Tag Archives: exposició

En clau de dona activa

5 març

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El darrer programa de l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio l’hem volgut dedicar a les dones, tant si treballen com si no, perquè creiem que encara ens queda molt per fer fins aconseguir el nostre lloc en aquest món. Els propers dies esdevindran un munt d’activitats, en rescatem algunes que ens semblen prou interessants, no obstant, ho fem convençudes que aquesta tasca de visibilització no és feina d’uns dies… Cada un dels 365 dies de l’any és 8 de març.

Descarregar programa

Mentre ens llegiu, us convidem a escoltar aquesta vuitena entrega de ràdio tan especial, amb en Carles Sanchez Beltran al so i servidora, l’Alba Irigoyen Gómez a la veu. Sentireu a parlar de teatre (ben pujat de to), d’un concurs de relats eròtics, de soul & pop, d’una exposició multidisciplinar i de la presentació d’un nou segell discogràfic. Hi haurà veus del públic (que ens encanta tenir-les en compte perquè creiem de ple en el boca-orella); hi intervindran els protagonistes; tindrem música en directe (encara estem extasiades…) i posarem algun punt sobre la i, perquè no tot són flors i violes!

sexulas

Escalfem motors amb Séxulas, una obra de Vola’N Teatre que podreu veure fins al 25 de març al Teatre Llantiol de Barcelona. Parla del sexe de les dones, des d’un punt de vista fresc i descarat, sense pèls a la llengua. En parlem amb en Manel Fernández, responsable d’IGerExperience, una plataforma sorgida a partir d’Instagram que els hiperactius i hiperactives amants d’explicar coses que feu (sortides, teatre, concerts…) a través de la fotografia no us podeu perdre! En Manel ens ho explica amb detall i també ens fa treure la bufanda parlant-nos de Séxulas, la darrera IGerExperience. Aquí podeu veure algunes imatges recollides de l’experiència.

fem1

Carreguem piles escoltant bon soul & funk fet a casa per parlar en Femení Singular amb en Ferran Amado, l’ànima de Blackcelona (música negra feta a Barcelona) que ha fet la selecció de cantants que divendres 6 de març ens faran viure una nit de soul molt singular a la sala City Hall Barcelona, dins del cicle Curtcircuit. Les Soul Sisters Blackcelona són la Koko-Jean Davis (The Excitements), la Marina Torres (Marina BBface & The Beatroots), l’Ster Wax (Wax&Boogie), la Leila (amb la que el Locutor Suplent de ben segur que hiperventilarà…), l’Izah, la Clara Dini (ex The Black Beltones, B-Funk) i la Laia Soulvador (ex JizzyFree, Motherfunkers). Aquesta trobada de luxe comptarà amb l’acompanyament de The Slingshots i després ens en anirem de festa al Marula Cafè!

fem2

Mentre escoltem la Marion Harper, aprofitem per recordar que l’endemà, el 7 de març, les Pop Queens faran vibrar la [2] de la sala Apolo, en la segona sessió del Femení Singular dins del Curtcircuit. Aquest cop, la selecció corre a càrrec de Lizardqueen Music. Les queens seran la Marion Harper, la Louise Sansom & Núria Monés (Animic), la Joana Serrat, la Maïa Vidal, la Carla, la Gemma Humet i la Maika Makovski.

venus

L’entrevista amb la Laura Otero, comissària de l’exposició Venus Segrestada (que veurà la llum el proper 12 de març a l’Espai Jove Boca Nord) ens fa molta il·lusió (i no té res a veure que qui escriu aquestes paraules estigui seleccionada per formar-ne part, tot i que és un honor). Ens agrada perquè és un bon exemple per demostrar que, amb ganes, totes podem aportar el nostre granet de sorra per millorar la nostra parcel·la. Venus Segrestada pretén fer reflexionar vers el nostre lloc com a dones en aquest món a través de diferents expressions artístiques, tant a les que hem presentat alguna obra en diversos formats com a les que vinguin a veure-ho. Però hi ha més història. Us convido a escoltar la Laura, que us ho explica amb més detall, i a l’Albert Bataller, un dels participants a l’exposició amb l’obra “Diaris Filmats”, que ens apropa a l’experiència com a tallerista de videoart amb dones grans de Nou Barris que despullen les seves inquietuds i pensaments davant la càmera.

