Tag Archives: swing

Clau de Swing, la clau que obre les portes més sorprenents

7 gen.

Clau de swing 1

Una clau ben especial va obrir el Pipa Club la nit del 26 de desembre. Berta Ayuso i Noa Pons, les noies de Clau de Swing (abans Swingriures), hi van organitzar una de les seves habituals activitats especialíssimes: aquesta vegada es tractava d’una festa en què cadascú es va poder ficar en la pell de personatges tan emblemàtics com el carismàtic trompetista Louis Armstrong Satchmo, Ella Fitzgerald, coneguda com The First Lady of Song, o Bessie SmithBessie Smith, l’Emperadriu del Blues, en un joc entre els assistents que de ben segur va ajudar a ampliar la seva cultura jazzística. I tot plegat va acabar amb una partida de pòquer ambientada en l’Era del Swing.

No només són dinàmiques com aquesta les que fan que els esdeveniments de Clau de Swing siguin diferents, sinó també la seva filosofia: clandestinitat (que en definitiva vol dir exclusivitat, allò que tant ens agrada) amb valor cultural, artístic i social.

La nit del 26 la part artística estava servida pels músics del grup de jazz manouche Shine, ja habituals del Pipa, i pels diversos ballarins que van actuar oferint un tast de tots els balls de swing. Una parella darrere l’altra anaven seguint el fil d’un tema llarguíssim que va començar molt i molt lent i que va fer ballar la parella de blues, es va anar accelerant gradualment per donar pas a les parelles que van ballar slow lindy i lindy-hop, i va arribar a un ritme ben ràpid que va acompanyar les actuacions de balboa i shag (l’estil que està agafant més embranzida darrerament). Amb una sola cançó vam poder presenciar tots els estils entre esclats d’aplaudiments, crits i xiulets d’admiració.

Si la festa del 26 va tenir un caràcter artístic i cultural, altres accions de les Clau de Swing estan relacionades amb la reivindicació social. Pel Sant Joan passat, per exemple, van omplir de vida el Jardí del Silenci, un jardí centenari al carrer de l’Encarnació llargament reivindicat per veïns de Gràcia com a reducte de verd urbà per al barri. Sopar, lindy-hop, folk, el ball del fanalet i un concert d’en Guillem Roma van conformar la nit més màgica per als afortunats que hi van assistir.

També en aquesta línia, juntament amb l’Ateneu Rosa de Foc van organitzar una ballada a la plaça del Diamant que va incloure també una visita al refugi antiaeri que es troba sota la plaça. Ball i història agafats de la mà.

Aquesta sensibilitat per unir el swing amb la vida col·lectiva és el que fa diferent Clau de Swing de la resta de propostes. Ja hi ha espais per ballar. Però per a la Berta i la Noa calen indrets especials i significatius de la ciutat per donar a conèixer, alhora que s’interactua amb gent i s’aprenen coses.

I les idees no s’acaben: volen barrejar-hi teatre, poesia, exposicions, projectes educatius i fins i tot una línia editorial que permeti l’expressió individual per arribar al col·lectiu.

Jo ja he comprovat quina mena d’experiències m’obre Clau de Swing i en vull més. I vosaltres? Voleu obrir més portes amb mi?

Text: Blanca Pi Leoz

Imatge: Nuria Aguade

Anuncis

Nits de swing a l’Apolo amb la BJO

22 des.
Amics i amigues de l’hiperactivicat, la Barcelona Jazz Orquestra necessita la nostra ajuda per aconseguir el verkami que permetrà recollir els diners necessaris que els hi permetrà editar un projecte únic al món: un CD-DVD amb escenes de ball i música de la formació, enregistrades en directe a la Sala Apolo, aquest mateix 2015.

Swing Kids i la BJO

Una jornada memorable, on hi van participar els ballarins i ballarines de les millors escoles de ball de Barcelona, amb una caracterització que ens duu a la bella època de les big bands… Oh, aquells meravellosos ’40!

