Arxius | Cinema RSS feed for this section

Dones Sàvies i cinema transformador

12 maig

fotodones

Noves aventures des de Boca Ràdio que mai oblidarem! Avui ens han vingut a veure les Dones Sàvies de Sant Cosme i ens han portat tonelades d’entusiasme i felicitat per repartir des del Carmel! Dones que han lluitat tota la vida i que, amb alegria i creativitat, transformen l’entorn. També xerrem amb la Mostra de Cinema Creative Commons de Barcelona, el cicle de Bibliocurts Off que es poden veure a les Biblioteques de Barcelona, el Festival de Cinema Anarquista de Barcelona i, al final, ens assabantem del que és l’anarquia i ho celebrem amb una mica de poesia… Escolteu el programa i descobrireu aquestes propostes i moltes altres!

Descarregar programa

Les Dones Sàvies de Sant Cosme

Elles en saben molt de la vida, les han passat de tots els colors. Són de les que diuen: eps, que això no està funcionant com hauria de ser, posem-hi remei! No s’ho pensen ni dos minuts i tiren endavant. Sempre pensen en el bé comú, perquè al final, el que necessitem com a éssers humans és universal. S’han desplaçat, s’han trobat entre realitats diverses, han pujat famílies en l’adversitat, han transformat l’entorn i segueixen revolucionant el món. Són les dones valentes de Sant Cosme, les Dones Sàvies, que després de molts anys de lluita, miren enrere i somriuen satisfetes, perquè el que han fet és el que havien de fer. Les hem entrevistat amb motiu de la presentació del documental sobre el col·lectiu i les accions que duen a terme, avui 12 de maig a les 19.00 hores, es presenta al cinema Capri del Prat de Llobregat, dins del Prat d’Autor (El Prat, subseu del Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona); divendres 13 de maig, podrem veure el documental dins del BCCN 2016. Les Dones Sàvies formen part dels Grups Associats pel Treball Sociocultural, una entitat que practica activament la transformació social al Baix Llobregat i ens encanta! Un dia vindreu a Boca Ràdio a explicar-nos mogudes, oi? Au, bah, ara escolteu les dones perquè elles tenen la recepta de la felicitat i no se la guarden en secret, la seva (i la nostra) filosofia és compartir.

13151630_1565101543789613_2163751616652161559_n

Barcelona Creative Commons Culture & Film Festival

I parlant de compartir, l’Andreu Meixide ens endinsa a la cultura Creative Commons, el bé comú compartit. També ens explica què trobarem fins al 15 de maig, al BccN2016, un festival on podem veure films de temàtiques socials i entendre per què és necessari alliberar la cultura digital i la tecnologia. El festival tracta temàtiques actuals i sensibles des de la perspectiva activista. Compartir el coneixement per passar a l’acció. Tot el que fem a la vida té una repercussió i saber és el nostre dret per decidir a plena consciència. Les activitats es duen a terme entre el museu d’art contemporani MACBA i l’espai autogestionat Germanetes, que si no el coneixeu, ja tardeu! En aquest festival, també podrem veure el documental Les Dones Sàvies, serà divendres 13 de maig a les 17.00 hores.

bccn-2016-cartel-javierjaen-web-low

Fira Frics

Al programa no ho expliquem, perquè ja us segrestem durant hora i mitja i això ja és com per donar-vos un gran premi, però aquí ens ve molt de gust proposar-vos que el 14 de maig passeu pels jardins Príncep de Girona (Guinardó, Bcn), on trobareu la Fira Frics, una gran oportunitat per descobrir les aplicacions de la tecnologia en l’àmbit de la transformació social (sí, què passa, repetim molta aquesta expressió, però és que hi ha tant a transformar…) i moltes més coses. El company de Boca Ràdio i dinamitador musical al Boca Nord, Carles Llàcer Escamilla ho explica molt bé de viva veu a l’agenda del Boca Nord:

Descarregar agenda

13113817_1729720513951245_538607054_n

Bibliocurts Off

Ens agrada la cultura que es mou i la que es comparteix, per això donem veu a la Laura Pla Aumatell, hiperactiva i hiperactivista del grup de Facebook hiperactiviCAT que aquesta setmana ens recordava la mostra itinerant on podem veure projectats els curts guanyadors del festival Bibliocurts 2015, el festival de curtmetratges de Biblioteques de Barcelona. Escolteu-la, perquè ens informa del que estan planejant per a la tardor d’aquest 2016 i perquè ens encanta la seva concepció sobre la biblioteca, un espai per descobrir i compartir, on hi passen coses… Aneu a descobrir-ho!

