Tag Archives: entrevista

Viatge a l’interior de Joan Miquel Oliver

17 febr.
Joan Miquel Oliver

Imatge del concert de Joan Miquel Oliver a la sala Apolo 04/02/16

Una hora amb Joan Miquel Oliver. Paleta de colors completa. Opinions a pèl. Filosofia en bicicleta. Ho tenim tot per iniciar un viatge al més endins d’aquest artista, un univers que us convidem a descobrir… Ens enlairem!

Descarregar hiperactivicat a les ones

Una hora de tarifa il·limitada de paraules amb en Joanmi dóna per molt! Per parlar en imatges, per descobrir què s’enduu de Pegasus, per sobrevolar l’espai i la minúscula història de la Humanitat, per pedalejar la imaginació, per filosofar sobre l’art i la vida, per tafanejar què seria si no fos músic, per cagar-nos en el turisme, per preguntar sobre què fa quan espera, per saber què menja, què mira, què escolta i què toca… Per dedicar paraules d’amor, senzilles i tendres, als seus companys de viatge. I, esclar, per escoltar i parlar de música. I d’altres coses… Però, sobretot, per enamorar-nos i quedar-nos amb ganes de més. Ens escoltareu? En David, en Daniel i jo hi hem posat amor.

Per endinsar-vos una miqueta més en l’univers de l’artista, podeu llegir la crònica que la Blanca Pi i jo mateixa vam fer, després de veure la banda al Festival Acròbates: ‘Balles, Joan Miquel Oliver?  També us convido a jugar amb el que us inspiri en Joanmi (o qualsevol altre geni), com vaig fer a partir de les lletres de les cançons de Pegasus: ‘Volem, Joan Miquel Oliver?’ Si després de ballar i volar, voleu fer una passejada per les fotos dels concerts a la sala Joventut de L’Hospitalet (Festival Acròbates) o a la sala Apolo (Festival Mil·leni), endavant.

I si després d’escoltar més d’una hora de viatge musical us agafa gana, us donem la solució! El David Salvador de Cultibar ens convida a recuperar la cultura de bar, amb una guia audiovisual que han elaborat a partir del llibre “Últimas tardes con Teresa” de Juan Marsé i que es presenta a la Galeria Moraima. Feu boca!

PS1: Seguim allargant el bombonet mallorquí tant com podem…

PS2: Seguiu totes les xarxes de l’hiperactivicat, quantes més siguem millor ens ho passarem!

Text i imatge: Alba Irigoyen Gómez

Programa fet a Boca Ràdio per: David Navarro, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Anuncis

1º Foro de Moda Sostenible a la Barcelona Design Week 2015

9 juny

Des del 8 fins al 14 de juny, té lloc la Barcelona Design Week. De tota la programació, us destaquem el 1º Foro de Moda Sostenible, que tindrà lloc aquest dimecres 10 de juny, de 16.00 a 20.00 hores, en el marc de l’OFF BDW. L’acte està organitzat per l’associació Moda Sostenible Barcelona, ambaixadora de la BDW 2.0. La trobada es farà a la seu central de Barcelona Activa, al carrer Llacuna, 162-164 (Bcn) i el programa és el següent:

16:00h – Benvinguda i presentació de la jornada.

*A càrrec de Barcelona Activa i de l’associació de Moda Sostenible de Barcelona.

16:10h – Presentació del llibre “El paper de la faldilla”.

*A càrrec de Javier Martínez, director general de publicacions i foment editorial de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i Nieves Torralba, coordinadora de l’edició.

16:45h – Presentació del màster Co-disseny de Moda i Sostenibilitat, EASD València.

*A càrrec de José Martínez Escutia, comissió acadèmica del màster, Escola d’Art i Superior de Disseny de València.

17:30h – Precs i preguntes.

17:50h – Pausa.

18:20h – Danique Gunning, màrqueting mànager de Mud Jeans.

19:00h – Tati Guimaräes, dissenyadora i fundadora de Ciclus.

19:40h – Precs i preguntes.

20:00h – Networking.

