Tag Archives: art

Sants i ateus, tocats per la primavera

25 març

Ja teniu plans per aquesta Setmana Santa? Nosaltres tornem fins al nostre campament base, Boca Ràdio, per proposar-vos dues opcions ben diferents! La primera: us convidem a marxar fins a les terres d’Olot (La Garrotxa), a on trobareu el Museu dels Sants. L’Eduard Bech, tècnic de Museus d’Olot, ens endinsarà a aquesta indústria tan específica i característica olotina, la imatgeria religiosa. Però, si us quedeu a Barcelona, us donem una opció ben oposada: Cançons Atees i altres textos similars per al nostre estimat Javier, l’homenatge a Javier Krahe que ha organitzat el Barnasants. En parlem amb en Pere Camps, director del festival, i també recordem anècdotes i trets que feien, del Javier, algú tan especial i, de les seves cançons, una obra a compartir i recordar per sempre. Escolteu-nos i deixeu-vos contagiar per la primavera, com nosaltres, que hem sortit de casa hiperrevolucionades!

Descarregar programa

54cfb0f0682e7_Àmbit 1- Peça 1

Taller El Arte Cristiano (1896-1906) – Imatge: Arxiu Comarcal de la Garrotxa

Si vas a Olot, saps que els volcans i la Fageda d’en Jordà són visites obligades. El que no tens tan present és que aquesta ciutat és terra d’artesanes i que moltes de les peces que, aquests dies, llueixen a les processons de tota la península tenen denominació d’origen: Olot. La indústria de la imatgeria religiosa ha alimentat a moltes famílies durant més de 100 anys; ho segueix fent a menor escala, però el sector ha hagut d’adaptar-se a moltes crisis. El Museu dels Sants no mira de convèncer a ningú, tan sols és un fidel retrat de la història d’un art i ofici sense precedents. I pocs hereus del gremi que segueixin tirant del carro…

IMG_20160325_215544

Museu dels Sants – Imatge: Alba Irigoyen

Escoltar l’Eduard Bech és descobrir una activitat econòmica i artística, que ha dut el nom d’Olot per tot el món. Amb ell, ens endinsem a una cultura protegida pels volcans, que ha passat de venerar els sants a venerar els gegants.

576_1401645608_125_Aniversari_Gegants_Olot_foto_Adria_Costa_2014-

125 anys dels gegants – Imatge: Adrià Costa per a Nació Digital

Però som d’esperit ateu. Per això, posem una mica de Cançons Atees a la nostra Setmana Santa, perquè, en aquesta vida, no tot és resar… Ni follar! Això ens cantava Javier Krahe, la darrera vegada que va passar pel Barnasants, al 2015, i el que ell diu va a missa. I nosaltres, que no sabem viure sense… música (!), no ens perdrem la festa per recordar-lo que en Pere Camps i les companyes del festival de cançó d’autor Barnasants han preparat per Dissabte Sant: el 26 de març, a les 21.00 hores. Serà a la sala Luz de Gas de Barcelona i ens hi trobarem amics, amigues, la banda que acompanyava en Javier i el públic que no es va perdre els concerts d’aquest artista al llarg de 19 edicions de festival. O en van ser 20? Escolteu la segona part de l’hiperactivicat a les ones; de la mà i veu d’en Pere (a partir del minut 35), ens endinsem en l’òrbita Krahe: sentit comú, sorna i bufetades musicals contra les absurditats del món estrany que trepitgem, on “les úniques esglésies que il·luminen són les que paguen el rebut de la llum”.

canat

La banda sonora corre a càrrec de: Vivaldi, Senior i el Cor Brutal, Tortellinis, Ovidi al cub (David Fernàndez, David Caño i Borja Penalba), Pere Camps i Javier Krahe.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agón, David LaPlage, Alba Irigoyen

 

 

Anuncis

La cultura transforma!

19 oct.