13118915_10153467973247031_1136054227258972145_n

Festival de Cinema Anarquista de Barcelona

Seguim amb ganes de més cinema i de més revolució. Per això, no se’ns acut millor idea que convidar a La Cinètika, per a què ens expliquin la història dels Cinemes Lauren de Sant Andreu, un espai que fa uns anys va deixar de projectar a les seves pantalles… Doncs un col·lectiu del barri ha decidit tornar-li a donar vida, a fer que rodin els metratges, a donar llum a moltes històries que cal conèixer… I així neix La Cinètika, que és molt més que un cinema. Així que aquest 2016, la sisena edició del FCAB tindrà lloc a aquest espai alliberat des de l’abril, després de sis edicions dutes a terme a altres espais autogestionats. Des d’avui fins al 14 de maig, no us perdeu la programació, obriu els ulls.

13151744_1717711318487246_820437654357432279_n

I no marxem de Sant Andreu, ni deixem l’anarquia (tot el contrari) ni les idees radicals (molt necessàries). En Roger Pelàez en sap molt d’anarquia i més si és dita amb poesia, per això li preguntem què és anarquia i ell ens respon amb anarquia. Vaja, que parlem de la vida. I de decidir. I de llibertat. En definitiva, que l’anarquia és independència i això ens ho demostraran ell, la Núria Martínez-Vernis, el David Caño i el Martí Sales, aquesta tarda a l’Ateneu L’Harmonia (Sant Andreu, Bcn), dins del cicle de Nits Literàries, i demà a Premià de Mar i qualsevol dia a qualsevol lloc. Una bogeria, de les que tant ens agraden.

13151434_1072638342774984_7843546772641117796_n

I en parlar de l’Ateneu L’Harmonia, ens fa pensar en Literal, la fira d’idees i llibres radicals que trobarem en aquest mateix espai des de divendres 13 de maig fins diumenge 15. I no ens ho perdrem tampoc. Hi haurà de tot!

literal-fabra-i-coats-sant-andreu.png

Però no hi ha millor manera de colar les idees (les bones) i sobretot l’anarquia que amb l’humor. D’això, qui més en sap és en Quimi Portet (Fina Estampa), que a Oh My Love‘ diu que “l’humor és l’anarquia que triomfa per uns breus instants”. I a veure’l trionfar per una bona estona ens en anem aquesta nit a la sala Barts, perquè ens morin de ganes de què ens presenti el seu Ós Bipolar.

quimi

Programa de ràdio: David LaPlage, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen Gómez

Foto: David LaPlage

Anuncis

Carabasses, castanyes, rock i morts

29 oct.

hiperactivicat

Ja sabeu a on us menjareu les castanyes? En aquesta nova edició de l’hiperactivicat a les ones, us donem unes quantes opcions. I si voleu donar carabasses a algú, també us explicarem com… O potser preferiu posar-li un toc d’humor i color a la mort? Doncs veniu amb nosaltres, que us ensenyarem a on!

Mentre us situem, ens podeu anar escoltant:

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-26-castanyes-carabasses-i_md_9204472_wp_1.mp3″

Descarregar l’hiperactivicat a les ones

A la primera part del programa, en Miki Benages us estalvia feina, fent-vos l’agenda de concerts de la setmana a la secció del Poti-Poti Musical. Hypnotic Regressions, Manolo Tena, Oques Grasses… El final és apoteòsic: aquesta setmana arriba la Castanyada Rock! Connectem amb Piera, des d’on l’Albert Pino, de l’Associació Juvenil L’Espurna, ens fa un resum de la història d’aquest festival de música reivindicativa, que enguany ret homenatge als 20 anys de vacances de l’Ovidi Montllor. A més a més, el posem en un compromís (de bon rotllo)… Si voleu saber a on van a parar les carabasses, a qui li treuria les castanyes del foc i amb qui compartirà els panellets… no us perdeu l’agenda i l’entrevista (que podreu descarregar clicant aquí)!