cartel14marzo

Al final del programa rebem una visita molt especial, la Paula Sendim i l’Izä, dues de les cantants que dissabte 14 de març participaran al concert-presentació del segell discogràfic Dona Cançó, al nunArt Guinardó. Per entrar en matèria, connectem amb l’Alicia Martel, que des de fa uns anys forma part de l’organització de trobades Dona Cançó, on cada setmana (ara passarà a fer-se mensualment) artistes de diverses disciplines mostren el seu talent a diferents espais del Raval. L’Alicia ens explica com va sorgir la necessitat d’unir forces i crear un nou segell discogràfic en clau de dona, en el qual hi participen la Paula i l’Izä. Elles ens parlen dels seus treballs englobats en aquest segell i la seva bona experiència en comú. Però també ens posen la mel als llavis per no perdre’ns el que passarà el 14… I què bé ho fan!

iza-paula

Si voleu saber què és la “pell de gallina”, no us podeu perdre el final del programa, on la Paula Sendim ens fa carícies amb la cançó en directe Ja ho saps, del seu primer disc “Començar” (amb el segell Dona Cançó presenta el segon disc: “És difícil fer-ho fàcil”). L’Izä ens encén la flama amb Esta ciudad, una cançó que la gaditana va escriure quan va aterrar a Barcelona, l’any 2010; amb el nou segell presenta “La llama”, el seu darrer disc en solitari. A nunArt també hi actuaran TroffaHamra y Los Mechonesles tres propostes amb llurs bandes, i la mateixa Alicia Martel, que ens desvetllarà temes inèdits del seu futur treball, “Sincrodestino”.

Text: Alba Irigoyen Gómez

8G15: plans combinats!

8 gen.

109_Díptic_5

Què passa quan contraposes la paritat i la disparitat, en Manuel Aguado ho reflexa a través de la fotografia i l’Inma Coll ho revisa mitjançant la pintura? Doncs que aquest diàleg mendelià es transforma en l’exposició “Dispares” que, des d’avui (inauguració a les 19.30 hores) fins al 30 de gener, lluirà a la Casa Elizalde (c/València, 302, Bcn).

*Més info.

nidea

Com t’ho muntes amb un moble d’aquests que vénen amb mil instruccions aparentment fàcils de comprendre? NIDEA! Entre riure i riure, veurem com ho balla en Xavi Estrada al Centre Cívic Can Felipa (c/Pallars, 277, Bcn), a partir de les 21.00 hores. Molt recomable maridar la proposta amb les patates timbaleres de la taverna del davant!

*Més info.

vintage_fig_pickers

Hem vist una expo, hem rigut i ens hem fotut unes patates magnífiques! Anem a casa? Nooo! Anem a l’Almo2bar (c/Bruniquer, 59-61, Bcn), que a partir de les 22.00 hores ens espera la gran festa Vintage Swing organitzada per LindyHop.cat! Música en directe amb The Fig Pickers, Djs, classes de ball, concurs de roba vintage, photocall i bon rotllo swingon!

*Més info.

Entreu a formar part del grup de l’hiperactivicat al Facebook i anireu trobarant propostes la mar de combinables! I esteu convidats a proposar el que us agradi a vosaltres!

Text: Alba Irigoyen

L’art i el pensament contemporani de la revolta. Exposició “Jo em rebel·lo, nosaltres existim”

5 nov.
Entrevistes a persones mobilitzades per a una societat més justa.

Entrevistes a persones mobilitzades per a una societat més justa.

Hem d’aplaudir una iniciativa totalment compromesa amb els nostres dies: l’exposició Jo em rebel·lo, nosaltres existim de la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac. Fins el 14 de desembre es pot visitar aquesta mostra composada per obres d’artistes i col·lectius d’àmbits molt diferents als quals els uneix un mateix objectiu: lluitar per una societat més justa i ètica.