Som fans de la cultura perquè ens entreté i ens fa persones felices però, també, perquè creiem que és una eina molt efectiva per millorar el que ens envolta. Qualsevol escenari, sigui a peu de carrer o a metre i mig de terra, és un altaveu per dir les coses tal com són, emocionar-nos, fer-nos obrir els ulls i els porus, reunir gent, motivar-nos per fer coses i deixar d’esperar a què siguin els altres els que canviïn les regles del joc. Un petit gran exemple ha estat el Festival Esperanzah! 2015, que acabem de viure aquest cap de setmana (16, 17 i 18 d’octubre) al Parc Nou del Prat de Llobregat, on la reflexió, l’oci, la gastronomia, la música i les arts escèniques, les reivindicacions socials, l’economia solidària, la implicació dels veïns, veïnes i entitats, la transversalitat, els valors i molt més es troben des de 2009. Accions locals que demostren que un món sostenible és factible. Necessari.

Per a què segueixin passant coses cal saber que passen, recolzar-les, involucrar-se, ser-hi, provocar-les i, sobretot, gaudir-les. Amb aquest objectiu, des del nostre humil altaveu hiperactiu, us explicarem un seguit de motius per sortir de casa per als propers dies, molts d’ells nascuts de les ganes de transformar el que ens envolta.

I ara… anem per feina! Comencem nova temporada de l’hiperactivicat a les ones i ho fem amb equip renovat i ampliat: l’Adri Garcia a les vies de so i en Miki Benages compartint micro amb mi, l’Alba Irigoyen. Tornem a Boca Ràdio, per seguir fent propostes mooolt decents i convidar-vos a sortir de casa cada dia. Els fidels de Boca Ràdio reconeixereu en Miki, la veu del programa Poti Poti Musical. Doncs ara, podreu seguir el bon criteri musical del Miki dins l’hiperactivicat a les ones. Ja podeu cordar-vos les vambes, posar set mudes a la bossa i dir adéu a casa, perquè jo us duré a les places, carrers i racons on passin coses, i amb en Miki passareu cada nit a una sala de concert. Algun dia ho farem a la inversa, algun altre rodolarem per les muntanyes i, potser, un altre ens perdrem entre els núvols…

Tenim més novetats. L’hiperactivicat té sentit per tots i totes vosaltres, perquè el construïu amb els vostres projectes i propostes. Aquesta nova temporada activem l’hiperactivaveu, el proposador cultural autodinàmic. Això! Val, doncs què heu de fer per participar? Molt fàcil! Feu una nota de veu (amb el mòbil està xupat) presentant-vos (si voleu) i afegiu la vostra proposta cultural a una setmana vista, com a mínim. Tot seguit, ens la feu arribar a noparis@hiperactivicat.info. Poden ser coses que feu vosaltres directament o, senzillament, que us agradin. Quant més detalleu l’activitat i amb més il·lusió ho expliqueu, més muntanyes i Mahomes sereu capaçxs de moure!

Au, bah! Que ja tenim ganes de compartir amb vosaltres els següents plans per gaudir al llarg de la setmana del 19 al 25 d’octubre. Doneu al play i hiperactiveu-vos! Sota del reproductor, trobareu la llisteta de plans seleccionats, però no deixeu d’escoltar-nos, perquè us ho expliquen els mateixos protagonistes i diuen coses ben interessants. Preneu nota a l’agenda i ens hi veiem!

Descarregar programa

Setmana del 19 al 25 d'octubre: selecció de plans hiperactivicat

Setmana del 19 al 25 d’octubre de 2015: selecció de plans hiperactivicat

Seccions del programa:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara sí que no teniu excusa… Sortiu de casa! I si sabeu més coses que passin, compartiu-les al grup més hiperactiu del Facebook o busqueu-nos a la resta de xarxes.

Redacció: Alba Irigoyen Gómez

Ràdio: Miki Benages, Adri Garcia i Alba Irigoyen

En clau de dona activa

5 març

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El darrer programa de l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio l’hem volgut dedicar a les dones, tant si treballen com si no, perquè creiem que encara ens queda molt per fer fins aconseguir el nostre lloc en aquest món. Els propers dies esdevindran un munt d’activitats, en rescatem algunes que ens semblen prou interessants, no obstant, ho fem convençudes que aquesta tasca de visibilització no és feina d’uns dies… Cada un dels 365 dies de l’any és 8 de març.

