Tag Archives: Fira

La cultura transforma!

19 oct.

Som fans de la cultura perquè ens entreté i ens fa persones felices però, també, perquè creiem que és una eina molt efectiva per millorar el que ens envolta. Qualsevol escenari, sigui a peu de carrer o a metre i mig de terra, és un altaveu per dir les coses tal com són, emocionar-nos, fer-nos obrir els ulls i els porus, reunir gent, motivar-nos per fer coses i deixar d’esperar a què siguin els altres els que canviïn les regles del joc. Un petit gran exemple ha estat el Festival Esperanzah! 2015, que acabem de viure aquest cap de setmana (16, 17 i 18 d’octubre) al Parc Nou del Prat de Llobregat, on la reflexió, l’oci, la gastronomia, la música i les arts escèniques, les reivindicacions socials, l’economia solidària, la implicació dels veïns, veïnes i entitats, la transversalitat, els valors i molt més es troben des de 2009. Accions locals que demostren que un món sostenible és factible. Necessari.

Per a què segueixin passant coses cal saber que passen, recolzar-les, involucrar-se, ser-hi, provocar-les i, sobretot, gaudir-les. Amb aquest objectiu, des del nostre humil altaveu hiperactiu, us explicarem un seguit de motius per sortir de casa per als propers dies, molts d’ells nascuts de les ganes de transformar el que ens envolta.

I ara… anem per feina! Comencem nova temporada de l’hiperactivicat a les ones i ho fem amb equip renovat i ampliat: l’Adri Garcia a les vies de so i en Miki Benages compartint micro amb mi, l’Alba Irigoyen. Tornem a Boca Ràdio, per seguir fent propostes mooolt decents i convidar-vos a sortir de casa cada dia. Els fidels de Boca Ràdio reconeixereu en Miki, la veu del programa Poti Poti Musical. Doncs ara, podreu seguir el bon criteri musical del Miki dins l’hiperactivicat a les ones. Ja podeu cordar-vos les vambes, posar set mudes a la bossa i dir adéu a casa, perquè jo us duré a les places, carrers i racons on passin coses, i amb en Miki passareu cada nit a una sala de concert. Algun dia ho farem a la inversa, algun altre rodolarem per les muntanyes i, potser, un altre ens perdrem entre els núvols…

Tenim més novetats. L’hiperactivicat té sentit per tots i totes vosaltres, perquè el construïu amb els vostres projectes i propostes. Aquesta nova temporada activem l’hiperactivaveu, el proposador cultural autodinàmic. Això! Val, doncs què heu de fer per participar? Molt fàcil! Feu una nota de veu (amb el mòbil està xupat) presentant-vos (si voleu) i afegiu la vostra proposta cultural a una setmana vista, com a mínim. Tot seguit, ens la feu arribar a noparis@hiperactivicat.info. Poden ser coses que feu vosaltres directament o, senzillament, que us agradin. Quant més detalleu l’activitat i amb més il·lusió ho expliqueu, més muntanyes i Mahomes sereu capaçxs de moure!

Au, bah! Que ja tenim ganes de compartir amb vosaltres els següents plans per gaudir al llarg de la setmana del 19 al 25 d’octubre. Doneu al play i hiperactiveu-vos! Sota del reproductor, trobareu la llisteta de plans seleccionats, però no deixeu d’escoltar-nos, perquè us ho expliquen els mateixos protagonistes i diuen coses ben interessants. Preneu nota a l’agenda i ens hi veiem!

Descarregar programa

Setmana del 19 al 25 d'octubre: selecció de plans hiperactivicat

Setmana del 19 al 25 d’octubre de 2015: selecció de plans hiperactivicat

Seccions del programa:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara sí que no teniu excusa… Sortiu de casa! I si sabeu més coses que passin, compartiu-les al grup més hiperactiu del Facebook o busqueu-nos a la resta de xarxes.

Redacció: Alba Irigoyen Gómez

Ràdio: Miki Benages, Adri Garcia i Alba Irigoyen

Anuncis

Concurs: Vine a la FiM Vila-seca per la cara… i per la música!

