Tag Archives: Jazz

Trobada d’artistes a la ràdio

5 maig

13128782_10153703114253667_2002386119_o

Aquest capítol de l’hiperactivicat a les ones, programa fet des de Boca Ràdio, és tot un experiment! Hem provocat una cita a cegues entre artistes i el resultat ha estat el següent:

Descarregar programa

Abans d’encetar el programa, fem una connexió d’emergència amb l’Heliogàbal per a què ens recordin la cita ineludible d’aquest vespre-nit al Razzmatazz, avui, 5 de maig a partir de les 20.00 hores: el concert benèfic per pagar la multa amb Mishima, Za! i Pony Bravo. El Miquel ens explica la raó de la multa i, també, li preguntem alguns dubtes relacionats amb la nova normativa per a què els locals puguin programar música en viu. De fet, avui ha sortit un article del Nando Cruz a El Periódico que ajuda a entendre moltes coses. Si no esteu a aquest concert, que sigui perquè veniu a descobrir l’artista JoanGe, que el tindrem avui dijous 5 de maig, a les 21.30 hores, als Acústics Boca Ràdio.

hel

Tot seguit, rebem la visita de l’Abdominable Gallina Nauseabunda, el projecte artístic més personal del nostre amic Pep Rius, que ve a presentar-nos el seu darrer treball: “Gargalls”. Natural, sense artificis, sense mesurar el temps. Música per a nostàlgics de l’era del casset. Música a  no llençar bombes. Escolteu-ho i ho entendreu tot! I el 7 de maig, a les 21.30 hores, passeu pel Koitton Club (Sants, Bcn) i descobriu les seves cançons a pèl!

12670365_10154051593532593_6922576801147702280_n-1

Poesia Paliativa Teatro li recepta uns versos al Pep, amb posologia inclosa. L’Abdominable Gallina Nauseabunda comparteix una cançó amb efectes balsàmics: “L’ordre establert”. Moments màgics als estudis de Boca Ràdio. Passem a xerrar amb les actrius-poetesses de Poesia Paliativa Teatro, que ens expliquen la seva proposta per sortir de casa: el teatre com a eina sensibilitzadora de realitats, per exemple, les situacions que es poden viure unes infermeres en una sala de cures pal·liatives d’un hospital, vist des del punt de vista de la dona, amb humor, art i reflexió. L’ésser humà in extemis. Ens conviden a no perdre’ns les pròximes actuacions, com el divendres 6 de maig a les 21.00 hores, al Cafè de les Delícies (Raval, Bcn), un espectacle recomanat per Dona Cançó, i l’endemà al vermut del Porta 4.

13095910_1016441541765279_7977096905400774437_n.jpg

Per a la segona part de l’hiperactivicat a les ones, deixem l’hora d’esbarjo. Un dels artistes que ve a jugar és en Txarly Brown, amb qui podríem parlar hores i hores de la Barcelona d’altres temps i queixar-nos (amb simpatia i bon rotllo) de la d’ara. També podríem xerrar, durant un munt de programes, dels grups per als que ha fet el disseny de la portada del seu disc; això fa que fa que estigui a l’aguait de la bona música que es fa a la ciutat. A nosaltres ens encanta que els savis ens piulin a on es troben les perles, fem cas de les bones recomanacions i muntem el xiringuito del catxondeo, novament, als estudis de la ràdio. A la festa s’apunta el Xavi Angulo de The Oldians, la perla que ens duu en Txarly. Fa molts anys que defensen la seva bona música, pràcticament, uns supervivents de l’escena de ska-jazz jamaicà fet a Barcelona. Dissabte 7 de maig, a les 21.30 hores, gaudirem del concertàs de The Oldians al Jamboree, on presentaran el seu darrer treball “Out of the blue”, un concert organitzat per Blackcelona. Al programa també hi participa la Saphie Wells, cantant de The Oldians, que ens confessa que dissabte serà la seva primera vegada, i en Lalo López (Achilifunk, Chocadelia Internacional i Fundación Tony Manero), que ens fa un resum resumidíssim de la història del funk; si en voleu saber més, haureu de passar aquesta tarda (18.00 hores) pel Taller de Músics de Sant Andreu. Al final, al Txarly li preguntem per Achilifunk; si escolteu el programa, sabreu quan treuen disc i què fa aquest grup a on en Txarly toca botonets.

out

Durant el programa, també aprofitem per recordar alguna de les activitats de la Setmana de la Poesia de Barcelona i l’homenatge a Guillem d’Efak, que tindrà lloc aquest dissabte 7 de maig al Centre Artesà Tradicionàrius (Gràcia, Bcn).

ef

Però, per homenatge, el que ens vam donar en acabar el programa… Ole i ole! Veniu a la ràdio que compartirem cultura i ens posarem les botes!