Descarregar programa

Mentre ens llegiu, us convidem a escoltar aquesta vuitena entrega de ràdio tan especial, amb en Carles Sanchez Beltran al so i servidora, l’Alba Irigoyen Gómez a la veu. Sentireu a parlar de teatre (ben pujat de to), d’un concurs de relats eròtics, de soul & pop, d’una exposició multidisciplinar i de la presentació d’un nou segell discogràfic. Hi haurà veus del públic (que ens encanta tenir-les en compte perquè creiem de ple en el boca-orella); hi intervindran els protagonistes; tindrem música en directe (encara estem extasiades…) i posarem algun punt sobre la i, perquè no tot són flors i violes!

sexulas

Escalfem motors amb Séxulas, una obra de Vola’N Teatre que podreu veure fins al 25 de març al Teatre Llantiol de Barcelona. Parla del sexe de les dones, des d’un punt de vista fresc i descarat, sense pèls a la llengua. En parlem amb en Manel Fernández, responsable d’IGerExperience, una plataforma sorgida a partir d’Instagram que els hiperactius i hiperactives amants d’explicar coses que feu (sortides, teatre, concerts…) a través de la fotografia no us podeu perdre! En Manel ens ho explica amb detall i també ens fa treure la bufanda parlant-nos de Séxulas, la darrera IGerExperience. Aquí podeu veure algunes imatges recollides de l’experiència.

fem1

Carreguem piles escoltant bon soul & funk fet a casa per parlar en Femení Singular amb en Ferran Amado, l’ànima de Blackcelona (música negra feta a Barcelona) que ha fet la selecció de cantants que divendres 6 de març ens faran viure una nit de soul molt singular a la sala City Hall Barcelona, dins del cicle Curtcircuit. Les Soul Sisters Blackcelona són la Koko-Jean Davis (The Excitements), la Marina Torres (Marina BBface & The Beatroots), l’Ster Wax (Wax&Boogie), la Leila (amb la que el Locutor Suplent de ben segur que hiperventilarà…), l’Izah, la Clara Dini (ex The Black Beltones, B-Funk) i la Laia Soulvador (ex JizzyFree, Motherfunkers). Aquesta trobada de luxe comptarà amb l’acompanyament de The Slingshots i després ens en anirem de festa al Marula Cafè!

fem2

Mentre escoltem la Marion Harper, aprofitem per recordar que l’endemà, el 7 de març, les Pop Queens faran vibrar la [2] de la sala Apolo, en la segona sessió del Femení Singular dins del Curtcircuit. Aquest cop, la selecció corre a càrrec de Lizardqueen Music. Les queens seran la Marion Harper, la Louise Sansom & Núria Monés (Animic), la Joana Serrat, la Maïa Vidal, la Carla, la Gemma Humet i la Maika Makovski.

venus

L’entrevista amb la Laura Otero, comissària de l’exposició Venus Segrestada (que veurà la llum el proper 12 de març a l’Espai Jove Boca Nord) ens fa molta il·lusió (i no té res a veure que qui escriu aquestes paraules estigui seleccionada per formar-ne part, tot i que és un honor). Ens agrada perquè és un bon exemple per demostrar que, amb ganes, totes podem aportar el nostre granet de sorra per millorar la nostra parcel·la. Venus Segrestada pretén fer reflexionar vers el nostre lloc com a dones en aquest món a través de diferents expressions artístiques, tant a les que hem presentat alguna obra en diversos formats com a les que vinguin a veure-ho. Però hi ha més història. Us convido a escoltar la Laura, que us ho explica amb més detall, i a l’Albert Bataller, un dels participants a l’exposició amb l’obra “Diaris Filmats”, que ens apropa a l’experiència com a tallerista de videoart amb dones grans de Nou Barris que despullen les seves inquietuds i pensaments davant la càmera.

cartel14marzo

Al final del programa rebem una visita molt especial, la Paula Sendim i l’Izä, dues de les cantants que dissabte 14 de març participaran al concert-presentació del segell discogràfic Dona Cançó, al nunArt Guinardó. Per entrar en matèria, connectem amb l’Alicia Martel, que des de fa uns anys forma part de l’organització de trobades Dona Cançó, on cada setmana (ara passarà a fer-se mensualment) artistes de diverses disciplines mostren el seu talent a diferents espais del Raval. L’Alicia ens explica com va sorgir la necessitat d’unir forces i crear un nou segell discogràfic en clau de dona, en el qual hi participen la Paula i l’Izä. Elles ens parlen dels seus treballs englobats en aquest segell i la seva bona experiència en comú. Però també ens posen la mel als llavis per no perdre’ns el que passarà el 14… I què bé ho fan!