Per assistir a aquest acte gratuït, cal confirmar a través d’un formulari que trobareu en aquest enllaç.

A l’hiperactivicat a les ones, el programa de ràdio que fem des de Boca Ràdio per explicar-vos tot de mogudes imprescindibles, vam parlar amb la Mònica Melero, part de la Junta Directiva de Moda Sostenible Barcelona, a més de cofundadora & CEO de Moves To Slow Fashion, plataforma de venda online i difusió de moda sostenible. Vam parlar del que trobarem en aquesta jornada, però també de la feina que duu a terme l’associació durant tot l’any. Vam acabar reflexionant sobre la responsabilitat que tenim tots i totes com a consumidors i consumidores: el gest de parar-nos a pensar en el moment de compra, fugint de l’acció ràpida e irreflexiva, afecta directament en el nostre entorn. Entre tots i totes, podem fer que tot rutlli millor!

Escolteu l’entrevista:

http://www.ivoox.com/entrevista-a-monica-melero-moda-sostenible-barcelona_md_4614471_wp_1.mp3″

Descarregar l’entrevista

Text: Alba Irigoyen Gómez

Entrevista: Carles Sánchez Beltrán i Alba Irigoyen Gómez

En clau de dona activa

5 març

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El darrer programa de l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio l’hem volgut dedicar a les dones, tant si treballen com si no, perquè creiem que encara ens queda molt per fer fins aconseguir el nostre lloc en aquest món. Els propers dies esdevindran un munt d’activitats, en rescatem algunes que ens semblen prou interessants, no obstant, ho fem convençudes que aquesta tasca de visibilització no és feina d’uns dies… Cada un dels 365 dies de l’any és 8 de març.

Descarregar programa

Mentre ens llegiu, us convidem a escoltar aquesta vuitena entrega de ràdio tan especial, amb en Carles Sanchez Beltran al so i servidora, l’Alba Irigoyen Gómez a la veu. Sentireu a parlar de teatre (ben pujat de to), d’un concurs de relats eròtics, de soul & pop, d’una exposició multidisciplinar i de la presentació d’un nou segell discogràfic. Hi haurà veus del públic (que ens encanta tenir-les en compte perquè creiem de ple en el boca-orella); hi intervindran els protagonistes; tindrem música en directe (encara estem extasiades…) i posarem algun punt sobre la i, perquè no tot són flors i violes!

sexulas

Escalfem motors amb Séxulas, una obra de Vola’N Teatre que podreu veure fins al 25 de març al Teatre Llantiol de Barcelona. Parla del sexe de les dones, des d’un punt de vista fresc i descarat, sense pèls a la llengua. En parlem amb en Manel Fernández, responsable d’IGerExperience, una plataforma sorgida a partir d’Instagram que els hiperactius i hiperactives amants d’explicar coses que feu (sortides, teatre, concerts…) a través de la fotografia no us podeu perdre! En Manel ens ho explica amb detall i també ens fa treure la bufanda parlant-nos de Séxulas, la darrera IGerExperience. Aquí podeu veure algunes imatges recollides de l’experiència.

fem1

Carreguem piles escoltant bon soul & funk fet a casa per parlar en Femení Singular amb en Ferran Amado, l’ànima de Blackcelona (música negra feta a Barcelona) que ha fet la selecció de cantants que divendres 6 de març ens faran viure una nit de soul molt singular a la sala City Hall Barcelona, dins del cicle Curtcircuit. Les Soul Sisters Blackcelona són la Koko-Jean Davis (The Excitements), la Marina Torres (Marina BBface & The Beatroots), l’Ster Wax (Wax&Boogie), la Leila (amb la que el Locutor Suplent de ben segur que hiperventilarà…), l’Izah, la Clara Dini (ex The Black Beltones, B-Funk) i la Laia Soulvador (ex JizzyFree, Motherfunkers). Aquesta trobada de luxe comptarà amb l’acompanyament de The Slingshots i després ens en anirem de festa al Marula Cafè!

