Tag Archives: escultura

Sants i ateus, tocats per la primavera

25 març

Ja teniu plans per aquesta Setmana Santa? Nosaltres tornem fins al nostre campament base, Boca Ràdio, per proposar-vos dues opcions ben diferents! La primera: us convidem a marxar fins a les terres d’Olot (La Garrotxa), a on trobareu el Museu dels Sants. L’Eduard Bech, tècnic de Museus d’Olot, ens endinsarà a aquesta indústria tan específica i característica olotina, la imatgeria religiosa. Però, si us quedeu a Barcelona, us donem una opció ben oposada: Cançons Atees i altres textos similars per al nostre estimat Javier, l’homenatge a Javier Krahe que ha organitzat el Barnasants. En parlem amb en Pere Camps, director del festival, i també recordem anècdotes i trets que feien, del Javier, algú tan especial i, de les seves cançons, una obra a compartir i recordar per sempre. Escolteu-nos i deixeu-vos contagiar per la primavera, com nosaltres, que hem sortit de casa hiperrevolucionades!

Descarregar programa

54cfb0f0682e7_Àmbit 1- Peça 1

Taller El Arte Cristiano (1896-1906) – Imatge: Arxiu Comarcal de la Garrotxa

Si vas a Olot, saps que els volcans i la Fageda d’en Jordà són visites obligades. El que no tens tan present és que aquesta ciutat és terra d’artesanes i que moltes de les peces que, aquests dies, llueixen a les processons de tota la península tenen denominació d’origen: Olot. La indústria de la imatgeria religiosa ha alimentat a moltes famílies durant més de 100 anys; ho segueix fent a menor escala, però el sector ha hagut d’adaptar-se a moltes crisis. El Museu dels Sants no mira de convèncer a ningú, tan sols és un fidel retrat de la història d’un art i ofici sense precedents. I pocs hereus del gremi que segueixin tirant del carro…

IMG_20160325_215544

Museu dels Sants – Imatge: Alba Irigoyen

Escoltar l’Eduard Bech és descobrir una activitat econòmica i artística, que ha dut el nom d’Olot per tot el món. Amb ell, ens endinsem a una cultura protegida pels volcans, que ha passat de venerar els sants a venerar els gegants.

576_1401645608_125_Aniversari_Gegants_Olot_foto_Adria_Costa_2014-

125 anys dels gegants – Imatge: Adrià Costa per a Nació Digital

Però som d’esperit ateu. Per això, posem una mica de Cançons Atees a la nostra Setmana Santa, perquè, en aquesta vida, no tot és resar… Ni follar! Això ens cantava Javier Krahe, la darrera vegada que va passar pel Barnasants, al 2015, i el que ell diu va a missa. I nosaltres, que no sabem viure sense… música (!), no ens perdrem la festa per recordar-lo que en Pere Camps i les companyes del festival de cançó d’autor Barnasants han preparat per Dissabte Sant: el 26 de març, a les 21.00 hores. Serà a la sala Luz de Gas de Barcelona i ens hi trobarem amics, amigues, la banda que acompanyava en Javier i el públic que no es va perdre els concerts d’aquest artista al llarg de 19 edicions de festival. O en van ser 20? Escolteu la segona part de l’hiperactivicat a les ones; de la mà i veu d’en Pere (a partir del minut 35), ens endinsem en l’òrbita Krahe: sentit comú, sorna i bufetades musicals contra les absurditats del món estrany que trepitgem, on “les úniques esglésies que il·luminen són les que paguen el rebut de la llum”.

canat

La banda sonora corre a càrrec de: Vivaldi, Senior i el Cor Brutal, Tortellinis, Ovidi al cub (David Fernàndez, David Caño i Borja Penalba), Pere Camps i Javier Krahe.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agón, David LaPlage, Alba Irigoyen

 

 

Anuncis

Madoz, enginy i poesia

30 jul.

“La bellesa, si és que apareix en la meva obra, no és un objectiu primordial. El que sí que persegueixo és la reflexió que el públic pot fer de l’entorn en què vivim a partir d’unes imatges.”

Chema Madoz

Exposició 'Chema Madoz. Ars Combinatoria' a La Pedrera - Imatge: Alba Irigoyen

Exposició ‘Chema Madoz. Ars Combinatoria’ a La Pedrera – Imatge: Alba Irigoyen

Impacte. La llibertat d’un núvol atrapada en una gàbia. Els cordills entrelligats d’un parell de sabates. La clau que és alhora pany. El guant de pell que es tanca com un moneder. El contrast d’ombra i llum del plec del pantaló paral·lel al mateix efecte en la cantonada de la paret. El perfum glamurós que acaba esdevenint xeringa. Dues agulles de cabell que fan l’ull i la llàgrima. La cullera amb ombra de forquilla. La tapa de desguàs transformada en birret. El fils delicats que juguen a ser líquid. Les gotes d’aigua que encaixen com un puzle. El luxós collaret de perles que exerceix de forca. Exposar-se a l’univers Madoz, el món dels objectes impossibles (o no…), excita les neurones.