iza-paula

Si voleu saber què és la “pell de gallina”, no us podeu perdre el final del programa, on la Paula Sendim ens fa carícies amb la cançó en directe Ja ho saps, del seu primer disc “Començar” (amb el segell Dona Cançó presenta el segon disc: “És difícil fer-ho fàcil”). L’Izä ens encén la flama amb Esta ciudad, una cançó que la gaditana va escriure quan va aterrar a Barcelona, l’any 2010; amb el nou segell presenta “La llama”, el seu darrer disc en solitari. A nunArt també hi actuaran TroffaHamra y Los Mechonesles tres propostes amb llurs bandes, i la mateixa Alicia Martel, que ens desvetllarà temes inèdits del seu futur treball, “Sincrodestino”.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Avui, Nit de Circ!

16 des.

És dimarts i a la ciutat passen coses boniques, sí! La cita amb el sofà la deixem per un altre dia, perquè avui ens posem el nas de pallasso i ens en anem a la carpa del Circ Raluy, que fins l’1 de març la tenim al Moll de la Fusta de Barcelona. Però per què avui? Perquè és la gran Nit de Circ! Durant una hora i mitja gaudirem d’espectacles i també coneixerem els Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya. Si voleu saber els nominats, a la web de la revista d’arts de circ Zirkòlika podeu veure qui són. Per als que vingueu aquesta nit, les portes obriran a les 19.00 hores, a les 19.50 hores començaran els espectacles i a partir de les 21.30 hores, esbrinarem qui són els guardonats. La gala serà conduïda pel multifacètic Xavier Erra i hi intervindran artistes com el clown Leandre, l’indomador d’animals Animal Religion, la Cia La Tal, Circo Afiliado, el professor Vladimir Odoroff que ens portarà la màgia des de Rússia, el grup Sakapatú perquè aquesta edició la gala vol donar relleu a la música de circ i moltes coses més.  A la sortida ens trobarem paradetes amb propostes molt saludables per sopar.

Cartell Nit de Circ 2014 - Disseny: Jorge Ochagavía

Cartell Nit de Circ 2014 – Disseny: Jorge Ochagavía

Aquests premis estan impulsats per la revista Zirkòlika, l’única revista especialitzada en les arts de circ del país. Tant els continguts de la revista com els premis són un reconeixement a un sector creixent i amb una qualitat excel·lent, però que encara es considera el germà petit de les arts. Esdeveniments com aquest serveixen per deixar palès l’estat del món de la cultura, amb humor i sensibilitat, però ben clavat. Enguany, trobarem moments de crítica i ironia per a noves normatives que afecten els espectacles de circ. Per altra banda, la revista compleix el seu desè aniversari i una de les noves aventures que ha engegat és obrir la primera botiga d’art i circ de la ciutat, Papallona Circus Arts Shop, que trobareu a l’avinguda Francesc Cambó, 30-36; una visita que val la pena i més en aquestes dates nadalenques si voleu ser originals. Així, doncs, aquesta nit tenim moltes coses a celebrar!

La semana passada, la Nit de Circ va ser la protagonista dels “plans combinats” que cada dimecres presentem al programa de BOCA Ràdio “Aquesta nit només canten per mi”. Vam tenir el luxe d’entrevistar el director de Zirkòlika i impulsor de la gala, en Vicente Llorca. Descarregueu el podcast i us posareu al dia abans de venir aquesta nit (ho podeu escoltar a partir del minut 40, aproximadament).

*Info bàsica: 

NIT DE CIRC

Dia: 16 de desembre, a partir de 19.00 hores.

Lloc: Carpa del Circ Raluy (Moll de la Fusta, metro Barceloneta L4).

Entrades: anticipades (amb descompte) a Ticketea i a la botiga Papallona Circus Arts Shop (fins les 15.00 hores d’avui); a taquilla (descompte per als clients del BBVA i si formeu part de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya).

