De l’afecte dels robots a l’erotisme dels titelles

El cel es torna gris, però si tanques els ulls i ens escoltes, te’l farem vermell. Només per a tu. T’escalfarem les neurones, se’t tensaran els músculs i sortiràs de casa, per acompanyar-nos a descobrir coses que passen a tocar de casa teva, a tan sols un cop d’alè. Bah, vine, que ens ho passarem bé! Però, primer, escolta’ns i hiperactiva’t.

Descarregar el programa

En aquesta edició de l’hiperactivicat a les ones, des de Boca Ràdio, xerrem de robots, humans, cyborgs, afectes, titelles, adults, rombes, voyeurisme, art, pedres, carasses, nit i erotisme… Més d’una hora de veus, música, activitat, fantasia i alguna sorpresa!

En Betu, de Serializados (la revista per a adictes a les sèries), ens parla de la sessió ‘Battlestar Galàctica: humans vs. robots’ que coorganitza al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, dins de la programació contínua del Kosmópolis, la festa de la literatura amplificada, i vinculada a l’expo +Humans, que es pot veure al CCCB fins al 10 d’abril. Es tracta d’un experiment a partir del visionat de la sèrie, mentre dos il·lustradors s’expressen des del punt de vista d’un humà i d’un robot. Surten coses molt interessants, també divaguem com a bons humans i ens avancen cosetes de l’imminent Serializados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona (del 7 al 10 d’abril).

L’Helena Gonzàlez, directora del Centre de Dona i literatura (Universitat de Barcelona), ens parla de ‘Residus Emocionals’ (jornades del 15 al 17 de març, a la UB i al CCCB) d’afectes, cultura, art, polítiques del sentiment i teories del posthumà. També parlem de la xerrada “Pensar els afectes” (15 de març) de Jo Labanyi, també emmarcada dins del cicle i expo +Humans. Aprofitem per conèixer la lloable activitat de Dona i literatura, recerca, publicacions i activitats al llarg de tot l’any.

De robots i humans, passem a titelles… En Fernando Paniagua, coordinador de la programació de l’Ateneu Popular 9 Barris, ens explica què trobarem en aquesta segona edició de Ròmbic, el Festival de Titelles per a Adults de Barcelona, que tindrà lloc aquest proper 18 i 19 de març a l’ateneu. Es tracta d’una iniciativa duta a terme amb la col·laboració de l’Associació Titellaire de Roquetes, que treballa a partir del titella com a eina de transformació social (i, això, a Boca Ràdio ens enamora!), amb l’objectiu de reivindicar l’espectacle de titelles com a activitat per al públic adult. Parlem d’això, de l’enfrontament entre titelles i polítics (situacions absurdes i injustes que superen la fantasia) i ens dóna una bonica sorpresa: si escoltes atentament el que explica el Fernando, esbrinaràs com aconseguir un parell d’INVITACIONS!

Seguim parlant de titelles, però des del punt de vista del que s’ho mira, del triangle que s’estableix entre el titella, la titellaire i el fotògraf… De l’art d’observar, fotografiar i d’acomplir els desitjos dels titelles, ens en parla en Jesús Martínez Atienza, fotògraf especialitzat en titelles i circ (i eròtica). No pots perdre’t l’exposició que aquest proper divendres 18 de març s’inaugurarà, també, a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del festival Ròmbic: “Territoris íntims”.

Fent el programa, ens arriba una gran notícia: per fi, els bars, restaurants i locals de Barcelona poden programar música en directe, amparats per la llei! Ens posem tan contentes, que ho celebrem en ple programa! No obstant, al llarg dels propers dies, veurem si tot són flors i violes o com són els “peròs”… Si en vols saber més, llegeix aquesta notícia.

La perleta la deixem pel final, una nit eròtica entre pedres i carasses… Engoleix l’hiperactivicat a les ones fins al fons i sabràs de què parlem… Gaudeix. I surt!

*Si t’has quedat amb ganes de més, segueix-me…

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agón, David LaPlage, Alba Irigoyen.

 

 

 

 

Un cap de setmana per bellugar les neurones

Què necessiteu per aquest cap de setmana? Ganes i raspall de dents! Tenim tantes coses a fer, que a casa ens veuran poc el pèl… Agafeu l’agenda que us ho expliquem!

Ir a descargar

Dessins en liberté

Si passeu per l’Institut Français de Barcelona, trobareu una exposició col·lectiva, on hi participen artistes de tot el món expressant el seu punt de vista sobre la llibertat d’expressió. L’objectiu és reflexionar sobre temes com la censura, Internet, la corrupció, els drets de les dones, l’esport, el racisme, les rebel·lions en vers a aquest dret tan vulnerat, com hem vist en moltes portades darrerament. Al programa de l’hiperactivicat a les ones (Boca Ràdio), vam aprofitar per parlar de la taula rodona “Dibuixar en llibertat: abans, ara, després” que hi va tenir lloc dijous. També vam recordar la campanya i exposició itinerant “No penso callar” (Amnistia Internacional), que al desembre es va instal·lar a la Fundació Antoni Tàpies. Escolteu el tall (enllaç).

