De l’afecte dels robots a l’erotisme dels titelles

15 març

El cel es torna gris, però si tanques els ulls i ens escoltes, te’l farem vermell. Només per a tu. T’escalfarem les neurones, se’t tensaran els músculs i sortiràs de casa, per acompanyar-nos a descobrir coses que passen a tocar de casa teva, a tan sols un cop d’alè. Bah, vine, que ens ho passarem bé! Però, primer, escolta’ns i hiperactiva’t.

Descarregar el programa

En aquesta edició de l’hiperactivicat a les ones, des de Boca Ràdio, xerrem de robots, humans, cyborgs, afectes, titelles, adults, rombes, voyeurisme, art, pedres, carasses, nit i erotisme… Més d’una hora de veus, música, activitat, fantasia i alguna sorpresa!

BocaRadio

En Betu, de Serializados (la revista per a adictes a les sèries), ens parla de la sessió ‘Battlestar Galàctica: humans vs. robots’ que coorganitza al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, dins de la programació contínua del Kosmópolis, la festa de la literatura amplificada, i vinculada a l’expo +Humans, que es pot veure al CCCB fins al 10 d’abril. Es tracta d’un experiment a partir del visionat de la sèrie, mentre dos il·lustradors s’expressen des del punt de vista d’un humà i d’un robot. Surten coses molt interessants, també divaguem com a bons humans i ens avancen cosetes de l’imminent Serializados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona (del 7 al 10 d’abril).

Battlestar_Galactica

L’Helena Gonzàlez, directora del Centre de Dona i literatura (Universitat de Barcelona), ens parla de ‘Residus Emocionals’ (jornades del 15 al 17 de març, a la UB i al CCCB) d’afectes, cultura, art, polítiques del sentiment i teories del posthumà. També parlem de la xerrada “Pensar els afectes” (15 de març) de Jo Labanyi, també emmarcada dins del cicle i expo +Humans. Aprofitem per conèixer la lloable activitat de Dona i literatura, recerca, publicacions i activitats al llarg de tot l’any.

centre_dona_i_lite_residuos_emocionales.0

De robots i humans, passem a titelles… En Fernando Paniagua, coordinador de la programació de l’Ateneu Popular 9 Barris, ens explica què trobarem en aquesta segona edició de Ròmbic, el Festival de Titelles per a Adults de Barcelona, que tindrà lloc aquest proper 18 i 19 de març a l’ateneu. Es tracta d’una iniciativa duta a terme amb la col·laboració de l’Associació Titellaire de Roquetes, que treballa a partir del titella com a eina de transformació social (i, això, a Boca Ràdio ens enamora!), amb l’objectiu de reivindicar l’espectacle de titelles com a activitat per al públic adult. Parlem d’això, de l’enfrontament entre titelles i polítics (situacions absurdes i injustes que superen la fantasia) i ens dóna una bonica sorpresa: si escoltes atentament el que explica el Fernando, esbrinaràs com aconseguir un parell d’INVITACIONS!

12792291_1284305944929437_8757929493328569941_o

jap

Seguim parlant de titelles, però des del punt de vista del que s’ho mira, del triangle que s’estableix entre el titella, la titellaire i el fotògraf… De l’art d’observar, fotografiar i d’acomplir els desitjos dels titelles, ens en parla en Jesús Martínez Atienza, fotògraf especialitzat en titelles i circ (i eròtica). No pots perdre’t l’exposició que aquest proper divendres 18 de març s’inaugurarà, també, a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del festival Ròmbic: “Territoris íntims”.

Fent el programa, ens arriba una gran notícia: per fi, els bars, restaurants i locals de Barcelona poden programar música en directe, amparats per la llei! Ens posem tan contentes, que ho celebrem en ple programa! No obstant, al llarg dels propers dies, veurem si tot són flors i violes o com són els “peròs”… Si en vols saber més, llegeix aquesta notícia.

