Tag Archives: hiperactivicat

Trobada d’artistes a la ràdio

5 maig

13128782_10153703114253667_2002386119_o

Aquest capítol de l’hiperactivicat a les ones, programa fet des de Boca Ràdio, és tot un experiment! Hem provocat una cita a cegues entre artistes i el resultat ha estat el següent:

Descarregar programa

Abans d’encetar el programa, fem una connexió d’emergència amb l’Heliogàbal per a què ens recordin la cita ineludible d’aquest vespre-nit al Razzmatazz, avui, 5 de maig a partir de les 20.00 hores: el concert benèfic per pagar la multa amb Mishima, Za! i Pony Bravo. El Miquel ens explica la raó de la multa i, també, li preguntem alguns dubtes relacionats amb la nova normativa per a què els locals puguin programar música en viu. De fet, avui ha sortit un article del Nando Cruz a El Periódico que ajuda a entendre moltes coses. Si no esteu a aquest concert, que sigui perquè veniu a descobrir l’artista JoanGe, que el tindrem avui dijous 5 de maig, a les 21.30 hores, als Acústics Boca Ràdio.

hel

Tot seguit, rebem la visita de l’Abdominable Gallina Nauseabunda, el projecte artístic més personal del nostre amic Pep Rius, que ve a presentar-nos el seu darrer treball: “Gargalls”. Natural, sense artificis, sense mesurar el temps. Música per a nostàlgics de l’era del casset. Música a  no llençar bombes. Escolteu-ho i ho entendreu tot! I el 7 de maig, a les 21.30 hores, passeu pel Koitton Club (Sants, Bcn) i descobriu les seves cançons a pèl!

12670365_10154051593532593_6922576801147702280_n-1

Poesia Paliativa Teatro li recepta uns versos al Pep, amb posologia inclosa. L’Abdominable Gallina Nauseabunda comparteix una cançó amb efectes balsàmics: “L’ordre establert”. Moments màgics als estudis de Boca Ràdio. Passem a xerrar amb les actrius-poetesses de Poesia Paliativa Teatro, que ens expliquen la seva proposta per sortir de casa: el teatre com a eina sensibilitzadora de realitats, per exemple, les situacions que es poden viure unes infermeres en una sala de cures pal·liatives d’un hospital, vist des del punt de vista de la dona, amb humor, art i reflexió. L’ésser humà in extemis. Ens conviden a no perdre’ns les pròximes actuacions, com el divendres 6 de maig a les 21.00 hores, al Cafè de les Delícies (Raval, Bcn), un espectacle recomanat per Dona Cançó, i l’endemà al vermut del Porta 4.

13095910_1016441541765279_7977096905400774437_n.jpg

Per a la segona part de l’hiperactivicat a les ones, deixem l’hora d’esbarjo. Un dels artistes que ve a jugar és en Txarly Brown, amb qui podríem parlar hores i hores de la Barcelona d’altres temps i queixar-nos (amb simpatia i bon rotllo) de la d’ara. També podríem xerrar, durant un munt de programes, dels grups per als que ha fet el disseny de la portada del seu disc; això fa que fa que estigui a l’aguait de la bona música que es fa a la ciutat. A nosaltres ens encanta que els savis ens piulin a on es troben les perles, fem cas de les bones recomanacions i muntem el xiringuito del catxondeo, novament, als estudis de la ràdio. A la festa s’apunta el Xavi Angulo de The Oldians, la perla que ens duu en Txarly. Fa molts anys que defensen la seva bona música, pràcticament, uns supervivents de l’escena de ska-jazz jamaicà fet a Barcelona. Dissabte 7 de maig, a les 21.30 hores, gaudirem del concertàs de The Oldians al Jamboree, on presentaran el seu darrer treball “Out of the blue”, un concert organitzat per Blackcelona. Al programa també hi participa la Saphie Wells, cantant de The Oldians, que ens confessa que dissabte serà la seva primera vegada, i en Lalo López (Achilifunk, Chocadelia Internacional i Fundación Tony Manero), que ens fa un resum resumidíssim de la història del funk; si en voleu saber més, haureu de passar aquesta tarda (18.00 hores) pel Taller de Músics de Sant Andreu. Al final, al Txarly li preguntem per Achilifunk; si escolteu el programa, sabreu quan treuen disc i què fa aquest grup a on en Txarly toca botonets.

out

Durant el programa, també aprofitem per recordar alguna de les activitats de la Setmana de la Poesia de Barcelona i l’homenatge a Guillem d’Efak, que tindrà lloc aquest dissabte 7 de maig al Centre Artesà Tradicionàrius (Gràcia, Bcn).

ef

Però, per homenatge, el que ens vam donar en acabar el programa… Ole i ole! Veniu a la ràdio que compartirem cultura i ens posarem les botes!

13199088_10153704146773667_1347763089_o

Programa de ràdio: David LaPlage, el Daniel Agón i l’Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen

Foto: David LaPlage

*Si voleu seguir la moguda hiperactivicat, ens trobareu aquí.

Anuncis

RESET: 14 d’abril, República!

13 abr.

anarquia

Segons aquesta definició i veient que els que queden dempeus tenen els peus més a Panamà que aquí, arribem a la conclusió que és el moment de tornar a començar… De començar amb bon peu. I això és el que farem demà, 14 d’abril. Deixem d’esperar. Comencem. I qui es vulgui apuntar, que vingui!

14 d’abril /// RESET REPÚBLICA

20.00 h -> Inaugurem la República: nosaltres comencem! Acte exterior (als camps de petanca).