Text: Alba Irigoyen

 

Prostíbul poètic en primera persona

26 set.
SuperLoveHotel La França - Imatge: Alba Irigoyen

SuperLoveHotel La França – Imatge: Alba Irigoyen

Em citen al meublé La França, dijous 25S a les 19.30 h. Un cop hi sóc, ningú em pregunta, ja saben al que vinc. Em fan baixar, amb certa discreció, per una escala que dóna al saló. A l’entrada hi ha un llit immens que serveix de photocall per als còmplices.

Llit photocall - Imatge: Alba Irigoyen

Llit photocall – Imatge: Alba Irigoyen

Unes mans amb guants de reixa se m’enduen fins al nucli de la festa: el ‘Pianobar’ de Don Ostra! Un vell piano transformat en bar mòbil, uns músics esdevinguts barmen; notes que es beuen, copes que s’escolten… Ara fan rock’n’roll, ara demano un ginger ale, ara sona bossa nova, ara brindem amb cava, ara swinguen un negroni… Jo no prenc whisky, però al cambrer de patilles llargues i gruixudes li demanaria que em fes lliscar, de banda a banda del pianobar, un got amb gel al pur estil Far West! Fosa a negre.
Pianobar - Imatge: Alba Irigoyen

Pianobar – Imatge: Alba Irigoyen

…De sobte, sona Black and Tan Fantasy -de Duke Ellington- i en Boris Vian m’explica com combina les notes amb els licors i aromes al seu pianòctel… Passo pàgina i la fantasia la projecto en les paradetes de complements i llenceria. Segueixo tafanejant fins que, darrere d’una cortina, descobreixo les XConfessions d’Erika Lust.
XConfessions d'Erika Lust - Imatge: Alba Irigoyen

XConfessions d’Erika Lust – Imatge: Alba Irigoyen

Em miro els somriures dels i de les voyeurs però, de seguida, me’n torno on hi ha tothom. Trec la càmera i començo a disparar. A mi també m’ho fan, m’agrada que m’observin amb un objectiu.
Professionals - Imatge: Alba Irigoyen

Professionals – Imatge: Alba Irigoyen

Arriba el moment. M’apropo a una de les noies del bordell i li dic a cau d’orella: et vull a tu. M’agrada el seu look de núvia vintage. Seguim la Madame Taxi i el seu bastó imponent fins a una habitació privada. La porta queda tancada i la núvia mira de crear un clima íntim i relaxat. Em fa estirar al llit i em pregunta què m’agrada, què vull que em faci. M’agrada el francès, però a mesura que xerrem li demano italià, que és el que se li dóna millor… Em fa cloure els ulls i comença. La sento per totes les parts del cos. És delicada i dolça fent-ho. Aconsegueix que se’m posi la pell de gallina. Mullo el coixí. Arriba la fi.

En privat - Imatge: Alba Irigoyen

En privat – Imatge: Alba Irigoyen

Obro el ulls i me’ls eixugo. Li demano què m’ha fet i em diu que l’emotiva cançó en italià (ella és italiana) que m’ha cantat és la mateixa que li dedicava cada nit al seu nadó, durant el temps que l’ha tingut malalt a l’hospital. Li pregunto pel petit i em diu que ja es troba bé, com no podia ser d’altra manera amb aquesta veu. El poder de la música és brutal. M’explica que la resta de professionals fan poesia viva per als clients, però que ella canta perquè és el que li surt de l’ànima. I jo li ho agraeixo. Pago el servei (una fitxa pel valor de 2,5 euros) i ens acomiadem càlidament.

Núvia vintage - Imatge: Alba Irigoyen

Núvia vintage – Imatge: Alba Irigoyen

Copa, mitja i lliga. Transparència, transgressió i poesia. Això és Prostíbulo Poético Barcelona, el plaer de l’art sense barreres. Passeu i sentiu-lo intensament. No us perdeu propers esdeveniments d’aquest col·lectiu artístic, que la seva clientela fixa diu que això tan sols ha estat un petit tast!

*Al Flickr de l’hiperactivicat podeu trobar més fotos de l’esdeveniment i en aquest altre enllaç, la fitxa artística del col·lectiu.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Imatges: Alba Irigoyen Gómez

L’art i el pensament contemporani de la revolta. Exposició “Jo em rebel·lo, nosaltres existim”

5 nov.
Entrevistes a persones mobilitzades per a una societat més justa.

Entrevistes a persones mobilitzades per a una societat més justa.