8 maig

Aquest 2014, la Fira de Música al Carrer de Vila-seca arriba a la seva 15ª edició! Fites com aquesta es mereixen celebrar-ho tirant la casa per la finestra i, per això, la FiM Vila-seca i l’hiperactivicat us convidem a passar un cap de setmana ple de música, una oportunitat excel·lent per conèixer els grups del demà!

Cartell de la FiM Vila-seca 2014

La FiM Vila-seca tindrà lloc els dies 16 i 17 de maig. Comença el bon temps, fan ganes de passejar sota el solet i compartir bona música pels carrers! Tot això i més ho podreu fer aquests dies a Vila-seca, una experiència realment enriquidora, on el bon rotllo i l’amistat són presents a qualsevol racó d’aquesta vila, amb la possibilitat d’escoltar gairebé 50 bandes musicals. Us ho expiquem des de l’experiència, el nostre primer cop va ser l’any passat i d’ençà que la fira ens té el cor robat. Si us estimeu la música i tots els professionals que envolten una de les activitats més belles del món, no us ho podeu perdre! Durant aquests dies, els carrers de Vila-seca conviden a què melòmans i músics vagin agafats de la mà, a descobrir, a innovar, a veure tot de propostes arriscades i emocionants que no són fàcils de trobar a altres festivals. Veniu, exploreu i gaudiu! I no us perdeu l’entrevista que hem fet al director artístic de la fira, en Kike Bela, amb qui hem fet tot un repàs dels 15 anys de FiM Vila-seca.

Si voleu passar una nit a la FiM Vila-seca per la cara, us engresquem a participar al següent concurs. Tanqueu els ulls i feu un viatge a la fira de l’any que ve… Quina banda de música emergent us agradaria veure a la FiM Vila-seca 2015? Grups de música que facin alguna cosa original, propostes musicals que cregueu que tothom ha de conèixer, artistes coneguts que tenen un projecte paral·lel per descobrir… Penseu, recordeu, pregunteu, investigueu… i ens ho envieu al correu noparis@hiperactivicat.info, amb l’assumpte “CONCURS VILA-SECA”. Teniu temps fins dilluns dia 12 de maig a les 12 hores. El guanyador o guanyadora serà informat per correu electrònic. I aprofiteu a feu-vos seguidors i seguidores de l’hiperactivicat al Facebook, al Twitter i a l’Instagram per estar assabentats de tot el que anem compartint!

I, ara, la cosa bona! Participant al concurs podeu optar al següent premi:

  • 1 nit d’hotel per a dues persones (habitació doble amb esmorzar de bufet lliure inclòs) per divendres 16 de maig a l’Hotel Terramarina****
  • Targetes FiM per accedir gratuïtament als concerts
  • 2 packs de merxandatge (Bossa FiM + CD recopilatori + póster)

Però sols pel fet de participar, teniu premi assegurat: un CD recopilatori amb cançons de les bandes participants a la 15ª edició de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca! Per correu us explicarem quan i on recollir aquest obsequi de la fira quan arribeu a Vila-seca. Molts dels concerts són gratuïts i a la resta s’hi accedeix treient-vos la targeta FiM per 3 euros.

Però les bones notícies no s’acaben aquí! Aquest divendres 9 de maig, a la sala BeCool (plaça Llongueras, 5) de Barcelona, es presentarà aquesta edició de la FiM Vila-seca. En concert tindrem a dues de les bandes participants: Leonmanso (21.30 h.) i Tiger Menja Zebra (22.30 h.). Veniu i flipeu amb aquestes propostes, molt diferent al que hagueu vist abans! Cal que feu reserva, amb el vostre nom i cognoms i el número de persones que assistireu, al següent correu: info@firacarrer.cat.

15 anys de FiM Vila-seca! Veniu a celebrar-ho, que serà memorable!

I si amb tot això no en teniu prou, aquí teniu una llista de vídeos al YouTube amb algunes de les bandes que van passar per la FiM Vila-seca 2013! Que ho disfruteu!

 

 

FiM Vila-seca: 15 anys, 15 preguntes

7 maig

Aquest 2014, la Fira de Música al Carrer de Vila-seca fa 15 anys i, per aquesta raó, hem entrevistat a en Kike Bela, el director artístic de la fira. A continuació us deixem 15 preguntes i 15 respostes, per endinsar-vos a la història d’aquesta fira, fruit de la feina i visió de gent valenta.

