Tag Archives: Joan Miquel Oliver

Viatge a l’interior de Joan Miquel Oliver

17 febr.
Joan Miquel Oliver

Imatge del concert de Joan Miquel Oliver a la sala Apolo 04/02/16

Una hora amb Joan Miquel Oliver. Paleta de colors completa. Opinions a pèl. Filosofia en bicicleta. Ho tenim tot per iniciar un viatge al més endins d’aquest artista, un univers que us convidem a descobrir… Ens enlairem!

Descarregar hiperactivicat a les ones

Una hora de tarifa il·limitada de paraules amb en Joanmi dóna per molt! Per parlar en imatges, per descobrir què s’enduu de Pegasus, per sobrevolar l’espai i la minúscula història de la Humanitat, per pedalejar la imaginació, per filosofar sobre l’art i la vida, per tafanejar què seria si no fos músic, per cagar-nos en el turisme, per preguntar sobre què fa quan espera, per saber què menja, què mira, què escolta i què toca… Per dedicar paraules d’amor, senzilles i tendres, als seus companys de viatge. I, esclar, per escoltar i parlar de música. I d’altres coses… Però, sobretot, per enamorar-nos i quedar-nos amb ganes de més. Ens escoltareu? En David, en Daniel i jo hi hem posat amor.

Per endinsar-vos una miqueta més en l’univers de l’artista, podeu llegir la crònica que la Blanca Pi i jo mateixa vam fer, després de veure la banda al Festival Acròbates: ‘Balles, Joan Miquel Oliver?  També us convido a jugar amb el que us inspiri en Joanmi (o qualsevol altre geni), com vaig fer a partir de les lletres de les cançons de Pegasus: ‘Volem, Joan Miquel Oliver?’ Si després de ballar i volar, voleu fer una passejada per les fotos dels concerts a la sala Joventut de L’Hospitalet (Festival Acròbates) o a la sala Apolo (Festival Mil·leni), endavant.

I si després d’escoltar més d’una hora de viatge musical us agafa gana, us donem la solució! El David Salvador de Cultibar ens convida a recuperar la cultura de bar, amb una guia audiovisual que han elaborat a partir del llibre “Últimas tardes con Teresa” de Juan Marsé i que es presenta a la Galeria Moraima. Feu boca!

PS1: Seguim allargant el bombonet mallorquí tant com podem…

PS2: Seguiu totes les xarxes de l’hiperactivicat, quantes més siguem millor ens ho passarem!

Text i imatge: Alba Irigoyen Gómez

Programa fet a Boca Ràdio per: David Navarro, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Volem, Joan Miquel Oliver?

3 febr.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Submergida entre flors submarines, miro de pescar els pensaments inconnexos. Trec el cap i veig la platja deserta. Però les guspires de sol em recorden que, mar endins, m’esperen missatges, trastopoemes, visions de sons. Viatges.

Vinc de Pegasus i vaig camí de cels a blats i roselles. Agafo es cotxe a tota hòstia, enrere deixo ses piràmides de sal. Volo. Planejo entre figues i palmeres. Es niguls em circumden. Faig transbord a un cometa, que m’arrossega allà dalt no sé on, on es planetes de galàxies se desplomen, on els androides fan un vol imprevisible i perillós.

M’estavello en vaixell. Nedo en elefant fins la costa i em trobo ciutadans en confusions, paisans estabornits a països mal parits, que anhelen un país de mar enllà.

Una força centrífuga em precipita a l’infinit. Giro sobre mi. Les tecles em despullen. Les cordes m’evaporen. La percu em colpeja. Vesso emocions. De sobte, sóc aquí, segrestada per les esferes. Dos minuts eterns a jo, viatge sense retorn a s’univers acabat.

Sa canoa em rescata fins més enllà: món de marès regnat per sa fauna salvatge, plantes que migren del món vegetal al món industrial. Trista i tota soleta em miro com estels anònims se descontrolen.

Jo escrivia en un quadern, però més val que me carregui es personatge. És hora d’albirar mil bilions en estrelletes

*Cançons esferificades per no deixar de somniar. Jugant a partir de les lletres de Pegasus, darrer disc de Joan Miquel Oliver.

Text i imatges: Alba Irigoyen Gómez

 

Balles, Joan Miquel Oliver?

