Tag Archives: Teatre

Trobada d’artistes a la ràdio

5 maig

13128782_10153703114253667_2002386119_o

Aquest capítol de l’hiperactivicat a les ones, programa fet des de Boca Ràdio, és tot un experiment! Hem provocat una cita a cegues entre artistes i el resultat ha estat el següent:

Descarregar programa

Abans d’encetar el programa, fem una connexió d’emergència amb l’Heliogàbal per a què ens recordin la cita ineludible d’aquest vespre-nit al Razzmatazz, avui, 5 de maig a partir de les 20.00 hores: el concert benèfic per pagar la multa amb Mishima, Za! i Pony Bravo. El Miquel ens explica la raó de la multa i, també, li preguntem alguns dubtes relacionats amb la nova normativa per a què els locals puguin programar música en viu. De fet, avui ha sortit un article del Nando Cruz a El Periódico que ajuda a entendre moltes coses. Si no esteu a aquest concert, que sigui perquè veniu a descobrir l’artista JoanGe, que el tindrem avui dijous 5 de maig, a les 21.30 hores, als Acústics Boca Ràdio.

hel

Tot seguit, rebem la visita de l’Abdominable Gallina Nauseabunda, el projecte artístic més personal del nostre amic Pep Rius, que ve a presentar-nos el seu darrer treball: “Gargalls”. Natural, sense artificis, sense mesurar el temps. Música per a nostàlgics de l’era del casset. Música a  no llençar bombes. Escolteu-ho i ho entendreu tot! I el 7 de maig, a les 21.30 hores, passeu pel Koitton Club (Sants, Bcn) i descobriu les seves cançons a pèl!

12670365_10154051593532593_6922576801147702280_n-1

Poesia Paliativa Teatro li recepta uns versos al Pep, amb posologia inclosa. L’Abdominable Gallina Nauseabunda comparteix una cançó amb efectes balsàmics: “L’ordre establert”. Moments màgics als estudis de Boca Ràdio. Passem a xerrar amb les actrius-poetesses de Poesia Paliativa Teatro, que ens expliquen la seva proposta per sortir de casa: el teatre com a eina sensibilitzadora de realitats, per exemple, les situacions que es poden viure unes infermeres en una sala de cures pal·liatives d’un hospital, vist des del punt de vista de la dona, amb humor, art i reflexió. L’ésser humà in extemis. Ens conviden a no perdre’ns les pròximes actuacions, com el divendres 6 de maig a les 21.00 hores, al Cafè de les Delícies (Raval, Bcn), un espectacle recomanat per Dona Cançó, i l’endemà al vermut del Porta 4.

13095910_1016441541765279_7977096905400774437_n.jpg

Per a la segona part de l’hiperactivicat a les ones, deixem l’hora d’esbarjo. Un dels artistes que ve a jugar és en Txarly Brown, amb qui podríem parlar hores i hores de la Barcelona d’altres temps i queixar-nos (amb simpatia i bon rotllo) de la d’ara. També podríem xerrar, durant un munt de programes, dels grups per als que ha fet el disseny de la portada del seu disc; això fa que fa que estigui a l’aguait de la bona música que es fa a la ciutat. A nosaltres ens encanta que els savis ens piulin a on es troben les perles, fem cas de les bones recomanacions i muntem el xiringuito del catxondeo, novament, als estudis de la ràdio. A la festa s’apunta el Xavi Angulo de The Oldians, la perla que ens duu en Txarly. Fa molts anys que defensen la seva bona música, pràcticament, uns supervivents de l’escena de ska-jazz jamaicà fet a Barcelona. Dissabte 7 de maig, a les 21.30 hores, gaudirem del concertàs de The Oldians al Jamboree, on presentaran el seu darrer treball “Out of the blue”, un concert organitzat per Blackcelona. Al programa també hi participa la Saphie Wells, cantant de The Oldians, que ens confessa que dissabte serà la seva primera vegada, i en Lalo López (Achilifunk, Chocadelia Internacional i Fundación Tony Manero), que ens fa un resum resumidíssim de la història del funk; si en voleu saber més, haureu de passar aquesta tarda (18.00 hores) pel Taller de Músics de Sant Andreu. Al final, al Txarly li preguntem per Achilifunk; si escolteu el programa, sabreu quan treuen disc i què fa aquest grup a on en Txarly toca botonets.

out

Durant el programa, també aprofitem per recordar alguna de les activitats de la Setmana de la Poesia de Barcelona i l’homenatge a Guillem d’Efak, que tindrà lloc aquest dissabte 7 de maig al Centre Artesà Tradicionàrius (Gràcia, Bcn).

ef

Però, per homenatge, el que ens vam donar en acabar el programa… Ole i ole! Veniu a la ràdio que compartirem cultura i ens posarem les botes!

13199088_10153704146773667_1347763089_o

Programa de ràdio: David LaPlage, el Daniel Agón i l’Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen

Foto: David LaPlage

*Si voleu seguir la moguda hiperactivicat, ens trobareu aquí.

Anuncis

Vida durant el Primavera Sound (i més enllà)

27 maig

Aquest cap de setmana, l’agenda es resumeix en Primavera Sound o… un niu de coses per fer!!! Si sou dels afortunats que el vostre compte no diu -195 euros, aquí us deixem un bon grapat de propostes que tindran lloc aquests dies, molt recomanable descobrir-les! Al darrer programa de l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio, en vam parlar amb els protagonistes de tots aquests motius que us faran sortir de casa. Jo li donaria al play i aniria apuntant a l’agenda! Durant el programa, anem cercant el so de la primavera… El trobarem?

