem pogut, de la millor manera que hem sabut fer-ho. Agraïm la voluntat dels grups polítics que han participat, demostrant una gran feina en equip, mobilitzant-se per col·laborar amb un mitjà local i, en definitiva, posant-se al servei del poble. Sobretot, donem les gràcies als intermediaris i intermediàries que ens han facilitat contactes, quan les vies convencionals no ens han funcionat. Nosaltres desitjàvem que fos el més plural possible, és a dir, donar veu a tothom… Amb el PP, ha estat impossible aconseguir-ho. No són dies fàcil, ho sabem, però això encara dóna més valor als que han volgut acompanyar-nos, durant aquesta estona d’ones hertzianes. Un darrer agraïment als i a les participants que, més enllà de la veu com a partit, ens han donat la seva visió com a professionals implicats/des en el sector cultural i l’educació, i com a amants de la cultura.

Escoltar l’hiperactivicat a les ones

Si doneu al play, escoltareu el programa hiperactivicat a les ones sencer, realitzat pel Carles Sánchez Beltrán i l’Alba Irigoyen Gómez, que vam emetre el Dia Sense Música (20 de maig de 2015), des de Boca Ràdio. Els talls dels polítics també formen part d’aquest programa. El proper 26 de maig es dóna la circumstància que serà el Dia del Lindy Hop, que commemora el naixement de Frankie Manning al 1914, considerat l’ambaixador del lindy hop. Amb aquest motiu, durant aquesta setmana i la propera, hi ha moltes activitats programades per ballar swing. A l’hiperactivicat ens agrada parlar de temes d’actualitat i, sens dubte, els temes d’aquesta setmana són les eleccions municipals i el lindy hop (farem un article especial, només amb la part del programa sobre swing i lindy hop i les activitats que haguem gaudit). El programa de ràdio complet està dedicat a la política, la cultura, el swing i el dia sense música, amb la complicació que comporta parlar de ball i música sense música. Però som gent de reptes! El programa l’acabem amb ereccions…

Seguim, que hem de pujar el país!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sánchez Beltrán i Alba Irigoyen Gómez

Selecció hiperactivicat per no passar per casa!

20 febr.

És una setmana trista, venim d’enterrar la sardina. Però sabíeu que aquesta tradició a Catalunya no és massa antiga? A la resta de la península estava força arrelada, però nosaltres la vam incorporar a mitjans de segle XIX. Tampoc se solia enterrar una sardina, el que es feia a molts pobles era obrir un porc en canal i la forma que adquiria era coneguda com a “sardina”; d’aquesta manera s’enterraven els excessos, la carnassa dels dies de Carnaval… Però quan a ciutats com Barcelona vam adoptar aquest costum, ho vam fer una mica més refinat: enterrant una sardina. Encara que, segons alguna interpretació (quasi freudiana…), la forma de la sardina es compara amb els genitals masculins i el seu enterrament representa l’època d’abstinència en la qual ens endinsem, la Quaresma. A la web de cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona trobareu més dades.

Enterrament de la sardina - Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Enterrament de la sardina – Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Però a l’hiperactivicat no ens volem abstenir de res, perquè aquests propers dies ens esperen moltes propostes per descobrir. Al sisè capítol de l’hiperactivicat a les ones emès des Boca Ràdio, amb en Carles Sanchez Beltran i jo mateixa (l’Alba Irigoyen Gómez) als micros, podreu escoltar una selecció ben variada de coses per fer. Llegiu o escolteu, remeneu, escolliu i sortiu de casa!

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-capitol-6_md_4105261_wp_1.mp3″ *Descarregar podcast “hiperactivicat a les ones”

