Arxius | Gastronomia RSS feed for this section

Viatge a l’interior de Joan Miquel Oliver

17 febr.
Joan Miquel Oliver

Imatge del concert de Joan Miquel Oliver a la sala Apolo 04/02/16

Una hora amb Joan Miquel Oliver. Paleta de colors completa. Opinions a pèl. Filosofia en bicicleta. Ho tenim tot per iniciar un viatge al més endins d’aquest artista, un univers que us convidem a descobrir… Ens enlairem!

Descarregar hiperactivicat a les ones

Una hora de tarifa il·limitada de paraules amb en Joanmi dóna per molt! Per parlar en imatges, per descobrir què s’enduu de Pegasus, per sobrevolar l’espai i la minúscula història de la Humanitat, per pedalejar la imaginació, per filosofar sobre l’art i la vida, per tafanejar què seria si no fos músic, per cagar-nos en el turisme, per preguntar sobre què fa quan espera, per saber què menja, què mira, què escolta i què toca… Per dedicar paraules d’amor, senzilles i tendres, als seus companys de viatge. I, esclar, per escoltar i parlar de música. I d’altres coses… Però, sobretot, per enamorar-nos i quedar-nos amb ganes de més. Ens escoltareu? En David, en Daniel i jo hi hem posat amor.

Per endinsar-vos una miqueta més en l’univers de l’artista, podeu llegir la crònica que la Blanca Pi i jo mateixa vam fer, després de veure la banda al Festival Acròbates: ‘Balles, Joan Miquel Oliver?  També us convido a jugar amb el que us inspiri en Joanmi (o qualsevol altre geni), com vaig fer a partir de les lletres de les cançons de Pegasus: ‘Volem, Joan Miquel Oliver?’ Si després de ballar i volar, voleu fer una passejada per les fotos dels concerts a la sala Joventut de L’Hospitalet (Festival Acròbates) o a la sala Apolo (Festival Mil·leni), endavant.

I si després d’escoltar més d’una hora de viatge musical us agafa gana, us donem la solució! El David Salvador de Cultibar ens convida a recuperar la cultura de bar, amb una guia audiovisual que han elaborat a partir del llibre “Últimas tardes con Teresa” de Juan Marsé i que es presenta a la Galeria Moraima. Feu boca!

PS1: Seguim allargant el bombonet mallorquí tant com podem…

PS2: Seguiu totes les xarxes de l’hiperactivicat, quantes més siguem millor ens ho passarem!

Text i imatge: Alba Irigoyen Gómez

Programa fet a Boca Ràdio per: David Navarro, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Anuncis

Carabasses, castanyes, rock i morts

29 oct.

hiperactivicat

Ja sabeu a on us menjareu les castanyes? En aquesta nova edició de l’hiperactivicat a les ones, us donem unes quantes opcions. I si voleu donar carabasses a algú, també us explicarem com… O potser preferiu posar-li un toc d’humor i color a la mort? Doncs veniu amb nosaltres, que us ensenyarem a on!

Mentre us situem, ens podeu anar escoltant:

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-26-castanyes-carabasses-i_md_9204472_wp_1.mp3″

Descarregar l’hiperactivicat a les ones

A la primera part del programa, en Miki Benages us estalvia feina, fent-vos l’agenda de concerts de la setmana a la secció del Poti-Poti Musical. Hypnotic Regressions, Manolo Tena, Oques Grasses… El final és apoteòsic: aquesta setmana arriba la Castanyada Rock! Connectem amb Piera, des d’on l’Albert Pino, de l’Associació Juvenil L’Espurna, ens fa un resum de la història d’aquest festival de música reivindicativa, que enguany ret homenatge als 20 anys de vacances de l’Ovidi Montllor. A més a més, el posem en un compromís (de bon rotllo)… Si voleu saber a on van a parar les carabasses, a qui li treuria les castanyes del foc i amb qui compartirà els panellets… no us perdeu l’agenda i l’entrevista (que podreu descarregar clicant aquí)!