fem2

Mentre escoltem la Marion Harper, aprofitem per recordar que l’endemà, el 7 de març, les Pop Queens faran vibrar la [2] de la sala Apolo, en la segona sessió del Femení Singular dins del Curtcircuit. Aquest cop, la selecció corre a càrrec de Lizardqueen Music. Les queens seran la Marion Harper, la Louise Sansom & Núria Monés (Animic), la Joana Serrat, la Maïa Vidal, la Carla, la Gemma Humet i la Maika Makovski.

venus

L’entrevista amb la Laura Otero, comissària de l’exposició Venus Segrestada (que veurà la llum el proper 12 de març a l’Espai Jove Boca Nord) ens fa molta il·lusió (i no té res a veure que qui escriu aquestes paraules estigui seleccionada per formar-ne part, tot i que és un honor). Ens agrada perquè és un bon exemple per demostrar que, amb ganes, totes podem aportar el nostre granet de sorra per millorar la nostra parcel·la. Venus Segrestada pretén fer reflexionar vers el nostre lloc com a dones en aquest món a través de diferents expressions artístiques, tant a les que hem presentat alguna obra en diversos formats com a les que vinguin a veure-ho. Però hi ha més història. Us convido a escoltar la Laura, que us ho explica amb més detall, i a l’Albert Bataller, un dels participants a l’exposició amb l’obra “Diaris Filmats”, que ens apropa a l’experiència com a tallerista de videoart amb dones grans de Nou Barris que despullen les seves inquietuds i pensaments davant la càmera.

cartel14marzo

Al final del programa rebem una visita molt especial, la Paula Sendim i l’Izä, dues de les cantants que dissabte 14 de març participaran al concert-presentació del segell discogràfic Dona Cançó, al nunArt Guinardó. Per entrar en matèria, connectem amb l’Alicia Martel, que des de fa uns anys forma part de l’organització de trobades Dona Cançó, on cada setmana (ara passarà a fer-se mensualment) artistes de diverses disciplines mostren el seu talent a diferents espais del Raval. L’Alicia ens explica com va sorgir la necessitat d’unir forces i crear un nou segell discogràfic en clau de dona, en el qual hi participen la Paula i l’Izä. Elles ens parlen dels seus treballs englobats en aquest segell i la seva bona experiència en comú. Però també ens posen la mel als llavis per no perdre’ns el que passarà el 14… I què bé ho fan!

iza-paula

Si voleu saber què és la “pell de gallina”, no us podeu perdre el final del programa, on la Paula Sendim ens fa carícies amb la cançó en directe Ja ho saps, del seu primer disc “Començar” (amb el segell Dona Cançó presenta el segon disc: “És difícil fer-ho fàcil”). L’Izä ens encén la flama amb Esta ciudad, una cançó que la gaditana va escriure quan va aterrar a Barcelona, l’any 2010; amb el nou segell presenta “La llama”, el seu darrer disc en solitari. A nunArt també hi actuaran TroffaHamra y Los Mechonesles tres propostes amb llurs bandes, i la mateixa Alicia Martel, que ens desvetllarà temes inèdits del seu futur treball, “Sincrodestino”.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Selecció hiperactivicat per no passar per casa!

20 febr.

És una setmana trista, venim d’enterrar la sardina. Però sabíeu que aquesta tradició a Catalunya no és massa antiga? A la resta de la península estava força arrelada, però nosaltres la vam incorporar a mitjans de segle XIX. Tampoc se solia enterrar una sardina, el que es feia a molts pobles era obrir un porc en canal i la forma que adquiria era coneguda com a “sardina”; d’aquesta manera s’enterraven els excessos, la carnassa dels dies de Carnaval… Però quan a ciutats com Barcelona vam adoptar aquest costum, ho vam fer una mica més refinat: enterrant una sardina. Encara que, segons alguna interpretació (quasi freudiana…), la forma de la sardina es compara amb els genitals masculins i el seu enterrament representa l’època d’abstinència en la qual ens endinsem, la Quaresma. A la web de cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona trobareu més dades.