La perleta la deixem pel final, una nit eròtica entre pedres i carasses… Engoleix l’hiperactivicat a les ones fins al fons i sabràs de què parlem… Gaudeix. I surt!

*Si t’has quedat amb ganes de més, segueix-me

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agón, David LaPlage, Alba Irigoyen.

 

 

 

 

Anuncis

Hiperactiviplans 3M16: dona, cultures i Namina

3 març
12743726_563413257158958_7999921284564999734_n

Imatge del fotògraf Xavi Mercadé

Avui ens espera un vespre molt especial a Boca Nord (El Carmel). Com cada primer dijous de mes, organitzem l’Acústic Boca Ràdio. Avui, dijous 3 de març, tindrem el plaer de comptar amb la Natàlia Miró do Nascimento, artísticament coneguda com a Namina, acompanyada del Pepo Domènech al contrabaix. Però el que fa la Namina va més enllà dels escenaris, espai que utilitza com a altaveu per plantar cara a les injustícies socials. Aquest vespre podrem conèixer una miqueta més d’ella, perquè l’entrevistarem abans del concert, i quedarem embadalides amb la seva música i l’energia que desprèn per fer un món millor.

Però abans del concert, volem que descobriu diferents iniciatives de la ciutat de Barcelona, que es bolquen per crear llaços entre les veïnes i veïns de tots els barris, per facilitar l’arrelament i, sobretot, per celebrar i compartir la rica diversitat cultural que ens caracteritza. Per aquest motiu, l’Espai Avinyó, La Xarxa BCN Antirumors i Boca Ràdio hem organitzat una taula rodona a la qual hi participaran dones en representació d’aquestes entitats que fan un treball lloable i, en diversos casos, ens podran parlar d’aquest procés en primera persona. Les persones i entitats que formaran part de la taula seran:

  • Omaira Beltran: en representació de l’associació Llatins per Catalunya, entitat membre de la Xarxa BCN Antirumors.
  • Beatriz Rodríguez: és d’origen uruguaià i porta al voltant de 40 anys a Barcelona; forma part de Troba’t, un espai per a dones impulsat des del Servei de Convivència d’Horta-Guinardó.
  • Claudia Carballeria: originària d’Hondures, porta prop de 10 anys vivint a Barcelona.
  • Carmen Alícia Fernández: originària de Bolívia; fa 8-9 anys que viu a Catalunya
  • Ana Manaia: en representació de Boca Nord i dinamitzadora de moltes de les activitats reivindicatives dins la Setmana de la Dona; d’origen portuguès.
  • Fàtima Ahmed: co-fundadora de l’associació cultural Diàlegs de Dona, situada al Raval de Barcelona.

Ens agradaria molt que ens acompanyéssiu al llarg d’aquest vespre tan divers, tan cultural i tan femení. Si veniu al carrer dels Agudells 37-45 (Bcn), ens trobareu al Guillem Talens i servidora conduint aquest ràdio-show en directe, a través del qual volem que tingueu una vetllada molt agradable, però que també col·laboreu a fer que la ciutat sigui compartida i gaudida per totes les veïnes i veïns per igual. Ens agradarà comptar amb la vostra presència i participació, perquè volem que compartiu les vostres inquietuds i aportacions durant el debat i el concert, en un espai on la distància entre els artistes i el públic s’escurça.

Si voleu saber més sobre la Namina, no deixeu de llegir el deliciós article que la Blanca Pi li va dedicar a través del nostre bloc. Però, sobretot, veniu i viviu l’experiència en primera persona. Si us és impossible, teniu l’opció de seguir-nos a través de bocaradio.org o de la 90.1 FM, si us trobeu a Horta-Guinardó. I si voleu saber més mogudes de cultura amb valor afegit com aquesta i similars, seguiu l’hiperactivicat a la vida real i digital! Aquí us ho expliquem.

Text: Alba Irigoyen Gómez

 

Un cap de setmana per bellugar les neurones

26 febr.