Vistes de Vila-seca (TGN) – Imatge: Alba Irigoyen

1. Felicitats, la FiM Vila-seca arriba a la seva 15ª edició. Avui en dia, això és tota una fita assolida. Com vas aterrar a Vila-seca?

La fira ja existia abans que hi arribés. Jo vaig començar fa 9 anys i ara celebrarem la 15ª edició. La persona que ho portava abans, en Raimon Casinos, es va encarregar de la selecció fins la 7ª edició, però es va incorporar a l’equip del Mercat de les Flors i llavors vaig arribar jo. Era l’any 2007. El projecte també era més petit. Al principi m’encarregava de tot, però a mesura que va incrementar el projecte, també ho va fer el pressupost i l’equip. Al 2009-2010, vaig passar a centrar-me més en les tasques de direcció artística: la selecció dels grups, el contingut de la fira, la redacció dels textos, l’assessorament i la gestió de les col·laboracions, entre altres. Alhora, compagino aquesta feina amb la dinamització d’altres espais culturals.

Kike Bela, director artístic de la FiM Vila-seca – Imatge: Alba Irigoyen

2. Què passa en una població com Vila-seca durant aquests dies, quina és l’acollida del poble?

És la part més màgica. És la gran festa cultural i popular de l’any! La gent de Vila-seca hi creu i ho transmet. L’acollida cap a la gent de fora és molt bona, tenen un tracte molt amigable. I la implicació és molt gran: els voluntaris de Vila-seca són una part importantíssima de la fira. Els vilatans han vist créixer el festival i com ha servit per donar visibilitat a la població. El centre està mort durant l’any, la transformació durant la fira fa al·lucinar tant a la gent del poble com a nosaltres.

3. A qui va dirigida la fira?

A persones àvides per conèixer i descobrir música en un format diferent, nous creadors, coses noves. Gent amb inquietuds culturals i musicals. Donat que és una fira, hi ha el sector professional, programadors que volen descobrir grups nous i innovadors. I el nucli fidel: la fira és un punt de trobada per a gent melòmana, gent que cuida els músics i la música. Després hi ha totes les persones que vénen a la gran festa popular, una mescla d’oci i música per a tothom.

4. Quin és el tret diferencial de la FiM Vila-seca?

Descobreix la música del futur, la nova música emergent. Aquest és el servei que fa la fira. És un espai per a la descoberta de grups emergents de i per Catalunya. A més de descobrir nous músics, la innovació creativa també és vital.

5. Com s’estructura aquesta edició, hi ha alguna novetat?

L’estructura és la mateixa que en les darreres edicions, però ampliada. El format està pensat per fomentar la rotació, perquè els que ho vulguin puguin veure 15 o 20 minuts de cada concert, per passejar.

La programació del festival es divideix en 5 línies: la nova escena catalana (amb tot el que es cou a la música pop, projectes diversos i originals); propostes festives i concerts populars; la secció de músiques del món i folk (molt pensada per a programadors); propostes de risc i, dins d’aquestes, les novetats alternatives amb molta barreja d’estils i la vessant més experimental; i, finalment, la secció de músiques tranquil·les i espectacles familiars.

Dissabte serà el dia de màxim desplegament d’espais: 7 alhora. És la joia d’aquest 15º aniversari. Després hi haurà altres detalls commemoratius, com una exposició fotogràfica fent una retrospectiva de totes les edicions anteriors de la FiM Vila-seca. També hi haurà una activitat gratuïta en un recinte tancat, accessible per tothom.

Després hi ha algunes iniciatives més encarades a la comunicació i altres encara per acabar de tancar, pensades per fer passejar i descobrir racons de Vila-seca, implicant la gent de la vila.

Els comissaris de la FiM Vila-seca 2013 moderant les sessions TANTRUM#2 – Imatge: Alba Irigoyen

6. Aquest any, els comissaris han estat en Joan Colomo i l’Albert Miralles. Com ha estat en altres edicions? Seguiu algun criteri per escollir el comissariat?