Amb tanta castanya, ens entren ganes de variar la dieta, però no volem tenir remordiments si ho fem a base de carabasses per aquestes dates. Així que connectem amb la divulgadora científica Mercè Piqueras i Carrasco, que podeu seguir a través del bloc La lectora corrent. No hi ha res com investigar una miqueta, abans de jutjar. Escolteu tot el que parlem aquí, aprendreu un bon grapat de coses, descobrireu l’efecte bumerang de la carabassa i sortireu a comprar-ne (o a collir-la de l’hort) amb tota la calma! A més, durant el programa, fem una repassada als costums i tradicions d’aquestes dates: Tots Sants, la Castanyada, la Nit d’Ànimes (molt arrelada a la Cerdanya i Puigcerdà), el Dia dels Morts, i de com se celebren aquí i allà. També recordem alguns dels nostres morts, com la Mari Santpere fent de Doña Inés, en una paròdia de Don Juan Tenorio, i en Monti a través de RHUM, on la mort és l’altra protagonista, però endolcida amb un gran somriure.

Parlant dels costums d’allà, sentim una gran curiositat per la cultura mexicana, molt més optimista a l’hora d’encarar la mort. Ells són de veure el got mig ple, mentre que nosaltres el veiem mig buit. Per endinsar-nos en aquest món de colors i sabors, connectem amb l’Albert Torras, vicepresident de l’Associació Catalano Mexicana Mexcat, amb qui parlem de la festivitat del seu país i les activitats previstes pel Día de Muertos i La Calaca Barcelona, a la ciutat, programades des de mitjans d’octubre fins a mitjans de novembre. A més, us imagineu altars dedicats al que fou entrenador del Barça Tito Vilanova o a l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano? Hi ha activitats per no parar, les descobrireu si escolteu l’entrevista amb l’Alberto de Mexicat aquí, però també us proposem una agendeta de coses a fer per diferents racons de Catalunya, que podeu escoltar en aquest altre tall del programa.

Per fi arriba la part que més ens agrada, la participativa, és a dir, la que construïu vosaltres amb les propostes que ens deixeu al grup més hiperactiu del Facebook o les que ens envieu de viva veu al correu: noparis@hiperactivicat.info. Escolteu l’hiperactivaveu i sortiu de casa, perquè motius no en falten! L’actor Joan Arqué ens convida a viure les aventures d’El Baró dels Arbres, la Marina Sabaté de La Música Amanseix les Feres, ens parla de les notes d’amor i els silencis del Marc Freixas & Albert Gàmez, en Lluís Gelis ens mostra El barri perdut. La cantant Celeste Alías ens fa cantar “again”, tot sembla tan senzill… L’Oriol Puig ens duu de farra grossa a les Barraques De Girona. La Montse Guich alça la Multitud’ fins a la cúpula del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La Laia Claver proposa música i poesia per gaudir de les Alvarinho Nits. El Ferran Amado ens ensenya el Backstage by Blackcelona. L’Óscar Domènech i el Carles Llàcer ens deixen curts i muts amb el Festival ENMUT… Aquí us deixem el tall de l’hiperactivaveu i l’entrevista al Carles sobre el Festival ENMUT, gent maca que un dia van tenir una idea per passar-ho bé entre amics: fer un festival de curts muts. Ara, en són uns quants que s’han sumat a la “festa” i és que reben centenars de curts de tot el món… Visca la creativitat mundial (d’abast universal)!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Ràdio: Miki Benages i Alba Irigoyen

Selecció hiperactivicat per no passar per casa!

20 febr.

És una setmana trista, venim d’enterrar la sardina. Però sabíeu que aquesta tradició a Catalunya no és massa antiga? A la resta de la península estava força arrelada, però nosaltres la vam incorporar a mitjans de segle XIX. Tampoc se solia enterrar una sardina, el que es feia a molts pobles era obrir un porc en canal i la forma que adquiria era coneguda com a “sardina”; d’aquesta manera s’enterraven els excessos, la carnassa dels dies de Carnaval… Però quan a ciutats com Barcelona vam adoptar aquest costum, ho vam fer una mica més refinat: enterrant una sardina. Encara que, segons alguna interpretació (quasi freudiana…), la forma de la sardina es compara amb els genitals masculins i el seu enterrament representa l’època d’abstinència en la qual ens endinsem, la Quaresma. A la web de cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona trobareu més dades.