 
Sons of Gutenberg

Avui s’inaugura oficialment la llibreria + galeria més mini de la ciutat, coneguda fins al moment! Però en 6 metres quadrats poden passar moltes coses… Com ara, una festa amb ball de màscares literàries! En vam parlar amb l’Adrià, un dels valents (amb ànima indipunk) implicats en aquesta aventura literària amb la qual ens sentim plenament identificades: si vols que passin coses, fes que passin! I avui en passaran de ben maques al carrer Martínez de la Rosa, 51 (Gràcia, Barcelona). Assistir a un naixement sempre és motiu de celebració! Poesia, música, llibres de totes mans, fanzines… i festa! Avui, divendres 26 de febrer, a partir de les 20.30 hores. Més info a l’esdeveniment de Facebook. I encara més si ens escolteu (enllaç)!

Festival Interestelar Barcelona

Divendres 26 de febrer és dia per gaudir de llibres però, també, d’una galàxia inacabable de bona música… Un bon exemple el trobarem a la sala Barts, al Festival Interestelar, on a partir de les 18.30 hores, 7 bandes catalanes de rock i psicodèlia ens faran suar la samarreta! En vam parlar amb en Javi López, responsable de premsa del festival, que ens va deixar clar que és una moguda sorgida des de l’amor per la música, però també de com entenen i volen viure la música en directe. Ens va explicar moltes coses, tota una història que no ens volem perdre… Trobareu més informació a l’esdeveniment de Facebook i escoltant l’entrevista (enllaç)!

 
Marxa europea pel dret de les persones refugiades

Barcelona és una de les ciutats refugi que es mou per donar resposta a la crisi humanitària, davant la incompetència i passivitat de la vella Europa, tan vella que s’ha quedat sense reflexes ni capacitat de reaccionar. Dissabte 27 de febrer, a les 12 pm, s’ha convocat una marxa per exigir solucions. Trobareu molta més informació al portal Barcelona Ciutat Refugi de l’Ajuntament de Barcelona. Trobareu més info a l’esdeveniment de Facebook i escoltant-nos (enllaç)!

A més, us convidem a passar pel grup de l’hiperactivicat al Facebook i fer com va fer l’amic hiperactiu Sergi, que va preguntar què es podia fer dissabte a Barcelona i va rebre una allau de propostes, com la del Guillem que ens recordava el concert de Pau Alabajos al Barnasants i la Laura, les mogudes imperdibles a can HiJauhUSB. En trobareu per dissabte i per cada dia! Entreu, preneu nota i, sobretot, proposeu! L’objectiu és fer la guerra al sofà; tots els motius per sortir de casa i trobar-nos als carrers, places i allà on passin coses ens agraden i més si ens els expliqueu vosaltres! (enllaç al tall)

Ovidi al cub. Un temps, una estima, una idea

Ens pensàvem que estava mort, però no: fa 20 anys que l’Ovidi Montllor fa vacances! I també fa un any que el Borja Penalba (el cantant), el David Fernàndez (el pallasso) i el David Caño (el poeta) duen les seves paraules, música i filosofia per tots els pobles dels Països Catalans. I d’aquests pobles s’enduen moltes històries de l’Ovidi, una bio en construcció. Ovidi al cub és un homenatge a l’esperit canalla i a la vida, una aventura entre amics. Molts. I aquest diumenge 28 de febrer (18.00 h), un bon grapat de col·legues se sumaran a la festa àcida; serà a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del Cicle Cítric. De tot això i més en parlem amb el poeta, en David Caño. Però també de la seva hiperactiva agenda, que mai té un no per causes merescudes com homenatjar l’artista Carles Hac Mor o l’activista Pablo Molano, entre moltes altres. Art compromès, poder popular i reapropiament de la vida (i la mort). No us perdeu les seves paraules, ni al programa de ràdio (enllaç) ni enlloc.

 
I fins aquí una bona ració d’hiperactivicat: cultura de proximitat, sense intermediaris, en primera persona. I les neurones, en estat d’excitació permanent.

A la de 3, a la de 2 i a la de… Aparteu-vos, que llencem el sofà per la finestra!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agon i Alba Irigoyen

En clau de dona activa

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El darrer programa de l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio l’hem volgut dedicar a les dones, tant si treballen com si no, perquè creiem que encara ens queda molt per fer fins aconseguir el nostre lloc en aquest món. Els propers dies esdevindran un munt d’activitats, en rescatem algunes que ens semblen prou interessants, no obstant, ho fem convençudes que aquesta tasca de visibilització no és feina d’uns dies… Cada un dels 365 dies de l’any és 8 de març.