13199088_10153704146773667_1347763089_o

Programa de ràdio: David LaPlage, el Daniel Agón i l’Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen

Foto: David LaPlage

*Si voleu seguir la moguda hiperactivicat, ens trobareu aquí.

Anuncis

Nits de swing a l’Apolo amb la BJO

22 des.
Amics i amigues de l’hiperactivicat, la Barcelona Jazz Orquestra necessita la nostra ajuda per aconseguir el verkami que permetrà recollir els diners necessaris que els hi permetrà editar un projecte únic al món: un CD-DVD amb escenes de ball i música de la formació, enregistrades en directe a la Sala Apolo, aquest mateix 2015.

Swing Kids i la BJO

Una jornada memorable, on hi van participar els ballarins i ballarines de les millors escoles de ball de Barcelona, amb una caracterització que ens duu a la bella època de les big bands… Oh, aquells meravellosos ’40!

Swing Kids

Si voleu reviure la màgia del jazz&swing que la BJO tan bé ha sabut copçar, participeu-hi! Tenim menys de 7 hores per aconseguir menys de 400 euros. En un no-res, farem aquest somni realitat! Oi que sí? Sí, amics i amigues, la BJO s’ho mereix amb escreix per vàries raons:
  • per ser grans professionals, artistes i persones;
  • per ser la primera big band de jazz estable a Catalunya;
  • per crear un espai de música en directe de qualitat, per als amants del swing;  
  • per ser dels primers valents en construir una escena que ara us sembla habitual (qui no balla lindy hop?), però, fa un grapat d’anys, això era impensable!
Assolir un repte com aquest és més que fer realitat el somni del CD-DVD de les nits de swing a l’Apolo. En realitat, és un reconeixement a l’esforç i trajectòria d’una formació que porta més de 15 anys fent música en directe, divulgant la cultura del jazz i del swing per tota Catalunya i altres contrades, creant lligams amb reconeguts artistes nacionals i internacionals i demostrant que la bona música feta a Barcelona no té fronteres.
Si entreu al Facebook de la Barcelona Jazz Orquestra, veureu el munt de coses i cursos que rebreu a canvi de la vostra aportació, amb una oferta molt especial de darrera hora. I aquí teniu l’enllaç al verkami de la BJO. Au, bah, fem-ho possible!
Podeu conèixer molt més de la Barcelona Jazz Orquestra visitant el seu web i escoltant el programa fet a Boca Ràdio, un hiperactivicat a les ones íntegrament dedicat al lindy hop, on entrevistàvem en Dani Alonso, el director de la BJO, que trobareu a continuació de la foto. I si voleu veure més fotos, teniu un reportatge al Flickr de l’hiperactivicat.

Dani Alonso

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-capitol-19-2_md_4538847_wp_1.mp3″ Escoltar programa

Cada diumenge final de mes, trobareu la Barcelona Jazz Orquestra convertint la sala Apolo en el Savoy! Ens hi veiem, ens escoltem, ens ballem.

Text, imatges i vídeos: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sànchez Beltran i Alba Irigoyen Gómez

Nou Barcelona Pipa Club, nova etapa

18 oct.
Jam Session al nou Barcelona Pipa Club

Jam Session al nou Barcelona Pipa Club

Potser al principi, fa 35 anys, la gent anava al Barcelona Pipa Club a fumar amb pipa. Però jo i molts amics i coneguts no hi hem fumat mai, allà, sinó que hi hem posat els peus buscant l’alt nivell de les jams de jazz que ofereixen.

I, el més sorprenent: així com quan als anys 90 (època en què jo hi anava sovint) el públic d’aquestes jams érem quatre gats i sempre els mateixos, ara, uns 20 anys després, el públic ha augmentat substancialment.