Amb tanta castanya, ens entren ganes de variar la dieta, però no volem tenir remordiments si ho fem a base de carabasses per aquestes dates. Així que connectem amb la divulgadora científica Mercè Piqueras i Carrasco, que podeu seguir a través del bloc La lectora corrent. No hi ha res com investigar una miqueta, abans de jutjar. Escolteu tot el que parlem aquí, aprendreu un bon grapat de coses, descobrireu l’efecte bumerang de la carabassa i sortireu a comprar-ne (o a collir-la de l’hort) amb tota la calma! A més, durant el programa, fem una repassada als costums i tradicions d’aquestes dates: Tots Sants, la Castanyada, la Nit d’Ànimes (molt arrelada a la Cerdanya i Puigcerdà), el Dia dels Morts, i de com se celebren aquí i allà. També recordem alguns dels nostres morts, com la Mari Santpere fent de Doña Inés, en una paròdia de Don Juan Tenorio, i en Monti a través de RHUM, on la mort és l’altra protagonista, però endolcida amb un gran somriure.

Parlant dels costums d’allà, sentim una gran curiositat per la cultura mexicana, molt més optimista a l’hora d’encarar la mort. Ells són de veure el got mig ple, mentre que nosaltres el veiem mig buit. Per endinsar-nos en aquest món de colors i sabors, connectem amb l’Albert Torras, vicepresident de l’Associació Catalano Mexicana Mexcat, amb qui parlem de la festivitat del seu país i les activitats previstes pel Día de Muertos i La Calaca Barcelona, a la ciutat, programades des de mitjans d’octubre fins a mitjans de novembre. A més, us imagineu altars dedicats al que fou entrenador del Barça Tito Vilanova o a l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano? Hi ha activitats per no parar, les descobrireu si escolteu l’entrevista amb l’Alberto de Mexicat aquí, però també us proposem una agendeta de coses a fer per diferents racons de Catalunya, que podeu escoltar en aquest altre tall del programa.

Per fi arriba la part que més ens agrada, la participativa, és a dir, la que construïu vosaltres amb les propostes que ens deixeu al grup més hiperactiu del Facebook o les que ens envieu de viva veu al correu: noparis@hiperactivicat.info. Escolteu l’hiperactivaveu i sortiu de casa, perquè motius no en falten! L’actor Joan Arqué ens convida a viure les aventures d’El Baró dels Arbres, la Marina Sabaté de La Música Amanseix les Feres, ens parla de les notes d’amor i els silencis del Marc Freixas & Albert Gàmez, en Lluís Gelis ens mostra El barri perdut. La cantant Celeste Alías ens fa cantar “again”, tot sembla tan senzill… L’Oriol Puig ens duu de farra grossa a les Barraques De Girona. La Montse Guich alça la Multitud’ fins a la cúpula del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La Laia Claver proposa música i poesia per gaudir de les Alvarinho Nits. El Ferran Amado ens ensenya el Backstage by Blackcelona. L’Óscar Domènech i el Carles Llàcer ens deixen curts i muts amb el Festival ENMUT… Aquí us deixem el tall de l’hiperactivaveu i l’entrevista al Carles sobre el Festival ENMUT, gent maca que un dia van tenir una idea per passar-ho bé entre amics: fer un festival de curts muts. Ara, en són uns quants que s’han sumat a la “festa” i és que reben centenars de curts de tot el món… Visca la creativitat mundial (d’abast universal)!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Ràdio: Miki Benages i Alba Irigoyen

La cultura transforma!

19 oct.