Swing Kids

Si voleu reviure la màgia del jazz&swing que la BJO tan bé ha sabut copçar, participeu-hi! Tenim menys de 7 hores per aconseguir menys de 400 euros. En un no-res, farem aquest somni realitat! Oi que sí? Sí, amics i amigues, la BJO s’ho mereix amb escreix per vàries raons:
  • per ser grans professionals, artistes i persones;
  • per ser la primera big band de jazz estable a Catalunya;
  • per crear un espai de música en directe de qualitat, per als amants del swing;  
  • per ser dels primers valents en construir una escena que ara us sembla habitual (qui no balla lindy hop?), però, fa un grapat d’anys, això era impensable!
Assolir un repte com aquest és més que fer realitat el somni del CD-DVD de les nits de swing a l’Apolo. En realitat, és un reconeixement a l’esforç i trajectòria d’una formació que porta més de 15 anys fent música en directe, divulgant la cultura del jazz i del swing per tota Catalunya i altres contrades, creant lligams amb reconeguts artistes nacionals i internacionals i demostrant que la bona música feta a Barcelona no té fronteres.
Si entreu al Facebook de la Barcelona Jazz Orquestra, veureu el munt de coses i cursos que rebreu a canvi de la vostra aportació, amb una oferta molt especial de darrera hora. I aquí teniu l’enllaç al verkami de la BJO. Au, bah, fem-ho possible!
Podeu conèixer molt més de la Barcelona Jazz Orquestra visitant el seu web i escoltant el programa fet a Boca Ràdio, un hiperactivicat a les ones íntegrament dedicat al lindy hop, on entrevistàvem en Dani Alonso, el director de la BJO, que trobareu a continuació de la foto. I si voleu veure més fotos, teniu un reportatge al Flickr de l’hiperactivicat.

Dani Alonso

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-capitol-19-2_md_4538847_wp_1.mp3″ Escoltar programa

Cada diumenge final de mes, trobareu la Barcelona Jazz Orquestra convertint la sala Apolo en el Savoy! Ens hi veiem, ens escoltem, ens ballem.

Text, imatges i vídeos: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sànchez Beltran i Alba Irigoyen Gómez

Nou Barcelona Pipa Club, nova etapa

18 oct.
Jam Session al nou Barcelona Pipa Club

Jam Session al nou Barcelona Pipa Club

Potser al principi, fa 35 anys, la gent anava al Barcelona Pipa Club a fumar amb pipa. Però jo i molts amics i coneguts no hi hem fumat mai, allà, sinó que hi hem posat els peus buscant l’alt nivell de les jams de jazz que ofereixen.

I, el més sorprenent: així com quan als anys 90 (època en què jo hi anava sovint) el públic d’aquestes jams érem quatre gats i sempre els mateixos, ara, uns 20 anys després, el públic ha augmentat substancialment.

Aquesta nit s’ha inaugurat la nova seu del Pipa Club. Després d’estar 33 anys en un pis antic de la plaça Reial de Barcelona, s’ha traslladat al barri de Gràcia  -per cobrir les necessitats de les activitats que s’hi desenvolupen- sense perdre la calidesa ni l’estil. Mobiliari de fusta tipus bohemi, llum tènue, ambient acollidor i molt bona acústica és el vestit nou d’aquest espai de reunió musical (per mi i els que conec) i de reunió de fumadors (per d’altres que no conec).

Cada diumenge, doncs, hi podeu fer cap. Hi trobareu el Chino tocant jazz manouche i dinamitzant l’escenari amb la gràcia que el caracteritza i amb el bon nivell musical que el caracteritza.

Esperem que torni a portar el convidat excepcional d’avui, Roque Monsalve, guitarrista argentí capaç de fer brillar al màxim un manouche o de fer bategar un profund tango amb la mateixa intensitat. I esperem també tornar a veure l’escenari amb 7 guitarristes, un contrabaixista i un violinista tocant i gaudint com avui.

Fem una copa diumenge que ve al Barcelona Pipa Club?

Text: Blanca Pi Leoz

Imatge: Barcelona Pipa Club

Regalem entrades per al concert d’Astola & la banda de Rockallano!

11 juny

En els temps que corren, estem acostumats a què tot hagi d’estar fet per ahir. Però dóna gust quan se’t presenta al davant algú capaç de posar el fre i dedicar-ne el que calgui, per aconseguir l’obra final sense restar un gram de qualitat. És a dir, algú que reivindica la feina d’artesà dins la música.