Resultat. Fotografia? Poesia? Enginyeria? Què és Chema Madoz? Chema Madoz és imaginació, idea, creació, procés, investigació, experimentació, perseverança, obsessió, paradoxa, el contingut pel continent i viceversa, simbologia, concepte, abstracció, minimalisme, ironia, joc, subtilesa, llum, ombra, blanc i negre, transformació, deformació, descontextualització, escultura, imatge, surrealisme, estètica, simetria, veritat, dubte, lucidesa, perfecció, intel·ligència, reflexió. Art. Combinació. Chema Madoz és fotografia, poesia i enginyeria. Chema Madoz és revelació. Únic.

Exposició. “Chema Madoz. Ars combinatoria” han estat més de setanta peces, seleccionades entre l’extensa obra de l’artista per la comissària Oliva María Rubio, que fins al 28 de juliol han provocat el diàleg amb tots els espectadors i espectadores que ens hem apropat a La Pedrera per descobrir l’imaginari de Chema Madoz, un univers inquietant en fase expansiva des de finals dels anys 80. És més, m’atreveixo a afirmar que bona part dels privilegiats que hem recorregut l’exposició hem estat abduïts per aquest univers… Ara formem part del món on l’impossible és possible, del món on tot és qüestionable, del món del res és el que sembla, del món que trenca amb l’establert. Del món que jo construeixo.

Chema. José María Rodríguez Madoz va néixer l’any 1958 a Madrid. Va estudiar Història de l’Art i Fotografia. El seu treball ha estat exposat a molts països i moltes de les seves fotografies es fan servir per portades de llibres, revistes i per la publicitat. L’any 2000 va ser reconegut amb el Premi Nacional de Fotografia. Al llarg de la seva trajectòria, per les seves mans han passat Olympus, Nikon F3, Bronica i Mamiya, però sembla que l’idil·li que més perdura és amb una Hasselblad. Al documental que es projectava a l’exposició, l’artista explicava que es va iniciar a la fotografia sense ser molt conscient, en un principi, que aquesta activitat acabaria sent la seva vida: senzillament es va comprar una càmera per fotografiar les seves vacances, però aquí es va adonar que a més d’endur-se el record en forma d’imatge, aquestes podien servir per expressar-se més enllà, creant un llenguatge propi. En els inicis, les fotografies tendien a ser exteriors, però poc a poc va anar migrant cap a la fotografia d’estudi, un “laboratori” on els objectes pateixen transformacions i queden fixats en dues dimensions per sempre més. La fotografia és el fi. L’objecte és el mitjà. El resultat de les obres de Madoz és sorprenent, però no menys que el procés que segueix per aconseguir l’objectiu que en un moment donat visualitza al seu cap. Una tasca d’investigació complexa. Una tasca de trucar a moltes portes. Una tasca que en més d’un moment implica que se’l mirin pensant que no hi toca. Però i tant que hi toca. Toca amb una lucidesa extraordinària. Sap el que vol i ho aconsegueix. O no. I quan és així, n’aprèn. I a partir d’aquí, avança.

Poesia visual. El paral·lelisme entre Joan Brossa i Chema Madoz és inevitable, donada la concepció de l’objecte en l’obra d’ambdós. Així doncs, un dia o altre, els seus camins s’havien de creuar. Com a resultat va sorgir ‘Fotopoemario, 12 fotografies acompanyades de 12 poemes. Però val a dir que el procés de creació va ser invers a la tònica general; habitualment, la imatge es crea a partir del text, doncs en aquest cas, Madoz enviava les imatges a Brossa, a partir de les quals el poeta s’inspirava per escriure els poemes. A l’exposició estava inclòs aquest interessant exercici creatiu, que va veure la llum l’any 2003, 5 anys després de la mort de Joan Brossa. Amb motiu de l’Any Espriu, l’exposició també recuperava el poemari ‘Per al llibre de salms d’aquests vells cecs’, 40 haikus acompanyats de les imatges de Chema Madoz que contribueixen a construir Sinera, el món mític on Salvador Espriu emmarca les seves obres.

I fins aquí la imatge que he pretés evocar-vos a través de les paraules. Ara és hora de jugar a construir el nostre món.

*Mentre aneu construint, gaudiu i amplieu la info sobre Madoz:

Text: Alba Irigoyen

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Musicalia BCN

DJ, servicios y ocio musical

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!