30 nov.

Marcianets, pallassos, estrelles, oceans, piràmides, rellotges que no s’aturen, polos de menta i llimona, pirulins i piruletes, avions i avionetes…

avio

L’any 2005, Joan Miquel Oliver ens va obrir les portes al seu món particular. El qui va ser lletrista d’Antònia Font, al llarg dels 17 anys d’història d’aquesta banda de ses illes, ens convidava a tastar un pop abstracte i personal, sense estridències, dolç. Un bombó mallorquí. L’aire fresc i espontani de Joan Miquel va enamorar tota una generació, una mica cansada del fenomen tan previsible del rock català.



Al llarg dels darrers anys, el pop intel·lectual ha estat protagonista de cartells de teatres, sales de concert i festivals. Però en aquest entorn de diàleg introspectiu, qui s’atreveix a ballar? Durant massa temps, hem deixat la música de ball arraconada al calaix de les banalitats. Per als surfistes galàctics, l’arribada de Surfistes a Càmera Lenta va esdevenir l’ocasió per desmelenar-nos amb cançons vingudes d’una galàxia intel·ligent. Memorable la “clatellada” que Joan Miquel Oliver ens va fotre al Festival Acròbates, durant la presentació de Pegasus (2015) al Teatre Joventut de L’Hospitalet. Des de l’escenari, en Joan Miquel va criticar aquest fet estrany d’estar mirant el que fan uns a l’escenari, tot quiets a la butaca. Però qui s’atreveix a trencar amb les barreres de l’espai o, tanmateix, les barreres que (creiem que) ens imposa l’entorn social? Pegasus és una invitació en tota regla a la pista de ball: pop amb samba, ragtime, reggaeton, electrònica…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan et trobes davant d’aquest artista, les neurones s’exciten, el cervell es belluga, el pensament s’escalfa, les qüestions transpiren, les respostes es desperten, les emocions flueixen i els músculs es tensen. La cerimònia del concert agafa sentit quan esdevé un intercanvi: quan tothom dóna, rep, s’emociona, contagia i retorna; quan la resposta a la música és el ball. Diàleg entre l’hemisferi dret i esquerre, la ment i el cos, la poesia i la filosofia. L’art d’observar, filtrar i crear. Construir, reaccionar i trencar.

IMG_3373

Joan Miquel Oliver. Músic? Compositor? Lletrista? Poeta? Escriptor? Filòsof? Extraterrestre? Visionari. Joan Miquel Oliver fa una mirada a 360º, amb una lucidesa exquisida. Filtra la realitat i la processa. El resultat és un conte on tot és possible, aquella terra imaginària on ens hi sentíem tan còmodes quan érem petites. Aquest és el punt de trobada entre ell, tu i jo: la innocència il·lustrada. I la música és el coixí de la seva literatura, el que fa que ens hi sentim tan confortables, mentre escoltem històries d’un món incomprensible.

Text: Blanca Pi i Alba Irigoyen

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen

25 anys de MMVV: entrevista a Marc Lloret

12 set.

Des d’avui i fins al 15 de setembre, Vic esdevé capital de la música: comença el Mercat de Música Viva de Vic, la fira musical de referència internacional que enguany arriba a la seva vint-i-cinquena edició. Durant els propers quatre dies, la ciutat acollirà un gran nombre de presentacions de nous treballs, concerts per al gran públic, artistes de renom internacional, jornades professionals i diverses propostes paral·leles.

El tret de sortida va tenir lloc ahir, amb la festa dels 25 anys de MMVV i l’entrega del Premi Puig-Porret 2013 al millor projecte de creació musical en directe; l’aguardonat ha sigut Xavi Lloses, pianista i compositor, amb el projecte ‘Nautilus Lab’, una mena d’orgue aquàtic elaborat amb 48 tubs de metacrilat disposats en una instal·lació sonora itinerant, per on el públic es podrà passejar i experimentar. Amb els 10.000 euros del premi, en Xavi i en David Sarsanedas (Orchestra Fireluche) duran a terme aquest projecte que podrem veure materialitzat l’any que ve, com aquest proper divendres 13, que descobrirem del piano-celesta de la família d’instruments Baschet desenvolupat per la Maria Coma, aguardonada l’any passat.