Descarregar el programa

FESTIM BCN 015, del 26 al 31 de maig. Es tracta d’un festival d’improvisació que té lloc a Barcelona (al TeatreNeu, c/Terol 26) per segona vegada. En parlem amb en Jose Luís Adserías, actor, improvisador i director de Planeta Impro i del FESTIM.

L’ALTRE FESTIVAL, del 4 al 7 de juny. És l’altre festival d’arts escèniques i salut mental. Tindrà lloc a Barcelona (Fabra i Coats, Nau Ivanow i Centre Cívic Baró de Viver) i serà la primera edició. En parlem amb en Manel Anoro, metge de capçalera i director de l’altre festival.  

ENTRE ORILLAS, 29 de maig, a les 21.00 hores. Durant la primavera, tenen lloc les residències artístiques al CC Besòs, per desenvolupar els projectes que més endavant es presentaran a l’(in)fusiona’t 2015.

ENTRE_ORILLAS_A3

LITERAL, del 29 al 31 de maig. És l’esperada fira d’idees i llibres radicals. Tindrà lloc a Barcelona, en concret, al Casal de Barri L’Harmonia i a l’Espai Josep Bota, dins del complexe fabril Fabra i Coats. Ja ho vam avançar al programa de Sant Jordi i en aquesta ocasió, en parlem amb Simón Vázquez, coordinador del festival.

CORS MUTS DE LA BARCELONETA, del 30 de maig a l’1 de juny. Quan arriba la Pasqua Granada, la Barceloneta es posa en mode festiu perquè arriben els Cors Muts, una de les tradicions més antigues de la ciutat de Barcelona i que menys coneixen els ciutadans d’aquí, tot i que cada vegada més. Descobrim la seva història amb en Josep Vilches, president honorari de la Coordinadora de Cors Muts.

MICROCLIMA SOUND 2015, del 28 al 30 de maig. És la tercera edició i té lloc a l’Ultra-Local Records (c/Pujades, 113, Bcn) i al Hi Jauh USB (Passatge Caminal 13, Bcn). El Raül d’Ultra-Local ens parla del festival que hi ha més gent tocant que com a públic.

11334120_770560953060599_2107030189188558152_o

MUDA PIRINEUS 2015, 29 i 30 de maig a la Coma de Burg (Pallars Sobirà). Es tracta d’un festival de música i peces de dansa creades per l’ocasió, que té lloc al terme municipal de Farrera. En parlem amb la Verònica, de La Solana.

Festival muda

Al grup de l’hiperactivicat al Facebook trobareu més propostes, com la que ens feia el Juan de Diego, convidant-nos a gaudir del concert de jazz del proper divendres 29 de maig al restaurant El Foro. Esperem les vostres!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sánchez Beltrán i Alba Irigoyen Gómez

El Dia Mundial Del Teatre ben hiperactiu!

27 març

Avui, 27 de març, és el Dia Mundial del Teatre i el sector professional del teatre ha organitzat una sèrie d’accions reivindicatives de caire festiu per als propers dies, amb l’objectiu de millorar de les condicions, davant la precarietat que pateix el sector.

roda

Dimecres passat, vam ser a la roda de premsa organitzada per l’Associació d’Actors i Professionals del Teatre de Catalunya, ADETCA i Teatres Públics, que va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb la presència de Xavier Marcé (President d’ADETCA), l’Àlex Casanovas (President d’AADPC), en Vicenç Villatoro (Director del CCCB), l’Agustí Filomeno (Gran Teatre del Liceu), l’Asumpció Balaguer (actriu), representació de Teatres Públics i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Durant la sessió, es va presentar el vídeo-manifest -sota la reflexió “Must the show go on?”– que més de 55 companyies independents i professionals individuals de teatre de tota Catalunya, junt a l’AADPC, han elaborat conjuntament per presentar en l’àmbit català; a nivell internacional, el manifest va signat per en Krzysztof Warlikowski, director de teatre polonès.

Durant la roda es van presentar les activitats que tindran lloc durant aquests dies i la campanya “Cap butaca buida”, prevista per diumenge 29 de març, amb entrades a 6 euros a diferents teatres (Almeria Teatre, La Puntual, Sala Fènix, Porta4, Teatre Gaudí Barcelona, Versus Teatre, Sat!, Jove Teatre Regina, Sala Àtrium, Teatre Tantarantana, Teatreneu, Poliorama, etc.). A part de diumenge, els dies 27, 28 i 29 de març es vendran entrades via online i a les taquilles dels teatres amb un 50% de descompte, per a les funcions que tinguin lloc entre el 27 de març i el 6 d’abril.

dmt

Des de l’hiperactivicat, ens hem volgut sumar a aquesta jornada aportant el nostre granet de sorra, fent el que sabem fer: embolicar un grapat de gent per posar-nos al dia de la situació i transmetre ganes d’omplir les sales de teatre. Per aquesta raó, dimecres vam dedicar l’hiperactivicat a les ones, el programa de ràdio que fem des dels estudis de Boca Ràdio, al teatre, amb l’objectiu de conèixer la realitat des de diferents angles.

