Tag Archives: òpera

VILÍRIC

21 maig

Nous temps, noves idees, noves propostes. Artistes magnífics dedicats al seu art i entregats a un públic sincer, espectant i àvid d’espectacles de qualitat.

Tot això és el que trobarem en aquesta obra de Vilíric escrita, adaptada i interpretada per la soprano Jonaina Salvador.

Amb una veu lírica pròpia de les sopranos més verdianes que gaudeixen d’un extens registre vocal, Jonaina apropa la gran òpera en una representació de petit format al seu públic, amb una entrega i passió desbordant.

A dalt de l’escenari, no és tan sols l’artista, és l’Angèlica, aquella amiga que ens obre el seu cor i ens embolcalla amb la seva història desgranada teatralment. Acompanyada del seu pianista (que interpreta el seu amic d’infantesa Gonzalo Redondo), ens descobreix amb la frescor d’una noia jove, la trobada de l’amor de la seva vida, el Diego, en una festa d’amics i coneguts plena de glamur.

VILÍRIC de Jonaina Salvador - Imatge: Marc Pérez

VILÍRIC de Jonaina Salvador – Imatge: Marc Pérez

Prenent el vi com a fil conductor, Vilíric és una història d’amor, alegria i brindis que es desenvolupa en un seguit d’àries perfectament enllaçades.

Aquesta obra té com a finalitat apropar l’òpera i el bel canto, dins un ambient proper i distès, a un públic que encara que sembli allunyat del teatre de gran fastuositat, no ho està ni de bon tros de la bona música i del bon saber fer d’uns artistes plens d’il·lusió i creativitat.

La Diva (en aquest cas la soprano) fa partíceps a tota la gent que l’envolta amb un espectacle viu, interactiu i càlid, on el personatge i l’espectador es fonen en un sol ambient. Tots formen part de la història amb una gran complicitat, un sol glamur, una sola vibració, un moment únic i màgic d’entrega i empatia.

En acabar, s’ofereix un tast de vi o cava a tots els assistents, compartit amb els artistes. Són moments de gran enriquiment, intercanvi d’alegria i amistat.

Més informació al web de la sorpano Jonaina Salvador i al Facebook de l’artista. També hi podeu contactar a través del seu correu electrònic: jonaina.salvador@gmail.com.

Text: Elena Pérez

L'(a)phònica, el Festival de la Veu

25 juny

Quan vius al cor de Catalunya, a vegades és complex decidir quin dels molts plans que presenta el cap de setmana acabarà essent el teu. Però hi ha ocasions en què no hi ha dubte, i aquest és el cap de setmana proper a Sant Joan. Apunteu-vos aquesta activitat a l’agenda, per si encara no la teniu controlada: l’(a)phònica, el Festival de la Veu de Banyoles.

 

L'(a)phònica de nit

Les actuacions començaven dijous però jo no hi vaig poder anar fins divendres. Com a bona hiperactiva (musical, sobretot) premo l’accelerador per arribar a temps al primer bolo que m’interessa, inclòs dins la programació paral·lela. Em colo a la fila1 per escoltar els últims acords de la cançó de Coriolà que ara acaba. Es tracta d’un dels 9 grups que enguany compateixen al Sona 9. I no m’ho semblen. Vull dir que els veig força més rodats que d’altres grups que han acabat guanyant aquest concurs.  El que més em crida l’atenció d’aquest quintet és el joc d’intensitats dins d’una mateixa peça, o bé principis com el que acaben de fer ara, inesperadament contundent. Una proposta que, sense marxar del que sentim de fa uns anys a casa nostra, té certs deixos particulars que la fan prou consistent com per arribar a la final d’aquest concurs per a descobrir nous talents.

La Flauta Màgica. Variacions de Dei Furbi - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

La Flauta Màgica. Variacions de Dei Furbi – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Travessem la plaça i enfilem cap a l’Ajuntament fins al Teatre Municipal, per a veure el següent espectacle que tenim programat. Es tracta de Dei Furbi, l’adaptació de l’òpera de Mozart La Flauta Màgica a cappella. Interpretada, per tant, només a partir de les veus dels 6 protagonistes, fent ús d’una tècnica impecable. Molt bona actuació de Joana Estebanell en el doble paper de mare reina i Papagena. Considero que és la intèrpret que desplega més registres en la posada en escena. I Marc Pujol, com a Papageno, la figura masculina que treu més partit, que explota més el sentit còmic de l’obra. És també interessant el vestuari, de marcat estil post futurista. A mi, ara que me’l miro amb atenció, em recorda a l’obra del pintor català Xevi Vilaró.