Què necessiteu per aquest cap de setmana? Ganes i raspall de dents! Tenim tantes coses a fer, que a casa ens veuran poc el pèl… Agafeu l’agenda que us ho expliquem!

Ir a descargar

Dessins en liberté

630-dessins-en-liberte

Si passeu per l’Institut Français de Barcelona, trobareu una exposició col·lectiva, on hi participen artistes de tot el món expressant el seu punt de vista sobre la llibertat d’expressió. L’objectiu és reflexionar sobre temes com la censura, Internet, la corrupció, els drets de les dones, l’esport, el racisme, les rebel·lions en vers a aquest dret tan vulnerat, com hem vist en moltes portades darrerament. Al programa de l’hiperactivicat a les ones (Boca Ràdio), vam aprofitar per parlar de la taula rodona “Dibuixar en llibertat: abans, ara, després” que hi va tenir lloc dijous. També vam recordar la campanya i exposició itinerant “No penso callar” (Amnistia Internacional), que al desembre es va instal·lar a la Fundació Antoni Tàpies. Escolteu el tall (enllaç).

 
Sons of Gutenberg

11694902_1834134646813480_7984224945195345419_n

Avui s’inaugura oficialment la llibreria + galeria més mini de la ciutat, coneguda fins al moment! Però en 6 metres quadrats poden passar moltes coses… Com ara, una festa amb ball de màscares literàries! En vam parlar amb l’Adrià, un dels valents (amb ànima indipunk) implicats en aquesta aventura literària amb la qual ens sentim plenament identificades: si vols que passin coses, fes que passin! I avui en passaran de ben maques al carrer Martínez de la Rosa, 51 (Gràcia, Barcelona). Assistir a un naixement sempre és motiu de celebració! Poesia, música, llibres de totes mans, fanzines… i festa! Avui, divendres 26 de febrer, a partir de les 20.30 hores. Més info a l’esdeveniment de Facebook. I encara més si ens escolteu (enllaç)!

Festival Interestelar Barcelona

12718055_1692968230948752_2048086692985996866_n

Divendres 26 de febrer és dia per gaudir de llibres però, també, d’una galàxia inacabable de bona música… Un bon exemple el trobarem a la sala Barts, al Festival Interestelar, on a partir de les 18.30 hores, 7 bandes catalanes de rock i psicodèlia ens faran suar la samarreta! En vam parlar amb en Javi López, responsable de premsa del festival, que ens va deixar clar que és una moguda sorgida des de l’amor per la música, però també de com entenen i volen viure la música en directe. Ens va explicar moltes coses, tota una història que no ens volem perdre… Trobareu més informació a l’esdeveniment de Facebook i escoltant l’entrevista (enllaç)!

 
Marxa europea pel dret de les persones refugiades

12745843_1014436708592904_4572428810872743164_n

Barcelona és una de les ciutats refugi que es mou per donar resposta a la crisi humanitària, davant la incompetència i passivitat de la vella Europa, tan vella que s’ha quedat sense reflexes ni capacitat de reaccionar. Dissabte 27 de febrer, a les 12 pm, s’ha convocat una marxa per exigir solucions. Trobareu molta més informació al portal Barcelona Ciutat Refugi de l’Ajuntament de Barcelona. Trobareu més info a l’esdeveniment de Facebook i escoltant-nos (enllaç)!

A més, us convidem a passar pel grup de l’hiperactivicat al Facebook i fer com va fer l’amic hiperactiu Sergi, que va preguntar què es podia fer dissabte a Barcelona i va rebre una allau de propostes, com la del Guillem que ens recordava el concert de Pau Alabajos al Barnasants i la Laura, les mogudes imperdibles a can HiJauhUSB. En trobareu per dissabte i per cada dia! Entreu, preneu nota i, sobretot, proposeu! L’objectiu és fer la guerra al sofà; tots els motius per sortir de casa i trobar-nos als carrers, places i allà on passin coses ens agraden i més si ens els expliqueu vosaltres! (enllaç al tall)

