Tag Archives: periodisme

La dansa de la cooperació

30 abr.

DSC05500

Aquesta setmana, a l’hiperactivicat a les ones hem descobert un grapat d’històries d’aquelles que et fan veure de ple que al nostre voltant convivim amb realitats molt diverses. No hi ha millor manera de descobrir-les i conèixer la veritat que apropant-nos i parlant amb les protagonistes. Tot seguit les compartim amb vosaltres: motius per sortir de casa, cultura transformadora, històries de superació i col·lectivisme per seguir avançant! I tot això, us ho expliquem ballant a Boca Ràdio!

Descarregar programa

La Directa celebra 10 anys i esdevé cooperativa / (escolta el tall)

En Ferran Domènech, de La Directa, mitjà d’informació per la transformació social, comparteix amb nosaltres el procés per convertir-se en cooperativa i totes les activitats que tindran lloc avui, dissabte 30 d’abril, a l’Ateneu Popular 9 Barris pels 10 anys de periodisme de veritat. A les 19.00 hores, tindrà lloc la presentació de la nova etapa com a cooperativa i es farà un repàs dels 10 anys de vida. A les 22.00 hores, començarà la festa-concert amb Ana Tijoux, Marinah (ex Ojos de Brujo) i Mash Masters, pel qual ja estan les entrades exhaurides.

Art rebel amb el Sindicat Popular de Vendedors Ambulants / (escolta el tall)

L’Aouda ens presenta l’exposició “Los retratos de mi manta”, que trobarem a l’Espai de l’Immigrant del Raval, i les raons que duen als/a les venedors/es ambulants, coneguts popularment com a “manters”, a muntar un sindicat (web i comunicat). També ens explica en primera persona la imatge irreal que els mitjans de comunicació i les xarxes socials venen del somni europeu, el qual es converteix en un xàfec per als/a les que aconsegueixen trepitjar aquesta terra que no els dóna la benvinguda, el contrari. Pressions a una banda i a l’altra. Obrim els ulls a les realitats entre les que convivim!

La ruta de l’esclavatge a Barcelona amb l’Associació Conèixer Història / (escolta el tall)

La història fosca de la ciutat… Carrers i monuments que enalteixen aquells que van traficar amb persones. l’Oriol López de l’Associació Conèixer Història ens obre els ulls. Si posem llum a la nostra història, prendrem consciència per fer justícia. No us perdeu la ruta que oferiran demà, 1 de maig, a les 11.00 hores del matí.

Marea Pensionista en plena acció! / (escolta el tall)

Ens flipa escoltar gent tan reivindicativa com en Prudenci Vidal Marcos, de Marea Pensionista, que ens el trobem a punt d’encetar la casserolada davant de la seu del PP Barcelona, contra els desnonaments i les polítiques que aguditzen la pobresa energètica. Ens han precedit moltes valentes que han lluitat pels drets socials i laborals, situació que fins ara ens semblava normal, però que en un obrir i tancar d’ulls se’ns estan carregant aquests polítics que escalfen els escons i la paciència. En Prudenci també ens explica com va sorgir Marea Pensionista i les accions que duen a terme, com les que esdeveindran demà 1 de maig, Dia Internacional del Treball. Juntar-se per vèncer.

Festival Social Tudanzas 2016 / (escolta el tall)

La Francisca ens explica què podem trobar enguany, a aquesta cita entorn el Dia Mundial de la Dansa, un festival que reuneix comunitat, espai, cultures, valors i dansa. Fins al dia 1 de maig podeu gaudir del que queda de programació del Festival Social Tudanzas, si us apropeu al barri de La Ribera de Barcelona. No us ho perdeu!

29 és Dansa a Mataró / (escolta el tall)

La Bàrbara ens va donar les claus per posar tota una ciutat en moviment, amb les activitats organitzades dins de la jornada 29 és Dansa a Mataró. Van tenir lloc ahir, 29 d’abril, amb motiu del Dia Internacional de la Dansa. Però encara podeu gaudir de propostes com la Gala de Dansa, el proper 15 de maig. La Bàrbara és mel i entusiasme. No us perdeu el que fa el col·lectiu Dans Invitro durant tot l’any. A Mataró i a molts altres llocs passen coses! Mireu si en passen, que fins i tot pots trobar dansa als aparadors (imatges de la Bàrbara)!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Programa de ràdio: David LaPlage i Alba Irigoyen

Text: Alba Irigoyen

Anuncis

Centelles a Can Framis: imatges que omplen els buits de la nostra Història

16 febr.