Aquest és l’Alejandro Astola“Un humano normal”. Fa uns dies va arribar amb la seva furgoneta, des de Sevilla, fins als estudis de Boca Ràdio, a El Carmel (Bcn). Viatjant per tota la península, fa parades a teles i ràdios per explicar la seva història. També aprofita per repartir de mà en mà, als mecenes que han fet realitat el seu projecte, cada un dels 500 discos de la sèrie limitada que ha produït. Un parc o qualsevol altre racó és perfecte per citar-se, donar el disc i regalar unes cançons en directe i en exclusiva.

rockallano

Alejandro Astola, Carles Sánchez i Alba Irigoyen a Boca Ràdio

A l’hiperactivicat a les ones, ens vam impregnar de “Rockallano”, vam trobar algunes “Canciones perdidas”, vam conèixer els “perfumistes” que han contribuït a aconseguir el buquet final i desitjat, vam olorar la música en viu i ens vam deixar dur per la música nòmada de l’Alejandro. Escolteu l’entrevista que li vam fer:

http://www.ivoox.com/entrevista-a-alejandro-astola-rockallano-canciones-perdidas_md_4621439_wp_1.mp3″ *Descarregar l’entrevista

Rockallano (el rock & swing sevillano) sona a rock, swing, jazz, groove, samba, rumba, flamenc i més. Hi participen l’Álvaro Gandul (arranjaments, producció, piano, teclats i acordió), en Dani Marcos (guitarra elèctrica), en Manolo Nieto (baix), en Jimmy Glez (bateria), en Webo Rodríguez (piano i teclats), en Fran Rivero (trompeta i fiscorn), en José Ramón Ramos (saxofó i flauta), el Juan José Puntas (trombó), en Gualberto (sitar) i l’Alejandro Astola (veu, guitarra flamenca, coproducció, direcció, música i lletra). Les il·lustracions que embelleixen l’obra són de l’artista Marta Zubieta i la fotografia, de l’Alejandro de LarrivaCanciones perdidas recull més música que voleiava pel cap de l’Alejandro, escrita i interpretada per ell, amb la seva guitarra. A més dels dos discos, un DVD adjunt conté vídeos de quatre cançons perdudes, el making-of, etc. Una de les cançons del nou treball només la coneixeran els que adquireixin l’obra completa, ni tan sols, mai serà interpretada en directe. L’obra completa va a dins d’una funda de pell feta pel mateix Alejandro, cadascuna d’elles amb un distintiu. Edició de luxe i limitada.

Astola Cartell

Dissabte 13 de juny a les 21.00 hores, podrem descobrir Astola & la banda de Rockallano en directe, a la sala MusicHall Barcelona (Rambla de Catalunya, 2-4, Bcn).

///CONCURS///

Si voleu aconseguir una entrada doble per al concert, digueu-nos el nom d’una de les 4 cançons que escoltem a l’Entrevista a l’Alejandro Astola al programa hiperactivicat a les ones, que emetem des de Boca Ràdio. Per participar, heu de compartir aquest article a través de Twitter, fent-vos seguidors/es, mencionant l’@hiperactivicat i fent servir l’etiqueta #CONCURSROCKALLANO. Tot seguit, ens heu d’enviar la resposta a través d’un correu a noparis@hiperactivicat.info, amb l’assumpte “CONCURS ROCKALLANO” i dient-nos quin és el vostre nom a Twitter. Teniu temps per participar fins dissabte 13 de juny, a les 12.00 hores del migdia. Abans de les 16.00 hores, el guanyador o guanyadora rebrà un correu de confirmació. Descobriu el so rockallano!

***Us deixem un vídeo del que va ser el fabulós concert que us proposàvem…

Text: Alba Irigoyen Gómez

Foto: Alejandro de Larriva

Programa de ràdio: Carles Sánchez Beltrán i Alba Irigoyen Gómez

Política i cultura: el Making-of

22 maig

Aquesta setmana ha estat força moguda: darrers dies abans de les eleccions municipals catalanes, Un Dia Sense Música reivindicant la rebaixa del vergonyós 21% d’IVA cultural, uns Premis Max de les Arts Escèniques (des de la sala Barts de Barcelona) amb molta botifarra…

Des de l’hiperactivicat, ens agrada donar visibiltat a totes les raons que ens fan sortir de casa, sobretot aquelles que tenen un contingut de transformació social. El moviment cultural és un bon aliat per aconseguir-ho, per trobar-nos als carrers i, entre tots i totes, fer un món més implicat, més hiperactiu i, sobretot, més feliç.