Ovidi al cub. Un temps, una estima, una idea

12779210_1135366286494526_9064020142138106964_o

Ens pensàvem que estava mort, però no: fa 20 anys que l’Ovidi Montllor fa vacances! I també fa un any que el Borja Penalba (el cantant), el David Fernàndez (el pallasso) i el David Caño (el poeta) duen les seves paraules, música i filosofia per tots els pobles dels Països Catalans. I d’aquests pobles s’enduen moltes històries de l’Ovidi, una bio en construcció. Ovidi al cub és un homenatge a l’esperit canalla i a la vida, una aventura entre amics. Molts. I aquest diumenge 28 de febrer (18.00 h), un bon grapat de col·legues se sumaran a la festa àcida; serà a l’Ateneu Popular 9 Barris, dins del Cicle Cítric. De tot això i més en parlem amb el poeta, en David Caño. Però també de la seva hiperactiva agenda, que mai té un no per causes merescudes com homenatjar l’artista Carles Hac Mor o l’activista Pablo Molano, entre moltes altres. Art compromès, poder popular i reapropiament de la vida (i la mort). No us perdeu les seves paraules, ni al programa de ràdio (enllaç) ni enlloc.

 
I fins aquí una bona ració d’hiperactivicat: cultura de proximitat, sense intermediaris, en primera persona. I les neurones, en estat d’excitació permanent.

A la de 3, a la de 2 i a la de… Aparteu-vos, que llencem el sofà per la finestra!

Text: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Daniel Agon i Alba Irigoyen

Viatge a l’interior de Joan Miquel Oliver

17 febr.
Joan Miquel Oliver

Imatge del concert de Joan Miquel Oliver a la sala Apolo 04/02/16

Una hora amb Joan Miquel Oliver. Paleta de colors completa. Opinions a pèl. Filosofia en bicicleta. Ho tenim tot per iniciar un viatge al més endins d’aquest artista, un univers que us convidem a descobrir… Ens enlairem!

Descarregar hiperactivicat a les ones

Una hora de tarifa il·limitada de paraules amb en Joanmi dóna per molt! Per parlar en imatges, per descobrir què s’enduu de Pegasus, per sobrevolar l’espai i la minúscula història de la Humanitat, per pedalejar la imaginació, per filosofar sobre l’art i la vida, per tafanejar què seria si no fos músic, per cagar-nos en el turisme, per preguntar sobre què fa quan espera, per saber què menja, què mira, què escolta i què toca… Per dedicar paraules d’amor, senzilles i tendres, als seus companys de viatge. I, esclar, per escoltar i parlar de música. I d’altres coses… Però, sobretot, per enamorar-nos i quedar-nos amb ganes de més. Ens escoltareu? En David, en Daniel i jo hi hem posat amor.

Per endinsar-vos una miqueta més en l’univers de l’artista, podeu llegir la crònica que la Blanca Pi i jo mateixa vam fer, després de veure la banda al Festival Acròbates: ‘Balles, Joan Miquel Oliver?  També us convido a jugar amb el que us inspiri en Joanmi (o qualsevol altre geni), com vaig fer a partir de les lletres de les cançons de Pegasus: ‘Volem, Joan Miquel Oliver?’ Si després de ballar i volar, voleu fer una passejada per les fotos dels concerts a la sala Joventut de L’Hospitalet (Festival Acròbates) o a la sala Apolo (Festival Mil·leni), endavant.

I si després d’escoltar més d’una hora de viatge musical us agafa gana, us donem la solució! El David Salvador de Cultibar ens convida a recuperar la cultura de bar, amb una guia audiovisual que han elaborat a partir del llibre “Últimas tardes con Teresa” de Juan Marsé i que es presenta a la Galeria Moraima. Feu boca!

PS1: Seguim allargant el bombonet mallorquí tant com podem…

PS2: Seguiu totes les xarxes de l’hiperactivicat, quantes més siguem millor ens ho passarem!