Descarregar programa

Mentre ens llegiu, us convidem a escoltar aquesta vuitena entrega de ràdio tan especial, amb en Carles Sanchez Beltran al so i servidora, l’Alba Irigoyen Gómez a la veu. Sentireu a parlar de teatre (ben pujat de to), d’un concurs de relats eròtics, de soul & pop, d’una exposició multidisciplinar i de la presentació d’un nou segell discogràfic. Hi haurà veus del públic (que ens encanta tenir-les en compte perquè creiem de ple en el boca-orella); hi intervindran els protagonistes; tindrem música en directe (encara estem extasiades…) i posarem algun punt sobre la i, perquè no tot són flors i violes!

Escalfem motors amb Séxulas, una obra de Vola’N Teatre que podreu veure fins al 25 de març al Teatre Llantiol de Barcelona. Parla del sexe de les dones, des d’un punt de vista fresc i descarat, sense pèls a la llengua. En parlem amb en Manel Fernández, responsable d’IGerExperience, una plataforma sorgida a partir d’Instagram que els hiperactius i hiperactives amants d’explicar coses que feu (sortides, teatre, concerts…) a través de la fotografia no us podeu perdre! En Manel ens ho explica amb detall i també ens fa treure la bufanda parlant-nos de Séxulas, la darrera IGerExperience. Aquí podeu veure algunes imatges recollides de l’experiència.

Carreguem piles escoltant bon soul & funk fet a casa per parlar en Femení Singular amb en Ferran Amado, l’ànima de Blackcelona (música negra feta a Barcelona) que ha fet la selecció de cantants que divendres 6 de març ens faran viure una nit de soul molt singular a la sala City Hall Barcelona, dins del cicle Curtcircuit. Les Soul Sisters Blackcelona són la Koko-Jean Davis (The Excitements), la Marina Torres (Marina BBface & The Beatroots), l’Ster Wax (Wax&Boogie), la Leila (amb la que el Locutor Suplent de ben segur que hiperventilarà…), l’Izah, la Clara Dini (ex The Black Beltones, B-Funk) i la Laia Soulvador (ex JizzyFree, Motherfunkers). Aquesta trobada de luxe comptarà amb l’acompanyament de The Slingshots i després ens en anirem de festa al Marula Cafè!

Mentre escoltem la Marion Harper, aprofitem per recordar que l’endemà, el 7 de març, les Pop Queens faran vibrar la [2] de la sala Apolo, en la segona sessió del Femení Singular dins del Curtcircuit. Aquest cop, la selecció corre a càrrec de Lizardqueen Music. Les queens seran la Marion Harper, la Louise Sansom & Núria Monés (Animic), la Joana Serrat, la Maïa Vidal, la Carla, la Gemma Humet i la Maika Makovski.

L’entrevista amb la Laura Otero, comissària de l’exposició Venus Segrestada (que veurà la llum el proper 12 de març a l’Espai Jove Boca Nord) ens fa molta il·lusió (i no té res a veure que qui escriu aquestes paraules estigui seleccionada per formar-ne part, tot i que és un honor). Ens agrada perquè és un bon exemple per demostrar que, amb ganes, totes podem aportar el nostre granet de sorra per millorar la nostra parcel·la. Venus Segrestada pretén fer reflexionar vers el nostre lloc com a dones en aquest món a través de diferents expressions artístiques, tant a les que hem presentat alguna obra en diversos formats com a les que vinguin a veure-ho. Però hi ha més història. Us convido a escoltar la Laura, que us ho explica amb més detall, i a l’Albert Bataller, un dels participants a l’exposició amb l’obra “Diaris Filmats”, que ens apropa a l’experiència com a tallerista de videoart amb dones grans de Nou Barris que despullen les seves inquietuds i pensaments davant la càmera.

Al final del programa rebem una visita molt especial, la Paula Sendim i l’Izä, dues de les cantants que dissabte 14 de març participaran al concert-presentació del segell discogràfic Dona Cançó, al nunArt Guinardó. Per entrar en matèria, connectem amb l’Alicia Martel, que des de fa uns anys forma part de l’organització de trobades Dona Cançó, on cada setmana (ara passarà a fer-se mensualment) artistes de diverses disciplines mostren el seu talent a diferents espais del Raval. L’Alicia ens explica com va sorgir la necessitat d’unir forces i crear un nou segell discogràfic en clau de dona, en el qual hi participen la Paula i l’Izä. Elles ens parlen dels seus treballs englobats en aquest segell i la seva bona experiència en comú. Però també ens posen la mel als llavis per no perdre’ns el que passarà el 14… I què bé ho fan!