20.30 h -> Taula rodona: memòria històrica, poder popular i cultura transformadora. Acte interior, al Boca Nord.

*Experiències:

  • El Turó de la Rovira: de bateria antiaèria a bateria antiguiri.
  • Stolpersteine: plaques commemoratives per no oblidar les persones valentes que han lluitat contra el feixisme.
  • Èxits: Nou Barris aconsegueix que la plaça de Llucmajor s’anomeni plaça de la República.
  • El Carmel: terra de reivindicacions intergeneracionals, plaques commemoratives dels moviments veïnals.
  • Freespace Barcelona i el 1º Hackathon Cultural: Espai, comunitat, cultura i participació.

21.30 -> Acústic Boca Ràdio: Nit de música, objectes, titelles i República. Acte interior, al Boca Nord.

Cada 14 d’abril es commemora el Dia de la Segona República Espanyola, (proclamada a Madrid, el 1931). Aquest fet té molt de pes al Carmel, a on a cada cantonada et trobes els colors d’aquella República.

IMG_20160413_230530

Nosaltres triem aquesta data per celebrar la llibertat, perquè sense ella no hi ha felicitat. En nom de la llibertat, aquest 14 d’abril de 2016 proclamarem la República, una República a on tots els colors hi tenen cabuda. Alliberarem el camp de petanca de davant del Boca Nord, punt de trobada de persones que a la seva memòria guarden un tros d’història. A ells i a elles, als que els han precedit i a les següents generacions, els hi dediquem aquest acte simbòlic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot seguit ens endinsarem en altres històries, a la taula rodona sobre memòria històrica, poder popular i cultura transformadora.

Compartirem taula amb:

  • Custòdia Romero, activista històrica del Carmel i Nou Barris, i cofundadora de l’Associació de Veïns i Veïnes del Carmel.
  • Jordi Algué Sala: historiador especialitzat en la recuperació de la memòria històrica.
  • Hèctor Gonzàlez, de l’Associació de Veïns i Veïnes del Carmel.
  • Pepo i Antonio, de l’Associació Nou Barris per la República.
  • Natalia San Juan, del moviment internacional [ freespace ] comunitat, creativitat i innovació cívica i cultural.

Som gent agosarada, per això acabarem de celebrar aquesta festa a favor de la llibertat amb un espectacle de música, objectes i titelles que ens parlaran d’anarquiA i República… I del PERILL de donar eines al poble a través de l’art i l’educació, per construir persones crítiques i sobiranes… L’espectacle corre a càrrec dels artistes: Andrea Lorenzetti, Sasha Agramov, Eleazar Fanjul, Señor Stets i Jebiga Títeres. Se’ls ha d’agrair eternament la seva capacitat d’improvisar, amotllar-se i reaccionar en temps rècord. Si no els coneixeu, són brutals a l’hora de construir espais màgics en llocs impensables i fer viure experiències inoblidables… La República amb gent així és possible! Un altre pePtó rePublicà va per al pePino Pascual, descobridor de tot allò que no està escrit. Gràcies i amor!

Bresci1

Us esperem moltíssim! Ens trobarem per celebrar la cultura participativa, per repensar el món, per empènyer el que altres frenen, per reivindicar que som el que som pels que ja han passat per aquí, per compartir la llibertat i per, SOBRETOT, passar-ho bé!

Vindreu, oi?

Aquesta moguda l’hem pogut tirar endavant gràcies a la col·laboració entre Boca Ràdio, Boca Nord i hiperactivicat.

Boca Ràdio és una ràdio comunitària, jove, associativa i autogestionada. Difonem la transformació social a través de les les ones hertzianes. Parlem de tot el que ens afecta i alegra la vida; escoltem i donem veu a les invisibles.

Boca Nord és un espai públic dedicat, sobretot, a joves. Donen moltes facilitats per desenvolupar projectes musicals i estan molt posats en promoure les arts emergents; fan tallers; tenen programació estable de música i circ, entre altres. I moltes coses més…

hiperactivicat és el punt de trobada de la gent que no para! Ens vam proposar fer-li la guerra al sofà i aquí estem, convidant-vos a sortir de casa! Promovem la curiositat per terra mar i aire, parlem de cultura, ensenyem el que fa la gent valenta i us motivem a què seguiu donant-nos motius per sortir de casa. I, de tant en tant, us en donem nosaltres! Seguiu-nos!

Us esperem!

*Recordeu:

  • Quan? 14 d’abril, a partir de les 20.00 hores.
  • On? Exterior i interior de Boca Nord (carrer dels Agudells, 37-45, El Carmel-Bcn).
  • Com? Metro El Carmel; bus 39 i V21.
  • Preu? GRATUÏT.

*Més info a la web de Boca Nord i a l’esdeveniment Facebook.

*Retransmès en directe a http://www.bocaradio.org i al dial 90.1 FM (a Horta-Guinardó).

Per cert, just ara fa un any que vam dedicar un especial d’hiperactivicat a les ones al Carmel, amb motiu de la inauguració de l’espai museístic MUHBA Turó de la Rovira.