Descarregar hiperactivicat a les ones

Un programa de ràdio sobre el teatre ha de tenir teatre radiat sí o sí, com a romàntics que som del teatre i de la ràdio! Per aquesta raó vam convidar al Ricard Salom (Teatro d’Appartamento) i a l’Ivan Blanco (L’Espiga de Les Corts), per fer una lectura teatralitzada d’El verí del teatre, un text de Rodolf Sirera, que ens ajuda a fer la reflexió metateatral que pretenem des del programa. I ja que hi eren, vam aprofitar per parlar de les seves experiències dins d’una companyia professional i amateur, respectivament. Escolteu el tall a través d’aquest enllaç.

estudi

L’Enric Cambray, actor que forma part de la junta de l’AADPC, ens va posar al dia de la situació precària dels professionals del teatre i la campanya que han engegat per fer-hi front. Escolteu el tall a través d’aquest enllaç. Al programa us expliquem de forma breu les activitats previstes per als dies 27, 28 i 29 de març i la Setmana Santa a diferents teatres, amb motiu del Dia Mundial del Teatre. Aquí teniu l’enllaç al tall.

aadpc

En Jordi Pérez, director artístic de La Vilella, ens va explicar com va sorgir aquest espai de trobada i reflexió a partir de les arts escèniques, on també hi tenen lloc exposicions de pintura, de fotografia o d’escultura relacionades amb el muntatge en curs. Tot parteix de la companyia teatral Sargantana, que resideix a l’espai que el Jordi ens explica durant el programa, on duen a terme el teatre com ells l’entenen, des de l’experimentació i la fusió, aprofitant les possibilitats que dóna treballar des d’un laboratori de creació artística i d’intercanvi. Escolteu el tall a través d’aquest enllaç.

vilella

Donat que el proper 9 d’abril s’inaugura sala Hiroshima, dedicada a la creació artística contemporània, des de l’hiperactivicat a les ones els hi donem la benvinguda. Escolteu el tall a través d’aquest enllaç.

hiroshima

Vam ser fascinant la connexió amb l’Ivan Morales, actor, director, guionista i membre de la companyia Prisamata, que també forma part del consell de redacció de la revista El Virus, una publicació online i offline que ha aconseguit aplegar 53 companyies de teatre independents per parlar del teatre des de dins i fent autoreflexió. L’Ivan va aportar una visió molt interessant i realista de la situació, però amb una actitud molt positiva i proactiva. Escolteu el tall a través d’aquest enllaç.

virus

L’actriu i cantant Rosa Galindo ens va emocionar parlant del projecte pedagògic “Teatre Sense Límits”, dut a terme conjuntament amb l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia, que fa servir el teatre com a eina integradora per a persones amb altres capacitats, res a veure amb la discapacitat. Només cal obrir els ulls per adonar-nos que posar límits o trencar-los depèn de nosaltres. Escolteu el tall a través d’aquest enllaç

impro

També vam fer un repàs a les propostes hiperactives que ens deiexeu els estimats hiperactius i hiperactives al grup de Facebook, seleccionant les que tenien a veure amb el teatre, com la que proposa en Martí Torras Mayneris, dramaturg de Rhum, l’obra presentada en el marc del GREC 2014. De pas, vam aprofitar per fer connexió amb el Pallasso Blanc de Rhum, en Joan Arqué, perquè sempre és un gustarro màxim compartir paraules amb qualsevol dels actors d’aquest caramel d’obra (Guillem Albà / Joan Arqué / Roger Julià / Jordi Martínez / Pep Pascual ) i per a què ens expliqués què passarà a Vilafranca del Penedès el proper 29 de març… Escolteu el tall a través d’aquest enllaç.

rhum

Una boja aventura del Carles Sanchez Beltran i l’Alba Irigoyen Gómez des de Boca Ràdio!

Text: Alba Irigoyen Gómez

En clau de dona activa

5 març

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El darrer programa de l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio l’hem volgut dedicar a les dones, tant si treballen com si no, perquè creiem que encara ens queda molt per fer fins aconseguir el nostre lloc en aquest món. Els propers dies esdevindran un munt d’activitats, en rescatem algunes que ens semblen prou interessants, no obstant, ho fem convençudes que aquesta tasca de visibilització no és feina d’uns dies… Cada un dels 365 dies de l’any és 8 de març.

Descarregar programa

Mentre ens llegiu, us convidem a escoltar aquesta vuitena entrega de ràdio tan especial, amb en Carles Sanchez Beltran al so i servidora, l’Alba Irigoyen Gómez a la veu. Sentireu a parlar de teatre (ben pujat de to), d’un concurs de relats eròtics, de soul & pop, d’una exposició multidisciplinar i de la presentació d’un nou segell discogràfic. Hi haurà veus del públic (que ens encanta tenir-les en compte perquè creiem de ple en el boca-orella); hi intervindran els protagonistes; tindrem música en directe (encara estem extasiades…) i posarem algun punt sobre la i, perquè no tot són flors i violes!

sexulas

Escalfem motors amb Séxulas, una obra de Vola’N Teatre que podreu veure fins al 25 de març al Teatre Llantiol de Barcelona. Parla del sexe de les dones, des d’un punt de vista fresc i descarat, sense pèls a la llengua. En parlem amb en Manel Fernández, responsable d’IGerExperience, una plataforma sorgida a partir d’Instagram que els hiperactius i hiperactives amants d’explicar coses que feu (sortides, teatre, concerts…) a través de la fotografia no us podeu perdre! En Manel ens ho explica amb detall i també ens fa treure la bufanda parlant-nos de Séxulas, la darrera IGerExperience. Aquí podeu veure algunes imatges recollides de l’experiència.

