Tag Archives: film

Wrong Cops: una gamberrada d’en Quentin Dupieux

18 maig
Cartell de la pel·lícula 'Wrong Cops' de Quentin Dupieux

Cartell de la pel·lícula ‘Wrong Cops’ de Quentin Dupieux

Textures de vellut blau. Som al futur, el crim ha estat erradicat i un grup de polis corruptes es passa la llei pel forro. L’oficial Duke (Mark Burnham) és traficant de marihuana i la camufla dins de rates mortes per no aixecar sospites. En Renato (Eric Wareheim) fa abús d’autoritat afamat de veure pits. L’oficiala Holmes (Arden Myrin) no té escrúpols a l’hora de posar en risc la família per tal de fer-se rica. En David Dolores Frank (Marilyn Manson) no és una puta de carrer perquè “prostituir-se no està bé”. L’oficial Rough (Eric Judor) passa més hores amb el seu “organillo” Casio, buscant el “temazo” de les pistes de ball, que de servei. L’oficial Sunshine (Steve Little), que amaga una doble vida, carrega amb el “mort” a canvi de saldar deutes. El veí, que no és capaç de morir, i la música electrònica lliguen el fil argumental de tot el film.

Trajectòria delirant.Wrong Cops’ (2013) és la quarta pel·lícula de l’escriptor, compositor i director de cinema Quentin Dupieux, d’origen francès i resident a Califòrnia. Al 2007 es va endinsar en l’aventura cinematogràfica, parint el seu primer film, ‘Steak’, un reflex hiperbòlic de la misèria humana. Al 2009, va presentar ‘Rubber’, una comèdia d’horror sobre un pneumàtic assassí, un homenatge al sense-sentit. ‘Wrong Cops’ és un spin-off del seu anterior film, ‘Wrong’ (2012), comèdia on el sentimentalisme i l’absurdisme irònic en són protagonistes. Cap dels anteriors films ha estat estrenat a Espanya.

Quentin Dupieux, escriptor, compositor i director de cinema

Quentin Dupieux, escriptor, compositor i director de cinema

Surrealisme sense filtres. Dupieux retrata la corrupció policial de Los Ángeles mitjançant l’humor negre i la caricatura disbaratada. Tot i el to còmic, no és un film amable. La correcció política brilla per la seva absència i el freakisme pel seu protagonisme. El ritme trepidant, l’obscenitat omnipresent i l’actitud bufonesca dels personatges decadents arrosseguen l’espectador fins al final. La pel·lícula és una burla en sí mateixa, una provocació.

Amb Z de Zinema. Al pur estil Do It Yourself,‘Wrong Cops’ és un exemple de cinema realitzat amb pocs recursos i temps mínim. Cinema low cost fet a consciència, el que abans es coneixia com a ‘sèrie Z’. El rodatge es va dur a terme a Los Ángeles en tan sols 15 dies. Dupieux no se n’amaga i, amb intel·ligència, deixa testimoni a través de plans desenfocats i errors de raccord amb signes d’exclamació (atenció quan un dels polis surt de la banyera, després d’intentar-se suicidar).

Vestit fet a mida. Mentre Dupieux rodava ‘Wrong’, va quedar fascinat per la interpretació de Mark Durham fent el paper d’oficial Duke. El mateix li va passar amb en Jack Plotnick a ‘Rubber’. El cas d’en Marilyn Manson també va ser especial, ja que l’artista es va posar en contacte amb el director, fent-li conèixer l’admiració per la seva obra. I aquesta admiració es va convertir en recíproca, amb un Dupieux meravellat per la figura de Marilyn Manson, que més enllà del personatge excèntric que coneixem, sempre està endinsat en la creació de nous projectes artístics i explorant altres disciplines, com la pintura i la fotografia. Dins de les diferents maneres de treballar, el director troba la inspiració en els actors i, a partir d’aquí, escriu un guió entallat a l’artista.

El fil musical. La banda sonora original és un dels punts forts del film. No podria ser d’altra manera, sent que el seu director té una llarga trajectòria dins del món de la música electrònica. El coneixereu com a Mr. Oizo. L’any 1999 es va convertir en èxit de vendes a Europa amb el tema “Flat Beat”, fet servir en un anunci de televisió per a una coneguda marca de texans. Dupieux aprofita el seu film per llençar una crítica a la música dance estandaritzada i poc elaborada. També fa un petit homenatge a la figura del DJ, fent aparèixer alguns col·legues consagrats, com Flying Lotus o Diplo. La participació de Marilyn Manson com a actor secundari també posa en relleu la importància de la música en aquesta obra.

Estrena. La pel·lícula ‘Wrong Cops’ ha passat pel Festival de Cinema de Sundance, el Festival de Locarno, el Festival Internacional de Cinema de Sitges, el Festival du Film Américain de Deauville i L’Etrange Festival de París. Des del 9 de maig, es pot veure al cine-bistrot Zumzeig de Barcelona i a l’Espai Funatic de Lleida, distribuïda per Zumzeig Distibució. Si al top dels vostres directors teniu en David Lynch o en John Carpenter, si no us heu perdut cap de les pel·lis de la saga ‘Police Academy’, si sempre heu volgut ser com els agents de ‘Starsky & Hutch’ o si heu reproduït més d’una vegada el viceoclip “Sabotage” que Spike Jonze va realitzar pels Beastie Boys, teniu una cita pendent amb ‘Wrong Cops’.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text: Alba Irigoyen

Anuncis

‘Una pistola en cada mano’, comèdia subtil de traç fi

9 des.

No sé ben bé com vaig arribar a la pel·lícula Ficció, de Cesc Gay, però el fet és que després d’haver vist aquest film que explica tan bé el que no se sol explicar amb paraules, allò que passa sense que es noti, em vaig enganxar a l’estil del director i coguionista.

'Una pistola en cada mano', el nou film de Cesc Gay

‘Una pistola en cada mano’, el nou film de Cesc Gay

Una pistola en cada mano és al revés: escrita amb molt mala llet però des de la comèdia, la gràcia es troba en allò que diuen els personatges, homes i dones en la crisi dels 40 en plena crisi global: “Yo soy un desgraciado global”, diu Eduard Fernández en un moment donat. Són persones que es troben en situacions més o menys difícils o fàcils, depèn de amb què es compari… Una part de mi hi era, allà, a aquell lloc on s’arriba i no era així: i és que “no te dan ni un manual de instrucciones”.

Amb aquesta pel·li i A la ciutat ha aconseguit que l’hagin comparat amb Woody Allen. Alguna coseta hi ha, com ara el tractament dels diàlegs, la construcció d’uns personatges que ens mostren les seves neures particulars amb tota naturalitat i una cosa que m’encanta: reconèixer els llocs on es graven les escenes: la Diagonal, el Turó Parc, el carrer Princesa… Ah, i aquests diàlegs nus, amb silencis, dubtes, sense aquella banda sonora musical tan sobreutilitzada en el cinema, que et condueix el pensament. Aquí zero música, només entre escena i escena, que gran, que difícil!

La qüestió és que trobo que amb aquesta pel·lícula el nivell no ha baixat, però sempre em quedaré amb aquella Ficció tan intensa. I amb l’experimentalíssima VOS.

No em cansaré d’anar-ho dient: aquí tenim talent!

Text: Blanca Pi

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!