Descarregar programa

Dues veïnes i un veí del Carmel van venir a la ràdio per explicar-nos com ha canviat el barri, des de que van venir a viure-hi quan eren molt joves. Arribar al Carmel avui és fàcil, però no fa tant que està del tot connectat al centre de Barcelona. Ni tan sols fa tant que no cal enfangar-se fins als genolls, per tornar a casa… I com això, moltes altres coses que ens recorden la Mari Carmen, l’Ana i el Fidel. La raó del programa va ser la inauguració de l’espai museístic MUHBA Turó de la Rovira, situat a les bateries antiaèries del Carmel. En contra del que molta gent pensa, la necessitat de museïtzar aquest espai sorgí del poble, del veïnat. Perquè fer un museu vol dir que hi ha alguna cosa a explicar, alguna cosa a conservar: la memòria històrica. En aquest espai hi conviuen històries de la Segona República Espanyola, de la Guerra Civil, de la postguerra, de l’invisiblilitzat barraquisme i de les conseqüents reivindicacions que arriben fins als nostres dies. El director del MUHBA, un historiador, una experta en patrimoni, un arqueòleg, una lluitadora històrica i fundadora de l’associació de veïns i veïnes del Carmel posen veu a aquesta història d’històries; la banda sonora la posa l’Izä. Tot plegat dóna al Carmel un caràcter molt especial, absolutament desmarcat de la despersonalització de la ciutat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Fotos: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sànchez i Alba Irigoyen

 

Very Important Catxondeo

5 abr.

12953130_10153635972473667_1863589906_o

Noves aventures des de Boca Ràdio: la Fundación Tony Manero, el Club Criolla i el Txarly Brown a l’hiperactivicat a les ones, un programa sobre la història d’uns nois de la perifèria de Barcelona que porten més de 20 anys fent música disco i sobre la cultura de club… O no? Potser no parlem de res de tot això i sí parlem de petanca i [fonk] ibèric, de guiris i sangria ibèrica i de disseny i herba índica… En qualsevol cas, les Autoritats Catxondes adverteixen que escoltar aquest programa pot provocar molt de riure. Aquí va una bona dosi de surrealisme radiofònic:

Descarregar programa

Una mica de Making Of

Saps allò d’estar a punt d’agafar el metro i pensar: Ostres, ostres! Que avui ve la Fundación Tony Manero a veure’ns i explicar-nos cosetes a Boca Ràdio… Aquesta bandarra de disco & funk (ho heu de pronunciar així: [fonk]), fet a Barcelona… Aquest grup que porta sent la banda sonora de la teva vida (la meva), des de fa molts abrils… I mai millor dit, perquè per més d’un aniversari (16 d’abril) havia convocat a tothom a les festes sostenibles que tenien lloc al Moll de la Fusta de Barcelona, a on la FTM venia a tocar amb el mar de fons. I nosaltres, celebrant-ho amb pastís de poma i brindant amb batuts de xocolata… Festival!

12814756_704433046365729_5026818955789618809_n

Tornem-hi: Paquito Sex Machine (veu) i Deliciosa Smith (baix) de la FTM, compartint taula, novetats i anècdotes amb nosaltres. Un luxe! I més luxes: el Club Criolla amb nosaltres! És a dir, descobrir que hi ha gent que s’ho curra per fer que la nit de Barcelona no perdi el seu encant, que les festes siguin com les d’abans: sense glamur, en petit comitè i amb quicos a la barra de la discoteca. El bidet al lavabo és un tema a part que li haureu de preguntar al senyor del Panam’s (o escoltar el programa), l’espai on tenen lloc aquestes festes que organitza l’associació Taska Sally Brown, el primer dissabte de mes (al Facebook de l’associació van avisant), portant el millor black sound from the underground. “Underground” perquè la festa se celebra a la sala del soterrani, un espai lliure de guiris però no de fum (de tots els colors…). Ens ho van venir a explicar el Jordi i el Txema, de l’associació, que porten anys d’experiència muntant aquest tipus de festes, sempre i quan els donin l’opció de muntar la seva pròpia barra amb teca i mam a preus assequibles. Punts de trobada per a recordar quan la ciutat era més nostra i, tot i haver-hi menys limitacions i normes, la convivència semblava més fàcil… Si escolteu el programa, esbrinareu perquè es diu Club Criolla… La Família (posant veu de Padrino)…

12933015_10156773309160531_6158652996206252121_nA l’aventura radiofònica s’apunta -per sorpresa- el David LaPlage a la part tècnica i micro, que sempre aconsegueix transformar un programa en una vetllada divertida (i reflexiva). Nosaltres volíem fer un programa seriós, per parlar de V.I.D. (Very Important Discotecas), el nou EP de la Fundación Tony Manero amb grans col·laboracions; del concert de celebració dels seus 20 anys defensant la música ballable, que serà el proper 7 d’abril a la sala Apolo; de la tasca de recuperació de temazos que fa Taska Sally Brown al Club Criolla, on sona el millor ska, soul i funk; del seu primer aniversari (12 festes mensuals en 2 anys); de comunicació, imatge, portades, flyers, etc., a l’escena artística i musical… Però cometem l’encertat “error” (amb carinyet) de convidar en Txarly Brown (dissenyador gràfic, Dj, Achilifunk, mestre de la rumba & funk, i un coneixedor insuperable de la Barcelona més underground) i tot plegat es converteix en una festa!!! Escolteu-nos que riureu, tant com nosaltres o més! Per entrevistes en sèrio, a la resta de mitjans… 😛

Gràcies per pujar la muntanya del Carmel i compartir les vostres històries. Aviat, noves aventures hiperactives! Seguiu-nos!

Darrer consell: llenceu els sofàs i sortiu de casa!