A través de la creació audiovisual, de la reflexió i de l’exposició d’idees engrescadores, els 26 artistes, pensadors/res i col·lectius convidats interpel·len els espectadors perquè es mobilitzin, esdevinguin actors dels nostres temps i cridin ben fort sí que es pot.

Videoart de Jordi Trullàs, amb l'ull de Ester Quintana com a protagonista.

Videoart de Jordi Trullàs, amb l’ull d’Ester Quintana com a protagonista.

Què podem aprendre en aquesta exposició?

  • Que cada desnonament és una tragèdia per a tothom.
  • Que els mossos, pagats per tota la població, són un instrument al servei del poder que té com a principal objectiu preservar un sistema econòmic i social dissenyat per i per a una minoria privilegiada.
  • Que la censura no ha desaparegut mai en plena “democràcia”.
  • Que la justícia pot ser lenta de reflexes i amb la moral força distreta, però si una cosa no és és cega.
  • Que la ciutadania, el 99% de la població, està en guerra contra un poderós, organitzat i multinacional 1% (males veus diuen que estem perdent la guerra, però encara som a temps de fer girar la truita).
  • Que un altre model de societat i d’economia és possible, malgrat que se’ns miri amb benevolència paternalista quan ho diem.
  • Que potser cada dia se’ns mira amb menys benevolència i amb més preocupació quan diem la frase anterior.
L'Institut Cartogràfic de la Revolta proposa un mapa que situa sobre el mapa de Catalunya les revoltes pacífiques dutes a terme. També proposa una nova nomenclatura als municipis del territori.

L’Institut Cartogràfic de la Revolta situa sobre el mapa de Catalunya les revoltes pacífiques dutes a terme fins ara.

A l’exposició val la pena anar-hi amb tranquil·litat i detenir-se una estona a cada proposta. Si no podeu apropar-vos a la Fundació Palau i Fabre abans de mitjans de desembre, us aconsellem que visiteu el web del museu i doneu un cop d’ull als projectes dels col·lectius i artistes convidats.

No us perdeu La Síndrome de Sherwood, la participació de Núria Güell.  L’artista i investigadora fa pública una controvertida tesina redactada per un alt càrrec dels mossos, en la qual es proposen uns protocols d’actuació en cas de manifestacions antistema. Sovint, les idees que llença aquest al alt càrrec van en contra de la llei. La publicació d’aquest treball ha provocat molta polèmica; tanta, que va ser censurada en una exposició programada en un museu de Mollet del Vallès.

 

Text i imatges: Albert Navarro

"El efecto mariposa" de El Roto

“El efecto mariposa” de El Roto

Madoz, enginy i poesia

30 jul.

“La bellesa, si és que apareix en la meva obra, no és un objectiu primordial. El que sí que persegueixo és la reflexió que el públic pot fer de l’entorn en què vivim a partir d’unes imatges.”

Chema Madoz

Exposició 'Chema Madoz. Ars Combinatoria' a La Pedrera - Imatge: Alba Irigoyen

Exposició ‘Chema Madoz. Ars Combinatoria’ a La Pedrera – Imatge: Alba Irigoyen

Impacte. La llibertat d’un núvol atrapada en una gàbia. Els cordills entrelligats d’un parell de sabates. La clau que és alhora pany. El guant de pell que es tanca com un moneder. El contrast d’ombra i llum del plec del pantaló paral·lel al mateix efecte en la cantonada de la paret. El perfum glamurós que acaba esdevenint xeringa. Dues agulles de cabell que fan l’ull i la llàgrima. La cullera amb ombra de forquilla. La tapa de desguàs transformada en birret. El fils delicats que juguen a ser líquid. Les gotes d’aigua que encaixen com un puzle. El luxós collaret de perles que exerceix de forca. Exposar-se a l’univers Madoz, el món dels objectes impossibles (o no…), excita les neurones.

