Tag Archives: poesia

Dones Sàvies i cinema transformador

12 maig

fotodones

Noves aventures des de Boca Ràdio que mai oblidarem! Avui ens han vingut a veure les Dones Sàvies de Sant Cosme i ens han portat tonelades d’entusiasme i felicitat per repartir des del Carmel! Dones que han lluitat tota la vida i que, amb alegria i creativitat, transformen l’entorn. També xerrem amb la Mostra de Cinema Creative Commons de Barcelona, el cicle de Bibliocurts Off que es poden veure a les Biblioteques de Barcelona, el Festival de Cinema Anarquista de Barcelona i, al final, ens assabantem del que és l’anarquia i ho celebrem amb una mica de poesia… Escolteu el programa i descobrireu aquestes propostes i moltes altres!

Descarregar programa

Les Dones Sàvies de Sant Cosme

Elles en saben molt de la vida, les han passat de tots els colors. Són de les que diuen: eps, que això no està funcionant com hauria de ser, posem-hi remei! No s’ho pensen ni dos minuts i tiren endavant. Sempre pensen en el bé comú, perquè al final, el que necessitem com a éssers humans és universal. S’han desplaçat, s’han trobat entre realitats diverses, han pujat famílies en l’adversitat, han transformat l’entorn i segueixen revolucionant el món. Són les dones valentes de Sant Cosme, les Dones Sàvies, que després de molts anys de lluita, miren enrere i somriuen satisfetes, perquè el que han fet és el que havien de fer. Les hem entrevistat amb motiu de la presentació del documental sobre el col·lectiu i les accions que duen a terme, avui 12 de maig a les 19.00 hores, es presenta al cinema Capri del Prat de Llobregat, dins del Prat d’Autor (El Prat, subseu del Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona); divendres 13 de maig, podrem veure el documental dins del BCCN 2016. Les Dones Sàvies formen part dels Grups Associats pel Treball Sociocultural, una entitat que practica activament la transformació social al Baix Llobregat i ens encanta! Un dia vindreu a Boca Ràdio a explicar-nos mogudes, oi? Au, bah, ara escolteu les dones perquè elles tenen la recepta de la felicitat i no se la guarden en secret, la seva (i la nostra) filosofia és compartir.

13151630_1565101543789613_2163751616652161559_n

Barcelona Creative Commons Culture & Film Festival

I parlant de compartir, l’Andreu Meixide ens endinsa a la cultura Creative Commons, el bé comú compartit. També ens explica què trobarem fins al 15 de maig, al BccN2016, un festival on podem veure films de temàtiques socials i entendre per què és necessari alliberar la cultura digital i la tecnologia. El festival tracta temàtiques actuals i sensibles des de la perspectiva activista. Compartir el coneixement per passar a l’acció. Tot el que fem a la vida té una repercussió i saber és el nostre dret per decidir a plena consciència. Les activitats es duen a terme entre el museu d’art contemporani MACBA i l’espai autogestionat Germanetes, que si no el coneixeu, ja tardeu! En aquest festival, també podrem veure el documental Les Dones Sàvies, serà divendres 13 de maig a les 17.00 hores.

bccn-2016-cartel-javierjaen-web-low

Fira Frics

Al programa no ho expliquem, perquè ja us segrestem durant hora i mitja i això ja és com per donar-vos un gran premi, però aquí ens ve molt de gust proposar-vos que el 14 de maig passeu pels jardins Príncep de Girona (Guinardó, Bcn), on trobareu la Fira Frics, una gran oportunitat per descobrir les aplicacions de la tecnologia en l’àmbit de la transformació social (sí, què passa, repetim molta aquesta expressió, però és que hi ha tant a transformar…) i moltes més coses. El company de Boca Ràdio i dinamitador musical al Boca Nord, Carles Llàcer Escamilla ho explica molt bé de viva veu a l’agenda del Boca Nord:

Descarregar agenda

13113817_1729720513951245_538607054_n

Bibliocurts Off

Ens agrada la cultura que es mou i la que es comparteix, per això donem veu a la Laura Pla Aumatell, hiperactiva i hiperactivista del grup de Facebook hiperactiviCAT que aquesta setmana ens recordava la mostra itinerant on podem veure projectats els curts guanyadors del festival Bibliocurts 2015, el festival de curtmetratges de Biblioteques de Barcelona. Escolteu-la, perquè ens informa del que estan planejant per a la tardor d’aquest 2016 i perquè ens encanta la seva concepció sobre la biblioteca, un espai per descobrir i compartir, on hi passen coses… Aneu a descobrir-ho!

13118915_10153467973247031_1136054227258972145_n

Festival de Cinema Anarquista de Barcelona

Seguim amb ganes de més cinema i de més revolució. Per això, no se’ns acut millor idea que convidar a La Cinètika, per a què ens expliquin la història dels Cinemes Lauren de Sant Andreu, un espai que fa uns anys va deixar de projectar a les seves pantalles… Doncs un col·lectiu del barri ha decidit tornar-li a donar vida, a fer que rodin els metratges, a donar llum a moltes històries que cal conèixer… I així neix La Cinètika, que és molt més que un cinema. Així que aquest 2016, la sisena edició del FCAB tindrà lloc a aquest espai alliberat des de l’abril, després de sis edicions dutes a terme a altres espais autogestionats. Des d’avui fins al 14 de maig, no us perdeu la programació, obriu els ulls.

13151744_1717711318487246_820437654357432279_n

I no marxem de Sant Andreu, ni deixem l’anarquia (tot el contrari) ni les idees radicals (molt necessàries). En Roger Pelàez en sap molt d’anarquia i més si és dita amb poesia, per això li preguntem què és anarquia i ell ens respon amb anarquia. Vaja, que parlem de la vida. I de decidir. I de llibertat. En definitiva, que l’anarquia és independència i això ens ho demostraran ell, la Núria Martínez-Vernis, el David Caño i el Martí Sales, aquesta tarda a l’Ateneu L’Harmonia (Sant Andreu, Bcn), dins del cicle de Nits Literàries, i demà a Premià de Mar i qualsevol dia a qualsevol lloc. Una bogeria, de les que tant ens agraden.

