Tag Archives: Adrià Puntí

L'(a)phònica, el Festival de la Veu

25 juny

Quan vius al cor de Catalunya, a vegades és complex decidir quin dels molts plans que presenta el cap de setmana acabarà essent el teu. Però hi ha ocasions en què no hi ha dubte, i aquest és el cap de setmana proper a Sant Joan. Apunteu-vos aquesta activitat a l’agenda, per si encara no la teniu controlada: l’(a)phònica, el Festival de la Veu de Banyoles.

 

L'(a)phònica de nit

Les actuacions començaven dijous però jo no hi vaig poder anar fins divendres. Com a bona hiperactiva (musical, sobretot) premo l’accelerador per arribar a temps al primer bolo que m’interessa, inclòs dins la programació paral·lela. Em colo a la fila1 per escoltar els últims acords de la cançó de Coriolà que ara acaba. Es tracta d’un dels 9 grups que enguany compateixen al Sona 9. I no m’ho semblen. Vull dir que els veig força més rodats que d’altres grups que han acabat guanyant aquest concurs.  El que més em crida l’atenció d’aquest quintet és el joc d’intensitats dins d’una mateixa peça, o bé principis com el que acaben de fer ara, inesperadament contundent. Una proposta que, sense marxar del que sentim de fa uns anys a casa nostra, té certs deixos particulars que la fan prou consistent com per arribar a la final d’aquest concurs per a descobrir nous talents.

La Flauta Màgica. Variacions de Dei Furbi - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

La Flauta Màgica. Variacions de Dei Furbi – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Travessem la plaça i enfilem cap a l’Ajuntament fins al Teatre Municipal, per a veure el següent espectacle que tenim programat. Es tracta de Dei Furbi, l’adaptació de l’òpera de Mozart La Flauta Màgica a cappella. Interpretada, per tant, només a partir de les veus dels 6 protagonistes, fent ús d’una tècnica impecable. Molt bona actuació de Joana Estebanell en el doble paper de mare reina i Papagena. Considero que és la intèrpret que desplega més registres en la posada en escena. I Marc Pujol, com a Papageno, la figura masculina que treu més partit, que explota més el sentit còmic de l’obra. És també interessant el vestuari, de marcat estil post futurista. A mi, ara que me’l miro amb atenció, em recorda a l’obra del pintor català Xevi Vilaró.

Travessem de nou la plaça. Ens espera el moment àlgid de la nit. Dins l’auditori de la ciutat, ens retrobem amb el passat (15 o 20 anys mínim) en què encara escoltàvem la cançó “Coral·lí” a la ràdio. Puntí surt a l’escenari a poc a poc. Agafa la guitarra i s’assenta. Els aplaudiments no el priven de començar els primers acords. Hi ha entusiasme i nervis. Una veu que torna de la foscor entona noves lletres, de contingut espès i trist. Combina guitarra i piano, tot sol, fins que convida a en Quimi Portet (sorpresa!) a tocar la guitarra mentre ell entona la cançó de l’artista convidat “Flors i Violes”. Imagino què sent ara la noia que seu al meu costat. Si gosés arrencaria a plorar per l’emoció del moment. Poder veure de nou Puntí (Adrià Puntí o Josep Puntí, o Puntí a seques, com vulgueu) després de molts anys i molts infortunis no deu poder ni descriure’s. Es nota només a l’ambient aquell sentit de la joia de la recuperació. “Moltes gràcies per trobar-me faltar”, diu ell. I la gent aplaudeix i aplaudeix i fem més de mitja hora de bisos amb el que ja són grans clàssics de la música de casa nostra. Acaba.

Adrià Puntí i Quimi Portet toquen "Flors i violes" - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Adrià Puntí i Quimi Portet toquen “Flors i violes” – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Pesquem el paraigües del cotxe i anem a l’escenari Juanola, situat a la zona de la muralla, en el qual actua el beatboxer Markooz – mai havia assistit a un concert sota d’un paraigües- i a continuació Standstill. Sonen molt bé. Però ja marxem. Els deixem per un dia que no plogui.

L'(a)phònica de dia

No hi ha prou cadires per a què el nombrós públic interessat en l’òpera pugui seure a l’església de Santa Maria dels Turers, on Eduard Mas i Alba Bosch interpreten les diferents cares de l’amor amb fils de veu d’albada -ella- i veu de tenor en procés de maduració -ell. Aquest és l’escenari on es pot veure més la implicació de tot el poble. L’afició per la música de la gent de Banyoles (vegeu la imatge d’aquest any). I quan diem tot el poble, volem dir tots els cotxets del poble, totes les àvies i avis del poble, i fins i tot un ciclista equipat amb mallot i casc que just ara deixa l’església després de treure el nas mentre sona Monteverdi. Pluges d’aplaudiments aclaparadors per als joves intèrprets i el Quartet Onnaris, que els ha acompanyat.