Som fans de la cultura perquè ens entreté i ens fa persones felices però, també, perquè creiem que és una eina molt efectiva per millorar el que ens envolta. Qualsevol escenari, sigui a peu de carrer o a metre i mig de terra, és un altaveu per dir les coses tal com són, emocionar-nos, fer-nos obrir els ulls i els porus, reunir gent, motivar-nos per fer coses i deixar d’esperar a què siguin els altres els que canviïn les regles del joc. Un petit gran exemple ha estat el Festival Esperanzah! 2015, que acabem de viure aquest cap de setmana (16, 17 i 18 d’octubre) al Parc Nou del Prat de Llobregat, on la reflexió, l’oci, la gastronomia, la música i les arts escèniques, les reivindicacions socials, l’economia solidària, la implicació dels veïns, veïnes i entitats, la transversalitat, els valors i molt més es troben des de 2009. Accions locals que demostren que un món sostenible és factible. Necessari.

Per a què segueixin passant coses cal saber que passen, recolzar-les, involucrar-se, ser-hi, provocar-les i, sobretot, gaudir-les. Amb aquest objectiu, des del nostre humil altaveu hiperactiu, us explicarem un seguit de motius per sortir de casa per als propers dies, molts d’ells nascuts de les ganes de transformar el que ens envolta.

I ara… anem per feina! Comencem nova temporada de l’hiperactivicat a les ones i ho fem amb equip renovat i ampliat: l’Adri Garcia a les vies de so i en Miki Benages compartint micro amb mi, l’Alba Irigoyen. Tornem a Boca Ràdio, per seguir fent propostes mooolt decents i convidar-vos a sortir de casa cada dia. Els fidels de Boca Ràdio reconeixereu en Miki, la veu del programa Poti Poti Musical. Doncs ara, podreu seguir el bon criteri musical del Miki dins l’hiperactivicat a les ones. Ja podeu cordar-vos les vambes, posar set mudes a la bossa i dir adéu a casa, perquè jo us duré a les places, carrers i racons on passin coses, i amb en Miki passareu cada nit a una sala de concert. Algun dia ho farem a la inversa, algun altre rodolarem per les muntanyes i, potser, un altre ens perdrem entre els núvols…

Tenim més novetats. L’hiperactivicat té sentit per tots i totes vosaltres, perquè el construïu amb els vostres projectes i propostes. Aquesta nova temporada activem l’hiperactivaveu, el proposador cultural autodinàmic. Això! Val, doncs què heu de fer per participar? Molt fàcil! Feu una nota de veu (amb el mòbil està xupat) presentant-vos (si voleu) i afegiu la vostra proposta cultural a una setmana vista, com a mínim. Tot seguit, ens la feu arribar a noparis@hiperactivicat.info. Poden ser coses que feu vosaltres directament o, senzillament, que us agradin. Quant més detalleu l’activitat i amb més il·lusió ho expliqueu, més muntanyes i Mahomes sereu capaçxs de moure!

Au, bah! Que ja tenim ganes de compartir amb vosaltres els següents plans per gaudir al llarg de la setmana del 19 al 25 d’octubre. Doneu al play i hiperactiveu-vos! Sota del reproductor, trobareu la llisteta de plans seleccionats, però no deixeu d’escoltar-nos, perquè us ho expliquen els mateixos protagonistes i diuen coses ben interessants. Preneu nota a l’agenda i ens hi veiem!

Descarregar programa

Setmana del 19 al 25 d'octubre: selecció de plans hiperactivicat

Setmana del 19 al 25 d’octubre de 2015: selecció de plans hiperactivicat

Seccions del programa:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara sí que no teniu excusa… Sortiu de casa! I si sabeu més coses que passin, compartiu-les al grup més hiperactiu del Facebook o busqueu-nos a la resta de xarxes.

Redacció: Alba Irigoyen Gómez

Ràdio: Miki Benages, Adri Garcia i Alba Irigoyen

Selecció hiperactivicat per no passar per casa!

20 febr.

És una setmana trista, venim d’enterrar la sardina. Però sabíeu que aquesta tradició a Catalunya no és massa antiga? A la resta de la península estava força arrelada, però nosaltres la vam incorporar a mitjans de segle XIX. Tampoc se solia enterrar una sardina, el que es feia a molts pobles era obrir un porc en canal i la forma que adquiria era coneguda com a “sardina”; d’aquesta manera s’enterraven els excessos, la carnassa dels dies de Carnaval… Però quan a ciutats com Barcelona vam adoptar aquest costum, ho vam fer una mica més refinat: enterrant una sardina. Encara que, segons alguna interpretació (quasi freudiana…), la forma de la sardina es compara amb els genitals masculins i el seu enterrament representa l’època d’abstinència en la qual ens endinsem, la Quaresma. A la web de cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona trobareu més dades.