FOTOS

Voleu veure fotos del 1º aniversari del Club Criolla? Va ser dissabte 2 d’abril i hi vam ser, aquí la prova:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I aquí teniu unes imatges de la Fundación Tony Manero, al concert que van fer a la plaça Rovira per la FM Gràcia 2015, organitzat per Blackcelona… No us perdeu els seus directes!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al programa de ràdio, parlem de l’Acústic Boca Ràdio que vam organitzar en plena Festa Major del Carmel, pel qual vam embolicar a Manuel Dabove & Paquito Sex Machine per a debutar com a cantautors, fent versions de Joan Manuel Serrat i boleros. Aquí teniu el “so del delicte”:

Descarregar Acústic Boca Ràdio FM Carmel

Redacció: Alba Irigoyen Gómez

Programa de Ràdio: David LaPlage, Carles Llàcer i Alba Irigoyen

Foto ràdio: Carles Llàcer

Fotos Club Criolla i FTM: Alba Irigoyen

De l’afecte dels robots a l’erotisme dels titelles

15 març

El cel es torna gris, però si tanques els ulls i ens escoltes, te’l farem vermell. Només per a tu. T’escalfarem les neurones, se’t tensaran els músculs i sortiràs de casa, per acompanyar-nos a descobrir coses que passen a tocar de casa teva, a tan sols un cop d’alè. Bah, vine, que ens ho passarem bé! Però, primer, escolta’ns i hiperactiva’t.

Descarregar el programa

En aquesta edició de l’hiperactivicat a les ones, des de Boca Ràdio, xerrem de robots, humans, cyborgs, afectes, titelles, adults, rombes, voyeurisme, art, pedres, carasses, nit i erotisme… Més d’una hora de veus, música, activitat, fantasia i alguna sorpresa!

BocaRadio

En Betu, de Serializados (la revista per a adictes a les sèries), ens parla de la sessió ‘Battlestar Galàctica: humans vs. robots’ que coorganitza al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, dins de la programació contínua del Kosmópolis, la festa de la literatura amplificada, i vinculada a l’expo +Humans, que es pot veure al CCCB fins al 10 d’abril. Es tracta d’un experiment a partir del visionat de la sèrie, mentre dos il·lustradors s’expressen des del punt de vista d’un humà i d’un robot. Surten coses molt interessants, també divaguem com a bons humans i ens avancen cosetes de l’imminent Serializados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona (del 7 al 10 d’abril).

Battlestar_Galactica

L’Helena Gonzàlez, directora del Centre de Dona i literatura (Universitat de Barcelona), ens parla de ‘Residus Emocionals’ (jornades del 15 al 17 de març, a la UB i al CCCB) d’afectes, cultura, art, polítiques del sentiment i teories del posthumà. També parlem de la xerrada “Pensar els afectes” (15 de març) de Jo Labanyi, també emmarcada dins del cicle i expo +Humans. Aprofitem per conèixer la lloable activitat de Dona i literatura, recerca, publicacions i activitats al llarg de tot l’any.

centre_dona_i_lite_residuos_emocionales.0

De robots i humans, passem a titelles… En Fernando Paniagua, coordinador de la programació de l’Ateneu Popular 9 Barris, ens explica què trobarem en aquesta segona edició de Ròmbic, el Festival de Titelles per a Adults de Barcelona, que tindrà lloc aquest proper 18 i 19 de març a l’ateneu. Es tracta d’una iniciativa duta a terme amb la col·laboració de l’Associació Titellaire de Roquetes, que treballa a partir del titella com a eina de transformació social (i, això, a Boca Ràdio ens enamora!), amb l’objectiu de reivindicar l’espectacle de titelles com a activitat per al públic adult. Parlem d’això, de l’enfrontament entre titelles i polítics (situacions absurdes i injustes que superen la fantasia) i ens dóna una bonica sorpresa: si escoltes atentament el que explica el Fernando, esbrinaràs com aconseguir un parell d’INVITACIONS!

12792291_1284305944929437_8757929493328569941_o

jap

Seguim parlant de titelles, però des del punt de vista del que s’ho mira, del triangle que s’estableix entre el titella, la titellaire i el fotògraf… De l’art d’observar, fotografiar i d’acomplir els desitjos dels titelles, ens en parla en Jesús Martínez Atienza, fotògraf especialitzat en titelles i circ (i eròtica). No pots perdre’t l’exposició que aquest proper divendres 18 de març s’inaugurarà, també, a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del festival Ròmbic: “Territoris íntims”.

Fent el programa, ens arriba una gran notícia: per fi, els bars, restaurants i locals de Barcelona poden programar música en directe, amparats per la llei! Ens posem tan contentes, que ho celebrem en ple programa! No obstant, al llarg dels propers dies, veurem si tot són flors i violes o com són els “peròs”… Si en vols saber més, llegeix aquesta notícia.

La perleta la deixem pel final, una nit eròtica entre pedres i carasses… Engoleix l’hiperactivicat a les ones fins al fons i sabràs de què parlem… Gaudeix. I surt!

*Si t’has quedat amb ganes de més, segueix-me

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agón, David LaPlage, Alba Irigoyen.

 

 

 

 

Hiperactiviplans 3M16: dona, cultures i Namina

3 març
12743726_563413257158958_7999921284564999734_n

Imatge del fotògraf Xavi Mercadé

Avui ens espera un vespre molt especial a Boca Nord (El Carmel). Com cada primer dijous de mes, organitzem l’Acústic Boca Ràdio. Avui, dijous 3 de març, tindrem el plaer de comptar amb la Natàlia Miró do Nascimento, artísticament coneguda com a Namina, acompanyada del Pepo Domènech al contrabaix. Però el que fa la Namina va més enllà dels escenaris, espai que utilitza com a altaveu per plantar cara a les injustícies socials. Aquest vespre podrem conèixer una miqueta més d’ella, perquè l’entrevistarem abans del concert, i quedarem embadalides amb la seva música i l’energia que desprèn per fer un món millor.