Entrevistem al Gonçal Planas, frontman de Mi Capitán, banda que divendres es presentarà a la sala Bikini (av. Diagonal, 547, Bcn) amb el seu primer disc sota el braç. Faran de teloners de Sidonie i plegats inauguraran el cicle Curtcircuit’15. Celebrem l’entrada a l’Any Nou Xinès i gairebé ens ennuaguem empassant 12 litxis en directe; també us expliquem què passarà a la festa que han organitzat diferents entitats xineses i catalanes per dissabte 21 de febrer. Parlem del Festival ENMUT, que finalment podran celebrar el Matinal Ver-MUT al nou emplaçament, el Cinema Maldà (c/del Pi, 5, Bcn), un canvi amb el que creiem que surten guanyant; s’hi podran veure curtmetratges sense diàlegs ni veu en off. Cremem la “carn salada” i ens entrenem per menjar botifarres al Voti farra, boti farrot de La Garriga amb els Nyandú que presenten un BUM!, Fundación Tony Manero que estan de gira Superficial i acabem la nit amb l’electrònica dels garriguencs The J Tawers; l’organització corre a càrrec d’El Brou del Mestre. Però si us ve de gust fer el quemaco durant tot el dia, presenteu-vos La Garriga a partir de les 10 del matí, perquè hi haurà activitat a la Torre del Fanal, on trobareu una jornada reivindicativa de músics sense espai que demanen bucs d’assaig públics i autogestionats; s’hi faran xerrades, concert i un dinar popular, tot organitzat per l’associació de joves de La Garriga La Bordalla.

Al programa entrem en plena catarsi amb la companyia Cápsula Teatral, amb qui parlem d’“El Sibarita”, una adaptació del conte de Roald Dahl que estan a punt d’estrenar. Amb ells esbrinem les raons que els duen a voler portar a l’escenari una obra com aquesta i, alhora, descobrim la capacitat de Roald per descriure una societat dual que porta la doble moral per bandera, un reflexe de les obscuritats de l’ésser humà que tant poden ubicar-se als anys 50 (context del relat) com actualment. Al final ens deixen amb l’ai al cor amb el fragment que ens representen en rigurós directe… Com es resoldrà l’aposta? Per saber-ho, haureu de passar per la sala Jam Circus (c/Margarit, 44, Bcn) els diumenges de març o bé el 22 de febrer, dia de la preestrena, a les 8pm.

Cápsula Teatral a l'hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio - Imatge: Carles Sanchez

Cápsula Teatral a l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio – Imatge: Carles Sanchez

També us parlem d’algunes de les propostes que els hiperactius i hiperactives ens deixen al grup de Facebook, com per exemple el concert que la Tori Sparks i en Ramon Vagué de Calamento ens expliquen què faran conjuntament aquest divendres 20 de febrer al Casal Font d’En Fargues (Horta-Guinardó, Bcn). Si no hi podeu anar, no us preocupeu perquè l’endemà també estaran al vintè aniversari del cicle Barnasants tocant a L’Oncle Jack, museu del whisky i local de copes al centre de L’Hospitalet que aposta molt per la música en directe.

L’Elisabet Pujadó ens convoca a escoltar el jazz de l’Hugo Arán Trío a La Capella de Can Gambús, una masia a Sabadell, mentre fem el vermut diumenge al migdia. La Cristina Tomás ens convida a un Carnestoltes amb molt de swing que tindrà lloc divendres a la nit, al Merbeyé Cocktail Bar de Barcelona. Els amics de Brave Coast ens avisen que del 22 de febrer a l’1 de març podrem gaudir del Festival Hivernacle a Vilafranca del Penedès, amb un cartell on hi consten musicarros com l’Albert Pla amb Diego Cortés, en Nico Roig, Pont Saint Esprit, Mad’zelle, PD Pubilla i molts més. Això és un no parar!!!

Aquestes només són algunes de les moltes bones raons que la gent que no para ens proposa des de les xarxes més hiperactives. Entreu al grup de Facebook o busqueu-nos al Twitter i feu-nos saber tot el que passa!

Text: Alba Irigoyen Gómez

GAUDIment i ànima a la Torre Bellesguard

25 jul.

 

Nit Gaudí a la Torre Bellesguard. Visita panoràmica comentada i concert a l’aire lliure.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La tarda era xafogosa i trobar la Torre Bellesguard va ser un repte. Però feia molts anys que volíem visitar aquesta joia d’Antoni Gaudí, de manera que ens vàrem prendre la pujada a peu fins a la falda de Collserola com un pelegrinatge dins de la nostra pròpia ciutat. L’esforç es va veure súbitament compensat per la màgia d’un edifici tan fascinant i, per què no dir-ho, per una rebuda tan hospitalària, amb una copa de cava reconstituent inclosa. Acabat el cava, ens vàrem enganxar a una visita comentada pels jardins i pels exteriors de la Torre i, com a cirera del pastís, unes notes delicades de guitarra clàssica, tocada en directe, ens van acaronar al jardí, on érem, asseguts, contemplant unes vistes impagables a la façana principal del palauet, d’inspiració medieval, però amb el segell creatiu del geni de Reus.