13151434_1072638342774984_7843546772641117796_n

I en parlar de l’Ateneu L’Harmonia, ens fa pensar en Literal, la fira d’idees i llibres radicals que trobarem en aquest mateix espai des de divendres 13 de maig fins diumenge 15. I no ens ho perdrem tampoc. Hi haurà de tot!

literal-fabra-i-coats-sant-andreu.png

Però no hi ha millor manera de colar les idees (les bones) i sobretot l’anarquia que amb l’humor. D’això, qui més en sap és en Quimi Portet (Fina Estampa), que a Oh My Love‘ diu que “l’humor és l’anarquia que triomfa per uns breus instants”. I a veure’l trionfar per una bona estona ens en anem aquesta nit a la sala Barts, perquè ens morin de ganes de què ens presenti el seu Ós Bipolar.

quimi

Programa de ràdio: David LaPlage, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen Gómez

Foto: David LaPlage

Anuncis

Trobada d’artistes a la ràdio

5 maig

13128782_10153703114253667_2002386119_o

Aquest capítol de l’hiperactivicat a les ones, programa fet des de Boca Ràdio, és tot un experiment! Hem provocat una cita a cegues entre artistes i el resultat ha estat el següent:

Descarregar programa

Abans d’encetar el programa, fem una connexió d’emergència amb l’Heliogàbal per a què ens recordin la cita ineludible d’aquest vespre-nit al Razzmatazz, avui, 5 de maig a partir de les 20.00 hores: el concert benèfic per pagar la multa amb Mishima, Za! i Pony Bravo. El Miquel ens explica la raó de la multa i, també, li preguntem alguns dubtes relacionats amb la nova normativa per a què els locals puguin programar música en viu. De fet, avui ha sortit un article del Nando Cruz a El Periódico que ajuda a entendre moltes coses. Si no esteu a aquest concert, que sigui perquè veniu a descobrir l’artista JoanGe, que el tindrem avui dijous 5 de maig, a les 21.30 hores, als Acústics Boca Ràdio.

hel

Tot seguit, rebem la visita de l’Abdominable Gallina Nauseabunda, el projecte artístic més personal del nostre amic Pep Rius, que ve a presentar-nos el seu darrer treball: “Gargalls”. Natural, sense artificis, sense mesurar el temps. Música per a nostàlgics de l’era del casset. Música a  no llençar bombes. Escolteu-ho i ho entendreu tot! I el 7 de maig, a les 21.30 hores, passeu pel Koitton Club (Sants, Bcn) i descobriu les seves cançons a pèl!

12670365_10154051593532593_6922576801147702280_n-1

Poesia Paliativa Teatro li recepta uns versos al Pep, amb posologia inclosa. L’Abdominable Gallina Nauseabunda comparteix una cançó amb efectes balsàmics: “L’ordre establert”. Moments màgics als estudis de Boca Ràdio. Passem a xerrar amb les actrius-poetesses de Poesia Paliativa Teatro, que ens expliquen la seva proposta per sortir de casa: el teatre com a eina sensibilitzadora de realitats, per exemple, les situacions que es poden viure unes infermeres en una sala de cures pal·liatives d’un hospital, vist des del punt de vista de la dona, amb humor, art i reflexió. L’ésser humà in extemis. Ens conviden a no perdre’ns les pròximes actuacions, com el divendres 6 de maig a les 21.00 hores, al Cafè de les Delícies (Raval, Bcn), un espectacle recomanat per Dona Cançó, i l’endemà al vermut del Porta 4.

13095910_1016441541765279_7977096905400774437_n.jpg

Per a la segona part de l’hiperactivicat a les ones, deixem l’hora d’esbarjo. Un dels artistes que ve a jugar és en Txarly Brown, amb qui podríem parlar hores i hores de la Barcelona d’altres temps i queixar-nos (amb simpatia i bon rotllo) de la d’ara. També podríem xerrar, durant un munt de programes, dels grups per als que ha fet el disseny de la portada del seu disc; això fa que fa que estigui a l’aguait de la bona música que es fa a la ciutat. A nosaltres ens encanta que els savis ens piulin a on es troben les perles, fem cas de les bones recomanacions i muntem el xiringuito del catxondeo, novament, als estudis de la ràdio. A la festa s’apunta el Xavi Angulo de The Oldians, la perla que ens duu en Txarly. Fa molts anys que defensen la seva bona música, pràcticament, uns supervivents de l’escena de ska-jazz jamaicà fet a Barcelona. Dissabte 7 de maig, a les 21.30 hores, gaudirem del concertàs de The Oldians al Jamboree, on presentaran el seu darrer treball “Out of the blue”, un concert organitzat per Blackcelona. Al programa també hi participa la Saphie Wells, cantant de The Oldians, que ens confessa que dissabte serà la seva primera vegada, i en Lalo López (Achilifunk, Chocadelia Internacional i Fundación Tony Manero), que ens fa un resum resumidíssim de la història del funk; si en voleu saber més, haureu de passar aquesta tarda (18.00 hores) pel Taller de Músics de Sant Andreu. Al final, al Txarly li preguntem per Achilifunk; si escolteu el programa, sabreu quan treuen disc i què fa aquest grup a on en Txarly toca botonets.

out

Durant el programa, també aprofitem per recordar alguna de les activitats de la Setmana de la Poesia de Barcelona i l’homenatge a Guillem d’Efak, que tindrà lloc aquest dissabte 7 de maig al Centre Artesà Tradicionàrius (Gràcia, Bcn).

ef

Però, per homenatge, el que ens vam donar en acabar el programa… Ole i ole! Veniu a la ràdio que compartirem cultura i ens posarem les botes!

13199088_10153704146773667_1347763089_o

Programa de ràdio: David LaPlage, el Daniel Agón i l’Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen

Foto: David LaPlage

*Si voleu seguir la moguda hiperactivicat, ens trobareu aquí.

Un cap de setmana per bellugar les neurones

26 febr.

Què necessiteu per aquest cap de setmana? Ganes i raspall de dents! Tenim tantes coses a fer, que a casa ens veuran poc el pèl… Agafeu l’agenda que us ho expliquem!