 

Cartell de la 25ª edició del MMVV - Obra de l'estudi Vic Bisgràfic

Cartell del 25º MMVV – Obra de l’estudi Vic Bisgràfic

 

Amb motiu del quart de segle de MMVV, entrevistem a Marc Lloret, director artístic de la fira:

1. Director artístic del Mercat de Música Viva de Vic, codirector del popArb, teclista de Mishima i pare. Com es compagina aquesta vida hiperactiva sense morir en l’intent?

Hi ha temps per a tot. Encara me’n sobra. També sóc pare de dos nens. Amb organització i gent amb talent i capacitat de treball al teu costat, no és tan difícil.

2. Aquest any se celebren 25 anys de MMVV. Durant aquest quart de segle, al front del festival hi han estat 6 professionals del sector fins que al 2011 hi vas aterrar tu; per cert, felicitats per la idea de fer participar als 6 anteriors directors fent que proposin diferents concerts segons el seu criteri. Bonic homenatge. Però en 25 anys s’han produït molts canvis en la societat i, en concret, en el món de la música. De quina forma s’adapta una fira com el MMVV? Hi ha hagut plantejaments diferents en l’estratègia al llarg d’aquest temps?

Quan encara estàs dins d’un projecte és difícil tenir perspectiva. El MMVV s’ha anat adaptant des dels seus inicis, acompanyant el sector i servint de plataforma per als professionals de la música. La Maria Lladó, l’Oriol Roca i jo, hem arribat en un context de crisi, per tant ja hem arribat assumint retallades i amb la voluntat de fer fort el Mercat com a punt de trobada per establir connexions, provocar sinergies i cooperar per reivindicar el necessari com a col·lectiu.

3. Quins són els principis d’un festival com el MMVV?

En essència el Mercat ha de promoure la contractació d’espectacles de música en directe, donant suport a les empreses que representen grups i artistes i oferint les eines necessàries a mànagers i programadors per aconseguir que es generi negoci.

4. Quin número de persones treballen actualment en el MMVV i amb quin nombre es va engegar?

Gairebé sempre ha estat un número similar, excepte les primeres edicions, segurament. Durant tot l’any hi treballen la direcció executiva, la coordinació general i tres persones en la direcció artística. Quan s’acosten les dates del Mercat s’incorpora més gent i també els tècnics de l’oficina de fires i mercats de l’Ajuntament van dedicant més temps al Mercat.

5. Què significa un festival de música per a un poble o ciutat? Quina part de responsabilitat té una fira com el MMVV en la consolidació d’una escena musical arrelada al territori?

Un esdeveniment cultural dóna prestigi, posa al mapa la ciutat on hi té lloc i genera riquesa atraient visitants. Però també, és clar, és un punt de trobada per la gent jove del municipi que acull el festival i pels que tenen interès per la música. Per tant, promou l’escena musical local. Vic ha estat i és una ciutat amb molta efervescència musical.

6. Apareixen propostes paral·leles que, poc a poc, passen a emmarcar-se dins del festival. Podem dir que es tracta d’un festival permeable? Quin és el diàleg que el festival estableix amb la ciutat?

El Mercat ha d’estar obert a acollir tot allò que el complementi i també a compartir la ciutat amb altres projectes durant els mateixos dies. Tot suma.

7. Quin serà el plat fort d’aquesta edició?

El concert inaugural, amb el projecte inèdit de Sisa, Portet i Oliver, està generant moltes expectatives.

8. Mentre l’Administració reparteix clatellades entre els valents que decideixen formar part del sector cultural, com s’ho fa una fira com el MMVV per afrontar aquesta situació de crisi?

Com he dit abans, vam arribar en context de crisi. Amb el que comptem treballem. Tenir l’oportunitat de continuar amb el projecte ja és molt.

9. Quines són les perspectives de futur del MMVV?

Continuar consolidant-se com a fira de referència de contractació musical a Catalunya, a la resta de l’Estat i a nivell internacional.

10. I, per acabar, una bona recomanació per mantenir viva la música?

Comprar discos, assistir a concerts i tenir curiositat.

Moltes gràcies per atendre’ns i per tota la teva aportació al món de la música. Llarga vida al MMVV.

Entrevista: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!