fem1

Carreguem piles escoltant bon soul & funk fet a casa per parlar en Femení Singular amb en Ferran Amado, l’ànima de Blackcelona (música negra feta a Barcelona) que ha fet la selecció de cantants que divendres 6 de març ens faran viure una nit de soul molt singular a la sala City Hall Barcelona, dins del cicle Curtcircuit. Les Soul Sisters Blackcelona són la Koko-Jean Davis (The Excitements), la Marina Torres (Marina BBface & The Beatroots), l’Ster Wax (Wax&Boogie), la Leila (amb la que el Locutor Suplent de ben segur que hiperventilarà…), l’Izah, la Clara Dini (ex The Black Beltones, B-Funk) i la Laia Soulvador (ex JizzyFree, Motherfunkers). Aquesta trobada de luxe comptarà amb l’acompanyament de The Slingshots i després ens en anirem de festa al Marula Cafè!

fem2

Mentre escoltem la Marion Harper, aprofitem per recordar que l’endemà, el 7 de març, les Pop Queens faran vibrar la [2] de la sala Apolo, en la segona sessió del Femení Singular dins del Curtcircuit. Aquest cop, la selecció corre a càrrec de Lizardqueen Music. Les queens seran la Marion Harper, la Louise Sansom & Núria Monés (Animic), la Joana Serrat, la Maïa Vidal, la Carla, la Gemma Humet i la Maika Makovski.

venus

L’entrevista amb la Laura Otero, comissària de l’exposició Venus Segrestada (que veurà la llum el proper 12 de març a l’Espai Jove Boca Nord) ens fa molta il·lusió (i no té res a veure que qui escriu aquestes paraules estigui seleccionada per formar-ne part, tot i que és un honor). Ens agrada perquè és un bon exemple per demostrar que, amb ganes, totes podem aportar el nostre granet de sorra per millorar la nostra parcel·la. Venus Segrestada pretén fer reflexionar vers el nostre lloc com a dones en aquest món a través de diferents expressions artístiques, tant a les que hem presentat alguna obra en diversos formats com a les que vinguin a veure-ho. Però hi ha més història. Us convido a escoltar la Laura, que us ho explica amb més detall, i a l’Albert Bataller, un dels participants a l’exposició amb l’obra “Diaris Filmats”, que ens apropa a l’experiència com a tallerista de videoart amb dones grans de Nou Barris que despullen les seves inquietuds i pensaments davant la càmera.

cartel14marzo

Al final del programa rebem una visita molt especial, la Paula Sendim i l’Izä, dues de les cantants que dissabte 14 de març participaran al concert-presentació del segell discogràfic Dona Cançó, al nunArt Guinardó. Per entrar en matèria, connectem amb l’Alicia Martel, que des de fa uns anys forma part de l’organització de trobades Dona Cançó, on cada setmana (ara passarà a fer-se mensualment) artistes de diverses disciplines mostren el seu talent a diferents espais del Raval. L’Alicia ens explica com va sorgir la necessitat d’unir forces i crear un nou segell discogràfic en clau de dona, en el qual hi participen la Paula i l’Izä. Elles ens parlen dels seus treballs englobats en aquest segell i la seva bona experiència en comú. Però també ens posen la mel als llavis per no perdre’ns el que passarà el 14… I què bé ho fan!

iza-paula

Si voleu saber què és la “pell de gallina”, no us podeu perdre el final del programa, on la Paula Sendim ens fa carícies amb la cançó en directe Ja ho saps, del seu primer disc “Començar” (amb el segell Dona Cançó presenta el segon disc: “És difícil fer-ho fàcil”). L’Izä ens encén la flama amb Esta ciudad, una cançó que la gaditana va escriure quan va aterrar a Barcelona, l’any 2010; amb el nou segell presenta “La llama”, el seu darrer disc en solitari. A nunArt també hi actuaran TroffaHamra y Los Mechonesles tres propostes amb llurs bandes, i la mateixa Alicia Martel, que ens desvetllarà temes inèdits del seu futur treball, “Sincrodestino”.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Selecció hiperactivicat per no passar per casa!

20 febr.

És una setmana trista, venim d’enterrar la sardina. Però sabíeu que aquesta tradició a Catalunya no és massa antiga? A la resta de la península estava força arrelada, però nosaltres la vam incorporar a mitjans de segle XIX. Tampoc se solia enterrar una sardina, el que es feia a molts pobles era obrir un porc en canal i la forma que adquiria era coneguda com a “sardina”; d’aquesta manera s’enterraven els excessos, la carnassa dels dies de Carnaval… Però quan a ciutats com Barcelona vam adoptar aquest costum, ho vam fer una mica més refinat: enterrant una sardina. Encara que, segons alguna interpretació (quasi freudiana…), la forma de la sardina es compara amb els genitals masculins i el seu enterrament representa l’època d’abstinència en la qual ens endinsem, la Quaresma. A la web de cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona trobareu més dades.