Enterrament de la sardina - Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Enterrament de la sardina – Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Però a l’hiperactivicat no ens volem abstenir de res, perquè aquests propers dies ens esperen moltes propostes per descobrir. Al sisè capítol de l’hiperactivicat a les ones emès des Boca Ràdio, amb en Carles Sanchez Beltran i jo mateixa (l’Alba Irigoyen Gómez) als micros, podreu escoltar una selecció ben variada de coses per fer. Llegiu o escolteu, remeneu, escolliu i sortiu de casa!

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-capitol-6_md_4105261_wp_1.mp3″ *Descarregar podcast “hiperactivicat a les ones”

Entrevistem al Gonçal Planas, frontman de Mi Capitán, banda que divendres es presentarà a la sala Bikini (av. Diagonal, 547, Bcn) amb el seu primer disc sota el braç. Faran de teloners de Sidonie i plegats inauguraran el cicle Curtcircuit’15. Celebrem l’entrada a l’Any Nou Xinès i gairebé ens ennuaguem empassant 12 litxis en directe; també us expliquem què passarà a la festa que han organitzat diferents entitats xineses i catalanes per dissabte 21 de febrer. Parlem del Festival ENMUT, que finalment podran celebrar el Matinal Ver-MUT al nou emplaçament, el Cinema Maldà (c/del Pi, 5, Bcn), un canvi amb el que creiem que surten guanyant; s’hi podran veure curtmetratges sense diàlegs ni veu en off. Cremem la “carn salada” i ens entrenem per menjar botifarres al Voti farra, boti farrot de La Garriga amb els Nyandú que presenten un BUM!, Fundación Tony Manero que estan de gira Superficial i acabem la nit amb l’electrònica dels garriguencs The J Tawers; l’organització corre a càrrec d’El Brou del Mestre. Però si us ve de gust fer el quemaco durant tot el dia, presenteu-vos La Garriga a partir de les 10 del matí, perquè hi haurà activitat a la Torre del Fanal, on trobareu una jornada reivindicativa de músics sense espai que demanen bucs d’assaig públics i autogestionats; s’hi faran xerrades, concert i un dinar popular, tot organitzat per l’associació de joves de La Garriga La Bordalla.

Al programa entrem en plena catarsi amb la companyia Cápsula Teatral, amb qui parlem d’“El Sibarita”, una adaptació del conte de Roald Dahl que estan a punt d’estrenar. Amb ells esbrinem les raons que els duen a voler portar a l’escenari una obra com aquesta i, alhora, descobrim la capacitat de Roald per descriure una societat dual que porta la doble moral per bandera, un reflexe de les obscuritats de l’ésser humà que tant poden ubicar-se als anys 50 (context del relat) com actualment. Al final ens deixen amb l’ai al cor amb el fragment que ens representen en rigurós directe… Com es resoldrà l’aposta? Per saber-ho, haureu de passar per la sala Jam Circus (c/Margarit, 44, Bcn) els diumenges de març o bé el 22 de febrer, dia de la preestrena, a les 8pm.

Cápsula Teatral a l'hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio - Imatge: Carles Sanchez

Cápsula Teatral a l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio – Imatge: Carles Sanchez

També us parlem d’algunes de les propostes que els hiperactius i hiperactives ens deixen al grup de Facebook, com per exemple el concert que la Tori Sparks i en Ramon Vagué de Calamento ens expliquen què faran conjuntament aquest divendres 20 de febrer al Casal Font d’En Fargues (Horta-Guinardó, Bcn). Si no hi podeu anar, no us preocupeu perquè l’endemà també estaran al vintè aniversari del cicle Barnasants tocant a L’Oncle Jack, museu del whisky i local de copes al centre de L’Hospitalet que aposta molt per la música en directe.