Però abans del concert, volem que descobriu diferents iniciatives de la ciutat de Barcelona, que es bolquen per crear llaços entre les veïnes i veïns de tots els barris, per facilitar l’arrelament i, sobretot, per celebrar i compartir la rica diversitat cultural que ens caracteritza. Per aquest motiu, l’Espai Avinyó, La Xarxa BCN Antirumors i Boca Ràdio hem organitzat una taula rodona a la qual hi participaran dones en representació d’aquestes entitats que fan un treball lloable i, en diversos casos, ens podran parlar d’aquest procés en primera persona. Les persones i entitats que formaran part de la taula seran:

  • Omaira Beltran: en representació de l’associació Llatins per Catalunya, entitat membre de la Xarxa BCN Antirumors.
  • Beatriz Rodríguez: és d’origen uruguaià i porta al voltant de 40 anys a Barcelona; forma part de Troba’t, un espai per a dones impulsat des del Servei de Convivència d’Horta-Guinardó.
  • Claudia Carballeria: originària d’Hondures, porta prop de 10 anys vivint a Barcelona.
  • Carmen Alícia Fernández: originària de Bolívia; fa 8-9 anys que viu a Catalunya
  • Ana Manaia: en representació de Boca Nord i dinamitzadora de moltes de les activitats reivindicatives dins la Setmana de la Dona; d’origen portuguès.
  • Fàtima Ahmed: co-fundadora de l’associació cultural Diàlegs de Dona, situada al Raval de Barcelona.

Ens agradaria molt que ens acompanyéssiu al llarg d’aquest vespre tan divers, tan cultural i tan femení. Si veniu al carrer dels Agudells 37-45 (Bcn), ens trobareu al Guillem Talens i servidora conduint aquest ràdio-show en directe, a través del qual volem que tingueu una vetllada molt agradable, però que també col·laboreu a fer que la ciutat sigui compartida i gaudida per totes les veïnes i veïns per igual. Ens agradarà comptar amb la vostra presència i participació, perquè volem que compartiu les vostres inquietuds i aportacions durant el debat i el concert, en un espai on la distància entre els artistes i el públic s’escurça.

Si voleu saber més sobre la Namina, no deixeu de llegir el deliciós article que la Blanca Pi li va dedicar a través del nostre bloc. Però, sobretot, veniu i viviu l’experiència en primera persona. Si us és impossible, teniu l’opció de seguir-nos a través de bocaradio.org o de la 90.1 FM, si us trobeu a Horta-Guinardó. I si voleu saber més mogudes de cultura amb valor afegit com aquesta i similars, seguiu l’hiperactivicat a la vida real i digital! Aquí us ho expliquem.

Text: Alba Irigoyen Gómez

 

Viatge a l’interior de Joan Miquel Oliver

17 febr.
Joan Miquel Oliver

Imatge del concert de Joan Miquel Oliver a la sala Apolo 04/02/16

Una hora amb Joan Miquel Oliver. Paleta de colors completa. Opinions a pèl. Filosofia en bicicleta. Ho tenim tot per iniciar un viatge al més endins d’aquest artista, un univers que us convidem a descobrir… Ens enlairem!

Descarregar hiperactivicat a les ones

Una hora de tarifa il·limitada de paraules amb en Joanmi dóna per molt! Per parlar en imatges, per descobrir què s’enduu de Pegasus, per sobrevolar l’espai i la minúscula història de la Humanitat, per pedalejar la imaginació, per filosofar sobre l’art i la vida, per tafanejar què seria si no fos músic, per cagar-nos en el turisme, per preguntar sobre què fa quan espera, per saber què menja, què mira, què escolta i què toca… Per dedicar paraules d’amor, senzilles i tendres, als seus companys de viatge. I, esclar, per escoltar i parlar de música. I d’altres coses… Però, sobretot, per enamorar-nos i quedar-nos amb ganes de més. Ens escoltareu? En David, en Daniel i jo hi hem posat amor.

Per endinsar-vos una miqueta més en l’univers de l’artista, podeu llegir la crònica que la Blanca Pi i jo mateixa vam fer, després de veure la banda al Festival Acròbates: ‘Balles, Joan Miquel Oliver?  També us convido a jugar amb el que us inspiri en Joanmi (o qualsevol altre geni), com vaig fer a partir de les lletres de les cançons de Pegasus: ‘Volem, Joan Miquel Oliver?’ Si després de ballar i volar, voleu fer una passejada per les fotos dels concerts a la sala Joventut de L’Hospitalet (Festival Acròbates) o a la sala Apolo (Festival Mil·leni), endavant.

I si després d’escoltar més d’una hora de viatge musical us agafa gana, us donem la solució! El David Salvador de Cultibar ens convida a recuperar la cultura de bar, amb una guia audiovisual que han elaborat a partir del llibre “Últimas tardes con Teresa” de Juan Marsé i que es presenta a la Galeria Moraima. Feu boca!

PS1: Seguim allargant el bombonet mallorquí tant com podem…

PS2: Seguiu totes les xarxes de l’hiperactivicat, quantes més siguem millor ens ho passarem!