Diumenge 24 de maig tenim motius importants per sortir de casa. A nosaltres ens mou la cultura, però què mou als polítics i polítiques? Per esbrinar-ho, hem sotmès uns/es quants/es representants a un test d’hiperactivisme cultural. Les preguntes realitzades han estat les següents:

  • Què et fa sortir de casa?
  • Darrera activitat cultural que has gaudit?
  • Un lloc per reflexionar el proper 23 de maig?
  • Una recomanació d’espectacle (de qualsevol disciplina artística) o activitat lúdica per celebrar els resultats?
  • Posició davant del 21% d’IVA cultural?
  • Què fareu per la cultura des de l’Ajuntament?
  • Quina cançó posaries a un dia com avui (Dia Sense Música, música per imaginar)?

A continuació us presentem les valentes i els valents que han accedit a jugar amb nosaltres, a mostrar una miqueta dels seus gustos i a parlar de política i cultura, des d’un punt de vista distès i personal. També trobareu enllaçats els talls on els hi fem les preguntes. L’ordre és amb el qual han anat arribant les confirmacions per participar al programa.

La Gemma Sendra i Planas és gestora cultural, implicada en un munt de projectes culturals a la ciutat de Barcelona, i la número 6 d’Esquerra Repúblicana de Catalunya en coalició amb Moviment d’Esquerres i la plataforma BCN Ciutat ObertaEscolteu les respostes de la Gemma al test d’hiperactivisme cultural.

L’Elsa Plaza ens parla en nom de Barcelona en comú. També és escriptora, professora d‘Història de l’Art, i veïna del Districte d’Horta-Guinardó des de fa 20 anys, que és on estan situats els estudis de Boca Ràdio. Escolteu les respostes de l’Elsa al test d’hiperactivisme cultural.

L’Òscar Simón i Bueno és número 5 de la llista de la CUP Capgirem Barcelona, professor d’institut i activista anticapitalista. Escolteu les respostes de l’Òscar al test d’hiperactivisme cultural.

L’Àngels Ponsa i Roca és del Grup Parlamentari de Convergència i Unió i de la Comissió de Cultura i Llengua, entre d’altres. Escolteu les respostes de l’Àngels al test d’hiperactivisme cultural.

En Guillem Espriu és regidor pel Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona i responsable de Moviments Socials i Polítiques Sectorials, molt implicat en el moviment associatiu i l’àmbit cultural de BarcelonaEscolteu les respostes del Guillem al test d’hiperactivisme cultural.

En Javi Hernández Mederos és responsable de comunicació de Ciutadans a Esplugues de Llobregat, treballador familiar per l’Ajuntament de Barcelona i coneixedor del Districte d’Horta-Guinardó, on hi va néixer. Escolteu les respostes del Javi al test d’hiperactivisme cultural.

Val a dir que en Pau Guix, de Ciutadans Barcelona, ha col·laborat responent al qüestionari, però per escrit. Buscàvem fer-ho de manera més viva, a través de la ràdio. Gràcies, igualment!

Per dur-ho a terme, hem remogut tot el que hem pogut, de la millor manera que hem sabut fer-ho. Agraïm la voluntat dels grups polítics que han participat, demostrant una gran feina en equip, mobilitzant-se per col·laborar amb un mitjà local i, en definitiva, posant-se al servei del poble. Sobretot, donem les gràcies als intermediaris i intermediàries que ens han facilitat contactes, quan les vies convencionals no ens han funcionat. Nosaltres desitjàvem que fos el més plural possible, és a dir, donar veu a tothom… Amb el PP, ha estat impossible aconseguir-ho. No són dies fàcil, ho sabem, però això encara dóna més valor als que han volgut acompanyar-nos, durant aquesta estona d’ones hertzianes. Un darrer agraïment als i a les participants que, més enllà de la veu com a partit, ens han donat la seva visió com a professionals implicats/des en el sector cultural i l’educació, i com a amants de la cultura.

Escoltar l’hiperactivicat a les ones

Si doneu al play, escoltareu el programa hiperactivicat a les ones sencer, realitzat pel Carles Sánchez Beltrán i l’Alba Irigoyen Gómez, que vam emetre el Dia Sense Música (20 de maig de 2015), des de Boca Ràdio. Els talls dels polítics també formen part d’aquest programa. El proper 26 de maig es dóna la circumstància que serà el Dia del Lindy Hop, que commemora el naixement de Frankie Manning al 1914, considerat l’ambaixador del lindy hop. Amb aquest motiu, durant aquesta setmana i la propera, hi ha moltes activitats programades per ballar swing. A l’hiperactivicat ens agrada parlar de temes d’actualitat i, sens dubte, els temes d’aquesta setmana són les eleccions municipals i el lindy hop (farem un article especial, només amb la part del programa sobre swing i lindy hop i les activitats que haguem gaudit). El programa de ràdio complet està dedicat a la política, la cultura, el swing i el dia sense música, amb la complicació que comporta parlar de ball i música sense música. Però som gent de reptes! El programa l’acabem amb ereccions…

Seguim, que hem de pujar el país!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sánchez Beltrán i Alba Irigoyen Gómez

Selecció hiperactivicat per no passar per casa!