Bradien + Escoffet - Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Bradien + Escoffet – Imatge: Dani L.C. / (a)phònica

Fem cap a l’estany, quatre nedades, una mica de sol i dinar a Can Xabanet. La millor preparació per la tarda d’Anni B Sweet (prou bé, tot i que no en destacaria cap tret, fora de l’encert de fer de pagament aquest escenari, el del Claustre del Monestir de Sant Esteve. Finalment l’organització ha aconseguit que en aquest preciós espai també es pugui sentir la música).

Un altre espai curiós, l’espai d’art eat art és el nostre següent punt d’aturada. Bradien i Eduard Escoffet. La proposta de risc per enguany. Bases d’electrònica fetes a partir de botonets i botonets, i la veu hipnòtica del poeta de Barcelona, tot això compensat per una trompeta que destensa i refresca les dures atmosferes que es generen, per donar el toc de frescor a la proposta.

La nit continua de nou a l’escenari Juanola amb l’inclassificable Joan Colomo. Aquest ja el coneixeu, oi? Jo només vull dir-vos que mai l’havia pogut veure encara i que em va deixar ben distreta.

El festival continua amb els totpoderosos Manel i també amb múltiples altres propostes, la que més em crida l’atenció és Maïa Vidal. Tant si ja hi heu estat, com si no, apunteu-vos aquest festival a l’agenda de l’any que ve!

Text: Glòria Francolí

Quimi Portet i quatre convidats al Palau

2 febr.

31 de gener de 2013, data per guardar a la memòria.

Quimi Portet al Palau de la Música - Imatge: Alba Irigoyen

Quimi Portet al Palau de la Música – Imatge: Alba Irigoyen

Veure en Quimi Portet i la banda allà on sigui sempre és un plaer, però si el concert es fa al Palau de la Música (dins del cicle BandAutors al Palau), lluny de conflictes milletians, les cançons de l’astre intercomarcal s’envolten d’una màgia especial.

Quimi Portet al Palau de la Música - Imatge: Alba Irigoyen

L’Antonio Fidel donant-ho tot a l’escenari – Imatge: Alba Irigoyen

Més encara si a l’escenari apareix l’Adrià Puntí, amb el seu tros de veu, per donar-nos Flors i violes (vídeo) per sopar…

L'Adrià Puntí amb en Quimi Portet al Palau - Imatge: Alba Irigoyen

L’Adrià Puntí amb en Quimi Portet al Palau – Imatge: Alba Irigoyen

I si després arriba l’Albert Pla en barnús, acompanyant en Jordi Busquets i en Quimi Portet a la cançó de Sunny Day (vídeo), el nom de Jennifer sona a vellut en una nit assolellada per l’alta concentració d’astres a l’escenari.

L'Albert Pla amb en Quimi Portet cantant Sunny Day - Imatge: Alba Irigoyen

L’Albert Pla amb en Quimi Portet cantant Sunny Day – Imatge: Alba Irigoyen

Però el que és Massa (vídeo) és veure -compartint escenari després de 15 anys- en Quimi Portet, en Manolo García, l’Antonio Fidel (company incondicional de fatigues musicals d’en Quimi Portet) i el seu baix, el quart convidat, que durant tants anys i gires nacionals i internacionals ha donat color a les cançons d’El Último de la Fila.

Manolo García i Quimi Portet compartint la cançó 'Massa' - Imatge: Alba Irigoyen

Manolo García i Quimi Portet compartint la cançó ‘Massa’ – Imatge: Alba Irigoyen

Nit irrepetible.

Quimi Portet tancant una nit especial al Palau - Imatge: Alba Irigoyen

Quimi Portet tancant una nit especial al Palau – Imatge: Alba Irigoyen

Nit que un grapat de valents vam procurar allargar eternament als escenaris alternatius que trobàvem per la ciutat, com per exemple la sala Monasterio, on el Frankestein Latino (Antonio Fidel) va col·laborar sumant a l’ambient notes de blues (vídeo) i anècdotes d’una vida dedicada a la música.

Antonio Fidel a la Jam de blues de la sala Monasterio - Imatge: Alba Irigoyen

Antonio Fidel a la Jam de blues de la sala Monasterio – Imatge: Alba Irigoyen

Quimi Portet, Antonio Fidel, Xarli Oliver, Jordi Busquets, equip de suport i convidats, és a dir, gent estimable, sempre em tindreu esperant-vos amb un somriure al pati de butaques.

Fins aviat.

Text: Alba Irigoyen

A continuació us pengem els vídeos d’algunes cançonetes que van sonar al concert:

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!