Text i imatge: Alba Irigoyen Gómez

Programa fet a Boca Ràdio per: David Navarro, Daniel Agon i Alba Irigoyen

Volem, Joan Miquel Oliver?

3 febr.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Submergida entre flors submarines, miro de pescar els pensaments inconnexos. Trec el cap i veig la platja deserta. Però les guspires de sol em recorden que, mar endins, m’esperen missatges, trastopoemes, visions de sons. Viatges.

Vinc de Pegasus i vaig camí de cels a blats i roselles. Agafo es cotxe a tota hòstia, enrere deixo ses piràmides de sal. Volo. Planejo entre figues i palmeres. Es niguls em circumden. Faig transbord a un cometa, que m’arrossega allà dalt no sé on, on es planetes de galàxies se desplomen, on els androides fan un vol imprevisible i perillós.

M’estavello en vaixell. Nedo en elefant fins la costa i em trobo ciutadans en confusions, paisans estabornits a països mal parits, que anhelen un país de mar enllà.

Una força centrífuga em precipita a l’infinit. Giro sobre mi. Les tecles em despullen. Les cordes m’evaporen. La percu em colpeja. Vesso emocions. De sobte, sóc aquí, segrestada per les esferes. Dos minuts eterns a jo, viatge sense retorn a s’univers acabat.

Sa canoa em rescata fins més enllà: món de marès regnat per sa fauna salvatge, plantes que migren del món vegetal al món industrial. Trista i tota soleta em miro com estels anònims se descontrolen.

Jo escrivia en un quadern, però més val que me carregui es personatge. És hora d’albirar mil bilions en estrelletes

*Cançons esferificades per no deixar de somniar. Jugant a partir de les lletres de Pegasus, darrer disc de Joan Miquel Oliver.

Text i imatges: Alba Irigoyen Gómez

 

Carta a la pressa

22 gen.

Hola, diari:

Diari, tranquil. Dóna temps a les teves periodistes. Tu, les periodistes i les lectores en sortiran guanyant. La periodista s’ho podrà mirar amb gust i calma. Se sentirà envaïda pels sentits. Escoltarà, sí, però també mirarà. I, sobretot, palparà… Palparà l’ambient. Sortirà del teatre, es trobarà amb altres persones (de l’espectacle i espectadores), comentarà, compartirà, riurà… Ostres, imagina’t que l’espectacle acaba al carrer! Un petit regal, només, per a les hi són… Quan ja quedi poc més a fer, marxarà a casa, assaborint la vetllada. Es posarà el pijama, recordarà, somriurà. Somniarà. L’endemà encaixarà totes les peces. El resultat quedarà fixat en negre sobre blanc. Hi serà tot, també les emocions.

Arribarà a mans alienes. Aquestes mans posaran color i so a les lletres. Filtraran. I, potser, la propera vegada que sentin a parlar d’aquesta artista o d’aquest festival, recordaran que algú es va emocionar. Potser sortiran de casa, per anar a veure què passa. Potser els hi passaran totes aquestes coses fabuloses que diuen que passen quan surts de casa… Potser aquestes mans alienes no volen la crònica freda dels fets, potser també volen la crònica dels sentiments.

Diari, deixa que la teva periodista aixequi la vista del portàtil. Deixa que digereixi l’espectacle. Deixa que parli en passat quan és passat. Ajuda a què els teatres, les sales o les places s’omplin d’espectadores, les de sempre i les noves.

Adéu, pressa. Hola, calma.

Periodista, respira.

Text: Alba Irigoyen Gómez

Imatges: les que t’evoqui

Clau de Swing, la clau que obre les portes més sorprenents

7 gen.

Clau de swing 1

Una clau ben especial va obrir el Pipa Club la nit del 26 de desembre. Berta Ayuso i Noa Pons, les noies de Clau de Swing (abans Swingriures), hi van organitzar una de les seves habituals activitats especialíssimes: aquesta vegada es tractava d’una festa en què cadascú es va poder ficar en la pell de personatges tan emblemàtics com el carismàtic trompetista Louis Armstrong Satchmo, Ella Fitzgerald, coneguda com The First Lady of Song, o Bessie SmithBessie Smith, l’Emperadriu del Blues, en un joc entre els assistents que de ben segur va ajudar a ampliar la seva cultura jazzística. I tot plegat va acabar amb una partida de pòquer ambientada en l’Era del Swing.