Enterrament de la sardina - Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Enterrament de la sardina – Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Però a l’hiperactivicat no ens volem abstenir de res, perquè aquests propers dies ens esperen moltes propostes per descobrir. Al sisè capítol de l’hiperactivicat a les ones emès des Boca Ràdio, amb en Carles Sanchez Beltran i jo mateixa (l’Alba Irigoyen Gómez) als micros, podreu escoltar una selecció ben variada de coses per fer. Llegiu o escolteu, remeneu, escolliu i sortiu de casa!

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-capitol-6_md_4105261_wp_1.mp3″ *Descarregar podcast “hiperactivicat a les ones”

Entrevistem al Gonçal Planas, frontman de Mi Capitán, banda que divendres es presentarà a la sala Bikini (av. Diagonal, 547, Bcn) amb el seu primer disc sota el braç. Faran de teloners de Sidonie i plegats inauguraran el cicle Curtcircuit’15. Celebrem l’entrada a l’Any Nou Xinès i gairebé ens ennuaguem empassant 12 litxis en directe; també us expliquem què passarà a la festa que han organitzat diferents entitats xineses i catalanes per dissabte 21 de febrer. Parlem del Festival ENMUT, que finalment podran celebrar el Matinal Ver-MUT al nou emplaçament, el Cinema Maldà (c/del Pi, 5, Bcn), un canvi amb el que creiem que surten guanyant; s’hi podran veure curtmetratges sense diàlegs ni veu en off. Cremem la “carn salada” i ens entrenem per menjar botifarres al Voti farra, boti farrot de La Garriga amb els Nyandú que presenten un BUM!, Fundación Tony Manero que estan de gira Superficial i acabem la nit amb l’electrònica dels garriguencs The J Tawers; l’organització corre a càrrec d’El Brou del Mestre. Però si us ve de gust fer el quemaco durant tot el dia, presenteu-vos La Garriga a partir de les 10 del matí, perquè hi haurà activitat a la Torre del Fanal, on trobareu una jornada reivindicativa de músics sense espai que demanen bucs d’assaig públics i autogestionats; s’hi faran xerrades, concert i un dinar popular, tot organitzat per l’associació de joves de La Garriga La Bordalla.

Al programa entrem en plena catarsi amb la companyia Cápsula Teatral, amb qui parlem d’“El Sibarita”, una adaptació del conte de Roald Dahl que estan a punt d’estrenar. Amb ells esbrinem les raons que els duen a voler portar a l’escenari una obra com aquesta i, alhora, descobrim la capacitat de Roald per descriure una societat dual que porta la doble moral per bandera, un reflexe de les obscuritats de l’ésser humà que tant poden ubicar-se als anys 50 (context del relat) com actualment. Al final ens deixen amb l’ai al cor amb el fragment que ens representen en rigurós directe… Com es resoldrà l’aposta? Per saber-ho, haureu de passar per la sala Jam Circus (c/Margarit, 44, Bcn) els diumenges de març o bé el 22 de febrer, dia de la preestrena, a les 8pm.

Cápsula Teatral a l'hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio - Imatge: Carles Sanchez

Cápsula Teatral a l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio – Imatge: Carles Sanchez

També us parlem d’algunes de les propostes que els hiperactius i hiperactives ens deixen al grup de Facebook, com per exemple el concert que la Tori Sparks i en Ramon Vagué de Calamento ens expliquen què faran conjuntament aquest divendres 20 de febrer al Casal Font d’En Fargues (Horta-Guinardó, Bcn). Si no hi podeu anar, no us preocupeu perquè l’endemà també estaran al vintè aniversari del cicle Barnasants tocant a L’Oncle Jack, museu del whisky i local de copes al centre de L’Hospitalet que aposta molt per la música en directe.

L’Elisabet Pujadó ens convoca a escoltar el jazz de l’Hugo Arán Trío a La Capella de Can Gambús, una masia a Sabadell, mentre fem el vermut diumenge al migdia. La Cristina Tomás ens convida a un Carnestoltes amb molt de swing que tindrà lloc divendres a la nit, al Merbeyé Cocktail Bar de Barcelona. Els amics de Brave Coast ens avisen que del 22 de febrer a l’1 de març podrem gaudir del Festival Hivernacle a Vilafranca del Penedès, amb un cartell on hi consten musicarros com l’Albert Pla amb Diego Cortés, en Nico Roig, Pont Saint Esprit, Mad’zelle, PD Pubilla i molts més. Això és un no parar!!!