Enterrament de la sardina - Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Enterrament de la sardina – Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Però a l’hiperactivicat no ens volem abstenir de res, perquè aquests propers dies ens esperen moltes propostes per descobrir. Al sisè capítol de l’hiperactivicat a les ones emès des Boca Ràdio, amb en Carles Sanchez Beltran i jo mateixa (l’Alba Irigoyen Gómez) als micros, podreu escoltar una selecció ben variada de coses per fer. Llegiu o escolteu, remeneu, escolliu i sortiu de casa!

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-capitol-6_md_4105261_wp_1.mp3″ *Descarregar podcast “hiperactivicat a les ones”

Entrevistem al Gonçal Planas, frontman de Mi Capitán, banda que divendres es presentarà a la sala Bikini (av. Diagonal, 547, Bcn) amb el seu primer disc sota el braç. Faran de teloners de Sidonie i plegats inauguraran el cicle Curtcircuit’15. Celebrem l’entrada a l’Any Nou Xinès i gairebé ens ennuaguem empassant 12 litxis en directe; també us expliquem què passarà a la festa que han organitzat diferents entitats xineses i catalanes per dissabte 21 de febrer. Parlem del Festival ENMUT, que finalment podran celebrar el Matinal Ver-MUT al nou emplaçament, el Cinema Maldà (c/del Pi, 5, Bcn), un canvi amb el que creiem que surten guanyant; s’hi podran veure curtmetratges sense diàlegs ni veu en off. Cremem la “carn salada” i ens entrenem per menjar botifarres al Voti farra, boti farrot de La Garriga amb els Nyandú que presenten un BUM!, Fundación Tony Manero que estan de gira Superficial i acabem la nit amb l’electrònica dels garriguencs The J Tawers; l’organització corre a càrrec d’El Brou del Mestre. Però si us ve de gust fer el quemaco durant tot el dia, presenteu-vos La Garriga a partir de les 10 del matí, perquè hi haurà activitat a la Torre del Fanal, on trobareu una jornada reivindicativa de músics sense espai que demanen bucs d’assaig públics i autogestionats; s’hi faran xerrades, concert i un dinar popular, tot organitzat per l’associació de joves de La Garriga La Bordalla.

Al programa entrem en plena catarsi amb la companyia Cápsula Teatral, amb qui parlem d’“El Sibarita”, una adaptació del conte de Roald Dahl que estan a punt d’estrenar. Amb ells esbrinem les raons que els duen a voler portar a l’escenari una obra com aquesta i, alhora, descobrim la capacitat de Roald per descriure una societat dual que porta la doble moral per bandera, un reflexe de les obscuritats de l’ésser humà que tant poden ubicar-se als anys 50 (context del relat) com actualment. Al final ens deixen amb l’ai al cor amb el fragment que ens representen en rigurós directe… Com es resoldrà l’aposta? Per saber-ho, haureu de passar per la sala Jam Circus (c/Margarit, 44, Bcn) els diumenges de març o bé el 22 de febrer, dia de la preestrena, a les 8pm.

Cápsula Teatral a l'hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio - Imatge: Carles Sanchez

Cápsula Teatral a l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio – Imatge: Carles Sanchez

També us parlem d’algunes de les propostes que els hiperactius i hiperactives ens deixen al grup de Facebook, com per exemple el concert que la Tori Sparks i en Ramon Vagué de Calamento ens expliquen què faran conjuntament aquest divendres 20 de febrer al Casal Font d’En Fargues (Horta-Guinardó, Bcn). Si no hi podeu anar, no us preocupeu perquè l’endemà també estaran al vintè aniversari del cicle Barnasants tocant a L’Oncle Jack, museu del whisky i local de copes al centre de L’Hospitalet que aposta molt per la música en directe.