Resultat. Fotografia? Poesia? Enginyeria? Què és Chema Madoz? Chema Madoz és imaginació, idea, creació, procés, investigació, experimentació, perseverança, obsessió, paradoxa, el contingut pel continent i viceversa, simbologia, concepte, abstracció, minimalisme, ironia, joc, subtilesa, llum, ombra, blanc i negre, transformació, deformació, descontextualització, escultura, imatge, surrealisme, estètica, simetria, veritat, dubte, lucidesa, perfecció, intel·ligència, reflexió. Art. Combinació. Chema Madoz és fotografia, poesia i enginyeria. Chema Madoz és revelació. Únic.

Exposició. “Chema Madoz. Ars combinatoria” han estat més de setanta peces, seleccionades entre l’extensa obra de l’artista per la comissària Oliva María Rubio, que fins al 28 de juliol han provocat el diàleg amb tots els espectadors i espectadores que ens hem apropat a La Pedrera per descobrir l’imaginari de Chema Madoz, un univers inquietant en fase expansiva des de finals dels anys 80. És més, m’atreveixo a afirmar que bona part dels privilegiats que hem recorregut l’exposició hem estat abduïts per aquest univers… Ara formem part del món on l’impossible és possible, del món on tot és qüestionable, del món del res és el que sembla, del món que trenca amb l’establert. Del món que jo construeixo.

Chema. José María Rodríguez Madoz va néixer l’any 1958 a Madrid. Va estudiar Història de l’Art i Fotografia. El seu treball ha estat exposat a molts països i moltes de les seves fotografies es fan servir per portades de llibres, revistes i per la publicitat. L’any 2000 va ser reconegut amb el Premi Nacional de Fotografia. Al llarg de la seva trajectòria, per les seves mans han passat Olympus, Nikon F3, Bronica i Mamiya, però sembla que l’idil·li que més perdura és amb una Hasselblad. Al documental que es projectava a l’exposició, l’artista explicava que es va iniciar a la fotografia sense ser molt conscient, en un principi, que aquesta activitat acabaria sent la seva vida: senzillament es va comprar una càmera per fotografiar les seves vacances, però aquí es va adonar que a més d’endur-se el record en forma d’imatge, aquestes podien servir per expressar-se més enllà, creant un llenguatge propi. En els inicis, les fotografies tendien a ser exteriors, però poc a poc va anar migrant cap a la fotografia d’estudi, un “laboratori” on els objectes pateixen transformacions i queden fixats en dues dimensions per sempre més. La fotografia és el fi. L’objecte és el mitjà. El resultat de les obres de Madoz és sorprenent, però no menys que el procés que segueix per aconseguir l’objectiu que en un moment donat visualitza al seu cap. Una tasca d’investigació complexa. Una tasca de trucar a moltes portes. Una tasca que en més d’un moment implica que se’l mirin pensant que no hi toca. Però i tant que hi toca. Toca amb una lucidesa extraordinària. Sap el que vol i ho aconsegueix. O no. I quan és així, n’aprèn. I a partir d’aquí, avança.

Poesia visual. El paral·lelisme entre Joan Brossa i Chema Madoz és inevitable, donada la concepció de l’objecte en l’obra d’ambdós. Així doncs, un dia o altre, els seus camins s’havien de creuar. Com a resultat va sorgir ‘Fotopoemario, 12 fotografies acompanyades de 12 poemes. Però val a dir que el procés de creació va ser invers a la tònica general; habitualment, la imatge es crea a partir del text, doncs en aquest cas, Madoz enviava les imatges a Brossa, a partir de les quals el poeta s’inspirava per escriure els poemes. A l’exposició estava inclòs aquest interessant exercici creatiu, que va veure la llum l’any 2003, 5 anys després de la mort de Joan Brossa. Amb motiu de l’Any Espriu, l’exposició també recuperava el poemari ‘Per al llibre de salms d’aquests vells cecs’, 40 haikus acompanyats de les imatges de Chema Madoz que contribueixen a construir Sinera, el món mític on Salvador Espriu emmarca les seves obres.

I fins aquí la imatge que he pretés evocar-vos a través de les paraules. Ara és hora de jugar a construir el nostre món.

*Mentre aneu construint, gaudiu i amplieu la info sobre Madoz:

Text: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!