Aquestes només són algunes de les moltes bones raons que la gent que no para ens proposa des de les xarxes més hiperactives. Entreu al grup de Facebook o busqueu-nos al Twitter i feu-nos saber tot el que passa!

Text: Alba Irigoyen Gómez

FiM Vila-seca: 15 anys, 15 preguntes

7 maig

Aquest 2014, la Fira de Música al Carrer de Vila-seca fa 15 anys i, per aquesta raó, hem entrevistat a en Kike Bela, el director artístic de la fira. A continuació us deixem 15 preguntes i 15 respostes, per endinsar-vos a la història d’aquesta fira, fruit de la feina i visió de gent valenta.

Vistes de Vila-seca (TGN) – Imatge: Alba Irigoyen

1. Felicitats, la FiM Vila-seca arriba a la seva 15ª edició. Avui en dia, això és tota una fita assolida. Com vas aterrar a Vila-seca?

La fira ja existia abans que hi arribés. Jo vaig començar fa 9 anys i ara celebrarem la 15ª edició. La persona que ho portava abans, en Raimon Casinos, es va encarregar de la selecció fins la 7ª edició, però es va incorporar a l’equip del Mercat de les Flors i llavors vaig arribar jo. Era l’any 2007. El projecte també era més petit. Al principi m’encarregava de tot, però a mesura que va incrementar el projecte, també ho va fer el pressupost i l’equip. Al 2009-2010, vaig passar a centrar-me més en les tasques de direcció artística: la selecció dels grups, el contingut de la fira, la redacció dels textos, l’assessorament i la gestió de les col·laboracions, entre altres. Alhora, compagino aquesta feina amb la dinamització d’altres espais culturals.

Kike Bela, director artístic de la FiM Vila-seca – Imatge: Alba Irigoyen

2. Què passa en una població com Vila-seca durant aquests dies, quina és l’acollida del poble?

És la part més màgica. És la gran festa cultural i popular de l’any! La gent de Vila-seca hi creu i ho transmet. L’acollida cap a la gent de fora és molt bona, tenen un tracte molt amigable. I la implicació és molt gran: els voluntaris de Vila-seca són una part importantíssima de la fira. Els vilatans han vist créixer el festival i com ha servit per donar visibilitat a la població. El centre està mort durant l’any, la transformació durant la fira fa al·lucinar tant a la gent del poble com a nosaltres.

3. A qui va dirigida la fira?

A persones àvides per conèixer i descobrir música en un format diferent, nous creadors, coses noves. Gent amb inquietuds culturals i musicals. Donat que és una fira, hi ha el sector professional, programadors que volen descobrir grups nous i innovadors. I el nucli fidel: la fira és un punt de trobada per a gent melòmana, gent que cuida els músics i la música. Després hi ha totes les persones que vénen a la gran festa popular, una mescla d’oci i música per a tothom.

4. Quin és el tret diferencial de la FiM Vila-seca?

Descobreix la música del futur, la nova música emergent. Aquest és el servei que fa la fira. És un espai per a la descoberta de grups emergents de i per Catalunya. A més de descobrir nous músics, la innovació creativa també és vital.

5. Com s’estructura aquesta edició, hi ha alguna novetat?

L’estructura és la mateixa que en les darreres edicions, però ampliada. El format està pensat per fomentar la rotació, perquè els que ho vulguin puguin veure 15 o 20 minuts de cada concert, per passejar.

La programació del festival es divideix en 5 línies: la nova escena catalana (amb tot el que es cou a la música pop, projectes diversos i originals); propostes festives i concerts populars; la secció de músiques del món i folk (molt pensada per a programadors); propostes de risc i, dins d’aquestes, les novetats alternatives amb molta barreja d’estils i la vessant més experimental; i, finalment, la secció de músiques tranquil·les i espectacles familiars.