No només són dinàmiques com aquesta les que fan que els esdeveniments de Clau de Swing siguin diferents, sinó també la seva filosofia: clandestinitat (que en definitiva vol dir exclusivitat, allò que tant ens agrada) amb valor cultural, artístic i social.

La nit del 26 la part artística estava servida pels músics del grup de jazz manouche Shine, ja habituals del Pipa, i pels diversos ballarins que van actuar oferint un tast de tots els balls de swing. Una parella darrere l’altra anaven seguint el fil d’un tema llarguíssim que va començar molt i molt lent i que va fer ballar la parella de blues, es va anar accelerant gradualment per donar pas a les parelles que van ballar slow lindy i lindy-hop, i va arribar a un ritme ben ràpid que va acompanyar les actuacions de balboa i shag (l’estil que està agafant més embranzida darrerament). Amb una sola cançó vam poder presenciar tots els estils entre esclats d’aplaudiments, crits i xiulets d’admiració.

Si la festa del 26 va tenir un caràcter artístic i cultural, altres accions de les Clau de Swing estan relacionades amb la reivindicació social. Pel Sant Joan passat, per exemple, van omplir de vida el Jardí del Silenci, un jardí centenari al carrer de l’Encarnació llargament reivindicat per veïns de Gràcia com a reducte de verd urbà per al barri. Sopar, lindy-hop, folk, el ball del fanalet i un concert d’en Guillem Roma van conformar la nit més màgica per als afortunats que hi van assistir.

També en aquesta línia, juntament amb l’Ateneu Rosa de Foc van organitzar una ballada a la plaça del Diamant que va incloure també una visita al refugi antiaeri que es troba sota la plaça. Ball i història agafats de la mà.

Aquesta sensibilitat per unir el swing amb la vida col·lectiva és el que fa diferent Clau de Swing de la resta de propostes. Ja hi ha espais per ballar. Però per a la Berta i la Noa calen indrets especials i significatius de la ciutat per donar a conèixer, alhora que s’interactua amb gent i s’aprenen coses.

I les idees no s’acaben: volen barrejar-hi teatre, poesia, exposicions, projectes educatius i fins i tot una línia editorial que permeti l’expressió individual per arribar al col·lectiu.

Jo ja he comprovat quina mena d’experiències m’obre Clau de Swing i en vull més. I vosaltres? Voleu obrir més portes amb mi?

Text: Blanca Pi Leoz

Imatge: Nuria Aguade

Nits de swing a l’Apolo amb la BJO

22 des.
Amics i amigues de l’hiperactivicat, la Barcelona Jazz Orquestra necessita la nostra ajuda per aconseguir el verkami que permetrà recollir els diners necessaris que els hi permetrà editar un projecte únic al món: un CD-DVD amb escenes de ball i música de la formació, enregistrades en directe a la Sala Apolo, aquest mateix 2015.

Swing Kids i la BJO

Una jornada memorable, on hi van participar els ballarins i ballarines de les millors escoles de ball de Barcelona, amb una caracterització que ens duu a la bella època de les big bands… Oh, aquells meravellosos ’40!

