Tag Archives: Delta

Eufònic, l’excel·lència estètica i musical a les Terres de l’Ebre

10 set.

Imagineu-vos el mar. Imagineu-vos poder ballar al mig del mar. I escoltar música. I menjar musclos al mig del mar. Envoltats d’aigua.

Musclada musical amb Miqui Puig i Pablo Honey - Imatge: Eufònic

Musclada musical amb Miqui Puig i Pablo Honey – Imatge: Eufònic

Les entrades per la musclera musical, l’únic espectacle de pagament de l’Eufònic, feia una setmana que s’havien exhaurit. Així doncs, poder agafar la golondrina per arribar al diàfan paratge de la Badia dels Alfacs i l’antiga musclera era l’activitat més diferent i especial que podies fer si eres al Delta aquest cap de setmana. I un comando hiperactivicat s’hi va desplaçar.

Pablo Honey Dj, ampostí, obria la sessió. El públic, majoritàriament de la zona, coneixia bé la proposta (Pablo Honey Dj ja havia obert la musclada del primer Eufònic i ha portat, durant anys, el gust per la bona música a aquesta punta de Catalunya). Miqui Puig el seguia. Va ser rebut amb calidesa pels locals, i poca estona després ja no hi havia ningú assegut. Cartells amb la paraula “temazo” adjectivaven la major part dels tracks que van sonar. A les 2 pm, puntuals, la golondrina tornava a port i amb nosaltres els altaveus, la taula de so i els Djs. L’Eufònic, mostra d’art sonor i visual de les Terres de l’Ebre, és un festival petit, fet amb molts pocs recursos, però amb tanta i tanta passió que situacions com aquesta tenen aquell gust d’allò que és únic i singular. Aquest va ser l’últim de molts dies on la música i els treballs visuals de qualitat van omplir el Delta.

Jo vaig tenir la sort de poder arribar-m’hi el divendres a la tarda, just per la sessió de la nit que es feia a Lo Túnel, un dels escenaris de Sant Carles de la Ràpita; una mena de rectangle de parets argiloses, a l’aire lliure, amb un pont tapiat al final i decorat amb boles de colors.

STA + Apartament18 a l'Eufònic 2013 - Imatge: Eufònic

STA + Apartament18 a l’Eufònic 2013 – Imatge: Eufònic

STA van arribar justos de temps, fet que va endarrerir una estona l’inici de la nit. Els barcelonins porten baix, guitarra, trompeta i melòdica i fan sons electrònics diversos combinats amb tots aquests instruments. Ritmes d’aquell anar fent progressiu en què cada instrument acabava prenent protagonisme. Una bona proposta que va donar pas a l’exquisita sessió d’Apartament18 dj, l’àlter ego del rapitenc Miguel Alonso, amant de tot allò que té a veure amb la música de qualitat. Era la primera vegada que sentia la majoria de peces que van sonar, meticulosament triades i ensamblades per a l’ocasió. Segons sembla, feia anys que no punxava. No ho hauríeu dit mai. Jo posaria aquesta actuació al mateix nivell que la de Wooky, dj barceloní de renom i que va oferir un live amb projeccions de l’artista visual Miki Arregui (Videokratz). Tal i com ja havien fet al MIRA 2012 i també al Sónar d’enguany, a l’Eufònic van oferir un espectacle precís i d’acabats perfectes. Em va cridar l’atenció el fet que Arregui projectés en circular, una imatge que encaixava amb l’arcada del pont tapiat.

Wooky + Videokratz a l'Eufònic 2013 - Imatge: Eufònic

Wooky + Videokratz a l’Eufònic 2013 – Imatge: Eufònic

La pluja de l’endemà va posar emoció a la bassa d’oli que estava essent la mostra i va fer improvisar un nou escenari on s’estrenaria l’Ensemble Topogràfic, la proposta dels músics Carlos Martorell, Andreu Garcia (The Noise of Mutt) i la ballarina Anna Hierro (La Veronal), tots ells de les Terres de l’Ebre. Una barraca va resultar ser petita per encabir al centenar llarg de persones que van desplaçar-se a l’encanyissada, situada al cor del Delta. Creada a l’espai de creació de Balada, Ensemble Topogràfic va sorprendre a tothom. L’obra combina les bases digitals i percussions de Carlos Martorell, les diverses guitarres (elèctriques i estranyes) que va tocar Andreu Garcia i el ball d’Anna Hierro que, connectada a través de sensors, interactuava com un instrument més. El cor i la passió de tots 3 intèrprets es podia palpar a l’ambient, i hi havia tant i tant de so, i tants i tants de ritmes, que en certs moments costava de processar el que vèiem i sentíem. Tots 3 artistes expliquen que en aquest espectacle parlen dels conflictes del territori, la lluita entre el riu i el mar, la fricció, el desgast. Jo vaig veure i viure sinceritat, ganes de crear i d’expressar-se.

L'espectacle Ensemble Topogràfic a l'Eufònic 2013 - Imatge: Eufònic

L’espectacle Ensemble Topogràfic a l’Eufònic 2013 – Imatge: Eufònic

La pluja arribava just després de l’Ensemble. Com si no hagués plogut mai. Com si s’hagués d’acabar l’aigua del cel. I l’organització, tan preocupada pels detalls estètics del festival en sí, va haver d’acceptar el canvi d’ubicació de la nit de dissabte, que va acabar essent a Lo Patinatge, el pavelló que La Ràpita té per a la pràctica d’aquest esport. Els Desert (Barcelona) obrien la nit amb la seva particular proposta de música electrònica cantada en català. Vaig tenir la sort de veure’ls per primer cop al festival Faraday aquest mes de juliol i he de dir que en totes dues ocasions he trobat allò especial de les propostes singulars. Si encara no els heu pogut veure, busqueu-los. Jo diria que, a Catalunya, ara mateix ningú fa això que fan ells. La Cristina Checa (Granit) i l’Eloi Caballé (Carlos Cros y los 400 golpes, ex Selenitas) combinen bateria elèctrica, botons i botonets, sons diversos, i bases de veus que fan de catifa a la veu segura de Checa. La nit continuava amb les propostes del discjòquei i videojòquei DJ2D2, al meu parer una proposta excel·lentment executada però (pel meu gust) dissonant respecte de la delicada programació de la resta d’Eufònic. Molt ben fet, molt precís, interessant de veure. Cert. Però per a mí, fora de programa. La nit la tancava Brunetov DJ, també de La Ràpita, amb una sessió de dubstep molt ben punxat. L’alegria de Marc Brunet, empapat de les influències de la ciutat que l’acull des de fa un any, Bristol, va sonar ben alt i va fer moure al públic que al final de la nit demanava que l’espectacle s’allargués. Encara que fos només una mica més.

En definitiva, hiperactius i hiperactives, tingueu a mà el web de la mostra www.eufonic.net i no us en perdeu la tercera edició. Si segueix els patrons de la que acabem de viure i acaba de despuntar,  xalareu segur.

Text: Glòria Francolí

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!