És el tercer any que es fa comissariat. El primer, els comissaris van ser músics (en Joan Ramon Planell de Love of Lesbian, en Joan Colomo i en Joan Thelorius de Tokyo Sex Destruction; el segon, periodistes (en Dimas Rodríguez de Televisió de Catalunya, l’Albert Miralles d’iCat.cat i en Rubén Izquierdo de Shook Down). Aquest tercer havien de ser discogràfiques, però al final vam pensar que no era bona idea perquè podria generar conflicte d’imatge i de percepció externa. No deixen de ser venedors de productes i, tot i confiar en l’objectivitat, podria generar una opinió contrària, per la possibilitat que poguessin potenciar les bandes pròpies. Així doncs, hem fet un matxambrat amb comissaris dels altres anys: un músic (en Joan Colomo) i un periodista (l’Albert Miralles). És interessant perquè no tenen la mateixa perspectiva, el músic s’ho mira més des del punt de vista de la creativitat, mentre que el periodista, des de la vessant de la comunicació i la projecció. Després ve la següent part, escoltar totes les bandes suggerides i filtrar, on jo intervinc. La veritat és que ha estat molt fàcil treballar amb tots ells.

7. Treballar amb aquests companys al llarg d’aquests anys ha hagut de ser una experiència enriquidora i divertida, ens pots explicar alguna anècdota?

Moltes! Per exemple, passar molt de fred a La Escocesa durant la primera reunió del primer any de comissariat, com si estiguéssim fent vivac a la neu, tots a sota 0! O vídeos amb els que et parteixes… Les ganes i el bon rotllo! També és sorprenent que, a l’hora d’escollir els grups principals, estem d’acord a la primera, independentment dels nostres gustos. Cadascun de nosaltres tenim els nostres circuits i, tot i que ens puguin insistir, prioritzem l’objectivitat i programar per mèrits propis. Quan valorem les propostes, ho fem amb llibertat i sense reprimir-nos.

8. Què significa per tu aquesta 15ª edició?

És una xifra que convida a mirar enrere i a fer una valoració general. Hem mirat de fer un tancament de període que permeti obrir-ne un de nou. L’exposició fotogràfica ajuda a fer aquesta retrospectiva. Sobretot, és una gran celebració, perquè al principi -tant abans que arribés i en els primers anys de ser-hi- la reacció solia ser: “Això funcionarà? Està consolidat?” Ara piques portes i és al contrari, ja se’ns coneix. En aquest temps, hem mantingut la vocació de la fira i hem crescut en investigació i risc. Es tracta de fer un bon anàlisi de l’evolució al llarg d’aquests anys i projectar un futur millor, creixent poc a poc i mantenint la qualitat.

Maria Rodés, Martí Sales i Ramon Rodríguez a la FiM Vila-seca 2013 – Imatge: Alba Irigoyen

9. En aquests darrers 15 anys, com han influït en la música els canvis que s’han donat en l’àmbit social, econòmic i polític?

Amb la crisi, la situació de la música catalana professional i potencial s’ha capgirat del tot. Les condicions i possibilitats per programar concerts, el pressupost amb el que es comptava… Tot s’ha reduït.

Però, en 15 anys, el sector també s’ha descentralitzat. Abans, la música a Catalunya estava dividida en uns àmbits molt definits: el privat de caire comercial (40 Principales, Razzmatazz…), el circuit català vinculat a la Generalitat (Sopa de Cabra, Sangtraït, Lídia Pujol…) i, després, un sector professional sense vocació comercial, amb un estil més artesà.

Com que l’Administració Pública ara té menys diners, ens hem hagut de buscar la vida. Gràcies als mitjans actuals, també es pot arribar més al públic. S’ha generat un circuit paral·lel i ha fet que sorgeixin grups que ho han enriquit. En aquest aspecte, la fira hi ha contribuït. Si bé al principi estava més vinculada a grups consagrats, tipus MMVV, l’objectiu va ser obrir-ho per mostrar la música per sí mateixa, independent a ideologies i estratègies comercials, ficant grups arriscats que poden agradar.

La FiM Vila-seca és una fira, no és un festival. És un mercat i es tracta de vendre i comprar. La valoració del sector és bona perquè estem proposant uns productes que abans no es podien veure. Són projectes bons, encara no consolidats, amb catxets més assequibles. Amb els pressupostos actuals, això interessa. En definitiva, la situació ens ha afectat, però també l’hem afectat.