Swing Kids

Si voleu reviure la màgia del jazz&swing que la BJO tan bé ha sabut copçar, participeu-hi! Tenim menys de 7 hores per aconseguir menys de 400 euros. En un no-res, farem aquest somni realitat! Oi que sí? Sí, amics i amigues, la BJO s’ho mereix amb escreix per vàries raons:
  • per ser grans professionals, artistes i persones;
  • per ser la primera big band de jazz estable a Catalunya;
  • per crear un espai de música en directe de qualitat, per als amants del swing;  
  • per ser dels primers valents en construir una escena que ara us sembla habitual (qui no balla lindy hop?), però, fa un grapat d’anys, això era impensable!
Assolir un repte com aquest és més que fer realitat el somni del CD-DVD de les nits de swing a l’Apolo. En realitat, és un reconeixement a l’esforç i trajectòria d’una formació que porta més de 15 anys fent música en directe, divulgant la cultura del jazz i del swing per tota Catalunya i altres contrades, creant lligams amb reconeguts artistes nacionals i internacionals i demostrant que la bona música feta a Barcelona no té fronteres.
Si entreu al Facebook de la Barcelona Jazz Orquestra, veureu el munt de coses i cursos que rebreu a canvi de la vostra aportació, amb una oferta molt especial de darrera hora. I aquí teniu l’enllaç al verkami de la BJO. Au, bah, fem-ho possible!
Podeu conèixer molt més de la Barcelona Jazz Orquestra visitant el seu web i escoltant el programa fet a Boca Ràdio, un hiperactivicat a les ones íntegrament dedicat al lindy hop, on entrevistàvem en Dani Alonso, el director de la BJO, que trobareu a continuació de la foto. I si voleu veure més fotos, teniu un reportatge al Flickr de l’hiperactivicat.

Dani Alonso

http://www.ivoox.com/hiperactivicat-a-les-ones-capitol-19-2_md_4538847_wp_1.mp3″ Escoltar programa

Cada diumenge final de mes, trobareu la Barcelona Jazz Orquestra convertint la sala Apolo en el Savoy! Ens hi veiem, ens escoltem, ens ballem.

Text, imatges i vídeos: Alba Irigoyen Gómez

Programa de ràdio: Carles Sànchez Beltran i Alba Irigoyen Gómez

Balles, Joan Miquel Oliver?

30 nov.

Marcianets, pallassos, estrelles, oceans, piràmides, rellotges que no s’aturen, polos de menta i llimona, pirulins i piruletes, avions i avionetes…

avio

L’any 2005, Joan Miquel Oliver ens va obrir les portes al seu món particular. El qui va ser lletrista d’Antònia Font, al llarg dels 17 anys d’història d’aquesta banda de ses illes, ens convidava a tastar un pop abstracte i personal, sense estridències, dolç. Un bombó mallorquí. L’aire fresc i espontani de Joan Miquel va enamorar tota una generació, una mica cansada del fenomen tan previsible del rock català.



Al llarg dels darrers anys, el pop intel·lectual ha estat protagonista de cartells de teatres, sales de concert i festivals. Però en aquest entorn de diàleg introspectiu, qui s’atreveix a ballar? Durant massa temps, hem deixat la música de ball arraconada al calaix de les banalitats. Per als surfistes galàctics, l’arribada de Surfistes a Càmera Lenta va esdevenir l’ocasió per desmelenar-nos amb cançons vingudes d’una galàxia intel·ligent. Memorable la “clatellada” que Joan Miquel Oliver ens va fotre al Festival Acròbates, durant la presentació de Pegasus (2015) al Teatre Joventut de L’Hospitalet. Des de l’escenari, en Joan Miquel va criticar aquest fet estrany d’estar mirant el que fan uns a l’escenari, tot quiets a la butaca. Però qui s’atreveix a trencar amb les barreres de l’espai o, tanmateix, les barreres que (creiem que) ens imposa l’entorn social? Pegasus és una invitació en tota regla a la pista de ball: pop amb samba, ragtime, reggaeton, electrònica…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan et trobes davant d’aquest artista, les neurones s’exciten, el cervell es belluga, el pensament s’escalfa, les qüestions transpiren, les respostes es desperten, les emocions flueixen i els músculs es tensen. La cerimònia del concert agafa sentit quan esdevé un intercanvi: quan tothom dóna, rep, s’emociona, contagia i retorna; quan la resposta a la música és el ball. Diàleg entre l’hemisferi dret i esquerre, la ment i el cos, la poesia i la filosofia. L’art d’observar, filtrar i crear. Construir, reaccionar i trencar.