L’Elisabet Pujadó ens convoca a escoltar el jazz de l’Hugo Arán Trío a La Capella de Can Gambús, una masia a Sabadell, mentre fem el vermut diumenge al migdia. La Cristina Tomás ens convida a un Carnestoltes amb molt de swing que tindrà lloc divendres a la nit, al Merbeyé Cocktail Bar de Barcelona. Els amics de Brave Coast ens avisen que del 22 de febrer a l’1 de març podrem gaudir del Festival Hivernacle a Vilafranca del Penedès, amb un cartell on hi consten musicarros com l’Albert Pla amb Diego Cortés, en Nico Roig, Pont Saint Esprit, Mad’zelle, PD Pubilla i molts més. Això és un no parar!!!

Aquestes només són algunes de les moltes bones raons que la gent que no para ens proposa des de les xarxes més hiperactives. Entreu al grup de Facebook o busqueu-nos al Twitter i feu-nos saber tot el que passa!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Wrong Cops: una gamberrada d’en Quentin Dupieux

18 maig
Cartell de la pel·lícula 'Wrong Cops' de Quentin Dupieux

Cartell de la pel·lícula ‘Wrong Cops’ de Quentin Dupieux

Textures de vellut blau. Som al futur, el crim ha estat erradicat i un grup de polis corruptes es passa la llei pel forro. L’oficial Duke (Mark Burnham) és traficant de marihuana i la camufla dins de rates mortes per no aixecar sospites. En Renato (Eric Wareheim) fa abús d’autoritat afamat de veure pits. L’oficiala Holmes (Arden Myrin) no té escrúpols a l’hora de posar en risc la família per tal de fer-se rica. En David Dolores Frank (Marilyn Manson) no és una puta de carrer perquè “prostituir-se no està bé”. L’oficial Rough (Eric Judor) passa més hores amb el seu “organillo” Casio, buscant el “temazo” de les pistes de ball, que de servei. L’oficial Sunshine (Steve Little), que amaga una doble vida, carrega amb el “mort” a canvi de saldar deutes. El veí, que no és capaç de morir, i la música electrònica lliguen el fil argumental de tot el film.

Trajectòria delirant.Wrong Cops’ (2013) és la quarta pel·lícula de l’escriptor, compositor i director de cinema Quentin Dupieux, d’origen francès i resident a Califòrnia. Al 2007 es va endinsar en l’aventura cinematogràfica, parint el seu primer film, ‘Steak’, un reflex hiperbòlic de la misèria humana. Al 2009, va presentar ‘Rubber’, una comèdia d’horror sobre un pneumàtic assassí, un homenatge al sense-sentit. ‘Wrong Cops’ és un spin-off del seu anterior film, ‘Wrong’ (2012), comèdia on el sentimentalisme i l’absurdisme irònic en són protagonistes. Cap dels anteriors films ha estat estrenat a Espanya.

Quentin Dupieux, escriptor, compositor i director de cinema

Quentin Dupieux, escriptor, compositor i director de cinema

Surrealisme sense filtres. Dupieux retrata la corrupció policial de Los Ángeles mitjançant l’humor negre i la caricatura disbaratada. Tot i el to còmic, no és un film amable. La correcció política brilla per la seva absència i el freakisme pel seu protagonisme. El ritme trepidant, l’obscenitat omnipresent i l’actitud bufonesca dels personatges decadents arrosseguen l’espectador fins al final. La pel·lícula és una burla en sí mateixa, una provocació.

Amb Z de Zinema. Al pur estil Do It Yourself,‘Wrong Cops’ és un exemple de cinema realitzat amb pocs recursos i temps mínim. Cinema low cost fet a consciència, el que abans es coneixia com a ‘sèrie Z’. El rodatge es va dur a terme a Los Ángeles en tan sols 15 dies. Dupieux no se n’amaga i, amb intel·ligència, deixa testimoni a través de plans desenfocats i errors de raccord amb signes d’exclamació (atenció quan un dels polis surt de la banyera, després d’intentar-se suicidar).