Text i imatge: Alba Irigoyen Gómez

Programa fet a Boca Ràdio per: David Navarro, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Balles, Joan Miquel Oliver?

30 nov.

Marcianets, pallassos, estrelles, oceans, piràmides, rellotges que no s’aturen, polos de menta i llimona, pirulins i piruletes, avions i avionetes…

avio

L’any 2005, Joan Miquel Oliver ens va obrir les portes al seu món particular. El qui va ser lletrista d’Antònia Font, al llarg dels 17 anys d’història d’aquesta banda de ses illes, ens convidava a tastar un pop abstracte i personal, sense estridències, dolç. Un bombó mallorquí. L’aire fresc i espontani de Joan Miquel va enamorar tota una generació, una mica cansada del fenomen tan previsible del rock català.



Al llarg dels darrers anys, el pop intel·lectual ha estat protagonista de cartells de teatres, sales de concert i festivals. Però en aquest entorn de diàleg introspectiu, qui s’atreveix a ballar? Durant massa temps, hem deixat la música de ball arraconada al calaix de les banalitats. Per als surfistes galàctics, l’arribada de Surfistes a Càmera Lenta va esdevenir l’ocasió per desmelenar-nos amb cançons vingudes d’una galàxia intel·ligent. Memorable la “clatellada” que Joan Miquel Oliver ens va fotre al Festival Acròbates, durant la presentació de Pegasus (2015) al Teatre Joventut de L’Hospitalet. Des de l’escenari, en Joan Miquel va criticar aquest fet estrany d’estar mirant el que fan uns a l’escenari, tot quiets a la butaca. Però qui s’atreveix a trencar amb les barreres de l’espai o, tanmateix, les barreres que (creiem que) ens imposa l’entorn social? Pegasus és una invitació en tota regla a la pista de ball: pop amb samba, ragtime, reggaeton, electrònica…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan et trobes davant d’aquest artista, les neurones s’exciten, el cervell es belluga, el pensament s’escalfa, les qüestions transpiren, les respostes es desperten, les emocions flueixen i els músculs es tensen. La cerimònia del concert agafa sentit quan esdevé un intercanvi: quan tothom dóna, rep, s’emociona, contagia i retorna; quan la resposta a la música és el ball. Diàleg entre l’hemisferi dret i esquerre, la ment i el cos, la poesia i la filosofia. L’art d’observar, filtrar i crear. Construir, reaccionar i trencar.

IMG_3373

Joan Miquel Oliver. Músic? Compositor? Lletrista? Poeta? Escriptor? Filòsof? Extraterrestre? Visionari. Joan Miquel Oliver fa una mirada a 360º, amb una lucidesa exquisida. Filtra la realitat i la processa. El resultat és un conte on tot és possible, aquella terra imaginària on ens hi sentíem tan còmodes quan érem petites. Aquest és el punt de trobada entre ell, tu i jo: la innocència il·lustrada. I la música és el coixí de la seva literatura, el que fa que ens hi sentim tan confortables, mentre escoltem històries d’un món incomprensible.

Text: Blanca Pi i Alba Irigoyen

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen

La cultura transforma!

19 oct.

Som fans de la cultura perquè ens entreté i ens fa persones felices però, també, perquè creiem que és una eina molt efectiva per millorar el que ens envolta. Qualsevol escenari, sigui a peu de carrer o a metre i mig de terra, és un altaveu per dir les coses tal com són, emocionar-nos, fer-nos obrir els ulls i els porus, reunir gent, motivar-nos per fer coses i deixar d’esperar a què siguin els altres els que canviïn les regles del joc. Un petit gran exemple ha estat el Festival Esperanzah! 2015, que acabem de viure aquest cap de setmana (16, 17 i 18 d’octubre) al Parc Nou del Prat de Llobregat, on la reflexió, l’oci, la gastronomia, la música i les arts escèniques, les reivindicacions socials, l’economia solidària, la implicació dels veïns, veïnes i entitats, la transversalitat, els valors i molt més es troben des de 2009. Accions locals que demostren que un món sostenible és factible. Necessari.

Per a què segueixin passant coses cal saber que passen, recolzar-les, involucrar-se, ser-hi, provocar-les i, sobretot, gaudir-les. Amb aquest objectiu, des del nostre humil altaveu hiperactiu, us explicarem un seguit de motius per sortir de casa per als propers dies, molts d’ells nascuts de les ganes de transformar el que ens envolta.

I ara… anem per feina! Comencem nova temporada de l’hiperactivicat a les ones i ho fem amb equip renovat i ampliat: l’Adri Garcia a les vies de so i en Miki Benages compartint micro amb mi, l’Alba Irigoyen. Tornem a Boca Ràdio, per seguir fent propostes mooolt decents i convidar-vos a sortir de casa cada dia. Els fidels de Boca Ràdio reconeixereu en Miki, la veu del programa Poti Poti Musical. Doncs ara, podreu seguir el bon criteri musical del Miki dins l’hiperactivicat a les ones. Ja podeu cordar-vos les vambes, posar set mudes a la bossa i dir adéu a casa, perquè jo us duré a les places, carrers i racons on passin coses, i amb en Miki passareu cada nit a una sala de concert. Algun dia ho farem a la inversa, algun altre rodolarem per les muntanyes i, potser, un altre ens perdrem entre els núvols…

Tenim més novetats. L’hiperactivicat té sentit per tots i totes vosaltres, perquè el construïu amb els vostres projectes i propostes. Aquesta nova temporada activem l’hiperactivaveu, el proposador cultural autodinàmic. Això! Val, doncs què heu de fer per participar? Molt fàcil! Feu una nota de veu (amb el mòbil està xupat) presentant-vos (si voleu) i afegiu la vostra proposta cultural a una setmana vista, com a mínim. Tot seguit, ens la feu arribar a noparis@hiperactivicat.info. Poden ser coses que feu vosaltres directament o, senzillament, que us agradin. Quant més detalleu l’activitat i amb més il·lusió ho expliqueu, més muntanyes i Mahomes sereu capaçxs de moure!