Ir a descargar

Dessins en liberté

630-dessins-en-liberte

Si passeu per l’Institut Français de Barcelona, trobareu una exposició col·lectiva, on hi participen artistes de tot el món expressant el seu punt de vista sobre la llibertat d’expressió. L’objectiu és reflexionar sobre temes com la censura, Internet, la corrupció, els drets de les dones, l’esport, el racisme, les rebel·lions en vers a aquest dret tan vulnerat, com hem vist en moltes portades darrerament. Al programa de l’hiperactivicat a les ones (Boca Ràdio), vam aprofitar per parlar de la taula rodona “Dibuixar en llibertat: abans, ara, després” que hi va tenir lloc dijous. També vam recordar la campanya i exposició itinerant “No penso callar” (Amnistia Internacional), que al desembre es va instal·lar a la Fundació Antoni Tàpies. Escolteu el tall (enllaç).

 
Sons of Gutenberg

11694902_1834134646813480_7984224945195345419_n

Avui s’inaugura oficialment la llibreria + galeria més mini de la ciutat, coneguda fins al moment! Però en 6 metres quadrats poden passar moltes coses… Com ara, una festa amb ball de màscares literàries! En vam parlar amb l’Adrià, un dels valents (amb ànima indipunk) implicats en aquesta aventura literària amb la qual ens sentim plenament identificades: si vols que passin coses, fes que passin! I avui en passaran de ben maques al carrer Martínez de la Rosa, 51 (Gràcia, Barcelona). Assistir a un naixement sempre és motiu de celebració! Poesia, música, llibres de totes mans, fanzines… i festa! Avui, divendres 26 de febrer, a partir de les 20.30 hores. Més info a l’esdeveniment de Facebook. I encara més si ens escolteu (enllaç)!

Festival Interestelar Barcelona

12718055_1692968230948752_2048086692985996866_n

Divendres 26 de febrer és dia per gaudir de llibres però, també, d’una galàxia inacabable de bona música… Un bon exemple el trobarem a la sala Barts, al Festival Interestelar, on a partir de les 18.30 hores, 7 bandes catalanes de rock i psicodèlia ens faran suar la samarreta! En vam parlar amb en Javi López, responsable de premsa del festival, que ens va deixar clar que és una moguda sorgida des de l’amor per la música, però també de com entenen i volen viure la música en directe. Ens va explicar moltes coses, tota una història que no ens volem perdre… Trobareu més informació a l’esdeveniment de Facebook i escoltant l’entrevista (enllaç)!

 
Marxa europea pel dret de les persones refugiades

12745843_1014436708592904_4572428810872743164_n

Barcelona és una de les ciutats refugi que es mou per donar resposta a la crisi humanitària, davant la incompetència i passivitat de la vella Europa, tan vella que s’ha quedat sense reflexes ni capacitat de reaccionar. Dissabte 27 de febrer, a les 12 pm, s’ha convocat una marxa per exigir solucions. Trobareu molta més informació al portal Barcelona Ciutat Refugi de l’Ajuntament de Barcelona. Trobareu més info a l’esdeveniment de Facebook i escoltant-nos (enllaç)!

A més, us convidem a passar pel grup de l’hiperactivicat al Facebook i fer com va fer l’amic hiperactiu Sergi, que va preguntar què es podia fer dissabte a Barcelona i va rebre una allau de propostes, com la del Guillem que ens recordava el concert de Pau Alabajos al Barnasants i la Laura, les mogudes imperdibles a can HiJauhUSB. En trobareu per dissabte i per cada dia! Entreu, preneu nota i, sobretot, proposeu! L’objectiu és fer la guerra al sofà; tots els motius per sortir de casa i trobar-nos als carrers, places i allà on passin coses ens agraden i més si ens els expliqueu vosaltres! (enllaç al tall)

Ovidi al cub. Un temps, una estima, una idea

12779210_1135366286494526_9064020142138106964_o

Ens pensàvem que estava mort, però no: fa 20 anys que l’Ovidi Montllor fa vacances! I també fa un any que el Borja Penalba (el cantant), el David Fernàndez (el pallasso) i el David Caño (el poeta) duen les seves paraules, música i filosofia per tots els pobles dels Països Catalans. I d’aquests pobles s’enduen moltes històries de l’Ovidi, una bio en construcció. Ovidi al cub és un homenatge a l’esperit canalla i a la vida, una aventura entre amics. Molts. I aquest diumenge 28 de febrer (18.00 h), un bon grapat de col·legues se sumaran a la festa àcida; serà a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del Cicle Cítric. De tot això i més en parlem amb el poeta, en David Caño. Però també de la seva hiperactiva agenda, que mai té un no per causes merescudes com homenatjar l’artista Carles Hac Mor o l’activista Pablo Molano, entre moltes altres. Art compromès, poder popular i reapropiament de la vida (i la mort). No us perdeu les seves paraules, ni al programa de ràdio (enllaç) ni enlloc.

 
I fins aquí una bona ració d’hiperactivicat: cultura de proximitat, sense intermediaris, en primera persona. I les neurones, en estat d’excitació permanent.

A la de 3, a la de 2 i a la de… Aparteu-vos, que llencem el sofà per la finestra!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agon i Alba Irigoyen

Eròtica, llegendes, poesia i vida

2 jul.

Juliol ens ha dut la calor als estudis de Boca Ràdio, on ahir vam viure una jornada molt pujada de to! Motius per accelerar-nos no ens en van faltar… Ens agrada que passin coses, la gent valenta ens posa i la cultura ens excita les neurones. Per això, diem sí a totes les propostes. Aquí us deixem un bon grapat per remenar i triar. Nosaltres ens hem enamorat de totes les coses boniques que ens han explicat els seus protagonistes.

Escolteu el darrer programa de l’hiperactivicat a les ones (emès des de Boca Ràdio), mentre preneu nota dels plans per passar un cap de setmana ben hiperactiu, serà un plaer motivar-vos de viva veu!