Si voleu saber què és la “pell de gallina”, no us podeu perdre el final del programa, on la Paula Sendim ens fa carícies amb la cançó en directe Ja ho saps, del seu primer disc “Començar” (amb el segell Dona Cançó presenta el segon disc: “És difícil fer-ho fàcil”). L’Izä ens encén la flama amb Esta ciudad, una cançó que la gaditana va escriure quan va aterrar a Barcelona, l’any 2010; amb el nou segell presenta “La llama”, el seu darrer disc en solitari. A nunArt també hi actuaran TroffaHamra y Los Mechones, les tres propostes amb llurs bandes, i la mateixa Alicia Martel, que ens desvetllarà temes inèdits del seu futur treball, “Sincrodestino”.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Fem fora les etiquetes i gaudim de l’art!

Visita comentada i taller per a públic adult entorn a l’exposició Joaquim Chancho. Dibuixa una línia i segueix-la. Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ja és una tradició hiperactiva participar a les visites comentades de les exposicions del Centre d’Art Tecla Sala, que acaben amb final feliç, és a dir, amb un taller creatiu per a adults, on deixar volar la imaginació i les mans. Aquest cop, la cita va ser a l’exposició de l’artista Joaquim Chancho (Riudoms, Tarragona, 1943). Tal com va suggerir Teresa, del servei pedagògic del Tecla Sala, potser no cal posar etiquetes a tot allò que veiem, però si haguéssim d’emmarcar l’obra de Chancho en un corrent artístic podríem parlar de postinformalisme i postminimalisme, moviments sorgits a finals dels anys seixanta del segle XX.

Exposició ‘Joaquim Chancho. Dibuixa una línia i segueix-la’ – Foto: Alba Irigoyen

Tot i que l’exposició va tancar portes ahir, diumenge 25 de maig, tornarà a obrir-les la propera tardor al mateix centre d’art de l’Hospitalet de Llobregat. Hem de dir que val la pena anar-hi sense prejudicis ni creences limitadores de cap tipus, a fi de gaudir d’una experiència fluïda i sensorial. El títol de l’exposició, “Dibuixa una línia i segueix-la” parla per ell mateix. La línia és, després del punt, l’expressió més simple del dibuix, i el dibuix és la base de les arts visuals. Proposem, doncs, partir del més bàsic, d’allò més original, i deixar-se endur per aquest dibuix que s’esbossa a mesura que anem recorrent els espais laberíntics i folgats de la magnífica sala 2 del Tecla Sala.

“Es dibuixa amb les mans i es pinta amb els peus.” Joaquim Chancho

Exposició ‘Joaquim Chancho. Dibuixa una línia i segueix-la’ – Foto: Alba Irigoyen

No només de dibuix viu l’artista; el color és emoció i Chancho, malgrat que acostuma a projectar mentalment les obres de manera molt curosa abans de parir-les, ho sap i en treu partit. Bona mostra d’això és l’obra inspirada en la sèrie dels nenúfars de Claude Monet, un mosaic de 472 tessel·les, cadascuna de les quals representa una nota de color diferent a l’anterior, compreses totes elles a la paleta del pintor francès. La descomposició del color i la disposició dels trossos de paper al llarg i ample de la paret fa un efecte visual de moviment i de llum sorprenent.

Exposició ‘Joaquim Chancho. Dibuixa una línia i segueix-la’ – Foto: Alba Irigoyen

Els efectes de l’obra de Chancho, però, no és limiten al sentit de la vista, sinó que algunes de les seves peces semblen partitures que es podrien llegir i, amb la música que en sortís, també es podrien ballar. Tant és així que una intèrpret va dur a terme una recerca musical sobre l’obra de l’artista tarragoní i com a resultat va néixer una peça sonora que es pot escoltar a l’audiovisual del final de l’exposició.

Taller sobre ‘Joaquim Chancho. Dibuixa una línia i segueix-la’ – Foto: Alba Irigoyen

Un cop acabat l’itinerari per l’obra exposada, comencem el taller. És moment d’esbargir-se amb els papers, colors, pinzells, rodets, tisores, pega, etc. que el Tecla Sala posa a disposició dels talleristes, amb l’objectiu que la visita a un centre d’art, a banda d’intel·lectual, esdevingui també una experiència sensorial, creativa i lúdica més enriquidora encara. De tallers per a infants i per a adolescents en programen molts museus i centres d’art, però de tallers per a adults, que nosaltres sapiguem, ben pocs en fan i és per això que ens fa tanta il·lusió participar a les activitats, totalment recomanables, del Tecla Sala. I, més encara, si l’activitat acaba a la terrassa d’un bar, debatent sobre la relació amorosa entre l’art, la cultura i la ciència.

Text: Albert Navarro