Dissabte serà el dia de màxim desplegament d’espais: 7 alhora. És la joia d’aquest 15º aniversari. Després hi haurà altres detalls commemoratius, com una exposició fotogràfica fent una retrospectiva de totes les edicions anteriors de la FiM Vila-seca. També hi haurà una activitat gratuïta en un recinte tancat, accessible per tothom.

Després hi ha algunes iniciatives més encarades a la comunicació i altres encara per acabar de tancar, pensades per fer passejar i descobrir racons de Vila-seca, implicant la gent de la vila.

Els comissaris de la FiM Vila-seca 2013 moderant les sessions TANTRUM#2 – Imatge: Alba Irigoyen

6. Aquest any, els comissaris han estat en Joan Colomo i l’Albert Miralles. Com ha estat en altres edicions? Seguiu algun criteri per escollir el comissariat?

És el tercer any que es fa comissariat. El primer, els comissaris van ser músics (en Joan Ramon Planell de Love of Lesbian, en Joan Colomo i en Joan Thelorius de Tokyo Sex Destruction; el segon, periodistes (en Dimas Rodríguez de Televisió de Catalunya, l’Albert Miralles d’iCat.cat i en Rubén Izquierdo de Shook Down). Aquest tercer havien de ser discogràfiques, però al final vam pensar que no era bona idea perquè podria generar conflicte d’imatge i de percepció externa. No deixen de ser venedors de productes i, tot i confiar en l’objectivitat, podria generar una opinió contrària, per la possibilitat que poguessin potenciar les bandes pròpies. Així doncs, hem fet un matxambrat amb comissaris dels altres anys: un músic (en Joan Colomo) i un periodista (l’Albert Miralles). És interessant perquè no tenen la mateixa perspectiva, el músic s’ho mira més des del punt de vista de la creativitat, mentre que el periodista, des de la vessant de la comunicació i la projecció. Després ve la següent part, escoltar totes les bandes suggerides i filtrar, on jo intervinc. La veritat és que ha estat molt fàcil treballar amb tots ells.

7. Treballar amb aquests companys al llarg d’aquests anys ha hagut de ser una experiència enriquidora i divertida, ens pots explicar alguna anècdota?

Moltes! Per exemple, passar molt de fred a La Escocesa durant la primera reunió del primer any de comissariat, com si estiguéssim fent vivac a la neu, tots a sota 0! O vídeos amb els que et parteixes… Les ganes i el bon rotllo! També és sorprenent que, a l’hora d’escollir els grups principals, estem d’acord a la primera, independentment dels nostres gustos. Cadascun de nosaltres tenim els nostres circuits i, tot i que ens puguin insistir, prioritzem l’objectivitat i programar per mèrits propis. Quan valorem les propostes, ho fem amb llibertat i sense reprimir-nos.

8. Què significa per tu aquesta 15ª edició?

És una xifra que convida a mirar enrere i a fer una valoració general. Hem mirat de fer un tancament de període que permeti obrir-ne un de nou. L’exposició fotogràfica ajuda a fer aquesta retrospectiva. Sobretot, és una gran celebració, perquè al principi -tant abans que arribés i en els primers anys de ser-hi- la reacció solia ser: “Això funcionarà? Està consolidat?” Ara piques portes i és al contrari, ja se’ns coneix. En aquest temps, hem mantingut la vocació de la fira i hem crescut en investigació i risc. Es tracta de fer un bon anàlisi de l’evolució al llarg d’aquests anys i projectar un futur millor, creixent poc a poc i mantenint la qualitat.

Maria Rodés, Martí Sales i Ramon Rodríguez a la FiM Vila-seca 2013 – Imatge: Alba Irigoyen

9. En aquests darrers 15 anys, com han influït en la música els canvis que s’han donat en l’àmbit social, econòmic i polític?

Amb la crisi, la situació de la música catalana professional i potencial s’ha capgirat del tot. Les condicions i possibilitats per programar concerts, el pressupost amb el que es comptava… Tot s’ha reduït.