Descarregar programa

Setmana d’Eros

Del 6 al 10 de juliol, el Centre Cívic Can Déu (plaça de la Concòrdia, Barcelona) serà responsable de l’increment de temperatures a Les Corts. Amb l’erotisme com a tema transversal, gaudirem de tallers d’autoconeixement, d’activitats artístiques com la fotografía, la poesia, el cinema, etc. Però, fonamentalment, Can Déu es convertirà en un espai per convidar a la reflexió sobre el nostre propi cos, sobre com vivim la sexualitat, una invitació a la convivència de les diferents realitats. L’art ens ajudarà a fer-ho. Els plats forts seran un sopar a cegues, amb algunes novetats que descobrireu si escolteu el programa de ràdio, i el jardí de les delícies que viurem el dia de clausura de la setmana. Fins al 31 de juliol, Las Taradas ens impactaran, només arribar al centre, amb la seva exposició reivindicativa. Fa dos anys ens ho vam passar genial, ho recordem a l’article “Eros i nosaltres a Can Déu”.

eros

Fuck-in-progress

Seguim parlant de sexualitat, sensualitat, sensibilitat, erotisme, fetitxisme, de la relació amb els nostres cossos i l’entorn… Però aquesta vegada, l’Associació Kiakahart ens convida a fer-ho a través de la dansa i el teatre físic. Tindrem el gust de descobrir la proposta d’aquesta companyia de dansa integrada, dirigida per Jordi Cortés, del 3 al 5 de juliol, al Mercat de les Flors, dins de la programació del GREC – Festival de Barcelona. El passat Dia Internacional de la Dansa vam entrevistar en Jordi Cortés i ens va deixar amb moltes ganes de veure’ls. Recordeu l’entrevista a través d’aquest enllaç, tot un exemple de bona feina per assolir la normalització a través de la dansa.

Yes, we fuck!

A l’encreuament dels carrers Comte Borrell i Consell de Cent de Barcelona, s’hi troba l’espai autogestionat Germanetes, el que abans havia estat un solar en desús de l’Ajuntament i, ara, el veïnat li dóna vida com a punt de trobada, mantenint un bonic hort urbà i organitzant activitats. Activitats com ara, el cicle de docus a la fresca que han encetat, amb una selecció de films crítics i sensibiltzadors, que conviden a passar una bona estona i a pensar. Aquest proper divendres 3 de juliol, a les 21.30 hores, projectaran “Yes, we fuck!”, un documental que tracta el tema de la sexualitat en persones amb diversitat funcional, però que també parla de feminisme, LGBTI, diversitat… En definitiva, pansexualitat, un terme que ens agrada i que ho engloba tot.

Festival Infierno Sauna

Si no teníem prou motius per entrar en calor intensa, en Manel -del grup de versions Vader Retro– ens convida a posar-nos una toga romana i a compartir suor a l’Associació Musical La Hurraka, al Poblenou de Barcelona, on el proper dissabte 4 de juliol, a partir de les 22.00 hores, trobarem els Vader Retro i Los Romanes compartint escenari i, també, molts membres del grup. Amb una banda que es presenta així: “música para divorcios, deshaucios y velatorios”, pinta una festa infernalment catxonda!

Vader

I, aquí, comença la nostra estimada secció de plans quemacos! Com que és juliol, aquesta vegada us donem més motius per fugir de la gran ciutat i incloure aquests destins en les vostres rutes de vacances. Som-hi!

Festival de Llegendes de Catalunya

El 4 i 5 de juliol, Sant Martí de Tous esdevé capital de llegendes. Des de fa 6 anys, aquesta població de l’Anoia fa una tasca lloable en la recuperació de la narració escrita i oral, d’històries que parlen dels pobles i costums, de les persones, de motius per trobar-nos amb la nostra gent i compartir. Durant aquest temps, se n’han adonat que Tous (també Catalunya) és terra rica en llegendes, però que moltes històries són semblants aquí i allà, perquè, al cap i a la fi, l’ésser humà es mou per temes universals. Amb aquesta bonica conversa amb en Sergi Vallès, el director del FesLLeCat, us agafaran moltes ganes d’anar a Tous, una oportunitat per redescobrir el poble amb un toc màgic, on tota la família trobarà activitats per a totes les edats.

Festival Poesia i +

Seguim amb la paraula com a protagonista… Del 3 a l’11 de juliol, com bé ens explica l’Eduard Escoffet -director del festival-, el virus de la poesia s’escampa per Caldes d’Estrac i altres poblacions del Maresme, com Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar i Sant Vicenç de Montalt. Enguany arriben a la desena edició i, això, és motiu de celebració. A part de l’ampliació d’espais, el festival dóna protagonisme a les noves generacions de poetes i rapsodes, que contribuiran a mantenir viu l’esperit de Josep Palau i Fabre. A la programació tampoc falten grans noms de la música, amb propostes vinculades a la poesia.

Vida Festival

De la costa del Maresme a la costa del Garraf! Del 2 al 5 de juliol, a Vilanova i la Geltrú hi haurà més Vida que mai! En Dani Poveda, director del Vida Festival, ens parla d’aquesta perleta que arriba al seu segon any de vida, amb molts motius per celebrar: premis, el doble d’entrades anticipades venudes i, sobre tot, el “sí, vull” de tots els assistents a la primera edició, és a dir, el “sí vull que continuï un festival tan encantador i acollidor com aquest”. En Dani ens posa la mel als llavis, amb sorpreses que no ens pot desvetllar, però que ens assegura que aquests dies tornaran a convertir-se en una experiència única. Un festival amb una programació musical molt atractiva, pensat per al benestar de les persones i per al gaudi de tots els membres de la família, que fa compatibles termes com festival, música, natura, mar, diversió, sostenibilitat, educació i salut. Llarga vida al Vida.

Vida Festival

Ara toca fer una miqueta d’autobombo, que sempre va bé:

Seguiu-nos a les xarxes, on trobareu molts més motius per sortir de casa i tot el material que anem penjant de les mogudes que anem a veure: Twitter, Instagram, Facebook, YouTube, Flickr, Ivoox… Estem a tots llocs! Però, sobretot, no deixeu de visitar el nostre grup de Facebook, on trobareu moltes propostes que fem nosaltres i altra gent que s’estima la cultura. Entreu i hiperactiveu-nos, cultura sense intermediaris.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sánchez Beltrán i Alba Irigoyen Gómez

La barba. Després, Jesús Lizano.