Enterrament de la sardina - Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Enterrament de la sardina – Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Però a l’hiperactivicat no ens volem abstenir de res, perquè aquests propers dies ens esperen moltes propostes per descobrir. Al sisè capítol de l’hiperactivicat a les ones emès des Boca Ràdio, amb en Carles Sanchez Beltran i jo mateixa (l’Alba Irigoyen Gómez) als micros, podreu escoltar una selecció ben variada de coses per fer. Llegiu o escolteu, remeneu, escolliu i sortiu de casa!

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-capitol-6_md_4105261_wp_1.mp3″ *Descarregar podcast “hiperactivicat a les ones”

Entrevistem al Gonçal Planas, frontman de Mi Capitán, banda que divendres es presentarà a la sala Bikini (av. Diagonal, 547, Bcn) amb el seu primer disc sota el braç. Faran de teloners de Sidonie i plegats inauguraran el cicle Curtcircuit’15. Celebrem l’entrada a l’Any Nou Xinès i gairebé ens ennuaguem empassant 12 litxis en directe; també us expliquem què passarà a la festa que han organitzat diferents entitats xineses i catalanes per dissabte 21 de febrer. Parlem del Festival ENMUT, que finalment podran celebrar el Matinal Ver-MUT al nou emplaçament, el Cinema Maldà (c/del Pi, 5, Bcn), un canvi amb el que creiem que surten guanyant; s’hi podran veure curtmetratges sense diàlegs ni veu en off. Cremem la “carn salada” i ens entrenem per menjar botifarres al Voti farra, boti farrot de La Garriga amb els Nyandú que presenten un BUM!, Fundación Tony Manero que estan de gira Superficial i acabem la nit amb l’electrònica dels garriguencs The J Tawers; l’organització corre a càrrec d’El Brou del Mestre. Però si us ve de gust fer el quemaco durant tot el dia, presenteu-vos La Garriga a partir de les 10 del matí, perquè hi haurà activitat a la Torre del Fanal, on trobareu una jornada reivindicativa de músics sense espai que demanen bucs d’assaig públics i autogestionats; s’hi faran xerrades, concert i un dinar popular, tot organitzat per l’associació de joves de La Garriga La Bordalla.

Al programa entrem en plena catarsi amb la companyia Cápsula Teatral, amb qui parlem d’“El Sibarita”, una adaptació del conte de Roald Dahl que estan a punt d’estrenar. Amb ells esbrinem les raons que els duen a voler portar a l’escenari una obra com aquesta i, alhora, descobrim la capacitat de Roald per descriure una societat dual que porta la doble moral per bandera, un reflexe de les obscuritats de l’ésser humà que tant poden ubicar-se als anys 50 (context del relat) com actualment. Al final ens deixen amb l’ai al cor amb el fragment que ens representen en rigurós directe… Com es resoldrà l’aposta? Per saber-ho, haureu de passar per la sala Jam Circus (c/Margarit, 44, Bcn) els diumenges de març o bé el 22 de febrer, dia de la preestrena, a les 8pm.

Cápsula Teatral a l'hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio - Imatge: Carles Sanchez

Cápsula Teatral a l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio – Imatge: Carles Sanchez

També us parlem d’algunes de les propostes que els hiperactius i hiperactives ens deixen al grup de Facebook, com per exemple el concert que la Tori Sparks i en Ramon Vagué de Calamento ens expliquen què faran conjuntament aquest divendres 20 de febrer al Casal Font d’En Fargues (Horta-Guinardó, Bcn). Si no hi podeu anar, no us preocupeu perquè l’endemà també estaran al vintè aniversari del cicle Barnasants tocant a L’Oncle Jack, museu del whisky i local de copes al centre de L’Hospitalet que aposta molt per la música en directe.

L’Elisabet Pujadó ens convoca a escoltar el jazz de l’Hugo Arán Trío a La Capella de Can Gambús, una masia a Sabadell, mentre fem el vermut diumenge al migdia. La Cristina Tomás ens convida a un Carnestoltes amb molt de swing que tindrà lloc divendres a la nit, al Merbeyé Cocktail Bar de Barcelona. Els amics de Brave Coast ens avisen que del 22 de febrer a l’1 de març podrem gaudir del Festival Hivernacle a Vilafranca del Penedès, amb un cartell on hi consten musicarros com l’Albert Pla amb Diego Cortés, en Nico Roig, Pont Saint Esprit, Mad’zelle, PD Pubilla i molts més. Això és un no parar!!!

Aquestes només són algunes de les moltes bones raons que la gent que no para ens proposa des de les xarxes més hiperactives. Entreu al grup de Facebook o busqueu-nos al Twitter i feu-nos saber tot el que passa!

Text: Alba Irigoyen Gómez

8G15: plans combinats!

8 gen.

109_Díptic_5

Què passa quan contraposes la paritat i la disparitat, en Manuel Aguado ho reflexa a través de la fotografia i l’Inma Coll ho revisa mitjançant la pintura? Doncs que aquest diàleg mendelià es transforma en l’exposició “Dispares” que, des d’avui (inauguració a les 19.30 hores) fins al 30 de gener, lluirà a la Casa Elizalde (c/València, 302, Bcn).

*Més info.

nidea

Com t’ho muntes amb un moble d’aquests que vénen amb mil instruccions aparentment fàcils de comprendre? NIDEA! Entre riure i riure, veurem com ho balla en Xavi Estrada al Centre Cívic Can Felipa (c/Pallars, 277, Bcn), a partir de les 21.00 hores. Molt recomable maridar la proposta amb les patates timbaleres de la taverna del davant!