Torre Bellesguard - Imatge: Alba Irigoyen

Aparentment, amb l’excepció del CosmoCaixa, no hi ha gaire motius per deixar-se caure per aquell extraradi perfumat de Barcelona, esquitxat de mansions visual i materialment inaccessibles. Un cop travesses els murs que encerclen el jardí, però, t’adones que visitar Bellesguard és accedir a diverses capes de la història del nostre país. I és que hi ha vestigis que, tot i ser intermitents, documenten la història d’aquest indret des de l’Antiguitat fins als nostres dies. Dir això és dir que Bellesguard és tan antic com la mateixa ciutat que l’acull.

Foto: Alba Irigoyen

Fortificació de la Torre Bellesguard – Imatge: Alba Irigoyen

Personatges significatius de la història de Catalunya han passat per l’antiga residència reial de Bellesguard. Entre els seus habitants podem destacar Martí l’Humà que va instal·lar-hi la seva cort per una malaltia respiratòria, després d’haver fet la prova de la cabra. En què consisteix aquesta prova? És un mètode empíric  molt habitual a l’Edat Mitjana: esquarterar un exemplar i espargir-ne els membres al llarg i ample d’un terreny, en aquest cas, la falda de Collserola. El fragment de la cabra depositat on ara hi ha la Torre Bellesguard va ser el que  va trigar més temps a podrir-se, indicatiu inequívoc que aquesta era la part més seca de les contrades i, per tant, la més salubre per a un malalt dels pulmons.

El bandoler Serrallonga que, segons la llegenda, va viure d’okupa a les runes de l’antic palau, va acabar si fa o no fa com la cabra de la prova, esmicolat, però no per testejar les condicions climatològiques, sinó per dissuadir tot aquell que tingués idea de seguir l’exemple del suposat Robin Hood català.

Foto: Alba Irigoyen

Mosaïc de Gaudí – Imatge: Alba Irigoyen

Seriosament malmès pel pas dels segles, el palau va caure en desús fins que el 1909 el gran mestre Gaudí va tornar a alçar un edifici digne d’aquest nom. Si les runes que hi va trobar  haguessin pogut parlar, sens dubte evocarien el final d’una època d’esplendor catalana liderada per la dinastia dels Comptes de Barcelona. En plena Renaixença, Gaudí ho va copsar i va projectar un edifici que transpira catalanitat i espiritualitat per cada porus de la seva pell de pissarra de km. zero (de Collserola).

Afanyeu-vos a visitar aquest tresor tan singular com (encara) poc explotat del modernisme català, abans no desaparegui sota el tsunami de creueristes desembarcats del vaixell Vicky, Cristina, Barcelona. Fins al 13 de setembre podeu assistir a les Nits Gaudí, que inclouen en el preu de l’entrada una visita comentada, un concert en directe i una copa de cava. També es pot visitar de dia, durant tot l’any. Per a més informació, accediu al web de la casa.

Text: Albert Navarro

L’art i el pensament contemporani de la revolta. Exposició “Jo em rebel·lo, nosaltres existim”

5 nov.
Entrevistes a persones mobilitzades per a una societat més justa.

Entrevistes a persones mobilitzades per a una societat més justa.

Hem d’aplaudir una iniciativa totalment compromesa amb els nostres dies: l’exposició Jo em rebel·lo, nosaltres existim de la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac. Fins el 14 de desembre es pot visitar aquesta mostra composada per obres d’artistes i col·lectius d’àmbits molt diferents als quals els uneix un mateix objectiu: lluitar per una societat més justa i ètica.

A través de la creació audiovisual, de la reflexió i de l’exposició d’idees engrescadores, els 26 artistes, pensadors/res i col·lectius convidats interpel·len els espectadors perquè es mobilitzin, esdevinguin actors dels nostres temps i cridin ben fort sí que es pot.

Videoart de Jordi Trullàs, amb l'ull de Ester Quintana com a protagonista.

