Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veurà que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.
“Els llibres” de Joana Raspall
23 d’abril, Dia Internacional del Llibre. I les roses. Un dia a l’any, el vermell envaeix les rambles i els llibres surten dels prestatges. Els carrers s’omplen de gom a gom: gent encuriosida per les novetats editorials, romàntics que remenen entre el vell, lectors amb ganes de posar rostre i signatura a l’autor que els ha fet companyia les darreres nits… Amants que es retroben entre roses. 23A, el punt de trobada entre Cervantes i Shakespeare.
23 d’abril, Diada de Sant Jordi. En Jordi va ser un noble militar romà convertit al cristianisme, que va lluitar contra els infidels. No obstant, el pas del temps ha embolcallat el personatge de certa glòria i llegenda, fins fer-lo esdevenir patró de Catalunya a partir del segle XVII. El setge de 1714 va suposar la pèrdua d’institucions, llengua, llibertats i celebracions com aquesta. A partir del segle XIX, la Renaixença va ser un periode fonamental per a la recuperació de la cultura catalana, com ara la Diada o els Jocs Florals.
Aquestes dates són dies fèrtils per a escriptors i escriptores, però també per als agricultors i agricultores: “Per Sant Jordi, espiga l’ordi; per Sant Marc, espiga el blat”. És temps d’esclat de la natura.
A casa dels hiperactivicat ens agraden tots els motius que ens fan sortir de casa i el 23 d’abril ho és. Un dia com avui, la ciutat esclata d’activitat i la gent passeja somrient. Tant ens fa si l’objectiu és comercial o no. Cadascú és prou intel·ligent com per decidir en què es vol gastar els diners, quant, com i quan. Però de maneres de celebrar la tradició i la cultura n’hi ha moltes, inclús, algunes es paguen amb un somriure, un ball a la plaça o una trucada per dir “t’estimo”. O, encara millor, fent-te donant de sang, d’òrgans o adoptant un animal. La iniciativa 1010 Ways To Buy Without Money ho té bastant clar.
Dels que hem crescut a Catalunya en temps de llibertat (més o menys), pocs n’hi ha que no coneguem la Llegenda de Sant Jordi. A mode de resum: Montblanc té un drac com a animal de companyia. Per apaivagar les seves ànsies de menjar, per sorteig es decideix quin vilatà o vilatana serà el seu menú diari. Un dia, la sort vol que ho sigui la dolça princeseta. Com per art de màgia, cavaller troba princesa. Sant Jordi toreja el drac i se’l carrega. Princesa salvada. Monarquia intocable… De la clavada mortal, neix una rosa. Sant Jordi talla ponzella per a donzella. I voilà, aquesta és la història, més o menys. Ben analitzat, ens cau millor el drac que la princesa “boluda” o el cavaller que no respecta els animals. De fet, a Barcelona som força amics dels dracs, ens els trobem a moltes façanes i a la majoria de festes majors com a imatgeria festiva. També en són víctimes de les abraçades constants de guiris i vigilen l’entrada d’algun parc…
Tret de la broma, Sant Jordi ens ha impregnat la nostra cultura i podem veure moltes representacions artístiques al llarg del territori català i més enllà. També calen fort escriptors i escriptores de lectura recomanada, tant que queden gravats en la pell de murs que limiten alguns buits de la ciutat de Barcelona (murals literaris a Les Corts). Per altra banda, dies com avui són excepcionals per muntar mogudes: gimcanes d’intercanvis periodístics i literaris, rutes literàries, exposicions, vincular música i llibres, cinema i literatura… O per treure la cultura a respirar ¡Al aire libro!
Un 23 d’abril també és una excusa meravellosa per haver-nos passat 12 hores a can Boca Ràdio, preparant un programa especial de l’hiperactivicat a les ones sobre Sant Jordi.
Descarregar: Especial Sant Jordi
En Carles Sanchez i servidora ens hi deixem els pètals explicant-vos l’origen de la Diada de Sant Jordi i del Dia del Llibre, descobrim que no sempre ha estat així i quins motius ho han fet canviar. Esbrinem perquè Montblanc (ara mateix en plena Setmana Medieval) va canviar de patró. Fem una extensa recerca de cançons (d’aquí i d’allà) i peces sonores que parlen de Sant Jordi (Desperta Ferro, Jordi Pujol), de llegir (Sanjosex), de les princeses sacrificades en 23 d’abril (Mazoni), de dracs (Orquestra Girasol, Quart Primera), de roses d’abril (Pau Riba), rosades que fan que tot s’ompli de gom a gom (Xarim Aresté)… Ens quedem sense saliva explicant el munt d’activitats que s’han organitzat entorn la Revetlla i Diada de Sant Jordi. No ens oblidem de totes les raons que els hiperactius i hiperactives ens deixeu al grup de Facebook de l’hiperactivicat. Per als que no heu pogut celebrar aquesta festa tan nostrada, us convoquem a la XXIII Jordiada, el proper 26 d’abril a Cornellà de Llobregat. Parlem amb l’Ivan Nalvaiz de Pearson, que estaran en concert el proper 30 d’abril a la Be Cool i tenen un drac que és l’hòstia! Li posem una miqueta de conya a tot plegat i, sobretot, ens en riem de nosaltres… Al final, acabem alterats amb tanta sang i primavera i marxem revolucionats amb un clavell a la boca. O 25.
Text: Alba Irigoyen
hiperactivicat 