Hem d’aplaudir una iniciativa totalment compromesa amb els nostres dies: l’exposició Jo em rebel·lo, nosaltres existim de la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac. Fins el 14 de desembre es pot visitar aquesta mostra composada per obres d’artistes i col·lectius d’àmbits molt diferents als quals els uneix un mateix objectiu: lluitar per una societat més justa i ètica.

A través de la creació audiovisual, de la reflexió i de l’exposició d’idees engrescadores, els 26 artistes, pensadors/res i col·lectius convidats interpel·len els espectadors perquè es mobilitzin, esdevinguin actors dels nostres temps i cridin ben fort sí que es pot.

Videoart de Jordi Trullàs, amb l'ull de Ester Quintana com a protagonista.

Videoart de Jordi Trullàs, amb l’ull d’Ester Quintana com a protagonista.

Què podem aprendre en aquesta exposició?

  • Que cada desnonament és una tragèdia per a tothom.
  • Que els mossos, pagats per tota la població, són un instrument al servei del poder que té com a principal objectiu preservar un sistema econòmic i social dissenyat per i per a una minoria privilegiada.
  • Que la censura no ha desaparegut mai en plena “democràcia”.
  • Que la justícia pot ser lenta de reflexes i amb la moral força distreta, però si una cosa no és és cega.
  • Que la ciutadania, el 99% de la població, està en guerra contra un poderós, organitzat i multinacional 1% (males veus diuen que estem perdent la guerra, però encara som a temps de fer girar la truita).
  • Que un altre model de societat i d’economia és possible, malgrat que se’ns miri amb benevolència paternalista quan ho diem.
  • Que potser cada dia se’ns mira amb menys benevolència i amb més preocupació quan diem la frase anterior.
L'Institut Cartogràfic de la Revolta proposa un mapa que situa sobre el mapa de Catalunya les revoltes pacífiques dutes a terme. També proposa una nova nomenclatura als municipis del territori.

L’Institut Cartogràfic de la Revolta situa sobre el mapa de Catalunya les revoltes pacífiques dutes a terme fins ara.

A l’exposició val la pena anar-hi amb tranquil·litat i detenir-se una estona a cada proposta. Si no podeu apropar-vos a la Fundació Palau i Fabre abans de mitjans de desembre, us aconsellem que visiteu el web del museu i doneu un cop d’ull als projectes dels col·lectius i artistes convidats.

No us perdeu La Síndrome de Sherwood, la participació de Núria Güell.  L’artista i investigadora fa pública una controvertida tesina redactada per un alt càrrec dels mossos, en la qual es proposen uns protocols d’actuació en cas de manifestacions antistema. Sovint, les idees que llença aquest al alt càrrec van en contra de la llei. La publicació d’aquest treball ha provocat molta polèmica; tanta, que va ser censurada en una exposició programada en un museu de Mollet del Vallès.

 

Text i imatges: Albert Navarro

"El efecto mariposa" de El Roto

“El efecto mariposa” de El Roto

Madoz, enginy i poesia

30 jul.

“La bellesa, si és que apareix en la meva obra, no és un objectiu primordial. El que sí que persegueixo és la reflexió que el públic pot fer de l’entorn en què vivim a partir d’unes imatges.”

Chema Madoz

Exposició 'Chema Madoz. Ars Combinatoria' a La Pedrera - Imatge: Alba Irigoyen

Exposició ‘Chema Madoz. Ars Combinatoria’ a La Pedrera – Imatge: Alba Irigoyen

Impacte. La llibertat d’un núvol atrapada en una gàbia. Els cordills entrelligats d’un parell de sabates. La clau que és alhora pany. El guant de pell que es tanca com un moneder. El contrast d’ombra i llum del plec del pantaló paral·lel al mateix efecte en la cantonada de la paret. El perfum glamurós que acaba esdevenint xeringa. Dues agulles de cabell que fan l’ull i la llàgrima. La cullera amb ombra de forquilla. La tapa de desguàs transformada en birret. El fils delicats que juguen a ser líquid. Les gotes d’aigua que encaixen com un puzle. El luxós collaret de perles que exerceix de forca. Exposar-se a l’univers Madoz, el món dels objectes impossibles (o no…), excita les neurones.