Videoart de Jordi Trullàs, amb l’ull d’Ester Quintana com a protagonista.

Què podem aprendre en aquesta exposició?

  • Que cada desnonament és una tragèdia per a tothom.
  • Que els mossos, pagats per tota la població, són un instrument al servei del poder que té com a principal objectiu preservar un sistema econòmic i social dissenyat per i per a una minoria privilegiada.
  • Que la censura no ha desaparegut mai en plena “democràcia”.
  • Que la justícia pot ser lenta de reflexes i amb la moral força distreta, però si una cosa no és és cega.
  • Que la ciutadania, el 99% de la població, està en guerra contra un poderós, organitzat i multinacional 1% (males veus diuen que estem perdent la guerra, però encara som a temps de fer girar la truita).
  • Que un altre model de societat i d’economia és possible, malgrat que se’ns miri amb benevolència paternalista quan ho diem.
  • Que potser cada dia se’ns mira amb menys benevolència i amb més preocupació quan diem la frase anterior.
L'Institut Cartogràfic de la Revolta proposa un mapa que situa sobre el mapa de Catalunya les revoltes pacífiques dutes a terme. També proposa una nova nomenclatura als municipis del territori.

L’Institut Cartogràfic de la Revolta situa sobre el mapa de Catalunya les revoltes pacífiques dutes a terme fins ara.

A l’exposició val la pena anar-hi amb tranquil·litat i detenir-se una estona a cada proposta. Si no podeu apropar-vos a la Fundació Palau i Fabre abans de mitjans de desembre, us aconsellem que visiteu el web del museu i doneu un cop d’ull als projectes dels col·lectius i artistes convidats.

No us perdeu La Síndrome de Sherwood, la participació de Núria Güell.  L’artista i investigadora fa pública una controvertida tesina redactada per un alt càrrec dels mossos, en la qual es proposen uns protocols d’actuació en cas de manifestacions antistema. Sovint, les idees que llença aquest al alt càrrec van en contra de la llei. La publicació d’aquest treball ha provocat molta polèmica; tanta, que va ser censurada en una exposició programada en un museu de Mollet del Vallès.

 

Text i imatges: Albert Navarro

"El efecto mariposa" de El Roto

“El efecto mariposa” de El Roto

X edició dels Premis ARC 2012

14 nov.

Dilluns 12 de novembre, vaig ficar el nas a la desena entrega dels Premis ARC 2012, els premis de referència per la música en directe i l’espectacle a Catalunya, que va tenir lloc a la sala Artèria Paral·lel. L’ARC o Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya va ser creada per un grup de professionals del sector (d’origen català i balear) l’any 1976. D’ençà que exerceix una important tasca pel que fa a crear xarxa entre els agents implicats, així com reconèixer la feina de tots els professionals que intervenen en la música en directe i procurar per la qualitat dels espectacles en viu, entre altres coses. No obstant, encara queda feina per fer i entrebancs a superar, tal i com es va deixar palès en moltes de les intervencions de la gala; però notícies com el fet que la indústria musical hagi incrementat la facturació un 3.21%, respecte a l’any passat, donen embranzida per seguir apostant per una activitat professional a la qual s’hi barreja la passió, la força que més muntanyes pot moure!

Gala dels Premis ARC 2012 – Foto: Alba Irigoyen

I ara anem per feina, aquí us deixo la llista de tots els guanyadors:

Aquests premis no tenen valor econòmic, però sí simbòlic. Són un reconeixement públic a la tasca que exerceixen molts i molts professionals i la veritat és que mereixen ser felicitats tant els guardonats, com els nominats i tothom que alimenta aquest sector. Per altra banda, la gala en sí és una bona excusa per trobar-se tots els agents implicats en el món de la cultura i de les arts (no sols hi assistiren els premiats, cosa que reforça el propòsit de punt de trobada i celebració del sector): les institucions, els artistes mateixos, la resta de professionals lligats a aquesta activitat i els mitjans de comunicació, amb una presència molt més gran enguany, el qual dóna visibilitat i relleu no sols a la gala, també al sector.