Sap greu fer una crònica post clausura, posar la mel a la boca del lector que no tindrà l’ocasió de fer una visita pel seu propi peu. O bé, girant la truita, aquestes línies poden servir per fer cinc cèntims sobre l’exposició d’Agustí Centelles (1909 – 1986) a Can Framis – Fundació Vila Casas, que va tancar portes diumenge 10 de febrer. I, a partir d’aquí, que l’encuriosit decideixi si l’atrapa prou per buscar més informació o, fins i tot, firar-se algun llibre.

Retrat del fotoperiodista Agustí Centelles

Retrat del fotoperiodista Agustí Centelles

Centelles, modern, inquiet i rebel, és un dels noms més reconeguts dins del fotoperiodisme català. Però més que fotoperiodista, ell es definia com un caçador d’imatges. Amb la seva Leica, lleugera, podia capturar les seves ‘preses’ amb rapidesa, instantànies que foren publicades a nombrosos diaris i revistes de l’època, i difoses més enllà de les fronteres a càrrec d’agències internacionals. Donada l’època que li va tocar viure i les seves contribucions versus el règim franquista, la seva vida dedicada a la fotografia no va estar exempta de dificultats. Quan Barcelona va caure en mans del ràgim, es va exiliar cap a la Catalunya Nord. Però, malauradament, en passar la frontera va ser retingut als camps de concentració d’Argelers i Bram; durant aquest període, la seva vocació hi va ser sempre activa i present, això va permetre que actualment comptem amb un dels llegats fotodocumentalistes europeu més important, acompanyat del diari que va redactar durant la seva estada a Bram. Posteriorment va passar a viure a Carcassona, on hi duia a terme activitats secretes faslificant documents. Davant del perill imminent d’acabar a Mauthausen-Gusen i el seu arxiu en orris, va planificar -amb èxit- el retorn d’amagat a Catalunya. Durant uns anys es va instal·lar a Reus, on hi va viure clandestinament. Tornat a Barcelona el 1944, el règim li va prohibir exercir com a fotògraf però ell va trobar un subterfugi per no allunyar-se totalment de la càmera: la publicitat.

Una de les imatges més conegudes d'Agustí Centelles

Una de les imatges més conegudes d’Agustí Centelles

Així doncs, les 110 instantànies que mostra l’exposició no van ser realment revelades fins que, als anys 70, Centelles va tornar a la casa de Carcassona per recuperar els negatius que va haver d’amagar quan es va exiliar. Les acaballes de la dictadura donen una segona oportunitat a aquell temps congelat, projectes avortats que finalment poden veure la llum després d’un parèntesi de dècades. El recorregut de l’exposició s’inicia en allò més intranscendent, com pot ser una revetlla de Sant Joan, un combat de boxa, un concurs de Miss Catalunya. Passa per moments de rellevància històrica com un emmalaltit president Companys alliberat del penal de Puerto de Santa María de Cadis. Queda convulsionat per l’alçament el 19 de juliol de 1936 a Barcelona, un munt de testimonis d’aquelles primeres hores. La Guerra Civil. El front, la reraguarda, retrats de personatges significatius (Garcia i Oliver, Durruti, Mika Etchebéhère, etc.). I el camp de concentració de Bram.

Qualitat en els enquadraments i el punt de vista, l’excepcionalitat d’un testimoni i una successió cronològica que permeten copsar punyentment una Història que hauria pogut quedar silenciada. Narrativa en imatges per damunt d’instants congelats. Fotoperiodisme en estat pur.

Més enllà del gran treball de Centelles, també cal destacar la bona feina de contextualització que ha fet Can Framis, amb peus de foto aclaridors i oportuns, i una seqüenciació dels espais que afavoreixen la interiorització de la fotografia. Tot un grapat d’arguments per confirmar que encara queda molt per explicar, molts racons obscurs de la nostra Història recent per il·luminar.

Espai Can Framis - Fundació Vila Casas

Espai Can Framis – Fundació Vila Casas

Can Framis forma part de la Fundació Vila Casas, situada al 22 @ Barcelona. L’edifici pertanyia a la família Framis i al segle XVIII formava part del parc industrial del Poblenou. Actualment s’hi exposen obres de Pintura Contemporània, a més de comptar amb un espai per a exposicions temporals.

A la web de la Fundació Vila Casas es pot veure una petita explicació i imatges mostrades a l’exposició “Agustí Centelles. Una crònica fotogràfica. 30 anys”, acollida fins al passat 10 de febrer de 2013. En aquest enllaç del diari Público podreu veure tot un seguit d’imatges del llegat fotoperiodístic de Centelles. I en aquest altre enllaç, podreu veure alguns reportages sobre l’exposició realitzats per diferents televisions.

Text: Marina Garcia i Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!