10. Quin és l’estat de salut de la música emergent d’aquest país?

La salut és bona. El públic ha canviat d’opinió respecte a molts grups. Per exemple, nosaltres fem una criba de grups molt bons encara que no siguin coneguts i la proposta acaba convencent. Els mitjans hi creuen. El boca-orella es posa en funcionament. Tot això contribueix a crear escena.

El nivell creatiu es troba en un moment excel·lent, però a molts creadors els hi falta arriscar més, invertir, demanar un préstec per fer un pelotazo. Però no podem permetre la pèrdua de músics perquè no poden sobreviure. Fer créixer la música depèn de tots.

Les propostes musicals festives -com ara la rumba- donen rendiment ràpid, però són grups que costa que es consolidin durant anys, hi ha molta rotació i les tendències canvien. No obstant, s’hauria d’apostar per igual per altres estils musicals. Però per crear un mercat competitu, cal posar diners i màrqueting.

11. Invertir en cultura és una aposta segura, però no sol ser fàcil convèncer a l’Administració. Amb quin recolzament compteu? Quin benefici aporta una fira com la de Vila-seca a nivell local? I com encoratjaries als valents que volen engegar una fira o festival?

El 80% del pressupost de la fira es cobreix amb finançament públic, concretament, el 70% ve de l’Ajuntament i el 10% de la Generalitat. El 20% restant són aportacions privades o ingressos de la mateixa fira (per exemple, de les targetes per accedir als concerts). Després hi ha acords en espècies, com els descomptes de la Renfe i del TR3SC o la programació a càrrec del Diversons de l’Obra Social “la Caixa”.

En quant a l’impacte en l’economia local, fa temps que volem dur a terme un estudi amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i el Servei de Desenvolupament Empresarial de la Generalitat. La fira és un esdeveniment modest, comparat amb altres semblants, no tenim els recursos que ens agradaria. Però pel gremi de restauració i hosteleria és interessant: si al llarg dels tres dies passen 25.000 persones, només que es prenguin una o dues cerveses, més els sopars, més l’hotel…

Per algú que es vol endinsar en l’organització d’una fira o festival, tot depèn de l’objectiu, però principalment cal assegurar un finançador que posi diners i/o infraestructura, a poder ser sense cost. Llavors cal cobrir la producció i tota la part artística i la comunicació, ja sigui amb diners de l’Administració o procedents de les entrades… Sobretot, s’ha de planificar a la mida de l’equip que es tingui.

Cal pensar que venim d’una dinàmica que està canviant. Des de la transició fins fa relativament poc temps, l’Administració va començar a donar serveis als ciutadans segons el seu criteri, posant ludoteques, auditoris… Però les iniciatives funcionen quan sorgeixen des de baix, fetes per les persones del lloc. I tan necessari és un festival, com llocs petits on sovint passin coses de qualitat, que donin feina. Amb la crisi, és important que els ciutadans tinguin un espai que li doni sentit a la vida, que creï cohesió social. Justament ara és quan més s’hauria d’invertir en educació i cultura, assegurar els recursos per tirar endavant i la felicitat.

Núria Graham a la FiM Vila-seca 2013 – Imatge: Alba Irigoyen

12. El Montseny, la Plana de Vic, l’Empordà… són un bon brou de cultiu per a la música. En quant a Tarragona, podem parlar d’una escena pròpia?

Sí, ha crescut, i m’encantaria saber que la FiM hi ha intervingut. Vilanova i la Geltrú també té molt a veure, tot i que tenen festivals propis, sovint vénen cap a Tarragona. Creativament, Tarragona es troba en un moment fantàstic, però pot anar a més. Es dóna la circumstància que també és el municipi més endeutat, reflex directe de la capacitat dels agents culturals per tirar endavant projectes en un moment com aquest. Quan marxes de la capital, Barcelona, les mogudes es fan amb finançament públic. En una situació com la de Tarragona, si aguanta és perquè hi ha agències i músics potents molt professionals, però podria créixer més ràpid amb més recolzament. Val a dir que a Girona també hi ha molt intrèpid fent coses guais i les tendències creatives a Espanya també són interessants, com ara a Sevilla, Madrid i, sobretot, València. Cal buscar un model que no sols sigui el dels grans festivals, aquests esdeveniments estan a l’ordre del dia. Però també s’està produint un canvi de paradigma, cada vegada hi ha més gent que cerca les coses petites, les coses humanes. Caldria apostar per programacions estables durant tot l’any.