Aquesta nit s’ha inaugurat la nova seu del Pipa Club. Després d’estar 33 anys en un pis antic de la plaça Reial de Barcelona, s’ha traslladat al barri de Gràcia  -per cobrir les necessitats de les activitats que s’hi desenvolupen- sense perdre la calidesa ni l’estil. Mobiliari de fusta tipus bohemi, llum tènue, ambient acollidor i molt bona acústica és el vestit nou d’aquest espai de reunió musical (per mi i els que conec) i de reunió de fumadors (per d’altres que no conec).

Cada diumenge, doncs, hi podeu fer cap. Hi trobareu el Chino tocant jazz manouche i dinamitzant l’escenari amb la gràcia que el caracteritza i amb el bon nivell musical que el caracteritza.

Esperem que torni a portar el convidat excepcional d’avui, Roque Monsalve, guitarrista argentí capaç de fer brillar al màxim un manouche o de fer bategar un profund tango amb la mateixa intensitat. I esperem també tornar a veure l’escenari amb 7 guitarristes, un contrabaixista i un violinista tocant i gaudint com avui.

Fem una copa diumenge que ve al Barcelona Pipa Club?

Text: Blanca Pi Leoz

Imatge: Barcelona Pipa Club

Selecció hiperactivicat per no passar per casa!

20 febr.

És una setmana trista, venim d’enterrar la sardina. Però sabíeu que aquesta tradició a Catalunya no és massa antiga? A la resta de la península estava força arrelada, però nosaltres la vam incorporar a mitjans de segle XIX. Tampoc se solia enterrar una sardina, el que es feia a molts pobles era obrir un porc en canal i la forma que adquiria era coneguda com a “sardina”; d’aquesta manera s’enterraven els excessos, la carnassa dels dies de Carnaval… Però quan a ciutats com Barcelona vam adoptar aquest costum, ho vam fer una mica més refinat: enterrant una sardina. Encara que, segons alguna interpretació (quasi freudiana…), la forma de la sardina es compara amb els genitals masculins i el seu enterrament representa l’època d’abstinència en la qual ens endinsem, la Quaresma. A la web de cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona trobareu més dades.

Enterrament de la sardina - Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Enterrament de la sardina – Imatge extreta del bloc Vaixell Blanc

Però a l’hiperactivicat no ens volem abstenir de res, perquè aquests propers dies ens esperen moltes propostes per descobrir. Al sisè capítol de l’hiperactivicat a les ones emès des Boca Ràdio, amb en Carles Sanchez Beltran i jo mateixa (l’Alba Irigoyen Gómez) als micros, podreu escoltar una selecció ben variada de coses per fer. Llegiu o escolteu, remeneu, escolliu i sortiu de casa!

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-capitol-6_md_4105261_wp_1.mp3″ *Descarregar podcast “hiperactivicat a les ones”

Entrevistem al Gonçal Planas, frontman de Mi Capitán, banda que divendres es presentarà a la sala Bikini (av. Diagonal, 547, Bcn) amb el seu primer disc sota el braç. Faran de teloners de Sidonie i plegats inauguraran el cicle Curtcircuit’15. Celebrem l’entrada a l’Any Nou Xinès i gairebé ens ennuaguem empassant 12 litxis en directe; també us expliquem què passarà a la festa que han organitzat diferents entitats xineses i catalanes per dissabte 21 de febrer. Parlem del Festival ENMUT, que finalment podran celebrar el Matinal Ver-MUT al nou emplaçament, el Cinema Maldà (c/del Pi, 5, Bcn), un canvi amb el que creiem que surten guanyant; s’hi podran veure curtmetratges sense diàlegs ni veu en off. Cremem la “carn salada” i ens entrenem per menjar botifarres al Voti farra, boti farrot de La Garriga amb els Nyandú que presenten un BUM!, Fundación Tony Manero que estan de gira Superficial i acabem la nit amb l’electrònica dels garriguencs The J Tawers; l’organització corre a càrrec d’El Brou del Mestre. Però si us ve de gust fer el quemaco durant tot el dia, presenteu-vos La Garriga a partir de les 10 del matí, perquè hi haurà activitat a la Torre del Fanal, on trobareu una jornada reivindicativa de músics sense espai que demanen bucs d’assaig públics i autogestionats; s’hi faran xerrades, concert i un dinar popular, tot organitzat per l’associació de joves de La Garriga La Bordalla.