Però, en 15 anys, el sector també s’ha descentralitzat. Abans, la música a Catalunya estava dividida en uns àmbits molt definits: el privat de caire comercial (40 Principales, Razzmatazz…), el circuit català vinculat a la Generalitat (Sopa de Cabra, Sangtraït, Lídia Pujol…) i, després, un sector professional sense vocació comercial, amb un estil més artesà.

Com que l’Administració Pública ara té menys diners, ens hem hagut de buscar la vida. Gràcies als mitjans actuals, també es pot arribar més al públic. S’ha generat un circuit paral·lel i ha fet que sorgeixin grups que ho han enriquit. En aquest aspecte, la fira hi ha contribuït. Si bé al principi estava més vinculada a grups consagrats, tipus MMVV, l’objectiu va ser obrir-ho per mostrar la música per sí mateixa, independent a ideologies i estratègies comercials, ficant grups arriscats que poden agradar.

La FiM Vila-seca és una fira, no és un festival. És un mercat i es tracta de vendre i comprar. La valoració del sector és bona perquè estem proposant uns productes que abans no es podien veure. Són projectes bons, encara no consolidats, amb catxets més assequibles. Amb els pressupostos actuals, això interessa. En definitiva, la situació ens ha afectat, però també l’hem afectat.

10. Quin és l’estat de salut de la música emergent d’aquest país?

La salut és bona. El públic ha canviat d’opinió respecte a molts grups. Per exemple, nosaltres fem una criba de grups molt bons encara que no siguin coneguts i la proposta acaba convencent. Els mitjans hi creuen. El boca-orella es posa en funcionament. Tot això contribueix a crear escena.

El nivell creatiu es troba en un moment excel·lent, però a molts creadors els hi falta arriscar més, invertir, demanar un préstec per fer un pelotazo. Però no podem permetre la pèrdua de músics perquè no poden sobreviure. Fer créixer la música depèn de tots.

Les propostes musicals festives -com ara la rumba- donen rendiment ràpid, però són grups que costa que es consolidin durant anys, hi ha molta rotació i les tendències canvien. No obstant, s’hauria d’apostar per igual per altres estils musicals. Però per crear un mercat competitu, cal posar diners i màrqueting.

11. Invertir en cultura és una aposta segura, però no sol ser fàcil convèncer a l’Administració. Amb quin recolzament compteu? Quin benefici aporta una fira com la de Vila-seca a nivell local? I com encoratjaries als valents que volen engegar una fira o festival?

El 80% del pressupost de la fira es cobreix amb finançament públic, concretament, el 70% ve de l’Ajuntament i el 10% de la Generalitat. El 20% restant són aportacions privades o ingressos de la mateixa fira (per exemple, de les targetes per accedir als concerts). Després hi ha acords en espècies, com els descomptes de la Renfe i del TR3SC o la programació a càrrec del Diversons de l’Obra Social “la Caixa”.

En quant a l’impacte en l’economia local, fa temps que volem dur a terme un estudi amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i el Servei de Desenvolupament Empresarial de la Generalitat. La fira és un esdeveniment modest, comparat amb altres semblants, no tenim els recursos que ens agradaria. Però pel gremi de restauració i hosteleria és interessant: si al llarg dels tres dies passen 25.000 persones, només que es prenguin una o dues cerveses, més els sopars, més l’hotel…

Per algú que es vol endinsar en l’organització d’una fira o festival, tot depèn de l’objectiu, però principalment cal assegurar un finançador que posi diners i/o infraestructura, a poder ser sense cost. Llavors cal cobrir la producció i tota la part artística i la comunicació, ja sigui amb diners de l’Administració o procedents de les entrades… Sobretot, s’ha de planificar a la mida de l’equip que es tingui.

Cal pensar que venim d’una dinàmica que està canviant. Des de la transició fins fa relativament poc temps, l’Administració va començar a donar serveis als ciutadans segons el seu criteri, posant ludoteques, auditoris… Però les iniciatives funcionen quan sorgeixen des de baix, fetes per les persones del lloc. I tan necessari és un festival, com llocs petits on sovint passin coses de qualitat, que donin feina. Amb la crisi, és important que els ciutadans tinguin un espai que li doni sentit a la vida, que creï cohesió social. Justament ara és quan més s’hauria d’invertir en educació i cultura, assegurar els recursos per tirar endavant i la felicitat.

