Una clau ben especial va obrir el Pipa Club la nit del 26 de desembre. Berta Ayuso i Noa Pons, les noies de Clau de Swing (abans Swingriures), hi van organitzar una de les seves habituals activitats especialíssimes: aquesta vegada es tractava d’una festa en què cadascú es va poder ficar en la pell de personatges tan emblemàtics com el carismàtic trompetista Louis Armstrong Satchmo, Ella Fitzgerald, coneguda com The First Lady of Song, o Bessie SmithBessie Smith, l’Emperadriu del Blues, en un joc entre els assistents que de ben segur va ajudar a ampliar la seva cultura jazzística. I tot plegat va acabar amb una partida de pòquer ambientada en l’Era del Swing.
No només són dinàmiques com aquesta les que fan que els esdeveniments de Clau de Swing siguin diferents, sinó també la seva filosofia: clandestinitat (que en definitiva vol dir exclusivitat, allò que tant ens agrada) amb valor cultural, artístic i social.
La nit del 26 la part artística estava servida pels músics del grup de jazz manouche Shine, ja habituals del Pipa, i pels diversos ballarins que van actuar oferint un tast de tots els balls de swing. Una parella darrere l’altra anaven seguint el fil d’un tema llarguíssim que va començar molt i molt lent i que va fer ballar la parella de blues, es va anar accelerant gradualment per donar pas a les parelles que van ballar slow lindy i lindy-hop, i va arribar a un ritme ben ràpid que va acompanyar les actuacions de balboa i shag (l’estil que està agafant més embranzida darrerament). Amb una sola cançó vam poder presenciar tots els estils entre esclats d’aplaudiments, crits i xiulets d’admiració.
Si la festa del 26 va tenir un caràcter artístic i cultural, altres accions de les Clau de Swing estan relacionades amb la reivindicació social. Pel Sant Joan passat, per exemple, van omplir de vida el Jardí del Silenci, un jardí centenari al carrer de l’Encarnació llargament reivindicat per veïns de Gràcia com a reducte de verd urbà per al barri. Sopar, lindy-hop, folk, el ball del fanalet i un concert d’en Guillem Roma van conformar la nit més màgica per als afortunats que hi van assistir.
També en aquesta línia, juntament amb l’Ateneu Rosa de Foc van organitzar una ballada a la plaça del Diamant que va incloure també una visita al refugi antiaeri que es troba sota la plaça. Ball i història agafats de la mà.
Aquesta sensibilitat per unir el swing amb la vida col·lectiva és el que fa diferent Clau de Swing de la resta de propostes. Ja hi ha espais per ballar. Però per a la Berta i la Noa calen indrets especials i significatius de la ciutat per donar a conèixer, alhora que s’interactua amb gent i s’aprenen coses.
I les idees no s’acaben: volen barrejar-hi teatre, poesia, exposicions, projectes educatius i fins i tot una línia editorial que permeti l’expressió individual per arribar al col·lectiu.
Jo ja he comprovat quina mena d’experiències m’obre Clau de Swing i en vull més. I vosaltres? Voleu obrir més portes amb mi?
Text: Blanca Pi Leoz
Imatge: Nuria Aguade
hiperactivicat 