28 maig
Jesús Lizano, professor i poeta - Font de la imatge: Indymedia Sureste

Jesús Lizano, professor i poeta – Font de la imatge: Indymedia Sureste

Doncs tenia molt d’afecte a aquest home. No crec que ell ho sapigués, però jo li tenia. El veia cada dia, quan jo baixava a comprar el pa. M’entretenia una miqueta, per tenir més temps de rosegar la barra. Coincidia que era l’hora que ell passava per la plaça. Sempre lent, arrossegant els peus, vestit de negre, sovint amb una bossa de plàstic a la mà. I les seves extenses barbes… Els adolescents, de l’escola del costat, s’enfotien d’ell. Quan escoltava les mofes, sentia una tristesa immensa -estúpida societat que no accepta la diferència-. Però ell anava a la seva i jo, també a la seva.

No sabia a què es dedicava ni res, només sabia que era un home gran i peculiar, que sempre passava per allà. I que sempre havia estat així de gran, des que jo era petita que ell era molt gran. A partir d’un dia, el vaig començar a saludar. A partir d’un altre dia, em vaig començar a apropar i parlar-li. Els següents dies, el seguia saludant. Ell em mirava desubicat. Home de memòria efímera. Des de la finestra de casa, de tant en tant, el seguia veient passar. Crec que sempre que ha passat, el dec haver vist. Donava temps. Anava lent. Anava al seu temps.

A través de la tele i a través de mon pare, vaig saber que aquell home, d’aspecte savi i mirada perduda, era poeta. Poeta del realisme surrealista. Anàrquic. Mon pare m’explicava que, a vegades, el convidaven a l’hospital on ell treballava com a psicòleg. El convidaven a les sessions d’art i salut mental que organitzaven a Sant Joan de Déu. Sessions per fer baixar els núvols arran de terra.

Des de feia any i mig, sabia que estava malalt de leucèmia i que tenia pressa. Volia publicar un llibre i sabia que no tenia temps. Ja l’havia deixat de veure passar… Fa pocs dies li van retre homenatge a la Setmana de la Poesia de Barcelona. Al programa de l’hiperactivicat a les ones, que fem des de Boca Ràdio, vam entrevistar en Pep Gómez, titellaire i papiroflexista, que participava en aquest homenatge amb rapsodes que bé coneixien en Jesús, com en David Caño, en David Castillo, l’Enric Casasses, en Giovanni Nadiani, en Joan Vinuesa i la Núria Martínez Vernis. La conversa amb en Pep va ser curiosa. Surrealista. De vida i mort. D’art. Vam parlar ben poc del poeta. O res. De fet, en Pep no el coneixia de res. O potser sí que en vam parlar? Potser és així com l’havíem de retratar… Ho vols escoltar? Clica a l’enllaç.

Aquell dia, a la Viquipèdia no sortia data de fi. Ara sí: Jesús Lizano, (Barcelona, 23 de febrer de 1931 – 26 de maig de 2015), professor i poeta. Persona corba i mamífera. Lucidesa singular e irrepetible. DEP.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Prostíbul poètic en primera persona

26 set.
SuperLoveHotel La França - Imatge: Alba Irigoyen

SuperLoveHotel La França – Imatge: Alba Irigoyen

Em citen al meublé La França, dijous 25S a les 19.30 h. Un cop hi sóc, ningú em pregunta, ja saben al que vinc. Em fan baixar, amb certa discreció, per una escala que dóna al saló. A l’entrada hi ha un llit immens que serveix de photocall per als còmplices.

Llit photocall - Imatge: Alba Irigoyen

Llit photocall – Imatge: Alba Irigoyen

Unes mans amb guants de reixa se m’enduen fins al nucli de la festa: el ‘Pianobar’ de Don Ostra! Un vell piano transformat en bar mòbil, uns músics esdevinguts barmen; notes que es beuen, copes que s’escolten… Ara fan rock’n’roll, ara demano un ginger ale, ara sona bossa nova, ara brindem amb cava, ara swinguen un negroni… Jo no prenc whisky, però al cambrer de patilles llargues i gruixudes li demanaria que em fes lliscar, de banda a banda del pianobar, un got amb gel al pur estil Far West! Fosa a negre.
Pianobar - Imatge: Alba Irigoyen

Pianobar – Imatge: Alba Irigoyen

…De sobte, sona Black and Tan Fantasy -de Duke Ellington- i en Boris Vian m’explica com combina les notes amb els licors i aromes al seu pianòctel… Passo pàgina i la fantasia la projecto en les paradetes de complements i llenceria. Segueixo tafanejant fins que, darrere d’una cortina, descobreixo les XConfessions d’Erika Lust.
XConfessions d'Erika Lust - Imatge: Alba Irigoyen

XConfessions d’Erika Lust – Imatge: Alba Irigoyen

Em miro els somriures dels i de les voyeurs però, de seguida, me’n torno on hi ha tothom. Trec la càmera i començo a disparar. A mi també m’ho fan, m’agrada que m’observin amb un objectiu.
Professionals - Imatge: Alba Irigoyen

Professionals – Imatge: Alba Irigoyen

Arriba el moment. M’apropo a una de les noies del bordell i li dic a cau d’orella: et vull a tu. M’agrada el seu look de núvia vintage. Seguim la Madame Taxi i el seu bastó imponent fins a una habitació privada. La porta queda tancada i la núvia mira de crear un clima íntim i relaxat. Em fa estirar al llit i em pregunta què m’agrada, què vull que em faci. M’agrada el francès, però a mesura que xerrem li demano italià, que és el que se li dóna millor… Em fa cloure els ulls i comença. La sento per totes les parts del cos. És delicada i dolça fent-ho. Aconsegueix que se’m posi la pell de gallina. Mullo el coixí. Arriba la fi.

