Tag Archives: surrealisme

Wrong Cops: una gamberrada d’en Quentin Dupieux

18 maig
Cartell de la pel·lícula 'Wrong Cops' de Quentin Dupieux

Cartell de la pel·lícula ‘Wrong Cops’ de Quentin Dupieux

Textures de vellut blau. Som al futur, el crim ha estat erradicat i un grup de polis corruptes es passa la llei pel forro. L’oficial Duke (Mark Burnham) és traficant de marihuana i la camufla dins de rates mortes per no aixecar sospites. En Renato (Eric Wareheim) fa abús d’autoritat afamat de veure pits. L’oficiala Holmes (Arden Myrin) no té escrúpols a l’hora de posar en risc la família per tal de fer-se rica. En David Dolores Frank (Marilyn Manson) no és una puta de carrer perquè “prostituir-se no està bé”. L’oficial Rough (Eric Judor) passa més hores amb el seu “organillo” Casio, buscant el “temazo” de les pistes de ball, que de servei. L’oficial Sunshine (Steve Little), que amaga una doble vida, carrega amb el “mort” a canvi de saldar deutes. El veí, que no és capaç de morir, i la música electrònica lliguen el fil argumental de tot el film.

Trajectòria delirant.Wrong Cops’ (2013) és la quarta pel·lícula de l’escriptor, compositor i director de cinema Quentin Dupieux, d’origen francès i resident a Califòrnia. Al 2007 es va endinsar en l’aventura cinematogràfica, parint el seu primer film, ‘Steak’, un reflex hiperbòlic de la misèria humana. Al 2009, va presentar ‘Rubber’, una comèdia d’horror sobre un pneumàtic assassí, un homenatge al sense-sentit. ‘Wrong Cops’ és un spin-off del seu anterior film, ‘Wrong’ (2012), comèdia on el sentimentalisme i l’absurdisme irònic en són protagonistes. Cap dels anteriors films ha estat estrenat a Espanya.

Quentin Dupieux, escriptor, compositor i director de cinema

Quentin Dupieux, escriptor, compositor i director de cinema

Surrealisme sense filtres. Dupieux retrata la corrupció policial de Los Ángeles mitjançant l’humor negre i la caricatura disbaratada. Tot i el to còmic, no és un film amable. La correcció política brilla per la seva absència i el freakisme pel seu protagonisme. El ritme trepidant, l’obscenitat omnipresent i l’actitud bufonesca dels personatges decadents arrosseguen l’espectador fins al final. La pel·lícula és una burla en sí mateixa, una provocació.

Amb Z de Zinema. Al pur estil Do It Yourself,‘Wrong Cops’ és un exemple de cinema realitzat amb pocs recursos i temps mínim. Cinema low cost fet a consciència, el que abans es coneixia com a ‘sèrie Z’. El rodatge es va dur a terme a Los Ángeles en tan sols 15 dies. Dupieux no se n’amaga i, amb intel·ligència, deixa testimoni a través de plans desenfocats i errors de raccord amb signes d’exclamació (atenció quan un dels polis surt de la banyera, després d’intentar-se suicidar).

Vestit fet a mida. Mentre Dupieux rodava ‘Wrong’, va quedar fascinat per la interpretació de Mark Durham fent el paper d’oficial Duke. El mateix li va passar amb en Jack Plotnick a ‘Rubber’. El cas d’en Marilyn Manson també va ser especial, ja que l’artista es va posar en contacte amb el director, fent-li conèixer l’admiració per la seva obra. I aquesta admiració es va convertir en recíproca, amb un Dupieux meravellat per la figura de Marilyn Manson, que més enllà del personatge excèntric que coneixem, sempre està endinsat en la creació de nous projectes artístics i explorant altres disciplines, com la pintura i la fotografia. Dins de les diferents maneres de treballar, el director troba la inspiració en els actors i, a partir d’aquí, escriu un guió entallat a l’artista.

El fil musical. La banda sonora original és un dels punts forts del film. No podria ser d’altra manera, sent que el seu director té una llarga trajectòria dins del món de la música electrònica. El coneixereu com a Mr. Oizo. L’any 1999 es va convertir en èxit de vendes a Europa amb el tema “Flat Beat”, fet servir en un anunci de televisió per a una coneguda marca de texans. Dupieux aprofita el seu film per llençar una crítica a la música dance estandaritzada i poc elaborada. També fa un petit homenatge a la figura del DJ, fent aparèixer alguns col·legues consagrats, com Flying Lotus o Diplo. La participació de Marilyn Manson com a actor secundari també posa en relleu la importància de la música en aquesta obra.

Estrena. La pel·lícula ‘Wrong Cops’ ha passat pel Festival de Cinema de Sundance, el Festival de Locarno, el Festival Internacional de Cinema de Sitges, el Festival du Film Américain de Deauville i L’Etrange Festival de París. Des del 9 de maig, es pot veure al cine-bistrot Zumzeig de Barcelona i a l’Espai Funatic de Lleida, distribuïda per Zumzeig Distibució. Si al top dels vostres directors teniu en David Lynch o en John Carpenter, si no us heu perdut cap de les pel·lis de la saga ‘Police Academy’, si sempre heu volgut ser com els agents de ‘Starsky & Hutch’ o si heu reproduït més d’una vegada el viceoclip “Sabotage” que Spike Jonze va realitzar pels Beastie Boys, teniu una cita pendent amb ‘Wrong Cops’.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text: Alba Irigoyen

Anuncis

Madoz, enginy i poesia

30 jul.