Resultat. Fotografia? Poesia? Enginyeria? Què és Chema Madoz? Chema Madoz és imaginació, idea, creació, procés, investigació, experimentació, perseverança, obsessió, paradoxa, el contingut pel continent i viceversa, simbologia, concepte, abstracció, minimalisme, ironia, joc, subtilesa, llum, ombra, blanc i negre, transformació, deformació, descontextualització, escultura, imatge, surrealisme, estètica, simetria, veritat, dubte, lucidesa, perfecció, intel·ligència, reflexió. Art. Combinació. Chema Madoz és fotografia, poesia i enginyeria. Chema Madoz és revelació. Únic.

Exposició. “Chema Madoz. Ars combinatoria” han estat més de setanta peces, seleccionades entre l’extensa obra de l’artista per la comissària Oliva María Rubio, que fins al 28 de juliol han provocat el diàleg amb tots els espectadors i espectadores que ens hem apropat a La Pedrera per descobrir l’imaginari de Chema Madoz, un univers inquietant en fase expansiva des de finals dels anys 80. És més, m’atreveixo a afirmar que bona part dels privilegiats que hem recorregut l’exposició hem estat abduïts per aquest univers… Ara formem part del món on l’impossible és possible, del món on tot és qüestionable, del món del res és el que sembla, del món que trenca amb l’establert. Del món que jo construeixo.

Chema. José María Rodríguez Madoz va néixer l’any 1958 a Madrid. Va estudiar Història de l’Art i Fotografia. El seu treball ha estat exposat a molts països i moltes de les seves fotografies es fan servir per portades de llibres, revistes i per la publicitat. L’any 2000 va ser reconegut amb el Premi Nacional de Fotografia. Al llarg de la seva trajectòria, per les seves mans han passat Olympus, Nikon F3, Bronica i Mamiya, però sembla que l’idil·li que més perdura és amb una Hasselblad. Al documental que es projectava a l’exposició, l’artista explicava que es va iniciar a la fotografia sense ser molt conscient, en un principi, que aquesta activitat acabaria sent la seva vida: senzillament es va comprar una càmera per fotografiar les seves vacances, però aquí es va adonar que a més d’endur-se el record en forma d’imatge, aquestes podien servir per expressar-se més enllà, creant un llenguatge propi. En els inicis, les fotografies tendien a ser exteriors, però poc a poc va anar migrant cap a la fotografia d’estudi, un “laboratori” on els objectes pateixen transformacions i queden fixats en dues dimensions per sempre més. La fotografia és el fi. L’objecte és el mitjà. El resultat de les obres de Madoz és sorprenent, però no menys que el procés que segueix per aconseguir l’objectiu que en un moment donat visualitza al seu cap. Una tasca d’investigació complexa. Una tasca de trucar a moltes portes. Una tasca que en més d’un moment implica que se’l mirin pensant que no hi toca. Però i tant que hi toca. Toca amb una lucidesa extraordinària. Sap el que vol i ho aconsegueix. O no. I quan és així, n’aprèn. I a partir d’aquí, avança.

Poesia visual. El paral·lelisme entre Joan Brossa i Chema Madoz és inevitable, donada la concepció de l’objecte en l’obra d’ambdós. Així doncs, un dia o altre, els seus camins s’havien de creuar. Com a resultat va sorgir ‘Fotopoemario, 12 fotografies acompanyades de 12 poemes. Però val a dir que el procés de creació va ser invers a la tònica general; habitualment, la imatge es crea a partir del text, doncs en aquest cas, Madoz enviava les imatges a Brossa, a partir de les quals el poeta s’inspirava per escriure els poemes. A l’exposició estava inclòs aquest interessant exercici creatiu, que va veure la llum l’any 2003, 5 anys després de la mort de Joan Brossa. Amb motiu de l’Any Espriu, l’exposició també recuperava el poemari ‘Per al llibre de salms d’aquests vells cecs’, 40 haikus acompanyats de les imatges de Chema Madoz que contribueixen a construir Sinera, el món mític on Salvador Espriu emmarca les seves obres.

I fins aquí la imatge que he pretés evocar-vos a través de les paraules. Ara és hora de jugar a construir el nostre món.

*Mentre aneu construint, gaudiu i amplieu la info sobre Madoz:

Text: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!