Núria Graham a la FiM Vila-seca 2013 – Imatge: Alba Irigoyen

12. El Montseny, la Plana de Vic, l’Empordà… són un bon brou de cultiu per a la música. En quant a Tarragona, podem parlar d’una escena pròpia?

Sí, ha crescut, i m’encantaria saber que la FiM hi ha intervingut. Vilanova i la Geltrú també té molt a veure, tot i que tenen festivals propis, sovint vénen cap a Tarragona. Creativament, Tarragona es troba en un moment fantàstic, però pot anar a més. Es dóna la circumstància que també és el municipi més endeutat, reflex directe de la capacitat dels agents culturals per tirar endavant projectes en un moment com aquest. Quan marxes de la capital, Barcelona, les mogudes es fan amb finançament públic. En una situació com la de Tarragona, si aguanta és perquè hi ha agències i músics potents molt professionals, però podria créixer més ràpid amb més recolzament. Val a dir que a Girona també hi ha molt intrèpid fent coses guais i les tendències creatives a Espanya també són interessants, com ara a Sevilla, Madrid i, sobretot, València. Cal buscar un model que no sols sigui el dels grans festivals, aquests esdeveniments estan a l’ordre del dia. Però també s’està produint un canvi de paradigma, cada vegada hi ha més gent que cerca les coses petites, les coses humanes. Caldria apostar per programacions estables durant tot l’any.

13. Diuen que la unió fa la força. Creeu sinèrgies, xarxa, amb altres festivals?

Ha estat i és la nostra vocació, sempre hem lluitat per fer xarxa. És una fira, d’aquesta manera, els grups poden optar a actuar en altres llocs. Per exemple, hem creat vincles amb societats d’artistes, amb auditoris i amb festivals com el BAM, l’Acústica, el Festival Músiques del Món, el Faraday que ja no hi és, el Palmfest, el Festus, el Festival Internacional de Blues de Cerdanyola, el Barnasants, el Tradicionàrius, l’Emergència, etc. Amb alguns es manté la relació perquè tenen una filosofia semblant i amb altres hem deixat de col·laborar. La responsabilitat de saber vendre el que tenim és nostra i cal picar molta pedra.

14. Què no et perdràs d’aquesta 15ª edició?

Tots són els meus fillets, però bé, Pau Riba, Pascal Comelade, La Banda Municipal del Polo Norte, Joan Colomo & La Radiofórmula… són grans grups coneguts, però a mi m’agrada parlar dels desconeguts, dels més innovadors, descobrir noves joies. Xenia Rubinos farà un bolasso, Extraño Weys (amb membres d’At Versaris) serà una súper nova descoberta. Falciots Ninja (amb membres de Very Pomelo i Mine!) o Xiu Xiu Plàstic seran un passote! Izah, una proposta d’R&B molt potent, i Joana Serrat, meravellós. Després hi ha altres propostes interessants com Desert , Zea & Esperit!, Tigres Leones, El Último Vecino

Escollim els grups per la seva originalitat i perquè innoven dins l’estil. La fira és un espai per arriscar-se. A més, tot és accessible, es genera una comunicació molt bonica entre tothom i la gent se sent com a casa. No volem músics que es mirin els peus o que es facin els interessants, volem que xerrin amb el públic, que convencin i que el grup senti que fa un servei a i per la gent.

15. Com t’imagines celebrant el quart de segle de la FiM Vila-seca?

Molt semblant a com és ara, mantenint l’esperit, les proporcions, el bon rotllo a l’ambient i la qualitat. Que estiguin presents els músics emergents i que els que han passat per la fira es guanyin bé la vida. Que hi hagi un circuit fort. Que hi hagi gent que contribueix a obrir la ment dels altres i a convèncer que les coses s’estan fent bé.

Entrevista: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!