“La bellesa, si és que apareix en la meva obra, no és un objectiu primordial. El que sí que persegueixo és la reflexió que el públic pot fer de l’entorn en què vivim a partir d’unes imatges.”

Chema Madoz

Exposició 'Chema Madoz. Ars Combinatoria' a La Pedrera - Imatge: Alba Irigoyen

Exposició ‘Chema Madoz. Ars Combinatoria’ a La Pedrera – Imatge: Alba Irigoyen

Impacte. La llibertat d’un núvol atrapada en una gàbia. Els cordills entrelligats d’un parell de sabates. La clau que és alhora pany. El guant de pell que es tanca com un moneder. El contrast d’ombra i llum del plec del pantaló paral·lel al mateix efecte en la cantonada de la paret. El perfum glamurós que acaba esdevenint xeringa. Dues agulles de cabell que fan l’ull i la llàgrima. La cullera amb ombra de forquilla. La tapa de desguàs transformada en birret. El fils delicats que juguen a ser líquid. Les gotes d’aigua que encaixen com un puzle. El luxós collaret de perles que exerceix de forca. Exposar-se a l’univers Madoz, el món dels objectes impossibles (o no…), excita les neurones.

Resultat. Fotografia? Poesia? Enginyeria? Què és Chema Madoz? Chema Madoz és imaginació, idea, creació, procés, investigació, experimentació, perseverança, obsessió, paradoxa, el contingut pel continent i viceversa, simbologia, concepte, abstracció, minimalisme, ironia, joc, subtilesa, llum, ombra, blanc i negre, transformació, deformació, descontextualització, escultura, imatge, surrealisme, estètica, simetria, veritat, dubte, lucidesa, perfecció, intel·ligència, reflexió. Art. Combinació. Chema Madoz és fotografia, poesia i enginyeria. Chema Madoz és revelació. Únic.

Exposició. “Chema Madoz. Ars combinatoria” han estat més de setanta peces, seleccionades entre l’extensa obra de l’artista per la comissària Oliva María Rubio, que fins al 28 de juliol han provocat el diàleg amb tots els espectadors i espectadores que ens hem apropat a La Pedrera per descobrir l’imaginari de Chema Madoz, un univers inquietant en fase expansiva des de finals dels anys 80. És més, m’atreveixo a afirmar que bona part dels privilegiats que hem recorregut l’exposició hem estat abduïts per aquest univers… Ara formem part del món on l’impossible és possible, del món on tot és qüestionable, del món del res és el que sembla, del món que trenca amb l’establert. Del món que jo construeixo.

Chema. José María Rodríguez Madoz va néixer l’any 1958 a Madrid. Va estudiar Història de l’Art i Fotografia. El seu treball ha estat exposat a molts països i moltes de les seves fotografies es fan servir per portades de llibres, revistes i per la publicitat. L’any 2000 va ser reconegut amb el Premi Nacional de Fotografia. Al llarg de la seva trajectòria, per les seves mans han passat Olympus, Nikon F3, Bronica i Mamiya, però sembla que l’idil·li que més perdura és amb una Hasselblad. Al documental que es projectava a l’exposició, l’artista explicava que es va iniciar a la fotografia sense ser molt conscient, en un principi, que aquesta activitat acabaria sent la seva vida: senzillament es va comprar una càmera per fotografiar les seves vacances, però aquí es va adonar que a més d’endur-se el record en forma d’imatge, aquestes podien servir per expressar-se més enllà, creant un llenguatge propi. En els inicis, les fotografies tendien a ser exteriors, però poc a poc va anar migrant cap a la fotografia d’estudi, un “laboratori” on els objectes pateixen transformacions i queden fixats en dues dimensions per sempre més. La fotografia és el fi. L’objecte és el mitjà. El resultat de les obres de Madoz és sorprenent, però no menys que el procés que segueix per aconseguir l’objectiu que en un moment donat visualitza al seu cap. Una tasca d’investigació complexa. Una tasca de trucar a moltes portes. Una tasca que en més d’un moment implica que se’l mirin pensant que no hi toca. Però i tant que hi toca. Toca amb una lucidesa extraordinària. Sap el que vol i ho aconsegueix. O no. I quan és així, n’aprèn. I a partir d’aquí, avança.

Poesia visual. El paral·lelisme entre Joan Brossa i Chema Madoz és inevitable, donada la concepció de l’objecte en l’obra d’ambdós. Així doncs, un dia o altre, els seus camins s’havien de creuar. Com a resultat va sorgir ‘Fotopoemario, 12 fotografies acompanyades de 12 poemes. Però val a dir que el procés de creació va ser invers a la tònica general; habitualment, la imatge es crea a partir del text, doncs en aquest cas, Madoz enviava les imatges a Brossa, a partir de les quals el poeta s’inspirava per escriure els poemes. A l’exposició estava inclòs aquest interessant exercici creatiu, que va veure la llum l’any 2003, 5 anys després de la mort de Joan Brossa. Amb motiu de l’Any Espriu, l’exposició també recuperava el poemari ‘Per al llibre de salms d’aquests vells cecs’, 40 haikus acompanyats de les imatges de Chema Madoz que contribueixen a construir Sinera, el món mític on Salvador Espriu emmarca les seves obres.

I fins aquí la imatge que he pretés evocar-vos a través de les paraules. Ara és hora de jugar a construir el nostre món.

*Mentre aneu construint, gaudiu i amplieu la info sobre Madoz:

Text: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!