20 febr.

És una setmana trista, venim d’enterrar la sardina. Però sabíeu que aquesta tradició a Catalunya no és massa antiga? A la resta de la península estava força arrelada, però nosaltres la vam incorporar a mitjans de segle XIX. Tampoc se solia enterrar una sardina, el que es feia a molts pobles era obrir un porc en canal i la forma que adquiria era coneguda com a “sardina”; d’aquesta manera s’enterraven els excessos, la carnassa dels dies de Carnaval… Però quan a ciutats com Barcelona vam adoptar aquest costum, ho vam fer una mica més refinat: enterrant una sardina. Encara que, segons alguna interpretació (quasi freudiana…), la forma de la sardina es compara amb els genitals masculins i el seu enterrament representa l’època d’abstinència en la qual ens endinsem, la Quaresma. A la web de cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona trobareu més dades.

Enterrament de la sardina - Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Enterrament de la sardina – Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Però a l’hiperactivicat no ens volem abstenir de res, perquè aquests propers dies ens esperen moltes propostes per descobrir. Al sisè capítol de l’hiperactivicat a les ones emès des Boca Ràdio, amb en Carles Sanchez Beltran i jo mateixa (l’Alba Irigoyen Gómez) als micros, podreu escoltar una selecció ben variada de coses per fer. Llegiu o escolteu, remeneu, escolliu i sortiu de casa!

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-capitol-6_md_4105261_wp_1.mp3″ *Descarregar podcast “hiperactivicat a les ones”

Entrevistem al Gonçal Planas, frontman de Mi Capitán, banda que divendres es presentarà a la sala Bikini (av. Diagonal, 547, Bcn) amb el seu primer disc sota el braç. Faran de teloners de Sidonie i plegats inauguraran el cicle Curtcircuit’15. Celebrem l’entrada a l’Any Nou Xinès i gairebé ens ennuaguem empassant 12 litxis en directe; també us expliquem què passarà a la festa que han organitzat diferents entitats xineses i catalanes per dissabte 21 de febrer. Parlem del Festival ENMUT, que finalment podran celebrar el Matinal Ver-MUT al nou emplaçament, el Cinema Maldà (c/del Pi, 5, Bcn), un canvi amb el que creiem que surten guanyant; s’hi podran veure curtmetratges sense diàlegs ni veu en off. Cremem la “carn salada” i ens entrenem per menjar botifarres al Voti farra, boti farrot de La Garriga amb els Nyandú que presenten un BUM!, Fundación Tony Manero que estan de gira Superficial i acabem la nit amb l’electrònica dels garriguencs The J Tawers; l’organització corre a càrrec d’El Brou del Mestre. Però si us ve de gust fer el quemaco durant tot el dia, presenteu-vos La Garriga a partir de les 10 del matí, perquè hi haurà activitat a la Torre del Fanal, on trobareu una jornada reivindicativa de músics sense espai que demanen bucs d’assaig públics i autogestionats; s’hi faran xerrades, concert i un dinar popular, tot organitzat per l’associació de joves de La Garriga La Bordalla.

Al programa entrem en plena catarsi amb la companyia Cápsula Teatral, amb qui parlem d’“El Sibarita”, una adaptació del conte de Roald Dahl que estan a punt d’estrenar. Amb ells esbrinem les raons que els duen a voler portar a l’escenari una obra com aquesta i, alhora, descobrim la capacitat de Roald per descriure una societat dual que porta la doble moral per bandera, un reflexe de les obscuritats de l’ésser humà que tant poden ubicar-se als anys 50 (context del relat) com actualment. Al final ens deixen amb l’ai al cor amb el fragment que ens representen en rigurós directe… Com es resoldrà l’aposta? Per saber-ho, haureu de passar per la sala Jam Circus (c/Margarit, 44, Bcn) els diumenges de març o bé el 22 de febrer, dia de la preestrena, a les 8pm.