En privat - Imatge: Alba Irigoyen

En privat – Imatge: Alba Irigoyen

Obro el ulls i me’ls eixugo. Li demano què m’ha fet i em diu que l’emotiva cançó en italià (ella és italiana) que m’ha cantat és la mateixa que li dedicava cada nit al seu nadó, durant el temps que l’ha tingut malalt a l’hospital. Li pregunto pel petit i em diu que ja es troba bé, com no podia ser d’altra manera amb aquesta veu. El poder de la música és brutal. M’explica que la resta de professionals fan poesia viva per als clients, però que ella canta perquè és el que li surt de l’ànima. I jo li ho agraeixo. Pago el servei (una fitxa pel valor de 2,5 euros) i ens acomiadem càlidament.

Núvia vintage - Imatge: Alba Irigoyen

Núvia vintage – Imatge: Alba Irigoyen

Copa, mitja i lliga. Transparència, transgressió i poesia. Això és Prostíbulo Poético Barcelona, el plaer de l’art sense barreres. Passeu i sentiu-lo intensament. No us perdeu propers esdeveniments d’aquest col·lectiu artístic, que la seva clientela fixa diu que això tan sols ha estat un petit tast!

*Al Flickr de l’hiperactivicat podeu trobar més fotos de l’esdeveniment i en aquest altre enllaç, la fitxa artística del col·lectiu.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Imatges: Alba Irigoyen Gómez

Sagarra al Born

4 oct.
Cicle de 'Rapsodes al Born' - Imatge: © Pere Virgili

Cicle de ‘Rapsodes al Born’ – Imatge: © Pere Virgili

 

L’espectacle ‘Josep Maria s’agarra i s’atia’ ha estat l’escollit per inaugurar el cicle Rapsodes al Born, coordinat pel crític teatral Joaquim Armengol. Va tenir lloc ahir, dimecres 3 d’octubre, a la sala Moragues del nou Born Centre Cultural.

Imatge: Alba Irigoyen

Imatge: Alba Irigoyen

En absència de cafè i puro, aquestes són les copes que vessaven les paraules de Josep Maria de Sagarra. Copes segellades pels llavis de Martí SalesJordi Oriol i Josep Pedrals, els rapsodes/poetes/actors/músics que ahir nit van donar vida, aroma i color a un entramat de textos de Sagarra; fragments d’articles, d’obres de teatre, de novel·les i d’alguna memòria.

La sala de petit format escurçava la distància entre jo-espectadora, el poeta i els seus deixebles. 75 minuts per redescobrir lectures obligades a través de veus agradables i ganyotes còmiques, rostres que més d’un cop em trobo a l’escenari o entre el públic, a qui llegeixo quan publiquen o a qui saludo quan em creuo. Gent de casa. I jo convidada a taula com una més. No, com una més, no: seure sobre un bocí d’Història recent em feia sentir una privilegiada. I de menú, les paraules àcides d’en Sagarra i un bon grapat de necessaris bolets a repartir a tort i a dret.

Però el plaer per l’espectacle no es va acabar quan en Martí, en Jordi i en Josep van plegar els tovallons sobre la taula i els llums es van fondre a negre. Això només va ser un punt i a part. Avui m’he llevat encuriosida per l’obra, vida i pensament d’en Josep Maria, més enllà d’aquelles classes de Literatura Catalana d’ara fa unes quantes temporades. Moltes.

Recordar el polifacètic Sagarra, poeta del poble, petit caramel per endolcir un dia gris de tardor.

Text: Alba Irigoyen

Madoz, enginy i poesia

30 jul.

“La bellesa, si és que apareix en la meva obra, no és un objectiu primordial. El que sí que persegueixo és la reflexió que el públic pot fer de l’entorn en què vivim a partir d’unes imatges.”

Chema Madoz

Exposició 'Chema Madoz. Ars Combinatoria' a La Pedrera - Imatge: Alba Irigoyen

Exposició ‘Chema Madoz. Ars Combinatoria’ a La Pedrera – Imatge: Alba Irigoyen

Impacte. La llibertat d’un núvol atrapada en una gàbia. Els cordills entrelligats d’un parell de sabates. La clau que és alhora pany. El guant de pell que es tanca com un moneder. El contrast d’ombra i llum del plec del pantaló paral·lel al mateix efecte en la cantonada de la paret. El perfum glamurós que acaba esdevenint xeringa. Dues agulles de cabell que fan l’ull i la llàgrima. La cullera amb ombra de forquilla. La tapa de desguàs transformada en birret. El fils delicats que juguen a ser líquid. Les gotes d’aigua que encaixen com un puzle. El luxós collaret de perles que exerceix de forca. Exposar-se a l’univers Madoz, el món dels objectes impossibles (o no…), excita les neurones.

Resultat. Fotografia? Poesia? Enginyeria? Què és Chema Madoz? Chema Madoz és imaginació, idea, creació, procés, investigació, experimentació, perseverança, obsessió, paradoxa, el contingut pel continent i viceversa, simbologia, concepte, abstracció, minimalisme, ironia, joc, subtilesa, llum, ombra, blanc i negre, transformació, deformació, descontextualització, escultura, imatge, surrealisme, estètica, simetria, veritat, dubte, lucidesa, perfecció, intel·ligència, reflexió. Art. Combinació. Chema Madoz és fotografia, poesia i enginyeria. Chema Madoz és revelació. Únic.

Exposició. “Chema Madoz. Ars combinatoria” han estat més de setanta peces, seleccionades entre l’extensa obra de l’artista per la comissària Oliva María Rubio, que fins al 28 de juliol han provocat el diàleg amb tots els espectadors i espectadores que ens hem apropat a La Pedrera per descobrir l’imaginari de Chema Madoz, un univers inquietant en fase expansiva des de finals dels anys 80. És més, m’atreveixo a afirmar que bona part dels privilegiats que hem recorregut l’exposició hem estat abduïts per aquest univers… Ara formem part del món on l’impossible és possible, del món on tot és qüestionable, del món del res és el que sembla, del món que trenca amb l’establert. Del món que jo construeixo.