Au, bah! Que ja tenim ganes de compartir amb vosaltres els següents plans per gaudir al llarg de la setmana del 19 al 25 d’octubre. Doneu al play i hiperactiveu-vos! Sota del reproductor, trobareu la llisteta de plans seleccionats, però no deixeu d’escoltar-nos, perquè us ho expliquen els mateixos protagonistes i diuen coses ben interessants. Preneu nota a l’agenda i ens hi veiem!

Descarregar programa

Setmana del 19 al 25 d'octubre: selecció de plans hiperactivicat

Setmana del 19 al 25 d’octubre de 2015: selecció de plans hiperactivicat

Seccions del programa:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara sí que no teniu excusa… Sortiu de casa! I si sabeu més coses que passin, compartiu-les al grup més hiperactiu del Facebook o busqueu-nos a la resta de xarxes.

Redacció: Alba Irigoyen Gómez

Ràdio: Miki Benages, Adri Garcia i Alba Irigoyen

Accentuant la contundent part lírica del heavy

5 set.

Sangtraït Simfònic a l’Acústica de Figueres

6

Quan una colla de peluts empordanesos que acabarien sent coneguts com els Sangtraït començaven amb un amplificador de fabricació casolana, no crec que s’imaginessin que 33 anys després acabarien compartint escenari amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (que és una mica més jove: 26 anys d’existència).

És curiós com formacions que reuneixen públics del tot diferents tenen en comú dos aspectes clau: el nombre de CD i DVD editats i la promoció del país. Si Sangtraït (o la banda que tocava els temes de Sangtraït, Los Guardians del Pont) ha gravat 12 àlbums i un parell de DVD, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE) n’ha publicat 12, i també 2 DVD. I si Sangtraït cantava en català, l’OCE interpreta, en tots i cadascun dels concerts que ofereix, peces de compositors catalans. La diferència és que en el mercat de música de masses, del segon cas no se’n fa ressò…

Per compensar-ho (tot i que sóc conscient que aquest petit gest no canviarà el panorama del reconeixement dels músics clàssics), començaré dient que l’ OCE és, ni més ni menys, l’única orquestra de corda professional i estable a Catalunya, ha actuat a 43 països dels cinc continents i ha portat a terme més de 2.500 concerts en els seus disset anys de vida.

La primera impressió d’aquesta estranya parella és que la guitarra, tan protagonista en el heavy metal, aquí comparteix el protagonisme: la potència del baix queda amplificada amb un contrabaix i dos violoncels que aporten una contundència tal que la resta d’instruments semblen de joguina. No sé si va ser aquesta potència fascinadora el que va fer que el públic estigués com bocabadat. Va ser necessària la intervenció de Quim Maldonado: “Podeu aplaudir, que l’esperit és el mateix! [clap, clap, clap] i que duri molts anys!”. Per sort el baterista, Martín Rodríguez, va estar fent de les seves i va ajudar a relaxar l’ambient: tot vestit de blanc, que il·lumiat semblava Déu o el Gran Barrufet sense barret, va començar a saludar al més pur estil heavy, a fer corredisses per l’escenari… Després de l’afirmació del Quim (“En Carles [el director d’orquestra] no sabia que en Martín és totalment incontrolable”), el guitarrista, Joan Cardoner, s’hi apunta, i el posat tan formal del principi ja s’ha desdibuixat per crear l’espectacle.

Un cop trencat el gel, em vaig adonar que el so era sòlid i clar, i que van saber aprofitar el virtuosisme del primer violí, que ens va regalar un solo a “La reina del gel”. Els violins (6) i les violes (2) creaven l’ambientació perfecta per a la imatgeria de Sangtraït: càtars, reines, sacerdots, llegendes, por, guerrers, cavallers… Hi donaven aquell lirisme melancòlic, gràcies a l’orquestració del director, Carles Coll, que també va destacar com a simpàtic protagonista del concert, interactuant amb el públic i amb en Quim. Va fer riure l’auditori quan va afirmar que era de les poques vegades que orquestrava l’obra d’un compositor viu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot plegat contundent, sòlid, potent. Això sí, no crec que s’hagi superat la diferència. Parlo de la diferència del grau d’elaboració musical que hi ha entre pop o rock i la música anomenada clàssica: m’és difícil no patir quan veig els violoncel·listes tocar només dues notes durant una pila de compassos, per exemple. O sentir que els violins podrien estar executant meravelles en lloc de les limitades harmonies de la música heavy, una música massa plana per a instrumentistes acostumats a fer música complexa, rica, difícil. Sempre penso si no s’avorreixen, no ho puc evitar. Per sort, aquesta diferència va ser menor en aquesta proposta de Los Guardians del Pont i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà que en d’altres en què grups catalans han presentat anteriorment, com els Antònia Font. Com a mínim aquesta orquestra ha està força més ben aprofitada.