Cápsula Teatral a l'hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio - Imatge: Carles Sanchez

Cápsula Teatral a l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio – Imatge: Carles Sanchez

També us parlem d’algunes de les propostes que els hiperactius i hiperactives ens deixen al grup de Facebook, com per exemple el concert que la Tori Sparks i en Ramon Vagué de Calamento ens expliquen què faran conjuntament aquest divendres 20 de febrer al Casal Font d’En Fargues (Horta-Guinardó, Bcn). Si no hi podeu anar, no us preocupeu perquè l’endemà també estaran al vintè aniversari del cicle Barnasants tocant a L’Oncle Jack, museu del whisky i local de copes al centre de L’Hospitalet que aposta molt per la música en directe.

L’Elisabet Pujadó ens convoca a escoltar el jazz de l’Hugo Arán Trío a La Capella de Can Gambús, una masia a Sabadell, mentre fem el vermut diumenge al migdia. La Cristina Tomás ens convida a un Carnestoltes amb molt de swing que tindrà lloc divendres a la nit, al Merbeyé Cocktail Bar de Barcelona. Els amics de Brave Coast ens avisen que del 22 de febrer a l’1 de març podrem gaudir del Festival Hivernacle a Vilafranca del Penedès, amb un cartell on hi consten musicarros com l’Albert Pla amb Diego Cortés, en Nico Roig, Pont Saint Esprit, Mad’zelle, PD Pubilla i molts més. Això és un no parar!!!

Aquestes només són algunes de les moltes bones raons que la gent que no para ens proposa des de les xarxes més hiperactives. Entreu al grup de Facebook o busqueu-nos al Twitter i feu-nos saber tot el que passa!

Text: Alba Irigoyen Gómez

8G15: plans combinats!

8 gen.

109_Díptic_5

Què passa quan contraposes la paritat i la disparitat, en Manuel Aguado ho reflexa a través de la fotografia i l’Inma Coll ho revisa mitjançant la pintura? Doncs que aquest diàleg mendelià es transforma en l’exposició “Dispares” que, des d’avui (inauguració a les 19.30 hores) fins al 30 de gener, lluirà a la Casa Elizalde (c/València, 302, Bcn).

*Més info.

nidea

Com t’ho muntes amb un moble d’aquests que vénen amb mil instruccions aparentment fàcils de comprendre? NIDEA! Entre riure i riure, veurem com ho balla en Xavi Estrada al Centre Cívic Can Felipa (c/Pallars, 277, Bcn), a partir de les 21.00 hores. Molt recomable maridar la proposta amb les patates timbaleres de la taverna del davant!

*Més info.

vintage_fig_pickers

Hem vist una expo, hem rigut i ens hem fotut unes patates magnífiques! Anem a casa? Nooo! Anem a l’Almo2bar (c/Bruniquer, 59-61, Bcn), que a partir de les 22.00 hores ens espera la gran festa Vintage Swing organitzada per LindyHop.cat! Música en directe amb The Fig Pickers, Djs, classes de ball, concurs de roba vintage, photocall i bon rotllo swingon!

*Més info.

Entreu a formar part del grup de l’hiperactivicat al Facebook i anireu trobarant propostes la mar de combinables! I esteu convidats a proposar el que us agradi a vosaltres!

Text: Alba Irigoyen

Prostíbul poètic en primera persona

26 set.
SuperLoveHotel La França - Imatge: Alba Irigoyen

SuperLoveHotel La França – Imatge: Alba Irigoyen

Em citen al meublé La França, dijous 25S a les 19.30 h. Un cop hi sóc, ningú em pregunta, ja saben al que vinc. Em fan baixar, amb certa discreció, per una escala que dóna al saló. A l’entrada hi ha un llit immens que serveix de photocall per als còmplices.