Chema. José María Rodríguez Madoz va néixer l’any 1958 a Madrid. Va estudiar Història de l’Art i Fotografia. El seu treball ha estat exposat a molts països i moltes de les seves fotografies es fan servir per portades de llibres, revistes i per la publicitat. L’any 2000 va ser reconegut amb el Premi Nacional de Fotografia. Al llarg de la seva trajectòria, per les seves mans han passat Olympus, Nikon F3, Bronica i Mamiya, però sembla que l’idil·li que més perdura és amb una Hasselblad. Al documental que es projectava a l’exposició, l’artista explicava que es va iniciar a la fotografia sense ser molt conscient, en un principi, que aquesta activitat acabaria sent la seva vida: senzillament es va comprar una càmera per fotografiar les seves vacances, però aquí es va adonar que a més d’endur-se el record en forma d’imatge, aquestes podien servir per expressar-se més enllà, creant un llenguatge propi. En els inicis, les fotografies tendien a ser exteriors, però poc a poc va anar migrant cap a la fotografia d’estudi, un “laboratori” on els objectes pateixen transformacions i queden fixats en dues dimensions per sempre més. La fotografia és el fi. L’objecte és el mitjà. El resultat de les obres de Madoz és sorprenent, però no menys que el procés que segueix per aconseguir l’objectiu que en un moment donat visualitza al seu cap. Una tasca d’investigació complexa. Una tasca de trucar a moltes portes. Una tasca que en més d’un moment implica que se’l mirin pensant que no hi toca. Però i tant que hi toca. Toca amb una lucidesa extraordinària. Sap el que vol i ho aconsegueix. O no. I quan és així, n’aprèn. I a partir d’aquí, avança.

Poesia visual. El paral·lelisme entre Joan Brossa i Chema Madoz és inevitable, donada la concepció de l’objecte en l’obra d’ambdós. Així doncs, un dia o altre, els seus camins s’havien de creuar. Com a resultat va sorgir ‘Fotopoemario, 12 fotografies acompanyades de 12 poemes. Però val a dir que el procés de creació va ser invers a la tònica general; habitualment, la imatge es crea a partir del text, doncs en aquest cas, Madoz enviava les imatges a Brossa, a partir de les quals el poeta s’inspirava per escriure els poemes. A l’exposició estava inclòs aquest interessant exercici creatiu, que va veure la llum l’any 2003, 5 anys després de la mort de Joan Brossa. Amb motiu de l’Any Espriu, l’exposició també recuperava el poemari ‘Per al llibre de salms d’aquests vells cecs’, 40 haikus acompanyats de les imatges de Chema Madoz que contribueixen a construir Sinera, el món mític on Salvador Espriu emmarca les seves obres.

I fins aquí la imatge que he pretés evocar-vos a través de les paraules. Ara és hora de jugar a construir el nostre món.

*Mentre aneu construint, gaudiu i amplieu la info sobre Madoz:

Text: Alba Irigoyen

Eros i nosaltres a Can Déu

4 jul.
Res no m’agrada tant

I

res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,

me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme

cloc els ulls i me’l fot.

Vicent Andrés Estellés, Res no m’agrada tant. A: Horacianes. Dins l’obra completa: Les pedres de l’àmfora.

Eros CANDEU - Imatge: Alba Irigoyen

Eros CANDEU – Imatge: Alba Irigoyen

Dilluns al vespre. Moltes hores de diàleg amb la pantalla. El cos extenuat després d’un cap de setmana de popArb. Però vull aire, tinc ganes de gent, em ve de gust veure i escoltar. I els rapsodes amateurs que reciten poesia eròtica a Can Déu satisfan tots els meus desitjos. Surten a l’escenari i reciten o llegeixen des dels seus llibres electrònics. Hi ha nervis, ingenuïtat. Per molts és la primera vegada. M’agrada ser-ne partícep d’aquest desvirgament poètic. El recital s’acaba amb final feliç: com a regal, un curtmetratge encara calent. El realitzador explica que ell i la coordinadora del recital, organitzat per Proartcat, l’han fet en dos dies i que està “recent sortit del forn”. Comença i acaba. I em sorprèn. És delicat. És sensual. És el resultat d’una bona química. És un bon final.

Surto de la sala i ensopego amb els ‘Beautiful Guys’ d’en Daniel Rogua. Tinc la mirada entelada, com si espiés uns cossos perfectes desfent-se a la sauna. Cossos tenyits de vermell intens. Cossos dessaturats. Cossos revelats.

Beautiful Guys de Daniel Rogua - Imatge: Alba Irigoyen

Beautiful Guys de Daniel Rogua – Imatge: Alba Irigoyen

Baixo les escales de Can Déu i deixo que el meu vestit de seda floti a l’aire. Darrer esglaó i xoco amb les polles de color maduixa d’en Sergio Mora.

Sexy Cartoon de Sergio Mora - Imatge: Alba Irigoyen

Sexy Cartoon de Sergio Mora – Imatge: Alba Irigoyen

Ja me les conec, també tots els altres personatges de l’imaginari inquietant d’aquest artista. En aquesta ocasió són els Sexy Cartoon, que donen la benvinguda a La Setmana de l’Eròtica a Les Corts (BCN). En Marc, organitzador de la moguda, m’explica que no hi són totes les pintures, que guarda amb clau un 69 entre l’oníria i la zoofília. Em dóna morbo. Vull aquesta clau.

La sensualitat ve plat a plat - Imatge: Alba Irigoyen

La sensualitat ve plat a plat – Imatge: Alba Irigoyen

És dimecres i a la cita hi són convidats 6 amics i amigues (més 14 desconeguts). Ens tornem a trobar a Can Déu. Cap d’ells sap què hi fa allà. Alguns d’ells tampoc es coneixien. Entrem a la sala. És elegant. Ens rep un piano de cua i les mans que l’acaricien, les d’en Joel. Seiem a taula i presento els convidats. En poca estona, el cava, el vi negre, el ceviche de marisc, l’amanida d’espàrrecs i mel, el sorbet de llimona amb reducció de trufa, el filet de porc a la canela amb guarniment de porro i les maduixes i plàtan amb xocolata picant uneixen els paladars dels 7 comensals que compartim taula plat a plat.

Sopar elaborat per Plat a Plat - Imatge: Alba Irigoyen

Sopar elaborat per Plat a Plat – Imatge: Alba Irigoyen

S’acaba el sopar afrodisíac i decidim tancar la nit amb una orgia literària a casa.