Al programa entrem en plena catarsi amb la companyia Cápsula Teatral, amb qui parlem d’“El Sibarita”, una adaptació del conte de Roald Dahl que estan a punt d’estrenar. Amb ells esbrinem les raons que els duen a voler portar a l’escenari una obra com aquesta i, alhora, descobrim la capacitat de Roald per descriure una societat dual que porta la doble moral per bandera, un reflexe de les obscuritats de l’ésser humà que tant poden ubicar-se als anys 50 (context del relat) com actualment. Al final ens deixen amb l’ai al cor amb el fragment que ens representen en rigurós directe… Com es resoldrà l’aposta? Per saber-ho, haureu de passar per la sala Jam Circus (c/Margarit, 44, Bcn) els diumenges de març o bé el 22 de febrer, dia de la preestrena, a les 8pm.

Cápsula Teatral a l'hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio - Imatge: Carles Sanchez

Cápsula Teatral a l’hiperactivicat a les ones des de Boca Ràdio – Imatge: Carles Sanchez

També us parlem d’algunes de les propostes que els hiperactius i hiperactives ens deixen al grup de Facebook, com per exemple el concert que la Tori Sparks i en Ramon Vagué de Calamento ens expliquen què faran conjuntament aquest divendres 20 de febrer al Casal Font d’En Fargues (Horta-Guinardó, Bcn). Si no hi podeu anar, no us preocupeu perquè l’endemà també estaran al vintè aniversari del cicle Barnasants tocant a L’Oncle Jack, museu del whisky i local de copes al centre de L’Hospitalet que aposta molt per la música en directe.

L’Elisabet Pujadó ens convoca a escoltar el jazz de l’Hugo Arán Trío a La Capella de Can Gambús, una masia a Sabadell, mentre fem el vermut diumenge al migdia. La Cristina Tomás ens convida a un Carnestoltes amb molt de swing que tindrà lloc divendres a la nit, al Merbeyé Cocktail Bar de Barcelona. Els amics de Brave Coast ens avisen que del 22 de febrer a l’1 de març podrem gaudir del Festival Hivernacle a Vilafranca del Penedès, amb un cartell on hi consten musicarros com l’Albert Pla amb Diego Cortés, en Nico Roig, Pont Saint Esprit, Mad’zelle, PD Pubilla i molts més. Això és un no parar!!!

Aquestes només són algunes de les moltes bones raons que la gent que no para ens proposa des de les xarxes més hiperactives. Entreu al grup de Facebook o busqueu-nos al Twitter i feu-nos saber tot el que passa!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Prostíbul poètic en primera persona

26 set.
SuperLoveHotel La França - Imatge: Alba Irigoyen

SuperLoveHotel La França – Imatge: Alba Irigoyen

Em citen al meublé La França, dijous 25S a les 19.30 h. Un cop hi sóc, ningú em pregunta, ja saben al que vinc. Em fan baixar, amb certa discreció, per una escala que dóna al saló. A l’entrada hi ha un llit immens que serveix de photocall per als còmplices.

Llit photocall - Imatge: Alba Irigoyen

Llit photocall – Imatge: Alba Irigoyen

Unes mans amb guants de reixa se m’enduen fins al nucli de la festa: el ‘Pianobar’ de Don Ostra! Un vell piano transformat en bar mòbil, uns músics esdevinguts barmen; notes que es beuen, copes que s’escolten… Ara fan rock’n’roll, ara demano un ginger ale, ara sona bossa nova, ara brindem amb cava, ara swinguen un negroni… Jo no prenc whisky, però al cambrer de patilles llargues i gruixudes li demanaria que em fes lliscar, de banda a banda del pianobar, un got amb gel al pur estil Far West! Fosa a negre.
Pianobar - Imatge: Alba Irigoyen

Pianobar – Imatge: Alba Irigoyen

…De sobte, sona Black and Tan Fantasy -de Duke Ellington- i en Boris Vian m’explica com combina les notes amb els licors i aromes al seu pianòctel… Passo pàgina i la fantasia la projecto en les paradetes de complements i llenceria. Segueixo tafanejant fins que, darrere d’una cortina, descobreixo les XConfessions d’Erika Lust.
XConfessions d'Erika Lust - Imatge: Alba Irigoyen