L’Elisabet Pujadó ens convoca a escoltar el jazz de l’Hugo Arán Trío a La Capella de Can Gambús, una masia a Sabadell, mentre fem el vermut diumenge al migdia. La Cristina Tomás ens convida a un Carnestoltes amb molt de swing que tindrà lloc divendres a la nit, al Merbeyé Cocktail Bar de Barcelona. Els amics de Brave Coast ens avisen que del 22 de febrer a l’1 de març podrem gaudir del Festival Hivernacle a Vilafranca del Penedès, amb un cartell on hi consten musicarros com l’Albert Pla amb Diego Cortés, en Nico Roig, Pont Saint Esprit, Mad’zelle, PD Pubilla i molts més. Això és un no parar!!!

Aquestes només són algunes de les moltes bones raons que la gent que no para ens proposa des de les xarxes més hiperactives. Entreu al grup de Facebook o busqueu-nos al Twitter i feu-nos saber tot el que passa!

Text: Alba Irigoyen Gómez

VILÍRIC

21 maig

Nous temps, noves idees, noves propostes. Artistes magnífics dedicats al seu art i entregats a un públic sincer, espectant i àvid d’espectacles de qualitat.

Tot això és el que trobarem en aquesta obra de Vilíric escrita, adaptada i interpretada per la soprano Jonaina Salvador.

Amb una veu lírica pròpia de les sopranos més verdianes que gaudeixen d’un extens registre vocal, Jonaina apropa la gran òpera en una representació de petit format al seu públic, amb una entrega i passió desbordant.

A dalt de l’escenari, no és tan sols l’artista, és l’Angèlica, aquella amiga que ens obre el seu cor i ens embolcalla amb la seva història desgranada teatralment. Acompanyada del seu pianista (que interpreta el seu amic d’infantesa Gonzalo Redondo), ens descobreix amb la frescor d’una noia jove, la trobada de l’amor de la seva vida, el Diego, en una festa d’amics i coneguts plena de glamur.

VILÍRIC de Jonaina Salvador - Imatge: Marc Pérez

VILÍRIC de Jonaina Salvador – Imatge: Marc Pérez

Prenent el vi com a fil conductor, Vilíric és una història d’amor, alegria i brindis que es desenvolupa en un seguit d’àries perfectament enllaçades.

Aquesta obra té com a finalitat apropar l’òpera i el bel canto, dins un ambient proper i distès, a un públic que encara que sembli allunyat del teatre de gran fastuositat, no ho està ni de bon tros de la bona música i del bon saber fer d’uns artistes plens d’il·lusió i creativitat.

La Diva (en aquest cas la soprano) fa partíceps a tota la gent que l’envolta amb un espectacle viu, interactiu i càlid, on el personatge i l’espectador es fonen en un sol ambient. Tots formen part de la història amb una gran complicitat, un sol glamur, una sola vibració, un moment únic i màgic d’entrega i empatia.

En acabar, s’ofereix un tast de vi o cava a tots els assistents, compartit amb els artistes. Són moments de gran enriquiment, intercanvi d’alegria i amistat.

Més informació al web de la sorpano Jonaina Salvador i al Facebook de l’artista. També hi podeu contactar a través del seu correu electrònic: jonaina.salvador@gmail.com.

Text: Elena Pérez

Un viatge al fons del vi

13 maig

D’ençà que els grecs van introduir la vinya i el vi a l’Empordà, aquesta tradició forma part de la nostra cultura i la nostra vida diària. Des d’aleshores hem sabut reinventar-la i donar la nostra pròpia senya d’identitat, creant fins a 12 denominacions d’origen arreu de les terres catalanes. Aquest sector ocupa el quart lloc dins el sector agroalimentari català i representa el 25% de la producció d’Espanya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però més enllà de la Història i les dades, l’art de tastar el vi és a l’abast de tothom per molt difícil o tècnic que sembli. Així ho demostra en Carles Mira, sommelier apassionat i didàctic en el seu centre cultural del vi MiraVins. A través de la música, el bon humor i la senzillesa, és capaç d’activar els teus sentits i fer un viatge al fons del vi. Jazz amb Vi-U és la seva proposta original i creativa, 5 temes musicals maridats amb 5 vins i 5 delicadeses gastronòmiques, explicacions disteses i accessibles amb petits detalls tècnics i tertúlia després de cada degustació. L’experiència i l’aprenentatge subtil estan garantits en aquest xou alegre i familiar.