Orgia literària - Imatge: Alba Irigoyen

Orgia literària – Imatge: Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen

L'(a)phònica, el Festival de la Veu

25 juny

Quan vius al cor de Catalunya, a vegades és complex decidir quin dels molts plans que presenta el cap de setmana acabarà essent el teu. Però hi ha ocasions en què no hi ha dubte, i aquest és el cap de setmana proper a Sant Joan. Apunteu-vos aquesta activitat a l’agenda, per si encara no la teniu controlada: l’(a)phònica, el Festival de la Veu de Banyoles.

 

L'(a)phònica de nit

Les actuacions començaven dijous però jo no hi vaig poder anar fins divendres. Com a bona hiperactiva (musical, sobretot) premo l’accelerador per arribar a temps al primer bolo que m’interessa, inclòs dins la programació paral·lela. Em colo a la fila1 per escoltar els últims acords de la cançó de Coriolà que ara acaba. Es tracta d’un dels 9 grups que enguany compateixen al Sona 9. I no m’ho semblen. Vull dir que els veig força més rodats que d’altres grups que han acabat guanyant aquest concurs.  El que més em crida l’atenció d’aquest quintet és el joc d’intensitats dins d’una mateixa peça, o bé principis com el que acaben de fer ara, inesperadament contundent. Una proposta que, sense marxar del que sentim de fa uns anys a casa nostra, té certs deixos particulars que la fan prou consistent com per arribar a la final d’aquest concurs per a descobrir nous talents.

La Flauta Màgica. Variacions de Dei Furbi - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

La Flauta Màgica. Variacions de Dei Furbi – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Travessem la plaça i enfilem cap a l’Ajuntament fins al Teatre Municipal, per a veure el següent espectacle que tenim programat. Es tracta de Dei Furbi, l’adaptació de l’òpera de Mozart La Flauta Màgica a cappella. Interpretada, per tant, només a partir de les veus dels 6 protagonistes, fent ús d’una tècnica impecable. Molt bona actuació de Joana Estebanell en el doble paper de mare reina i Papagena. Considero que és la intèrpret que desplega més registres en la posada en escena. I Marc Pujol, com a Papageno, la figura masculina que treu més partit, que explota més el sentit còmic de l’obra. És també interessant el vestuari, de marcat estil post futurista. A mi, ara que me’l miro amb atenció, em recorda a l’obra del pintor català Xevi Vilaró.

Travessem de nou la plaça. Ens espera el moment àlgid de la nit. Dins l’auditori de la ciutat, ens retrobem amb el passat (15 o 20 anys mínim) en què encara escoltàvem la cançó “Coral·lí” a la ràdio. Puntí surt a l’escenari a poc a poc. Agafa la guitarra i s’assenta. Els aplaudiments no el priven de començar els primers acords. Hi ha entusiasme i nervis. Una veu que torna de la foscor entona noves lletres, de contingut espès i trist. Combina guitarra i piano, tot sol, fins que convida a en Quimi Portet (sorpresa!) a tocar la guitarra mentre ell entona la cançó de l’artista convidat “Flors i Violes”. Imagino què sent ara la noia que seu al meu costat. Si gosés arrencaria a plorar per l’emoció del moment. Poder veure de nou Puntí (Adrià Puntí o Josep Puntí, o Puntí a seques, com vulgueu) després de molts anys i molts infortunis no deu poder ni descriure’s. Es nota només a l’ambient aquell sentit de la joia de la recuperació. “Moltes gràcies per trobar-me faltar”, diu ell. I la gent aplaudeix i aplaudeix i fem més de mitja hora de bisos amb el que ja són grans clàssics de la música de casa nostra. Acaba.

Adrià Puntí i Quimi Portet toquen "Flors i violes" - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Adrià Puntí i Quimi Portet toquen “Flors i violes” – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Pesquem el paraigües del cotxe i anem a l’escenari Juanola, situat a la zona de la muralla, en el qual actua el beatboxer Markooz – mai havia assistit a un concert sota d’un paraigües- i a continuació Standstill. Sonen molt bé. Però ja marxem. Els deixem per un dia que no plogui.

L'(a)phònica de dia

No hi ha prou cadires per a què el nombrós públic interessat en l’òpera pugui seure a l’església de Santa Maria dels Turers, on Eduard Mas i Alba Bosch interpreten les diferents cares de l’amor amb fils de veu d’albada -ella- i veu de tenor en procés de maduració -ell. Aquest és l’escenari on es pot veure més la implicació de tot el poble. L’afició per la música de la gent de Banyoles (vegeu la imatge d’aquest any). I quan diem tot el poble, volem dir tots els cotxets del poble, totes les àvies i avis del poble, i fins i tot un ciclista equipat amb mallot i casc que just ara deixa l’església després de treure el nas mentre sona Monteverdi. Pluges d’aplaudiments aclaparadors per als joves intèrprets i el Quartet Onnaris, que els ha acompanyat.

Bradien + Escoffet - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Bradien + Escoffet – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Fem cap a l’estany, quatre nedades, una mica de sol i dinar a Can Xabanet. La millor preparació per la tarda d’Anni B Sweet (prou bé, tot i que no en destacaria cap tret, fora de l’encert de fer de pagament aquest escenari, el del Claustre del Monestir de Sant Esteve. Finalment l’organització ha aconseguit que en aquest preciós espai també es pugui sentir la música).

Un altre espai curiós, l’espai d’art eat art és el nostre següent punt d’aturada. Bradien i Eduard Escoffet. La proposta de risc per enguany. Bases d’electrònica fetes a partir de botonets i botonets, i la veu hipnòtica del poeta de Barcelona, tot això compensat per una trompeta que destensa i refresca les dures atmosferes que es generen, per donar el toc de frescor a la proposta.

La nit continua de nou a l’escenari Juanola amb l’inclassificable Joan Colomo. Aquest ja el coneixeu, oi? Jo només vull dir-vos que mai l’havia pogut veure encara i que em va deixar ben distreta.

El festival continua amb els totpoderosos Manel i també amb múltiples altres propostes, la que més em crida l’atenció és Maïa Vidal. Tant si ja hi heu estat, com si no, apunteu-vos aquest festival a l’agenda de l’any que ve!

Text: Glòria Francolí

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!