XConfessions d’Erika Lust – Imatge: Alba Irigoyen

Em miro els somriures dels i de les voyeurs però, de seguida, me’n torno on hi ha tothom. Trec la càmera i començo a disparar. A mi també m’ho fan, m’agrada que m’observin amb un objectiu.
Professionals - Imatge: Alba Irigoyen

Professionals – Imatge: Alba Irigoyen

Arriba el moment. M’apropo a una de les noies del bordell i li dic a cau d’orella: et vull a tu. M’agrada el seu look de núvia vintage. Seguim la Madame Taxi i el seu bastó imponent fins a una habitació privada. La porta queda tancada i la núvia mira de crear un clima íntim i relaxat. Em fa estirar al llit i em pregunta què m’agrada, què vull que em faci. M’agrada el francès, però a mesura que xerrem li demano italià, que és el que se li dóna millor… Em fa cloure els ulls i comença. La sento per totes les parts del cos. És delicada i dolça fent-ho. Aconsegueix que se’m posi la pell de gallina. Mullo el coixí. Arriba la fi.

En privat - Imatge: Alba Irigoyen

En privat – Imatge: Alba Irigoyen

Obro el ulls i me’ls eixugo. Li demano què m’ha fet i em diu que l’emotiva cançó en italià (ella és italiana) que m’ha cantat és la mateixa que li dedicava cada nit al seu nadó, durant el temps que l’ha tingut malalt a l’hospital. Li pregunto pel petit i em diu que ja es troba bé, com no podia ser d’altra manera amb aquesta veu. El poder de la música és brutal. M’explica que la resta de professionals fan poesia viva per als clients, però que ella canta perquè és el que li surt de l’ànima. I jo li ho agraeixo. Pago el servei (una fitxa pel valor de 2,5 euros) i ens acomiadem càlidament.

Núvia vintage - Imatge: Alba Irigoyen

Núvia vintage – Imatge: Alba Irigoyen

Copa, mitja i lliga. Transparència, transgressió i poesia. Això és Prostíbulo Poético Barcelona, el plaer de l’art sense barreres. Passeu i sentiu-lo intensament. No us perdeu propers esdeveniments d’aquest col·lectiu artístic, que la seva clientela fixa diu que això tan sols ha estat un petit tast!

*Al Flickr de l’hiperactivicat podeu trobar més fotos de l’esdeveniment i en aquest altre enllaç, la fitxa artística del col·lectiu.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Imatges: Alba Irigoyen Gómez

Un viatge al fons del vi

13 maig

D’ençà que els grecs van introduir la vinya i el vi a l’Empordà, aquesta tradició forma part de la nostra cultura i la nostra vida diària. Des d’aleshores hem sabut reinventar-la i donar la nostra pròpia senya d’identitat, creant fins a 12 denominacions d’origen arreu de les terres catalanes. Aquest sector ocupa el quart lloc dins el sector agroalimentari català i representa el 25% de la producció d’Espanya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però més enllà de la Història i les dades, l’art de tastar el vi és a l’abast de tothom per molt difícil o tècnic que sembli. Així ho demostra en Carles Mira, sommelier apassionat i didàctic en el seu centre cultural del vi MiraVins. A través de la música, el bon humor i la senzillesa, és capaç d’activar els teus sentits i fer un viatge al fons del vi. Jazz amb Vi-U és la seva proposta original i creativa, 5 temes musicals maridats amb 5 vins i 5 delicadeses gastronòmiques, explicacions disteses i accessibles amb petits detalls tècnics i tertúlia després de cada degustació. L’experiència i l’aprenentatge subtil estan garantits en aquest xou alegre i familiar.

Com molt bé ell mateix apunta: “esteu preparats per tastar un trosset de la vostra terra?”

 Text: Marc Pérez

Protegit: Concerts a curta distància

23 jul.

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

La presència orgànica de Giulia Valle

10 juny
Giulia Valle al Festival de Jazz de La Garriga - Imatge: Blanca Pi

Giulia Valle al Festival de Jazz de La Garriga – Imatge: Blanca Pi

Giulia Valle Group: 

     Giulia Valle – composició i contrabaix

     Dani Domínguez – bateria

     Martí Serra – saxo tenor i soprano

     Miguel “Pintxo” Villar – saxo tenor

     Marco Mezquida – piano

1. On

Sóc a La Garriga, poble on viu la meva millor amiga de la infantesa, amb qui vaig aprendre a viure el riure de l’absurd de la vida i amb qui vaig volar a móns imaginaris on tot tenia un sentit infantil.