*Més info.

vintage_fig_pickers

Hem vist una expo, hem rigut i ens hem fotut unes patates magnífiques! Anem a casa? Nooo! Anem a l’Almo2bar (c/Bruniquer, 59-61, Bcn), que a partir de les 22.00 hores ens espera la gran festa Vintage Swing organitzada per LindyHop.cat! Música en directe amb The Fig Pickers, Djs, classes de ball, concurs de roba vintage, photocall i bon rotllo swingon!

*Més info.

Entreu a formar part del grup de l’hiperactivicat al Facebook i anireu trobarant propostes la mar de combinables! I esteu convidats a proposar el que us agradi a vosaltres!

Text: Alba Irigoyen

Un festival sostenible i optimista: Esperanzah!

3 set.

L’Esperanzah! és un festival amb rerefons social que té la voluntat de crear xarxa a nivell local. La d’enguany serà la cinquena edició d’un festival que té el seu origen a Floreffe (Bèlgica), on aquest any, l’Esperanzah! World Music Festival ha assolit la 12ª edició. El model de festival, impregnat per la filosofia de “les coses es poden fer de forma diferent i, segurament, més lògiques”, s’ha anat exportant a diferents llocs del món on, sens dubte, ha deixat petjada. I ho seguirà fent.

Cartell del festival Esperanzah!

Cartell del festival Esperanzah!

Del 13 al 15 de setembre, podrem gaudir d’un ampli ventall de propostes artístiques i reflexives al Parc Nou, un lloc idíl·lic dins del terme de El Prat de Llobregat. Les activitats estan destinades a un públic molt divers amb tot tipus de necessitats. Entre els artistes, trobem noms com Gatillazo, La Troba Kung-Fú, Exceso, El Niño de  la Hipoteca, Tortell Poltrona o Amparo Sánchez i molts més, amb un denominador comú: el seu discurs reivindicatiu. També s’hi podran trobar tallers per a la mainada, teatre, documentals, la presentació del Projecte FEMEN a Catalunya o la primera olimipiada de pagès del Baix Llobregat, per destacar-ne algunes. A més, tots els dies hi haurà xerrades sobre temes socials, fira d’artesania, parades gastronòmiques i la presència d’entitats del tercer sector. Una novetat d’aquest Esperanzah! 2013 és que el magazín Kult, d’origen belga, prestarà la seva col·laboració per publicar durant el festival un diari amb entrevistes, la programació i altra informació d’interès.

L’Esperanzah! és un festival autogestionat; el recursos procedeixen del micromecenatge, d’alguna donació, de petites subvencions, del voluntariat i fonamentalment de la venda de begudes, menjar i merxandatge. Un fet important és que la campanya solidària #avaloesperanzah els ha permès cobrir el 50% de les despeses, gràcies als avalistes solidaris. Segons les dades de la web, el pressupost són 30.213 euros i el 80% correspon a la creació de llocs de feina. La transparència és un dels punts clau en la presentació d’aquest festival, el qual està organitzat per GATS – Grups Associats pel Treball Sociocultural amb la col·laboració d’entitats immerses en l’economia social, com ara l’empresa de serveis financers i ètics Coop57 o Arç, Cooperativa de Consum Responsable.

Val la pena incidir en l’esforç que fa el festival per canviar el món. L’estratègia és clau: crear sinèrgies a nivell local per guanyar globalment. No hi ha dubte: la il·lusió impregna l’Esperanzah! i l’empeny endavant, una gesta no exempta de dificultats i entrebancs que, any rere any, se superen amb optimisme i voluntat de construir a través de la cultura i del moviment social.

*Informació bàsica sobre el festival:

Esperanzah! 2013

Dates: del 13 al 15 de setembre

Lloc: al Parc Nou de El Prat de Llobregat

Web: http://www.esperanzah.es

Facebook: https://www.facebook.com/esperanzahworldmusicfestival

Text: Alba Irigoyen

Shakespeare a 360º

5 ag.

Parking Shakespeare al parc de l’Estació del Nord – Imatge: Alba Irigoyen

Ahir es va tancar la temporada de Parking Shakespeare, un cita que ja s’ha convertit en un clàssic dels estius a Barcelona. Cada temporada, aquesta companyia manresana prepara una obra de teatre de William Shakespeare que es representa al parc de l’Estació el Nord, teatre a l’aire lliure i en 360º. Els espectadors seuen al voltant de l’Espiral dels Til·lers i gaudeixen de la fresca dels arbres i de les aventures teatrals que cada any preparen aquesta colla d’actors i actrius d’origen manresà: 11 intèrprets a l’escenari -una pista rodona de sorra i fulles-, tota una bogeria teatral liderada per en Pep Garcia-Pascual, director artístic de la companyia.