Com molt bé ell mateix apunta: “esteu preparats per tastar un trosset de la vostra terra?”

 Text: Marc Pérez

Eros i nosaltres a Can Déu

4 jul.
Res no m’agrada tant

I

res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,

me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme

cloc els ulls i me’l fot.

Vicent Andrés Estellés, Res no m’agrada tant. A: Horacianes. Dins l’obra completa: Les pedres de l’àmfora.

Eros CANDEU - Imatge: Alba Irigoyen

Eros CANDEU – Imatge: Alba Irigoyen

Dilluns al vespre. Moltes hores de diàleg amb la pantalla. El cos extenuat després d’un cap de setmana de popArb. Però vull aire, tinc ganes de gent, em ve de gust veure i escoltar. I els rapsodes amateurs que reciten poesia eròtica a Can Déu satisfan tots els meus desitjos. Surten a l’escenari i reciten o llegeixen des dels seus llibres electrònics. Hi ha nervis, ingenuïtat. Per molts és la primera vegada. M’agrada ser-ne partícep d’aquest desvirgament poètic. El recital s’acaba amb final feliç: com a regal, un curtmetratge encara calent. El realitzador explica que ell i la coordinadora del recital, organitzat per Proartcat, l’han fet en dos dies i que està “recent sortit del forn”. Comença i acaba. I em sorprèn. És delicat. És sensual. És el resultat d’una bona química. És un bon final.

Surto de la sala i ensopego amb els ‘Beautiful Guys’ d’en Daniel Rogua. Tinc la mirada entelada, com si espiés uns cossos perfectes desfent-se a la sauna. Cossos tenyits de vermell intens. Cossos dessaturats. Cossos revelats.

Beautiful Guys de Daniel Rogua - Imatge: Alba Irigoyen

Beautiful Guys de Daniel Rogua – Imatge: Alba Irigoyen

Baixo les escales de Can Déu i deixo que el meu vestit de seda floti a l’aire. Darrer esglaó i xoco amb les polles de color maduixa d’en Sergio Mora.

Sexy Cartoon de Sergio Mora - Imatge: Alba Irigoyen

Sexy Cartoon de Sergio Mora – Imatge: Alba Irigoyen

Ja me les conec, també tots els altres personatges de l’imaginari inquietant d’aquest artista. En aquesta ocasió són els Sexy Cartoon, que donen la benvinguda a La Setmana de l’Eròtica a Les Corts (BCN). En Marc, organitzador de la moguda, m’explica que no hi són totes les pintures, que guarda amb clau un 69 entre l’oníria i la zoofília. Em dóna morbo. Vull aquesta clau.

La sensualitat ve plat a plat - Imatge: Alba Irigoyen

La sensualitat ve plat a plat – Imatge: Alba Irigoyen

És dimecres i a la cita hi són convidats 6 amics i amigues (més 14 desconeguts). Ens tornem a trobar a Can Déu. Cap d’ells sap què hi fa allà. Alguns d’ells tampoc es coneixien. Entrem a la sala. És elegant. Ens rep un piano de cua i les mans que l’acaricien, les d’en Joel. Seiem a taula i presento els convidats. En poca estona, el cava, el vi negre, el ceviche de marisc, l’amanida d’espàrrecs i mel, el sorbet de llimona amb reducció de trufa, el filet de porc a la canela amb guarniment de porro i les maduixes i plàtan amb xocolata picant uneixen els paladars dels 7 comensals que compartim taula plat a plat.

Sopar elaborat per Plat a Plat - Imatge: Alba Irigoyen

Sopar elaborat per Plat a Plat – Imatge: Alba Irigoyen

S’acaba el sopar afrodisíac i decidim tancar la nit amb una orgia literària a casa.

Orgia literària - Imatge: Alba Irigoyen

Orgia literària – Imatge: Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!