Travessem de nou la plaça. Ens espera el moment àlgid de la nit. Dins l’auditori de la ciutat, ens retrobem amb el passat (15 o 20 anys mínim) en què encara escoltàvem la cançó “Coral·lí” a la ràdio. Puntí surt a l’escenari a poc a poc. Agafa la guitarra i s’assenta. Els aplaudiments no el priven de començar els primers acords. Hi ha entusiasme i nervis. Una veu que torna de la foscor entona noves lletres, de contingut espès i trist. Combina guitarra i piano, tot sol, fins que convida a en Quimi Portet (sorpresa!) a tocar la guitarra mentre ell entona la cançó de l’artista convidat “Flors i Violes”. Imagino què sent ara la noia que seu al meu costat. Si gosés arrencaria a plorar per l’emoció del moment. Poder veure de nou Puntí (Adrià Puntí o Josep Puntí, o Puntí a seques, com vulgueu) després de molts anys i molts infortunis no deu poder ni descriure’s. Es nota només a l’ambient aquell sentit de la joia de la recuperació. “Moltes gràcies per trobar-me faltar”, diu ell. I la gent aplaudeix i aplaudeix i fem més de mitja hora de bisos amb el que ja són grans clàssics de la música de casa nostra. Acaba.

Adrià Puntí i Quimi Portet toquen "Flors i violes" - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Adrià Puntí i Quimi Portet toquen “Flors i violes” – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Pesquem el paraigües del cotxe i anem a l’escenari Juanola, situat a la zona de la muralla, en el qual actua el beatboxer Markooz – mai havia assistit a un concert sota d’un paraigües- i a continuació Standstill. Sonen molt bé. Però ja marxem. Els deixem per un dia que no plogui.

L'(a)phònica de dia

No hi ha prou cadires per a què el nombrós públic interessat en l’òpera pugui seure a l’església de Santa Maria dels Turers, on Eduard Mas i Alba Bosch interpreten les diferents cares de l’amor amb fils de veu d’albada -ella- i veu de tenor en procés de maduració -ell. Aquest és l’escenari on es pot veure més la implicació de tot el poble. L’afició per la música de la gent de Banyoles (vegeu la imatge d’aquest any). I quan diem tot el poble, volem dir tots els cotxets del poble, totes les àvies i avis del poble, i fins i tot un ciclista equipat amb mallot i casc que just ara deixa l’església després de treure el nas mentre sona Monteverdi. Pluges d’aplaudiments aclaparadors per als joves intèrprets i el Quartet Onnaris, que els ha acompanyat.

Bradien + Escoffet - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Bradien + Escoffet – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Fem cap a l’estany, quatre nedades, una mica de sol i dinar a Can Xabanet. La millor preparació per la tarda d’Anni B Sweet (prou bé, tot i que no en destacaria cap tret, fora de l’encert de fer de pagament aquest escenari, el del Claustre del Monestir de Sant Esteve. Finalment l’organització ha aconseguit que en aquest preciós espai també es pugui sentir la música).

Un altre espai curiós, l’espai d’art eat art és el nostre següent punt d’aturada. Bradien i Eduard Escoffet. La proposta de risc per enguany. Bases d’electrònica fetes a partir de botonets i botonets, i la veu hipnòtica del poeta de Barcelona, tot això compensat per una trompeta que destensa i refresca les dures atmosferes que es generen, per donar el toc de frescor a la proposta.

La nit continua de nou a l’escenari Juanola amb l’inclassificable Joan Colomo. Aquest ja el coneixeu, oi? Jo només vull dir-vos que mai l’havia pogut veure encara i que em va deixar ben distreta.

El festival continua amb els totpoderosos Manel i també amb múltiples altres propostes, la que més em crida l’atenció és Maïa Vidal. Tant si ja hi heu estat, com si no, apunteu-vos aquest festival a l’agenda de l’any que ve!

Text: Glòria Francolí

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!