Escena de ‘Nit de reis (o el que volgueu)’ – Imatge: Alba Irigoyen

Del 14 de juliol al 4 d’agost, en aquest espai s’hi ha pogut veure ‘Nit de Reis (o el que volgueu)’, una adaptació de les comèdies més representades del dramaturg més universal. Enguany, la direcció corria a càrrec d’Iban Beltrán, que curiosament ahir el vam poder veure fent de bisbe. A cada funció hi havia un convidat especial per fer aquest paper, com també ho va ser en una de les funcions de les representades cada tarda (a excepció dels dimecres, únic dia de descans) en Marc Rosich, qui s’encarregarà de dirigir la segona temporada de Parking d’Hivern –esclar que sí, teatre per a totes les estacions!-, amb una versió lliure de ‘Woyzeck’, obra que l’autor Georg Büchner va deixar inacabada a causa de la seva mort prematura l’any 1837 i que es considera la precursora de l’expressionisme alemany. Promet!

Ja fa 5 anys que Parking Shakespeare trenca les barreres del teatre, deixant-lo al descobert, a l’abast dels que saben el que van a veure o dels que casualment passen per allà. Teatre a peu de carrer. Directe. Interactiu. A viva veu. Sense micros. Senzill. Sense decorats. Sense vestuaris complicats. Tots de negre. Sense maquillar. Només text i actors. Teatre a pèl. Es tracta d’una idea procedent del país anglosaxó, en el qual es representen les obres del mestre Shakespeare als parcs públics. La companyia catalana va començar aquesta aventura l’estiu de 2009 i ho va fer amb ‘Amansiment de la fúria’, dirigida per Pep Garcia-Pascual; al 2010, va seguir amb ‘La comèdia dels errors’ (dir. Miquel Àngel Ripeu); al 2011, amb ‘El somni d’una nit d’estiu’ (dir. Joan Maria Segura); i al 2012, amb ‘Treballs d’amor perduts’ (dir. Marilia Samper). Aquest mateix any també va ser el tret de sortida de la temporada de Parking d’Hivern, amb ‘Pell de mercuri’, de l’autor contemporani Philip Ridley i direcció d’Antonio Calvo, que es va representar a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. La companyia està formada pels actors i actrius Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ferran Herrera, Ariadna Matas, Santi Monreal, Ricard Sadurní; i l’Eli Guasch, a càrrec de la producció i la comunicació.

Darrera funció de Parking Shakespeare – Imatge: Alba Irigoyen

Ahir, 648 persones vam acomiadar Parking Shakespeare 2013 i han estat més de 5.000 durant aquesta temporada. Tot un èxit i un resultat absolutament esperable quan les ganes i l’amor impregnen projectes que neixen al cor. El teatre és vida!

Text: Alba Irigoyen

L'(a)phònica, el Festival de la Veu

25 juny

Quan vius al cor de Catalunya, a vegades és complex decidir quin dels molts plans que presenta el cap de setmana acabarà essent el teu. Però hi ha ocasions en què no hi ha dubte, i aquest és el cap de setmana proper a Sant Joan. Apunteu-vos aquesta activitat a l’agenda, per si encara no la teniu controlada: l’(a)phònica, el Festival de la Veu de Banyoles.

 

L'(a)phònica de nit

Les actuacions començaven dijous però jo no hi vaig poder anar fins divendres. Com a bona hiperactiva (musical, sobretot) premo l’accelerador per arribar a temps al primer bolo que m’interessa, inclòs dins la programació paral·lela. Em colo a la fila1 per escoltar els últims acords de la cançó de Coriolà que ara acaba. Es tracta d’un dels 9 grups que enguany compateixen al Sona 9. I no m’ho semblen. Vull dir que els veig força més rodats que d’altres grups que han acabat guanyant aquest concurs.  El que més em crida l’atenció d’aquest quintet és el joc d’intensitats dins d’una mateixa peça, o bé principis com el que acaben de fer ara, inesperadament contundent. Una proposta que, sense marxar del que sentim de fa uns anys a casa nostra, té certs deixos particulars que la fan prou consistent com per arribar a la final d’aquest concurs per a descobrir nous talents.

La Flauta Màgica. Variacions de Dei Furbi - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

La Flauta Màgica. Variacions de Dei Furbi – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Travessem la plaça i enfilem cap a l’Ajuntament fins al Teatre Municipal, per a veure el següent espectacle que tenim programat. Es tracta de Dei Furbi, l’adaptació de l’òpera de Mozart La Flauta Màgica a cappella. Interpretada, per tant, només a partir de les veus dels 6 protagonistes, fent ús d’una tècnica impecable. Molt bona actuació de Joana Estebanell en el doble paper de mare reina i Papagena. Considero que és la intèrpret que desplega més registres en la posada en escena. I Marc Pujol, com a Papageno, la figura masculina que treu més partit, que explota més el sentit còmic de l’obra. És també interessant el vestuari, de marcat estil post futurista. A mi, ara que me’l miro amb atenció, em recorda a l’obra del pintor català Xevi Vilaró.

Travessem de nou la plaça. Ens espera el moment àlgid de la nit. Dins l’auditori de la ciutat, ens retrobem amb el passat (15 o 20 anys mínim) en què encara escoltàvem la cançó “Coral·lí” a la ràdio. Puntí surt a l’escenari a poc a poc. Agafa la guitarra i s’assenta. Els aplaudiments no el priven de començar els primers acords. Hi ha entusiasme i nervis. Una veu que torna de la foscor entona noves lletres, de contingut espès i trist. Combina guitarra i piano, tot sol, fins que convida a en Quimi Portet (sorpresa!) a tocar la guitarra mentre ell entona la cançó de l’artista convidat “Flors i Violes”. Imagino què sent ara la noia que seu al meu costat. Si gosés arrencaria a plorar per l’emoció del moment. Poder veure de nou Puntí (Adrià Puntí o Josep Puntí, o Puntí a seques, com vulgueu) després de molts anys i molts infortunis no deu poder ni descriure’s. Es nota només a l’ambient aquell sentit de la joia de la recuperació. “Moltes gràcies per trobar-me faltar”, diu ell. I la gent aplaudeix i aplaudeix i fem més de mitja hora de bisos amb el que ja són grans clàssics de la música de casa nostra. Acaba.