Vestit fet a mida. Mentre Dupieux rodava ‘Wrong’, va quedar fascinat per la interpretació de Mark Durham fent el paper d’oficial Duke. El mateix li va passar amb en Jack Plotnick a ‘Rubber’. El cas d’en Marilyn Manson també va ser especial, ja que l’artista es va posar en contacte amb el director, fent-li conèixer l’admiració per la seva obra. I aquesta admiració es va convertir en recíproca, amb un Dupieux meravellat per la figura de Marilyn Manson, que més enllà del personatge excèntric que coneixem, sempre està endinsat en la creació de nous projectes artístics i explorant altres disciplines, com la pintura i la fotografia. Dins de les diferents maneres de treballar, el director troba la inspiració en els actors i, a partir d’aquí, escriu un guió entallat a l’artista.

El fil musical. La banda sonora original és un dels punts forts del film. No podria ser d’altra manera, sent que el seu director té una llarga trajectòria dins del món de la música electrònica. El coneixereu com a Mr. Oizo. L’any 1999 es va convertir en èxit de vendes a Europa amb el tema “Flat Beat”, fet servir en un anunci de televisió per a una coneguda marca de texans. Dupieux aprofita el seu film per llençar una crítica a la música dance estandaritzada i poc elaborada. També fa un petit homenatge a la figura del DJ, fent aparèixer alguns col·legues consagrats, com Flying Lotus o Diplo. La participació de Marilyn Manson com a actor secundari també posa en relleu la importància de la música en aquesta obra.

Estrena. La pel·lícula ‘Wrong Cops’ ha passat pel Festival de Cinema de Sundance, el Festival de Locarno, el Festival Internacional de Cinema de Sitges, el Festival du Film Américain de Deauville i L’Etrange Festival de París. Des del 9 de maig, es pot veure al cine-bistrot Zumzeig de Barcelona i a l’Espai Funatic de Lleida, distribuïda per Zumzeig Distibució. Si al top dels vostres directors teniu en David Lynch o en John Carpenter, si no us heu perdut cap de les pel·lis de la saga ‘Police Academy’, si sempre heu volgut ser com els agents de ‘Starsky & Hutch’ o si heu reproduït més d’una vegada el viceoclip “Sabotage” que Spike Jonze va realitzar pels Beastie Boys, teniu una cita pendent amb ‘Wrong Cops’.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text: Alba Irigoyen

‘Una pistola en cada mano’, comèdia subtil de traç fi

9 des.

No sé ben bé com vaig arribar a la pel·lícula Ficció, de Cesc Gay, però el fet és que després d’haver vist aquest film que explica tan bé el que no se sol explicar amb paraules, allò que passa sense que es noti, em vaig enganxar a l’estil del director i coguionista.

'Una pistola en cada mano', el nou film de Cesc Gay

‘Una pistola en cada mano’, el nou film de Cesc Gay

Una pistola en cada mano és al revés: escrita amb molt mala llet però des de la comèdia, la gràcia es troba en allò que diuen els personatges, homes i dones en la crisi dels 40 en plena crisi global: “Yo soy un desgraciado global”, diu Eduard Fernández en un moment donat. Són persones que es troben en situacions més o menys difícils o fàcils, depèn de amb què es compari… Una part de mi hi era, allà, a aquell lloc on s’arriba i no era així: i és que “no te dan ni un manual de instrucciones”.

Amb aquesta pel·li i A la ciutat ha aconseguit que l’hagin comparat amb Woody Allen. Alguna coseta hi ha, com ara el tractament dels diàlegs, la construcció d’uns personatges que ens mostren les seves neures particulars amb tota naturalitat i una cosa que m’encanta: reconèixer els llocs on es graven les escenes: la Diagonal, el Turó Parc, el carrer Princesa… Ah, i aquests diàlegs nus, amb silencis, dubtes, sense aquella banda sonora musical tan sobreutilitzada en el cinema, que et condueix el pensament. Aquí zero música, només entre escena i escena, que gran, que difícil!

La qüestió és que trobo que amb aquesta pel·lícula el nivell no ha baixat, però sempre em quedaré amb aquella Ficció tan intensa. I amb l’experimentalíssima VOS.

No em cansaré d’anar-ho dient: aquí tenim talent!

Text: Blanca Pi

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!