13. Diuen que la unió fa la força. Creeu sinèrgies, xarxa, amb altres festivals?

Ha estat i és la nostra vocació, sempre hem lluitat per fer xarxa. És una fira, d’aquesta manera, els grups poden optar a actuar en altres llocs. Per exemple, hem creat vincles amb societats d’artistes, amb auditoris i amb festivals com el BAM, l’Acústica, el Festival Músiques del Món, el Faraday que ja no hi és, el Palmfest, el Festus, el Festival Internacional de Blues de Cerdanyola, el Barnasants, el Tradicionàrius, l’Emergència, etc. Amb alguns es manté la relació perquè tenen una filosofia semblant i amb altres hem deixat de col·laborar. La responsabilitat de saber vendre el que tenim és nostra i cal picar molta pedra.

14. Què no et perdràs d’aquesta 15ª edició?

Tots són els meus fillets, però bé, Pau Riba, Pascal Comelade, La Banda Municipal del Polo Norte, Joan Colomo & La Radiofórmula… són grans grups coneguts, però a mi m’agrada parlar dels desconeguts, dels més innovadors, descobrir noves joies. Xenia Rubinos farà un bolasso, Extraño Weys (amb membres d’At Versaris) serà una súper nova descoberta. Falciots Ninja (amb membres de Very Pomelo i Mine!) o Xiu Xiu Plàstic seran un passote! Izah, una proposta d’R&B molt potent, i Joana Serrat, meravellós. Després hi ha altres propostes interessants com Desert , Zea & Esperit!, Tigres Leones, El Último Vecino

Escollim els grups per la seva originalitat i perquè innoven dins l’estil. La fira és un espai per arriscar-se. A més, tot és accessible, es genera una comunicació molt bonica entre tothom i la gent se sent com a casa. No volem músics que es mirin els peus o que es facin els interessants, volem que xerrin amb el públic, que convencin i que el grup senti que fa un servei a i per la gent.

15. Com t’imagines celebrant el quart de segle de la FiM Vila-seca?

Molt semblant a com és ara, mantenint l’esperit, les proporcions, el bon rotllo a l’ambient i la qualitat. Que estiguin presents els músics emergents i que els que han passat per la fira es guanyin bé la vida. Que hi hagi un circuit fort. Que hi hagi gent que contribueix a obrir la ment dels altres i a convèncer que les coses s’estan fent bé.

Entrevista: Alba Irigoyen

25 anys de MMVV: entrevista a Marc Lloret

12 set.

Des d’avui i fins al 15 de setembre, Vic esdevé capital de la música: comença el Mercat de Música Viva de Vic, la fira musical de referència internacional que enguany arriba a la seva vint-i-cinquena edició. Durant els propers quatre dies, la ciutat acollirà un gran nombre de presentacions de nous treballs, concerts per al gran públic, artistes de renom internacional, jornades professionals i diverses propostes paral·leles.

El tret de sortida va tenir lloc ahir, amb la festa dels 25 anys de MMVV i l’entrega del Premi Puig-Porret 2013 al millor projecte de creació musical en directe; l’aguardonat ha sigut Xavi Lloses, pianista i compositor, amb el projecte ‘Nautilus Lab’, una mena d’orgue aquàtic elaborat amb 48 tubs de metacrilat disposats en una instal·lació sonora itinerant, per on el públic es podrà passejar i experimentar. Amb els 10.000 euros del premi, en Xavi i en David Sarsanedas (Orchestra Fireluche) duran a terme aquest projecte que podrem veure materialitzat l’any que ve, com aquest proper divendres 13, que descobrirem del piano-celesta de la família d’instruments Baschet desenvolupat per la Maria Coma, aguardonada l’any passat.