Adrià Puntí i Quimi Portet toquen "Flors i violes" - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Adrià Puntí i Quimi Portet toquen “Flors i violes” – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Pesquem el paraigües del cotxe i anem a l’escenari Juanola, situat a la zona de la muralla, en el qual actua el beatboxer Markooz – mai havia assistit a un concert sota d’un paraigües- i a continuació Standstill. Sonen molt bé. Però ja marxem. Els deixem per un dia que no plogui.

L'(a)phònica de dia

No hi ha prou cadires per a què el nombrós públic interessat en l’òpera pugui seure a l’església de Santa Maria dels Turers, on Eduard Mas i Alba Bosch interpreten les diferents cares de l’amor amb fils de veu d’albada -ella- i veu de tenor en procés de maduració -ell. Aquest és l’escenari on es pot veure més la implicació de tot el poble. L’afició per la música de la gent de Banyoles (vegeu la imatge d’aquest any). I quan diem tot el poble, volem dir tots els cotxets del poble, totes les àvies i avis del poble, i fins i tot un ciclista equipat amb mallot i casc que just ara deixa l’església després de treure el nas mentre sona Monteverdi. Pluges d’aplaudiments aclaparadors per als joves intèrprets i el Quartet Onnaris, que els ha acompanyat.

Bradien + Escoffet - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Bradien + Escoffet – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Fem cap a l’estany, quatre nedades, una mica de sol i dinar a Can Xabanet. La millor preparació per la tarda d’Anni B Sweet (prou bé, tot i que no en destacaria cap tret, fora de l’encert de fer de pagament aquest escenari, el del Claustre del Monestir de Sant Esteve. Finalment l’organització ha aconseguit que en aquest preciós espai també es pugui sentir la música).

Un altre espai curiós, l’espai d’art eat art és el nostre següent punt d’aturada. Bradien i Eduard Escoffet. La proposta de risc per enguany. Bases d’electrònica fetes a partir de botonets i botonets, i la veu hipnòtica del poeta de Barcelona, tot això compensat per una trompeta que destensa i refresca les dures atmosferes que es generen, per donar el toc de frescor a la proposta.

La nit continua de nou a l’escenari Juanola amb l’inclassificable Joan Colomo. Aquest ja el coneixeu, oi? Jo només vull dir-vos que mai l’havia pogut veure encara i que em va deixar ben distreta.

El festival continua amb els totpoderosos Manel i també amb múltiples altres propostes, la que més em crida l’atenció és Maïa Vidal. Tant si ja hi heu estat, com si no, apunteu-vos aquest festival a l’agenda de l’any que ve!

Text: Glòria Francolí

No em muntis una escena!

22 nov.

“Campanades de boda” de La Cubana – Font de la imatge: Bcncultura.cat

 

CAMPANADES DE BODA de La Cubana al Teatre Tívoli de Barcelona.

Lluny de pretendre ser “només” un espectacle d’entreteniment (que també ho és), “Campanades de boda” mostra el millor i el pitjor de la nostra societat d’avui dia. No s’hi exclou ningú: mares organitzadores, fills rebels que han estudiat dues carreres gràcies al negoci familiar, tietes ultra catòliques que apareixen de Pàsqua a Rams i intenten en va difondre la seva fe, pares divorciats que viuen una segona joventut, membres nouvinguts a la família que procedeixen d’altres continents… Tots els personatges i accions de l’espectacle, com a bona comèdia que és, s’han perfilat seguint el patró de l’exageració i l’estereotip, però La Cubana, com pocs, sap actualitzar els seus personatges i fer-los afins a les situacions, dilemes i conflictes del públic contemporani, sense discriminar per edat o sexe.

Dins de l’amanida de colors, sabors i excentricitats de “Campanades de boda”, acompanyada d’unes cançons plenes de veritat, és molt difícil que no et sentis identificat amb algun dels seus pintorescs personatges. Si més no, segur que entre ells hi reconeixeràs més d’un membre de la teva família. És ben cert que hi són tots: des de la “chacha” Manolita, fresca, alegre i entranyable, fins a l’empresària presumptuosa que s’autoconsidera “progre”, però que força la seva filla a casar-se només per mantenir les aparences.

Els actors, actrius, productors i creadors de La Cubana són els millors amfitrions de tota festa i reafirmen amb aquest muntatge la seva magistralitat a l’hora de convertir un espai escènic en una boda que se celebra, al seu torn, en un teatre. És innegable que són pioners en aquest joc tan seu d’implicar el públic dins de l’obra, fins al punt que aquest esdevé un membre més del repartiment. I és que, tal i com canten els personatges “de Barcelona a Bombai, de Buenos Aires a Sumatra, a tothom li agrada fer teatre”. Perquè organitzar o assistir a un casament no és altra cosa que això: pur teatre.

Text: Albert Navarro Suñé

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!