Text: Blanca Pi Leoz

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen Gómez

Paquito Sex Machine & Manuel Dabove als Acústics Boca Ràdio

8 jul.

Sóc fan de sortir al carrer i deixar-me dur per la inèrcia hiperactiva… És així com he anat descobrint un munt de coses i persones que, més enllà d’atreure’m pel que fan als escenaris o amb un micro, que també, he descobert que s’han convertit en imprescindibles a la meva vida. Aquesta nit, se’n reuneixen un bon grapat sota el títol Acústics Boca Ràdio.

Els Acústics Boca Ràdio van començar ara fa 3 anys, impulsat pel Carles Sánchez Beltrán, aleshores ànima del programa Aquesta nit només canten per mi, i l’equip de Boca Ràdio, una colla d’apassionats/des per la ràdio i la música en directe. Els acústics tenen lloc cada primer dijous de mes a l’Espai Jove Boca Nord, un centre que aposta per promoure la música entre els joves. Boca Ràdio es troba annexa a les instal·lacions del Boca Nord. Aquests són els ingredients bàsics per dinamitar l’escena musical des de l’epicentre de Barcelona, El Carmel, com sempre diu l’amic Carles Sánchez Beltrán, durant les nostres aventures radiofòniques de llarga durada… I, potser, sí que El Carmel és l’epicentre d’un barri que sacseja, on hi passen coses, on la gent es mou, surt al carrer, fa propi l’espai i treballa colze a colze pel bé comú. I, des de Boca Ràdio, aportem el nostre granet de sorra.

juliol-w

Avui, 8 de juliol de 2015, viurem una nit molt especial, amb un acústic a l’aire lliure. El volem compartir amb tothom i totdon, i la millor manera de fer-ho és treure la música al carrer, el carrer que tant ens agrada a can hiperactivicat, allà on passen les coses, com també recordava en Carles Llàcer Escamilla, dinamitador musical del Boca Nord i ex rèptil a Boca Ràdio (felicitats per tota la bona feina feta i difusió musical durant tot el temps de vida del programa Lajamsession, realitzat amb el company de “terrari” Francesc Bombí-Vilaseca), a la taula rodona que vam celebrar amb músics del Carmel, dilluns passat, durant el programa especial de Boca Ràdio al carrer, amb motiu de la Festa Major del Carmel.

Aquest acústic d’estiu el celebrarem a la Rambla del Carmel. Ens hi acompanyaran dos cantautors novells, tant que és la primera vegada que fan un concert com a cantautors. Es diuen Paquito Sex Machine i Manuel Dabove. En Paquito ens ha explicat que porta més de 20 anys fent passes dins del món de la música, amb un grup que es fa dir la Fundación Tony Manero; pel que hem vist, apunten maneres i augurem que tindran molt de futur. D’en Manuel, hem esbrinat que té una miqueta d’experiència als escenaris, fent boogaloo durant 10 anys amb una banda moderadament coneguda, Los Fulanos, ambdós grups, sota el paraigües Nación Funk.

Tramant coses boniques...

Tramant coses boniques…

Ara sí, deixem les conyes enrere i us covidem a tots i totes a gaudir d’un concert singular i original, una cíta molt íntima, una oportunitat per descobrir vessants inèdites de dos mites consagrats del so Blackcelona. Un concert teixit per a l’ocasió amb fil d’or, delicadesa i amor.

No em cansaré mai de dir una cosa: el que passa els escenaris dóna tanta felicitat que fa ben difícil que gent com jo ens quedem al sofà de casa, la curiositat ens empeny. Però el que realment enganxa són les persones que hi ha al darrere de tota activitat, facin el que facin, perquè és gent valenta, inquieta, creativa i amb una qualitat humana excepcional, gent digna de conèixer. És el cas del Manuel i del Paquito, persones que els darrers mesos m’han acollit afectuosament dins la colla de fans, gent meravellosa que els acompanya a tots els concerts i que, amb els anys, han esdevinguts amics i amigues dels artistes. Avui descobrirem una miqueta més del Paquito i del Manuel, a través d’aquest espectacle que hem preparat a partir de converses i passejades. Hi haurà música i ens endinsarem en el seu univers artístic i personal. També escoltarem Serrat, de qui en Manuel n’és fan, i boleros, especialitat d’en Paquito que més d’un taxista coneix de primera mà… Aquesta nit ho gaudirem i en parlarem de tot plegat. Mentrestant, us deixem un petit reportatge dels assajos del concert, on queda palesa la química que hi ha entre aquests dos bons músics i amics.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vindreu, oi que sí? Doncs apunteu-vos les dades importants: avui, dilluns 8 de juliol de 2015, ens trobarem a la Rambla del Carmel amb Llobregós, al voltant de les 21.30 hores. Si veniu amb transport públic, arribareu amb el metro, L5, parada El Carmel, o el bus, V21, 39, 19, 86, 87. Au, gent, avui tenim una cita! Podeu seguir l’actualitat a l’esdeveniment creat al Facebook i a través del hashtag #AcústicsBocaRàdio.

Seguiu l’hiperactivicat a les xarxes, on trobareu molts més motius per sortir de casa i tot el material que anem penjant de les mogudes que anem a veure i els programes de ràdio: Twitter,InstagramFacebookYouTubeFlickrIvoox… Estem a tots llocs! Però, sobretot, no deixeu de visitar el nostre grup de Facebook, on trobareu moltes propostes que fem nosaltres i altra gent que s’estima la cultura. Entreu i hiperactiveu-nos ad líbitum!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!