 

Cartell de la 25ª edició del MMVV - Obra de l'estudi Vic Bisgràfic

Cartell del 25º MMVV – Obra de l’estudi Vic Bisgràfic

 

Amb motiu del quart de segle de MMVV, entrevistem a Marc Lloret, director artístic de la fira:

1. Director artístic del Mercat de Música Viva de Vic, codirector del popArb, teclista de Mishima i pare. Com es compagina aquesta vida hiperactiva sense morir en l’intent?

Hi ha temps per a tot. Encara me’n sobra. També sóc pare de dos nens. Amb organització i gent amb talent i capacitat de treball al teu costat, no és tan difícil.

2. Aquest any se celebren 25 anys de MMVV. Durant aquest quart de segle, al front del festival hi han estat 6 professionals del sector fins que al 2011 hi vas aterrar tu; per cert, felicitats per la idea de fer participar als 6 anteriors directors fent que proposin diferents concerts segons el seu criteri. Bonic homenatge. Però en 25 anys s’han produït molts canvis en la societat i, en concret, en el món de la música. De quina forma s’adapta una fira com el MMVV? Hi ha hagut plantejaments diferents en l’estratègia al llarg d’aquest temps?

Quan encara estàs dins d’un projecte és difícil tenir perspectiva. El MMVV s’ha anat adaptant des dels seus inicis, acompanyant el sector i servint de plataforma per als professionals de la música. La Maria Lladó, l’Oriol Roca i jo, hem arribat en un context de crisi, per tant ja hem arribat assumint retallades i amb la voluntat de fer fort el Mercat com a punt de trobada per establir connexions, provocar sinergies i cooperar per reivindicar el necessari com a col·lectiu.

3. Quins són els principis d’un festival com el MMVV?

En essència el Mercat ha de promoure la contractació d’espectacles de música en directe, donant suport a les empreses que representen grups i artistes i oferint les eines necessàries a mànagers i programadors per aconseguir que es generi negoci.

4. Quin número de persones treballen actualment en el MMVV i amb quin nombre es va engegar?

Gairebé sempre ha estat un número similar, excepte les primeres edicions, segurament. Durant tot l’any hi treballen la direcció executiva, la coordinació general i tres persones en la direcció artística. Quan s’acosten les dates del Mercat s’incorpora més gent i també els tècnics de l’oficina de fires i mercats de l’Ajuntament van dedicant més temps al Mercat.

5. Què significa un festival de música per a un poble o ciutat? Quina part de responsabilitat té una fira com el MMVV en la consolidació d’una escena musical arrelada al territori?

Un esdeveniment cultural dóna prestigi, posa al mapa la ciutat on hi té lloc i genera riquesa atraient visitants. Però també, és clar, és un punt de trobada per la gent jove del municipi que acull el festival i pels que tenen interès per la música. Per tant, promou l’escena musical local. Vic ha estat i és una ciutat amb molta efervescència musical.

6. Apareixen propostes paral·leles que, poc a poc, passen a emmarcar-se dins del festival. Podem dir que es tracta d’un festival permeable? Quin és el diàleg que el festival estableix amb la ciutat?

El Mercat ha d’estar obert a acollir tot allò que el complementi i també a compartir la ciutat amb altres projectes durant els mateixos dies. Tot suma.

7. Quin serà el plat fort d’aquesta edició?

El concert inaugural, amb el projecte inèdit de Sisa, Portet i Oliver, està generant moltes expectatives.

8. Mentre l’Administració reparteix clatellades entre els valents que decideixen formar part del sector cultural, com s’ho fa una fira com el MMVV per afrontar aquesta situació de crisi?

Com he dit abans, vam arribar en context de crisi. Amb el que comptem treballem. Tenir l’oportunitat de continuar amb el projecte ja és molt.

9. Quines són les perspectives de futur del MMVV?

Continuar consolidant-se com a fira de referència de contractació musical a Catalunya, a la resta de l’Estat i a nivell internacional.

10. I, per acabar, una bona recomanació per mantenir viva la música?

Comprar discos, assistir a concerts i tenir curiositat.

Moltes gràcies per atendre’ns i per tota la teva aportació al món de la música. Llarga vida al MMVV.

Entrevista: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!