Llit photocall - Imatge: Alba Irigoyen

Llit photocall – Imatge: Alba Irigoyen

Unes mans amb guants de reixa se m’enduen fins al nucli de la festa: el ‘Pianobar’ de Don Ostra! Un vell piano transformat en bar mòbil, uns músics esdevinguts barmen; notes que es beuen, copes que s’escolten… Ara fan rock’n’roll, ara demano un ginger ale, ara sona bossa nova, ara brindem amb cava, ara swinguen un negroni… Jo no prenc whisky, però al cambrer de patilles llargues i gruixudes li demanaria que em fes lliscar, de banda a banda del pianobar, un got amb gel al pur estil Far West! Fosa a negre.
Pianobar - Imatge: Alba Irigoyen

Pianobar – Imatge: Alba Irigoyen

…De sobte, sona Black and Tan Fantasy -de Duke Ellington- i en Boris Vian m’explica com combina les notes amb els licors i aromes al seu pianòctel… Passo pàgina i la fantasia la projecto en les paradetes de complements i llenceria. Segueixo tafanejant fins que, darrere d’una cortina, descobreixo les XConfessions d’Erika Lust.
XConfessions d'Erika Lust - Imatge: Alba Irigoyen

XConfessions d’Erika Lust – Imatge: Alba Irigoyen

Em miro els somriures dels i de les voyeurs però, de seguida, me’n torno on hi ha tothom. Trec la càmera i començo a disparar. A mi també m’ho fan, m’agrada que m’observin amb un objectiu.
Professionals - Imatge: Alba Irigoyen

Professionals – Imatge: Alba Irigoyen

Arriba el moment. M’apropo a una de les noies del bordell i li dic a cau d’orella: et vull a tu. M’agrada el seu look de núvia vintage. Seguim la Madame Taxi i el seu bastó imponent fins a una habitació privada. La porta queda tancada i la núvia mira de crear un clima íntim i relaxat. Em fa estirar al llit i em pregunta què m’agrada, què vull que em faci. M’agrada el francès, però a mesura que xerrem li demano italià, que és el que se li dóna millor… Em fa cloure els ulls i comença. La sento per totes les parts del cos. És delicada i dolça fent-ho. Aconsegueix que se’m posi la pell de gallina. Mullo el coixí. Arriba la fi.

En privat - Imatge: Alba Irigoyen

En privat – Imatge: Alba Irigoyen

Obro el ulls i me’ls eixugo. Li demano què m’ha fet i em diu que l’emotiva cançó en italià (ella és italiana) que m’ha cantat és la mateixa que li dedicava cada nit al seu nadó, durant el temps que l’ha tingut malalt a l’hospital. Li pregunto pel petit i em diu que ja es troba bé, com no podia ser d’altra manera amb aquesta veu. El poder de la música és brutal. M’explica que la resta de professionals fan poesia viva per als clients, però que ella canta perquè és el que li surt de l’ànima. I jo li ho agraeixo. Pago el servei (una fitxa pel valor de 2,5 euros) i ens acomiadem càlidament.

Núvia vintage - Imatge: Alba Irigoyen

Núvia vintage – Imatge: Alba Irigoyen

Copa, mitja i lliga. Transparència, transgressió i poesia. Això és Prostíbulo Poético Barcelona, el plaer de l’art sense barreres. Passeu i sentiu-lo intensament. No us perdeu propers esdeveniments d’aquest col·lectiu artístic, que la seva clientela fixa diu que això tan sols ha estat un petit tast!

*Al Flickr de l’hiperactivicat podeu trobar més fotos de l’esdeveniment i en aquest altre enllaç, la fitxa artística del col·lectiu.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Imatges: Alba Irigoyen Gómez

Un viatge al fons del vi

13 maig

D’ençà que els grecs van introduir la vinya i el vi a l’Empordà, aquesta tradició forma part de la nostra cultura i la nostra vida diària. Des d’aleshores hem sabut reinventar-la i donar la nostra pròpia senya d’identitat, creant fins a 12 denominacions d’origen arreu de les terres catalanes. Aquest sector ocupa el quart lloc dins el sector agroalimentari català i representa el 25% de la producció d’Espanya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però més enllà de la Història i les dades, l’art de tastar el vi és a l’abast de tothom per molt difícil o tècnic que sembli. Així ho demostra en Carles Mira, sommelier apassionat i didàctic en el seu centre cultural del vi MiraVins. A través de la música, el bon humor i la senzillesa, és capaç d’activar els teus sentits i fer un viatge al fons del vi. Jazz amb Vi-U és la seva proposta original i creativa, 5 temes musicals maridats amb 5 vins i 5 delicadeses gastronòmiques, explicacions disteses i accessibles amb petits detalls tècnics i tertúlia després de cada degustació. L’experiència i l’aprenentatge subtil estan garantits en aquest xou alegre i familiar.

Com molt bé ell mateix apunta: “esteu preparats per tastar un trosset de la vostra terra?”

 Text: Marc Pérez

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!