Avui ella no hi és, però hi ha una altra dona, compositora i contrabaixista, ben especial. No és amiga meva, però veient-la puc compartir la música viscuda, sentida en cada cèl·lula del seu cos. Perquè ella des de l’escenari destil·la passió quan fa música, d’una manera que no et deixa indiferent.

2. Qui

Emmarcats per l’obertura justa de la boca de l’escenari, el membres del quintet es col·loquen, sobris, al seu lloc i comencen ràpid. Vénen a fer música i ho fan sense preliminars. Ràpides van apareixent també les mirades de complicitat que es creuen entre els músics a l’escenari. Si les veus, entres més en el seu univers…, s’estan comunicant allà, davant de tothom, despullats de cap protecció. Toquen, es miren, se somriuen, vibren amb el que fan.

3. Com

Ella se situa en segon pla, però de seguida vibra i brilla, als ulls hi té la llum, i quan els tanca, la seva cara parla d’orgasme musical. Juntament amb la bateria, la base rítmica empeny estable, complexa, plena de matisos. Escoltes i no et canses, en vols més. Que continuï aquesta filigrana compositiva amb vida pròpia, executada amb intel·lecte, cos i ànima!

La Giulia, agraïda constant amb els seus companys de luxe, ho expressa verbalment, actitudinalment i gestulament. I aquest agraïment li és retornat pels seus acompanyants d’escenari. No fan només música. Fan música connectada, humana, orgànica, sensitiva.

4. Què

Un repertori personal, enèrgic i ben harmonitzat: a Argentina hi trobem un llunyà aire tanguero i hipnòtic trencat pel tema següent, el frenètic Break-a-loop, on cada músic té el seu moment i els companys són allà, l’escolten, s’escolten. Es troben en el frenesí musical més impactant i, si ets allà amb ells, aquesta energia t’inunda, les vibracions et recorren el cos de dalt a baix.

El tema Un sueño, vessa un Debussy ajazzat. És la quietud després de la tempesta, un viatge d’emocions ficats dins de compassos rics i dissonàncies dolces. M’hi vull quedar més estona, que no s’acabi…! Però de sobte tot canvia de nou, torna la vivacitat: Drama and base, compassos partits, inesperats, com el final, sorprenent però clavat. No podria ser diferent, tot és a lloc en aquests temes! Com a Capitán Courage, la línia musical del qual et transporta a la tendresa que desperten els fills dels amics. Així presenta la Giulia aquest tema. I és que ella explica el que fa, com ho fa, què la inspira…, desplega el seu procés creatiu i el comparteix amb els que volem xuclar cada nota de la seva música.

Després ve Suxi, dedicat al prolífic baterista català David Xirgu. Contrabaix i bateria s’entrellacen per començar amb una complicitat sonora a la qual s’afegeixen els baixos pianístics profunds, que fan bategar càlidament les butaques de tota la platea. Entren les melodies clavades dels saxos, tot a lloc, enèrgic fins a arribar al solo del bateria… solo he dit? És un solo, però no està sol, la Giulia i els companys el viuen, el degusten, l’assaboreixen com si fos el millor regal…

M’he endinsat en l’univers particular de Giulia Valle, únic, inconfusible, dinàmic, intens.

Giulia Valle, contrabaixista - Imatge: Blanca Pi

Giulia Valle, contrabaixista – Imatge: Blanca Pi

Gràcies per compartir la teva música, Giulia, i per fer-ho d’aquesta manera, la teva, sorprenent i fresca, amb la qual t’obres amb l’expressió del jazz més obert i vital. I no m’oblido del teu altre projecte Líbera (aquí podeu veure el tema ‘Guayaba’ en la presentació al Jamboree,  el passat mes de febrer), una proposta única, atrevida, intensa i potent… Aix, m’hi estic enganxant, i com m’agrada!

8 de juny, Festival de Jazz de La Garriga (Amics del Jazz de La Garriga

Text: Blanca Pi

 

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!