Val a dir que en Roger de Gràcia com a presentador i El Terrat com a guionistes ens van fer passar una estona amena, àgil i riallera; començant una hora tard, això sí, al pur estil mediterrani (en sintonia amb el patrocini!)… Destacable la crida que Love of Lesbian va fer respecte a una generació d’artistes molt ben preparada i que no s’ha de deixar perdre, així com també el reconeixement als mitjans escrits que els van recolzar quan encara no eren tan coneguts. En aquest sentit, l’Enderrock també va convidar a fer pinya entre els mitjans de comunicació dedicats a la música, inclús a incrementar-ne el número, ja sigui en format paper o en digital, “perquè el que importa és el contingut: la música”. Entranyable i compartida fou la declaració de Francesc Fàbregas“si només em pogués endur dues coses allà on fos, serien la música i una càmera”; reconeixement encertat per haver dut a terme allò en el que creia i creu -secret de l’èxit en bona part dels casos-, per la qualitat de la feina i la seva voluntat de difusió i pedagogia de la música i altres formes artístiques, reconeixement a una persona afable que té un sí per a estudiants de Comunicació Audiovisual que investiguen sobre música i televisió, tot i l’apretada agenda que devia tenir… Ha plogut força des de llavors, però és aquí on comença la passió per un sector, amb la transmissió de tu a tu, amb la propania, amb la complicitat dels que en saben i dels que volem aprendre.

I a una gala on es premia el sector de la música no podia faltar aquesta! Amb un denominador comú: el 50, i ara veureu per què… Un Roger Mas omnipresent (i que duri!) va homenatjar el filòsof català Francesc Pujols -aquest any es commemoren els 50 anys de la seva mort- amb la seva oda dedicada, els Mishima van versionar l'”I want you” de Bob Dylan -també 50 anys de carrera professional- i en Cris Juanico amb en Salva (Lax’n’Busto) versionar “Satisfaction” dels Rolling Stones -en el seu, també, 50è aniversari- per a una gala més que satisfactòria plena d’estrelles…

Una gala plena d’estrelles – Foto: Alba Irigoyen

Eps, però visca la inversió privada per arribar allà on la pública no ho fa!

Per si us ve de gust mirar més cosetes, us deixo l’enllaç a la galeria de fotos dels premis penjades a la web de l’ARC i aquí la nostra visió personal.

Text: Alba Irigoyen

hiperactivicat, un estil de vida!

12 oct.

Amb aquest títol senzill i clar, marquem en nostre punt de partida: comença l’estil de vida hiperactivicat!  Tenim moltes ganes de menjar-nos el món! No volem deixar res o gairebé res sense tafanejar, fer, tastar, veure, escoltar, ballar, tocar, assaborir, ensumar, descobrir, reflexionar, en definitiva, sense viure l’experiència del que es cou al sector de la cultura i l’oci. Des de l’hiperactivitat bloc, procurarem apropar-vos a les activitats que assistim, sempre a través del filtre de la nostra mirada. La nostra tinta serà la nostra sang, us ho explicarem des del més endins, tal com ens ho dictin els sentiments. Entenem l’art i la cultura, en general, com una forma de remoure consciències i emocions i estem disposats i disposades a deixar-nos remoure. Ens plantem amb els poros oberts per absorbir, som esponges, però alhora també volem compartir tots els fluïds artístics que corrin per les nostres venes. Gaudim rebent i donant. A l’apartat On es troba? podreu localitzar les altres xarxes on som presents, on podreu seguir les nostres actualitzacions més immediates, veure bocinets de les activitats en forma d’imatges i vídeos, i participar als nostres espais compartits aportant el que a vosaltres us interessi. L’hiperactivicat es construeix dels gustos i ganes de fer de tots i totes els que en formeu part i, també, serveix com a vincle entre persones amb un punt (o molts) en comú, descoberts o per descobrir. Per qualsevol dubte del que som o deixem de ser, ens definim punt a punt allà on veureu que diu Què és hiperactivicat?. I si teniu ganes de saber quina mena de bojos i boges hi ha al darrere d’aquesta moguda, no deixeu de visitar l’apartat Qui ho dinamitza? Sigueu benvinguts i benvingudes a l’hiperactivicat, l’estil de vida que busqueu! I si encara no us n’heu adonat, prepareu-vos que aviat us trobarà! És una amenaça de mooolt bon rotllo! Quedeu avisats i avisades! 😉 Endavant hiperactivicat!

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!