IMG_3373

Joan Miquel Oliver. Músic? Compositor? Lletrista? Poeta? Escriptor? Filòsof? Extraterrestre? Visionari. Joan Miquel Oliver fa una mirada a 360º, amb una lucidesa exquisida. Filtra la realitat i la processa. El resultat és un conte on tot és possible, aquella terra imaginària on ens hi sentíem tan còmodes quan érem petites. Aquest és el punt de trobada entre ell, tu i jo: la innocència il·lustrada. I la música és el coixí de la seva literatura, el que fa que ens hi sentim tan confortables, mentre escoltem històries d’un món incomprensible.

Text: Blanca Pi i Alba Irigoyen

Imatges i vídeos: Alba Irigoyen

Músiques Sensibles a tots els colors de la Namina

8 nov.

Foyer del Liceu, 7 de novembre de 2015, 23 h

Font de la imatge: Stop Mare Mortum

 

En el marc de la tercera edició del festival Músiques Sensibles, la fotografia que acompanya aquest article té molt de sentit.

La Namina ha portat la crítica social a l’escenari, primer amb la samarreta STOP Mare Mortum (“sento impotència, això és intolerable. Jo els ploro, ploro cada persona que ha mort intentant creuar el Mediterrani. Són persones, però sembla que no ho siguin”) i després amb la referència a la manifestació en protesta per la violència contra les dones que va tenir ahir a Madrid.

I això queda en plena consonància amb la situació, perquè Músiques Sensibles és d’un festival de música amb caràcter social: lliura el 10% de la recaptació econòmica directament a entitats que treballen en diversos camps de l’acció social, com ara l’Associació Casal Infantil La Mina o l’Associació de Familiars de Malalts Mentals del Barcelonès Nord.

D’altra banda, la sensibilitat és el que traspua la veu i la música de la Namina: s’hi pot reconèixer la suavitat del vellut, la fredor del vidre, el crit sec o el xiuxiueig bressolador, ja sigui en anglès, portuguès o català. Tots els colors, doncs, però també totes les llengües, i totes les textures, i tots els matisos. Ben bé com al seu àlbum Orlando, que rep el nom de la novel·la homònima de Virginia Wolf.

Cada cançó crea un ambient diferent, en cada tema es respira diferent. Cançons contrastades, sí, però totes cançons respirades i respirables. Contrast també en el seu posat: seriosa i transcendent quan canta, amb aquell mig somriure que no saps si és de de timidesa o de prendre’s la vida amb humor. Però si estàs atent, veus que aquest somriure acompanya la ironia dels comentaris amb què embasta les cançons o els poemes que recita. Diu el que vol i com vol, i fa el que vol, com per exemple començar un concert traient-se un davantal i uns guants de rentar plats a ritme de funk. El toc punk i tal com raja d’una cantant amb personalitat, senzilla i natural, que no es talla ni un pèl. I que sap envoltar-se de músics ben bons (Pepo Domènech, Xevi Matamala, Agnès Prats i Àlex Miró). Qualitat, originalitat, frescor i intel·ligència.

De debò que us la perdreu la pròxima vegada?

Text: Blanca Pi Leoz

Tender Calm

Reflexions, ressenyes culturals i somnis d'Albert Navarro Suñé

El Daguerre de Sants

El Daguerre de Sants és un projecte de caire històric i social que permetrà la recuperació de la memòria visual d’una galeria fotogràfica per tal de conèixer el seu passat, present i conservar-lo pel futur.

ANDRONAcultura

Divulgació històrica i cultural

Recreant cruïlles

Fem nostre l'espai públic!!!

hiperactivicat

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Cultibar

Crítica gastronómica en Barcelona. Información, gastronomía y poesía de bares, bodegas y restaurantes.

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Barcelona gratis

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!

Shook Down UNDERZINE

hiperactivicat - El punt de trobada de la gent que no para!